1. El Frac s
Es c o lar
Alicia Montero Calzado
Sociologia
5D
2. Que es el fracs escolar?
Definici坦: parlem de fracs escolar quan un alumne no aconsegueix els
objectius proposats per al seu nivell i edat i existeix un no aprofitament
real dels seus recursos intel揃lectuals.
En el moment en que els objectius marcats no es compleixen parlem de
fracs escolar.
3. Dades
Segons dInstitut Nacional de Qualitat i Avaluaci坦 (INCE), quasi la tercera part
dels alumnes adolescents dEspanya, estudiants d ESO, obt辿 qualificacions
negatives. En lensenyament mitj, un 32% dels alumnes no passa de curs, un 35%
no acaba amb 竪xit 2尊 dESO, el 48% no supera el batxiller i a la universitat, el 50%
els alumnes deixen els estudis.
A Espanya un de cada quatre nens fracassa en els estudis, les mat竪ries en les quals
suspenen m辿s s坦n les instrumentals(Matemtiques, lleng端es).
Nom辿s un 2% dels fracassos es deuen a factors intel揃lectuals, mentre que el 29%
est originat per trastorns daprenentatge, entre els quals destaquem la disl竪xia. La
mateixa proporci坦 es deu a factors emocionals de tot tipus i un important 10% es
deu al Trastorn de D竪ficit dAtenci坦 amb o sense Hiperactivitat (TDAH). Per 炭ltim
sha de dir que el fracs escolar pot ser degut a les dificultats acumulades a
laprenentatge despr竪s de varis cursos.
4. Tipus de fracs escolar
Primari: Quan els problemes de rendiment comencen a apar竪ixer als primers
anys de la vida escolar. Els problemes solen estar associats a dificultats
maduratives i depenent de les que siguin, poden solucionar-se espontniament o
ser la base dun fracs escolar permanent.
Secundari: solen produir-se despr竪s duns anys descolaritzaci坦 bons, pot ser a
causa de canvis al nen, com ladolesc竪ncia o algun fet puntual a la seva vida que
interfereix momentniament.
Circumstancial: En aquest cas el fracs 辿s transitori i a誰llat. Les causes es tenen
que analitzar per aix鱈 poder-hi posar remei rpidament.
Habitual: Els suspensos s坦n la t嘆nica habitual del nen o nena. Les causes poden
ser vries. Degut a causes dorigen personal com per exemple, retards en el
desenvolupament psicomotriu, en el llenguatge parlat, en ladquisici坦 de la lectura
i escriptura, problemes de motricitat, en la grafia, etc
5. Les causes m辿s destacades s坦n els trastorns de
laprenentatge i els trastorns emocionals. Les podem
enumerar de la seg端ent manera:
Intel揃lectuals: Sol ser perqu竪 en ocasions, hi ha un baix nivell de
comprensi坦 lectora, associada a una falta de vocabulari i a la falta dhbit
de lectura.
Falta de motivaci坦: No hi ha una atracci坦 cap laprenentatge. La
desmotivaci坦 pot venir donada per molts motius. s important que el nen
o nena rebi est鱈muls positius com el reconeixement per les persones m辿s
properes, acceptaci坦 social i que el nen o nena aconsegueixi realitzar els
objectius marcats poc a poc.
Falta desfor巽: Dedica menys temps del necessari o no aprofita el
temps que te duna manera adequada, 辿s a dir, baixa concentraci坦, baix
nivell de comprensi坦 i falta de memoritzaci坦 del que sestudia.
6. Orgniques: A causa de problemes f鱈sics que provoquen cert nivell
dabsentisme escolar o per malaltia cr嘆nica que genera cert grau de
cansament en el nen.
Emocionals: Es donen tant en nens amb car竪ncies afectives com en nens
sobre-protegits, aix鱈 com en nens hiperactius, insegurs o imaginatius.
Aquestes causes provoquen trastorns en el carcter del nen acompanyats
dinestabilitat i reaccions negatives cap el professor i companys, aix嘆
ocasiona importants dificultats dintegraci坦 a laula.
Falta de t竪cniques i hbits destudi: l'alumnat ha d'aprendre a aprendre.
Aix嘆 exigeix lutilitzaci坦 adequada i en el moment i forma adequats de
les t竪cniques destudi correctes.
Programaci坦 inadequada: A vegades existeixen tasques dexcessiva
dificultat per el nivell de maduraci坦 de lalumne. Altres vegades es pret辿n
que lalumnat agafi de forma igual el mateix nivell.
7. Altres causes conegudes que
provoquen fracs escolar
La televisi坦: segons lAssociaci坦 de Telespectadors i Radioo誰dors, els
nens espanyols s坦n els mes teleaddictes dEuropa amb un 97% de nens
enganxats a la televisi坦 unes tres hores i vint minuts diaris per terme
mitj. Aquests nens, segons vries investigacions, s坦n els que tenen m辿s
fracs escolar. Tot el contrari passa amb els que tenen ordinador a casa,
ja que obtenen al menys, en alguns casos, millors qualificacions.
Els Videojocs: Per a un 60% dels nens (segons la Associaci坦 de
Fabricants de Joguines), els videojocs s坦n una altra forma de
entreteniment demanada. Cal destacar tamb辿 en aquest grup els jocs
dordinador.
Altres invents electr嘆nics, com la play-station, game cube, game boy,
etc.
8. Davant aquesta situaci坦, el fracs
escolar,
quines s坦n les reaccions que es tenen?
El cstig com a primera reacci坦. El pare que posa com a soluci坦 el cstig vol
dir que durant les 10 o 12 setmanes que dura una avaluaci坦 no sha preocupat pel
seu fill i es limita a emportar-se el gran disgust quan arriba la butlleta amb les
notes.
La reacci坦 anterior va acompanyada de demanar ajuda a un professor
particular.
La Humiliaci坦 i algunes bromes per part de familiars pot generar, a lalumne,
inseguretat quan escolta comentaris tan negatius.
No fer res despr竪s dels cstigs. Els pares tornen a la seva vida i als problemes
de cada dia i, una gran part, se nobliden fins el fracs de la seg端ent butlleta.
Buscar informaci坦. Abans de prendre una soluci坦, els pares han de buscar
informaci坦 i la principal font 辿s el nen. Tamb辿 es poden concertar entrevistes
amb tutors i amb el professor amb el qual sobtenen resultats negatius.
9. Solucions del Sistema Educatiu
Compet竪ncies bsiques.
Repetir curs.
Exmens de recuperaci坦 o extraordinaris.
Avaluacions en determinats moments del curs.
Mes recursos per als idiomes estrangers.
10. Important
Ajudar el fill amb els problemes que pugui tenir.
Parlar i agafar la millor opci坦, adient per ell, donant
sempre el suport necessari.
Atendre a les necessitats i dubtes que pugui tenir.
Mai fer la seva feina.
No fer comparacions.
Donar-li responsabilitats i la tria de decisions.
No transmetre missatges negatius.
Celebrar petits 竪xits, mostrant aix鱈 confian巽a.
I no sempre lopci坦 triada 辿s la millor.
