ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

02.unitat didàctica tilc iii

•Download as PPT, PDF•
•
L
llenguaoral
1 of 16
Downloaded 237 times
El tractament integrat de llengües i continguts (TILC) Aplicació a una unitat en L2 Vicent Pascual 1a Jornada d'Intercanvi d'Experiències Pedagògiques entre els territoris de parla catalana Ensenyar i aprendre llengua en el context actual Tortosa, 21 i 22 de gener de 2011
Introducció: Per què el TILC? Ensenyament de les llengües com més va més complex: Hi ha dues llengües ambientals que l’alumnat ha de dominar a la perfecció. La societat exigeix una competència real en una o dues llengües estrangeres Aules progressivament multilingües en què part de l’alumnat no té cap competència en les llengües curriculars. Afrontar aquests reptes: més temps, més recursos i enfocaments didàctics més eficaços. El TILC permet optimar el currículum perquè acompleix dues tasques alhora: llengua i continguts. Un antecedent, la immersió, ha funcionat perfectament. Actualment, el TILC pot estendre’s a altres contextos i esdevenir un instrument privilegiat per a l’educació lingüística.
En la nostra intervenció... Des del convenciment de l’excel·lència del TILC i amb: Amb els objectius: Fer un plantejament global del TILC. Aplicar-lo a l’elaboració d’una Unitat. Intentarem, durant la sessió: Delimitar què és el TILC. Especificar i analitzar els component del TILC, i la manera de desenvolupar-los. Articular una unitat temàtica a partir dels elements estudiats. Analitzar la seua aplicació a l’aula.
Què és el tractament integrat de llengua i continguts? No és simplement l’ús vehicular en una L2: És el tractament dels continguts d’una o més disciplines no lingüístiques —ciències, geografia, matemàtiques...—conjuntament amb els recursos adequats per a adquirir-los d’una o mes llengües. Quina és la contribució de les àrees a l’adquisició de la L2? Contextos òptims, àmbits diversificats d’experiència i possibilitat d’ús de diversos gèneres textuals. Quina és la contribució de la L2 a l’adquisició dels continguts de les àrees: És necessari dominar el llenguatge acadèmic per a adquirir els continguts disciplinaris . Els continguts de les ANL i els recursos lingüístics formen una unitat indestriable. Des d’aquesta perspectiva es constitueixen, també, en elements importants en l’aprenentatge en L1
Components del TILC en una L2 Competència acadèmica Cognició ( Habilitats i estratègies cognitives i metacognitives ) Continguts ( Sabers disciplinaris ) Llengua ( Competències comunicatives ) Ús ( Dels continguts, la llengua i la cognició per a aprendre mentre s’actua ) Cultura
Continguts acadèmics Els continguts de les àrees no lingüístiques: Fets , conceptes i procediments i valors de les diferents àrees. Han de ser construïts a partir d’un input comprensible: Per ser apresos han de ser compresos. La llengua s’aprén alhora que els continguts: input comprensible. S’usen les estratègies necessàries per fer l’ input comprensible. Han de ser integrats a partir d’un input diversificat: La informació en diferents multilectoescriptures, en lloc simplement del llibre de text, és més rica i complexa. La informació de fonts i en formats diversos es comprén millor, i obliga a un processament més profund i a una reconstrucció personal. La informació procedent de perspectives diverses i punts de vista oposats obliga a una presa de posició.
Competències en llengua Input comprensible -> output comprensible -> instrucció contextualitzada. Insuficiència del tractament incidental i necessitat d’un tractament explícit i sistemàtic : Llenguatge de l’àrea que s’aprén : — Llenguatge específic de les àrees ( lèxic científic, estructures, gèneres ) . Llenguatge per a aprendre l’àrea : — Funcions lingüístiques acadèmiques ( descriure, definir, resumir, explicar, justificar, argumentar i demostrar ). — Estratègies d’interacció, comprensió i expressió oral i escrita ( parlar, llegir i escriure per a aprendre ). — Habilitats de processament de la informació ( definir necessitats informatives, aplegar, processar, presentar i avaluar la informació ). Llenguatge que s’aprén aprenent l’àrea : — Elements lèxics i gramaticals planificats prèviament (currículum de llengua i dificultats dels alumnes ). — Dificultats que sorgeixen durant el treball comunicatiu (correcció ) . Aquest tractament explícit i sistemàtic oscil·la, doncs, entre el discurs per a la construcció i expressió dels sabers —fluïdesa— i la reflexió per al desenvolupament de la L2 —precisió.
III. Cognició La comprensió profunda dels continguts i l’adquisició de la llengua plantegen una gran demanda cognitiva: estratègies . Destreses cognitives : Necessàries per al pensament abstracte, la resolució de problemes i el pensament crític i creatiu. D’ordre inferior ( conéixer, comprendre, aplicar); i D’ordre superior ( analitzar, avaluar i crear) . Cal tenir-les en compte: per a fer preguntes, plantejar activitats, fer conscients els alumnes i les alumnes. Estratègies d’aprenentatge : Necessàries per a l’ autoorganització, autocontrol i autoregulació. Metacognitives ( establir metes, fer plans, utilitzar l’estratègia adequada a la situació, controlar el propi aprenentatge, prendre mesures correctores, organitzar-se... ) . Cognitives ( prestar atenció, fer preguntes, prendre notes, construir un organitzador gràfic, visualitzar mentalment, construir regles, usar recursos... ) . Socials ( cooperar en un equip, discutir en grup... ). Instrucció explícita — presentació , modelatge, pràctica i aplicació (què, com i quan) — integrada dins les activitats de la unitat.
IV. Cultura i Context sociocultural La cultura dels alumnes modula els altres components: Continguts de la cultura : elements emblemàtics de l’entorn geogràfic i social; esdeveniments i personatges històrics; símbols, productes i pràctiques culturals; cultura popular; etc. Perspectives diverses sobre continguts generals. Anàlisi crítica de les creences, pràctiques i institucions per descobrir-hi prejudicis, desigualtats i discriminació, i acció social en contra. Context sociocultural: La identitat cultural de l’alumne/a. La veu amenaçada en la institució educativa o la veu acceptada i valorada? Ell centre i el seu projecte d’enriquiment de l’alumne/a.
V. Continguts disciplinaris, destreses cognitives i competències lingüístiques en ús El TILC rebutja una pedagogia reproductora i la transmissió d’un coneixement prefabricat. No aprendre la llengua, o els continguts, o les destreses per aplicar-los després, sinó aprendre’ls mentre s’usen per a un objectiu. Durant el TILC, es mobilitzen els continguts disciplinaris, les habilitats cognitives i les competències lingüístiques per a crear: No coneixements prefabricats, sinó coneixements nous, construïts des d’una perspectiva crítica mitjançant la recerca, el treball cooperatiu i la indagació dialògica dins la comunitat d’aprenentatge. Elaborats a partir de qüestions, preguntes i problemes, tant del món interior de l’entorn físic social i cultural, pròxim o llunyà, que obliguen, ben sovint, a mobilitzar coneixements i estratègies procedents de diferents disciplines acadèmiques. Mitjançant un treball que permet d’adquirir-los de manera semblant a con seran utilitzats en la vida real. Enllestits amb voluntat d’acció social, per aportar respostes a preguntes i solucions a problemes que permeten canviar i millorar l’entorn. I utilitzar unitats d’intervenció més centrades en l’alumne/a i progressivament interdisciplinàries: seqüències , tasques , unitats temàtiques o projectes .
Organització de la unitat globalitat anàlisi síntesi Nucli organitzador Tema, pregunta, problema… Motivació Fase I: Preparació Activació, posada en comú,suplementació i organització dels coneixements previs… Decisió sobre el producte final. Fase II: Construcció Activitats durant Activitats abans Activitats després Tasca 1 Tasca 2 … Tasca n-1 Tasca n Fase III: Aplicació/expansió/creació Elaboració del producte final. Reflexió/Avaluació Objectiu global
Programació de la unitat Nucli organitzador Tema, pregunta, problema… Motivació Fase I: Preparació Activació, posada en comú,suplementació i organització dels coneixements previs… Decisió sobre el producte final. Fase II: Construcció Activitats durant Activitats abans Activitats després Tasca 1 Tasca 2 … Tasca n-1 Tasca n Fase III: Aplicació/expansió/creació Elaboració del producte final. Reflexió/Avaluació Continguts Acadèmics Lingüístics Cognitius Culturals Criteris d’avaluació Acadèmics Lingüístics Cognitius Culturals Objectiu global Objectius
UNITAT: La serra ahir, avui i demà Tasca 1 : Què sé i què vull saber sobre la meua serra? Subunitat 1: Com era la serra abans? Tasca 2 : Busquem informació sobre com era la serra a partir de la rondalla. Tasca 3 : Busquem informació sobre com era la serra a partir d’entrevistes a gent gran. Tasca 4 : Apleguem la informació narrant una jornada en un mas tradicional. Subunitat 2: Com és la serra ara? Tasca 5 : Fem una eixida a la serra per veure en quin estat es troba i quins problemes té. Tasca 6 : Construcció d’un mapa de la serra per a situar-hi problemes, zones degradades, zones en perill, etc. Tasca 7 : Discutim un possible problema per a la serra: el parc eòlic Subunitat 3: Com serà la serra demà? Tasca 8 : Aspecte de la serra si continuen les coses com fins ara. Tasca 9 : La serra que volem. Tasca 10 : Campanya Salvem la serra. Producte final: Plafó: La serra ahir, avui i demà Tasca 11 : Elaborem: Elaborem dels plafons informatius. Tasca 12 : Preparem: Muntem els plafons, fem i repartim invitacions, preparem explicacions orals . Tasca 13 : Presentem: Fem de guies durant l’exposició . Motivació / Preparació Construcció Aplicació / Expansió / Creació Reflexió / Avaluació
Conclusió Del TILC només n’hem rascat la superfície. Queda: Proporció ús vehicular de la L1/L2/LE. Distribució llengües/continguts ANL. Organització de l’ús vehicular de la L1/L2/LE al llarg de les etapes (per àrees, per projectes, modular…). L’avaluació en el TILC . Treball en equip del professorat de llengua i de les ANL. Organització de l’alumnat en grups flexibles d’acord amb la competència lingüística i acadèmica. Desenvolupament acadèmic i lingüístic de l’alumnat nouvingut. ... Esperem, però, que haja fet palés el treball que tenim al davant.
³Ò°ù೦¾±±ð²õ!
Adequació a la diversitat Nucli organitzador Tema, pregunta, problema… Motivació Fase I: Preparació Activació, posada en comú i organització dels coneixements previs… Decisió sobre el producte final. Fase II: Construcció Activitats durant Activitats abans Activitats després Tasca 1 Tasca 2 … Tasca n-1 Tasca n Fase III: Aplicació/expansió/creació Elaboració del producte final. Reflexió/Avaluació Motivació que interesse tot l’alumnat Preparació particular per a alumnes determinats: introducció al tema amb materials més senzills, treball de llengua, suplementar els coneixements previs, etc. Preparació prèvia de la tasca a diversos nivells. Conversa instruccional per a negociar significats. Adaptació de materials i tècniques de lectura. Activitats amb diferents graus d’exigència lingüística. Agrupaments flexibles d’alumnes. Treball col·laboratiu. Participació segons competències. Avaluació contextualitzada

More Related Content

02.unitat didàctica tilc iii

  • 1. El tractament integrat de llengües i continguts (TILC) Aplicació a una unitat en L2 Vicent Pascual 1a Jornada d'Intercanvi d'Experiències Pedagògiques entre els territoris de parla catalana Ensenyar i aprendre llengua en el context actual Tortosa, 21 i 22 de gener de 2011
  • 2. Introducció: Per què el TILC? Ensenyament de les llengües com més va més complex: Hi ha dues llengües ambientals que l’alumnat ha de dominar a la perfecció. La societat exigeix una competència real en una o dues llengües estrangeres Aules progressivament multilingües en què part de l’alumnat no té cap competència en les llengües curriculars. Afrontar aquests reptes: més temps, més recursos i enfocaments didàctics més eficaços. El TILC permet optimar el currículum perquè acompleix dues tasques alhora: llengua i continguts. Un antecedent, la immersió, ha funcionat perfectament. Actualment, el TILC pot estendre’s a altres contextos i esdevenir un instrument privilegiat per a l’educació lingüística.
  • 3. En la nostra intervenció... Des del convenciment de l’excel·lència del TILC i amb: Amb els objectius: Fer un plantejament global del TILC. Aplicar-lo a l’elaboració d’una Unitat. Intentarem, durant la sessió: Delimitar què és el TILC. Especificar i analitzar els component del TILC, i la manera de desenvolupar-los. Articular una unitat temàtica a partir dels elements estudiats. Analitzar la seua aplicació a l’aula.
  • 4. Què és el tractament integrat de llengua i continguts? No és simplement l’ús vehicular en una L2: És el tractament dels continguts d’una o més disciplines no lingüístiques —ciències, geografia, matemàtiques...—conjuntament amb els recursos adequats per a adquirir-los d’una o mes llengües. Quina és la contribució de les àrees a l’adquisició de la L2? Contextos òptims, àmbits diversificats d’experiència i possibilitat d’ús de diversos gèneres textuals. Quina és la contribució de la L2 a l’adquisició dels continguts de les àrees: És necessari dominar el llenguatge acadèmic per a adquirir els continguts disciplinaris . Els continguts de les ANL i els recursos lingüístics formen una unitat indestriable. Des d’aquesta perspectiva es constitueixen, també, en elements importants en l’aprenentatge en L1
  • 5. Components del TILC en una L2 Competència acadèmica Cognició ( Habilitats i estratègies cognitives i metacognitives ) Continguts ( Sabers disciplinaris ) Llengua ( Competències comunicatives ) Ús ( Dels continguts, la llengua i la cognició per a aprendre mentre s’actua ) Cultura
  • 6. Continguts acadèmics Els continguts de les àrees no lingüístiques: Fets , conceptes i procediments i valors de les diferents àrees. Han de ser construïts a partir d’un input comprensible: Per ser apresos han de ser compresos. La llengua s’aprén alhora que els continguts: input comprensible. S’usen les estratègies necessàries per fer l’ input comprensible. Han de ser integrats a partir d’un input diversificat: La informació en diferents multilectoescriptures, en lloc simplement del llibre de text, és més rica i complexa. La informació de fonts i en formats diversos es comprén millor, i obliga a un processament més profund i a una reconstrucció personal. La informació procedent de perspectives diverses i punts de vista oposats obliga a una presa de posició.
  • 7. Competències en llengua Input comprensible -> output comprensible -> instrucció contextualitzada. Insuficiència del tractament incidental i necessitat d’un tractament explícit i sistemàtic : Llenguatge de l’àrea que s’aprén : — Llenguatge específic de les àrees ( lèxic científic, estructures, gèneres ) . Llenguatge per a aprendre l’àrea : — Funcions lingüístiques acadèmiques ( descriure, definir, resumir, explicar, justificar, argumentar i demostrar ). — Estratègies d’interacció, comprensió i expressió oral i escrita ( parlar, llegir i escriure per a aprendre ). — Habilitats de processament de la informació ( definir necessitats informatives, aplegar, processar, presentar i avaluar la informació ). Llenguatge que s’aprén aprenent l’àrea : — Elements lèxics i gramaticals planificats prèviament (currículum de llengua i dificultats dels alumnes ). — Dificultats que sorgeixen durant el treball comunicatiu (correcció ) . Aquest tractament explícit i sistemàtic oscil·la, doncs, entre el discurs per a la construcció i expressió dels sabers —fluïdesa— i la reflexió per al desenvolupament de la L2 —precisió.
  • 8. III. Cognició La comprensió profunda dels continguts i l’adquisició de la llengua plantegen una gran demanda cognitiva: estratègies . Destreses cognitives : Necessàries per al pensament abstracte, la resolució de problemes i el pensament crític i creatiu. D’ordre inferior ( conéixer, comprendre, aplicar); i D’ordre superior ( analitzar, avaluar i crear) . Cal tenir-les en compte: per a fer preguntes, plantejar activitats, fer conscients els alumnes i les alumnes. Estratègies d’aprenentatge : Necessàries per a l’ autoorganització, autocontrol i autoregulació. Metacognitives ( establir metes, fer plans, utilitzar l’estratègia adequada a la situació, controlar el propi aprenentatge, prendre mesures correctores, organitzar-se... ) . Cognitives ( prestar atenció, fer preguntes, prendre notes, construir un organitzador gràfic, visualitzar mentalment, construir regles, usar recursos... ) . Socials ( cooperar en un equip, discutir en grup... ). Instrucció explícita — presentació , modelatge, pràctica i aplicació (què, com i quan) — integrada dins les activitats de la unitat.
  • 9. IV. Cultura i Context sociocultural La cultura dels alumnes modula els altres components: Continguts de la cultura : elements emblemàtics de l’entorn geogràfic i social; esdeveniments i personatges històrics; símbols, productes i pràctiques culturals; cultura popular; etc. Perspectives diverses sobre continguts generals. Anàlisi crítica de les creences, pràctiques i institucions per descobrir-hi prejudicis, desigualtats i discriminació, i acció social en contra. Context sociocultural: La identitat cultural de l’alumne/a. La veu amenaçada en la institució educativa o la veu acceptada i valorada? Ell centre i el seu projecte d’enriquiment de l’alumne/a.
  • 10. V. Continguts disciplinaris, destreses cognitives i competències lingüístiques en ús El TILC rebutja una pedagogia reproductora i la transmissió d’un coneixement prefabricat. No aprendre la llengua, o els continguts, o les destreses per aplicar-los després, sinó aprendre’ls mentre s’usen per a un objectiu. Durant el TILC, es mobilitzen els continguts disciplinaris, les habilitats cognitives i les competències lingüístiques per a crear: No coneixements prefabricats, sinó coneixements nous, construïts des d’una perspectiva crítica mitjançant la recerca, el treball cooperatiu i la indagació dialògica dins la comunitat d’aprenentatge. Elaborats a partir de qüestions, preguntes i problemes, tant del món interior de l’entorn físic social i cultural, pròxim o llunyà, que obliguen, ben sovint, a mobilitzar coneixements i estratègies procedents de diferents disciplines acadèmiques. Mitjançant un treball que permet d’adquirir-los de manera semblant a con seran utilitzats en la vida real. Enllestits amb voluntat d’acció social, per aportar respostes a preguntes i solucions a problemes que permeten canviar i millorar l’entorn. I utilitzar unitats d’intervenció més centrades en l’alumne/a i progressivament interdisciplinàries: seqüències , tasques , unitats temàtiques o projectes .
  • 11. Organització de la unitat globalitat anàlisi síntesi Nucli organitzador Tema, pregunta, problema… Motivació Fase I: Preparació Activació, posada en comú,suplementació i organització dels coneixements previs… Decisió sobre el producte final. Fase II: Construcció Activitats durant Activitats abans Activitats després Tasca 1 Tasca 2 … Tasca n-1 Tasca n Fase III: Aplicació/expansió/creació Elaboració del producte final. Reflexió/Avaluació Objectiu global
  • 12. Programació de la unitat Nucli organitzador Tema, pregunta, problema… Motivació Fase I: Preparació Activació, posada en comú,suplementació i organització dels coneixements previs… Decisió sobre el producte final. Fase II: Construcció Activitats durant Activitats abans Activitats després Tasca 1 Tasca 2 … Tasca n-1 Tasca n Fase III: Aplicació/expansió/creació Elaboració del producte final. Reflexió/Avaluació Continguts Acadèmics Lingüístics Cognitius Culturals Criteris d’avaluació Acadèmics Lingüístics Cognitius Culturals Objectiu global Objectius
  • 13. UNITAT: La serra ahir, avui i demà Tasca 1 : Què sé i què vull saber sobre la meua serra? Subunitat 1: Com era la serra abans? Tasca 2 : Busquem informació sobre com era la serra a partir de la rondalla. Tasca 3 : Busquem informació sobre com era la serra a partir d’entrevistes a gent gran. Tasca 4 : Apleguem la informació narrant una jornada en un mas tradicional. Subunitat 2: Com és la serra ara? Tasca 5 : Fem una eixida a la serra per veure en quin estat es troba i quins problemes té. Tasca 6 : Construcció d’un mapa de la serra per a situar-hi problemes, zones degradades, zones en perill, etc. Tasca 7 : Discutim un possible problema per a la serra: el parc eòlic Subunitat 3: Com serà la serra demà? Tasca 8 : Aspecte de la serra si continuen les coses com fins ara. Tasca 9 : La serra que volem. Tasca 10 : Campanya Salvem la serra. Producte final: Plafó: La serra ahir, avui i demà Tasca 11 : Elaborem: Elaborem dels plafons informatius. Tasca 12 : Preparem: Muntem els plafons, fem i repartim invitacions, preparem explicacions orals . Tasca 13 : Presentem: Fem de guies durant l’exposició . Motivació / Preparació Construcció Aplicació / Expansió / Creació Reflexió / Avaluació
  • 14. Conclusió Del TILC només n’hem rascat la superfície. Queda: Proporció ús vehicular de la L1/L2/LE. Distribució llengües/continguts ANL. Organització de l’ús vehicular de la L1/L2/LE al llarg de les etapes (per àrees, per projectes, modular…). L’avaluació en el TILC . Treball en equip del professorat de llengua i de les ANL. Organització de l’alumnat en grups flexibles d’acord amb la competència lingüística i acadèmica. Desenvolupament acadèmic i lingüístic de l’alumnat nouvingut. ... Esperem, però, que haja fet palés el treball que tenim al davant.
  • 16. Adequació a la diversitat Nucli organitzador Tema, pregunta, problema… Motivació Fase I: Preparació Activació, posada en comú i organització dels coneixements previs… Decisió sobre el producte final. Fase II: Construcció Activitats durant Activitats abans Activitats després Tasca 1 Tasca 2 … Tasca n-1 Tasca n Fase III: Aplicació/expansió/creació Elaboració del producte final. Reflexió/Avaluació Motivació que interesse tot l’alumnat Preparació particular per a alumnes determinats: introducció al tema amb materials més senzills, treball de llengua, suplementar els coneixements previs, etc. Preparació prèvia de la tasca a diversos nivells. Conversa instruccional per a negociar significats. Adaptació de materials i tècniques de lectura. Activitats amb diferents graus d’exigència lingüística. Agrupaments flexibles d’alumnes. Treball col·laboratiu. Participació segons competències. Avaluació contextualitzada