3. Joanot Martorell, que
no va casar-se mai i a
qui no se li coneixen
fills il·legítims, va
morir entre el mes de
gener i el 24 d'abril de
1465, probablement a
València.
4. El pare, Francesc
Martorell, va morir el
1435 deixant els seus vuit
fills en una situació
delicada. Deu anys
després, Joanot Martorell
i els seus germans
s'havien arruïnat del tot.
5. Joanot Martorell és,
doncs, un cavaller que
va passar per greus
dificultats
econòmiques. Va
emprendre diversos
viatges ,per intentar
solucionar-les, però al
final no aconseguia
sinó complicar-se més
les finances.
6. El 1437 comença un conflicte amb el seu cosí Joan de
Monpalau, que havia estat embolicat sentimentalment
amb Damiata, una germana de Joanot. Martorell té un
problema econòmic: si aconseguís casar la germana, a
casa hi hauria una boca menys per alimentar.
7. Joanot també té afers
purament
cavallerescos: el
1442, el jove cavaller
Jaume Ripoll li envia
una lletra per batre's
per esport, però
Martorell s'hi nega
argumentant que es
busqui algú altre si
es vol entrenar.
8. El 1444 comença el
greu conflicte amb
Gonçalbo d'Íxer,
comanador de
Muntalbà, que no
s'acabarà fins el 1450,
per unes terres que
havien estat de
Martorell però que
l'altre havia comprat.
Com a conseqüència,
Martorell perderà totes
les seves possessions.
9. El 1437 Joanot té un
conflicte, ja més seriós,
amb el poeta Ausiàs
March, que estableix
capitulacions
matrimonials amb
Isabel, germana del
cavaller, però que no
s'hi vol casar perquè
tem que no li pagaran
la dot promesa (No
s'hi casa fins al 1439).
10. Joanot Martorell,
completament arruïnat, ha
de posar les seves armes al
servei dels senyors
feudals, i la seva situació
deseperada el portarà a
participar en un acte de
pillatge: el 1449 uns moros
assalten a Xiva uns
mercaders castellans, amb
la intervenció posterior de
Martorell, que no els
defensa. El nostre cavaller
és empresonat i serà
alliberat més tard.
11. A començaments de
1464, Martorell ven al
seu veí Martí Joan de
Galba el manuscrit
del Tirant lo Blanc
per 150 sous, ja que
"passava moltes
necessitats e lo dit en
Martí Johan li
prestava dinés
sovent".