Eduard Fontserè i l'Assaig d'un vocabulari meteorològic català. Marta Sabater
•
0 likes•37 views
Intervenció de Marta Sabater a la taula rodona organitzada per l’Associació Catalana de Meteorologia amb motiu de la commemoració dels 75 anys de la publicació de l’Assaig d’un vocabulari meteorològic català, d’Eduard Fontserè, celebrada el 24 de novembre de 2023.
![Rigor terminològic
Aproximació onomasiològica
“Aquest procediment, verament científic, de començar per la definició de la
cosa i acabar per assignar-li el nom, ha permès diferenciar amb precisió
molts fenòmens meteorològics.” (Fontserè, 1948)
Precisió conceptual
“[...] gràcies a un sistema de definicions inequívoques del significat de
cada mot emprat en el llenguatge meteorològic.” (Fontserè, 1948)
“Fer que s‘entenguin d’una manera precisa els científics dels diferents
països.” (Fontserè, 1948)](https://image.slidesharecdn.com/taularodonafontser-231127092447-451743ae/85/Eduard-Fontsere-i-l-Assaig-d-un-vocabulari-meteorologic-catala-Marta-Sabater-3-320.jpg)
![Rigor terminològic
Solidesa bibliogràfica
“Totes aquestes publicacions, entre d’altres, les hem tingudes al davant per
ajudar-nos a precisar algunes definicions o conceptes” (Fontserè, 1948)
Definicions terminològiques
“Les definicions i explicacions de la «Primer part» de l’opuscle són molt
compendiades, car l’objecte que ens ha guiat ha estat, més que res, el de
fer una recopilació de mots, usuals o tècnics. Els estudiosos de meteorologia
que ho desitgin podran trobar molts més detalls en els corresponents
articles del Glossary o del Lexique, [...].” (Fontserè, 1948)](https://image.slidesharecdn.com/taularodonafontser-231127092447-451743ae/85/Eduard-Fontsere-i-l-Assaig-d-un-vocabulari-meteorologic-catala-Marta-Sabater-4-320.jpg)
![Rigor terminològic
Normalització terminològica en l’àmbit internacional i
normalització terminològica en les llengües pròpies
“[...] l’establiment d’un Vocabulari meteorològic internacional. Dues
finalitats, en realitat, es perseguien: fer que s’entenguessin d’una manera
precisa els científics dels diferents països, i fer que s’entenguessin
concretament els de cada país, gràcies a un sistema de definicions
inequívoques del significat de cada mot emprat en el llenguatge
meteorològic.” (Fontserè, 1948)](https://image.slidesharecdn.com/taularodonafontser-231127092447-451743ae/85/Eduard-Fontsere-i-l-Assaig-d-un-vocabulari-meteorologic-catala-Marta-Sabater-5-320.jpg)
![Recollits posteriorment en la segona edició del DO
cerç
Termes de meteorologia i astronomia
Recollits posteriorment en el DG, i també al DIEC
advecció, advectiu, aerològic [aerologia], anabàtic, anemògraf, anemograma, antisol, cirriforme,
cromosfera, neomènia, parheli, ressol
Recollits posteriorment en el DG, però amb canvis gràfics
altimetre, altocùmul, altonùvol, altostrats, anticicló, anticiclònic, astrofísic(a), barograf, cap de
nùvol, cirrós, cúmulonimbus, deferent, estatoscop, fractocùmul, galàctic, galaxia, heliògraf, llunar,
magnetòmetre, nefología
Recollits posteriorment a l’AVMC, el DCVB o el DIEC
aigualada, antheli, barograma, catabàtic, cel d’escata, ciclònic, cirrocúmul, cirrostrat, darga,
espectrofotòmetre, espectroheliògraf, estratosfera, golfada, llunisola, mil·libar, nefoscopi, nimbostrat, nuvolassa,
parhelic, tropausa, troposfera, nuvolositat, occidu -a, pluinejar, pluviositat, salmastre, voltorn, vorticós
Inquietud lingüística](https://image.slidesharecdn.com/taularodonafontser-231127092447-451743ae/85/Eduard-Fontsere-i-l-Assaig-d-un-vocabulari-meteorologic-catala-Marta-Sabater-10-320.jpg)
![Base popular i dialectal
“L’obra del Vocabulari internacional empresa en el Glossary i en el Lexique
s’ha estès, per ara, només a les principals llengües oficials d’Europa. Àdhuc
de les europees, algunes hi manquen. Les no oficials no hi són
representades. Feina resta, doncs, als meteoròlegs de les noves fornades per
a cercar, cadascú en el fons lexicogràfic del seu poble, els mots més
adients a l’expressió dels diferents fenòmens de l’aire.” (Fontserè, 1948)
barrufet de vent = follet
cerç
cabrejar
cavalls
eixut [sequera]
estiuet de Sant Martí
estuf (gran ruixat sobtat)
fumera [glopada de boira al mar]
rotllo, rodona, era -> halo
roina
plovisca
tamborinada](https://image.slidesharecdn.com/taularodonafontser-231127092447-451743ae/85/Eduard-Fontsere-i-l-Assaig-d-un-vocabulari-meteorologic-catala-Marta-Sabater-12-320.jpg)
![Rigor
metodològic
Conclusions
Fontserè considera que elabora un vocabulari provisional...
Porta el títol de assaig
“[...] hem ocupat unes estones de lleure a preparar aquest Assaig, amb
l’esperança que tard o d’hora servirà de guia a qui vulgui emprendre la
redacció d’un Vocabulari més definitiu, o podrà donar-se-li curs com a
petita contribució dialectal a l’obra més gran del Diccionari de
l’Institut.”
Considera que només és una guia per qui vulgui emprendre un
vocabulari més definitiu:](https://image.slidesharecdn.com/taularodonafontser-231127092447-451743ae/85/Eduard-Fontsere-i-l-Assaig-d-un-vocabulari-meteorologic-catala-Marta-Sabater-15-320.jpg)
![Rigor
metodològic Inquietud
lingüística
... però es tracta d’una obra cabdal, encara de referència actualment.
Obra de consulta, font de decisions terminològiques.
“[Eduard Fontserè] elaborà [l’Assaig d’un vocabulari meteorològic català]
amb la seva gran sobrietat, amb una simplicitat extrema i una claredat
que arriba a la transparència, amb certa elegància natural, gens
recercada i despullat de tot enfarfec erudit.” (Joan Coromines, 1961)
Obra fruit d’un gran coneixement de l’àmbit de la meteorologia, però la
solidesa de l’obra també es deu als tres aspectes descrits fins ara: rigor en
la metodologia terminològica, inquietud lingüística i base lèxica popular i
dialectal.
Conclusions](https://image.slidesharecdn.com/taularodonafontser-231127092447-451743ae/85/Eduard-Fontsere-i-l-Assaig-d-un-vocabulari-meteorologic-catala-Marta-Sabater-16-320.jpg)
Eduard Fontserè i l'Assaig d'un vocabulari meteorològic català. Marta Sabater
- 1. Eduard Fontserè i l’Assaig d’un vocabulari meteorològic català Rigor terminològic, compromís lingüístic i base dialectal MARTA SABATER BERENGUER (TERMCAT) 24 DE NOVEMBRE DE 2023 XXIX JORNADES FONTSERÈ - TAULA RODONA
- 3. Rigor terminològic Aproximació onomasiològica “Aquest procediment, verament científic, de començar per la definició de la cosa i acabar per assignar-li el nom, ha permès diferenciar amb precisió molts fenòmens meteorològics.” (Fontserè, 1948) Precisió conceptual “[...] gràcies a un sistema de definicions inequívoques del significat de cada mot emprat en el llenguatge meteorològic.” (Fontserè, 1948) “Fer que s‘entenguin d’una manera precisa els científics dels diferents països.” (Fontserè, 1948)
- 4. Rigor terminològic Solidesa bibliogràfica “Totes aquestes publicacions, entre d’altres, les hem tingudes al davant per ajudar-nos a precisar algunes definicions o conceptes” (Fontserè, 1948) Definicions terminològiques “Les definicions i explicacions de la «Primer part» de l’opuscle són molt compendiades, car l’objecte que ens ha guiat ha estat, més que res, el de fer una recopilació de mots, usuals o tècnics. Els estudiosos de meteorologia que ho desitgin podran trobar molts més detalls en els corresponents articles del Glossary o del Lexique, [...].” (Fontserè, 1948)
- 5. Rigor terminològic Normalització terminològica en l’àmbit internacional i normalització terminològica en les llengües pròpies “[...] l’establiment d’un Vocabulari meteorològic internacional. Dues finalitats, en realitat, es perseguien: fer que s’entenguessin d’una manera precisa els científics dels diferents països, i fer que s’entenguessin concretament els de cada país, gràcies a un sistema de definicions inequívoques del significat de cada mot emprat en el llenguatge meteorològic.” (Fontserè, 1948)
- 6. Rigor terminològic Fontserè Wüster 1870 Naixement 1898 Naixement 1938 Vocabulari electrotècnic internacional 1941 Pròleg AVMC 1948 AVMC 1968 The Machine Tool
- 7. Base popular i dialectal En definitiva, Eduard Fontserè, a banda de ser pioner en l’àmbit de la meteorologia professional i en la fixació de la terminologia meteorològica en català, també va ser capdavanter a nivell europeu en l’explicitació dels principis que guien el treball terminològic. Rigor terminològic Fontserè terminòleg Rigor metodològic
- 8. Inquietud lingüística Centre de lectura de Reus 772 mots Lèxic general i lèxic especialitzat 1917-1923 Algunes de les aportacions es van incloure en la segona edició (1923) Anotacions de Fontserè als marges d’un exemplar del Diccionari ortogràfic (Pompeu Fabra, 1917)
- 9. 400 termes cientificotècnics (51 %) Meteorologia (87) Física (39) Geologia (28) PEREA, M. Pilar; COLÓN, Germà. “Les aportacions d’Eduard Fontserè a la lexicografia catalana”. Els Marges (2013), núm. 99. Inquietud lingüística
- 10. Recollits posteriorment en la segona edició del DO cerç Termes de meteorologia i astronomia Recollits posteriorment en el DG, i també al DIEC advecció, advectiu, aerològic [aerologia], anabàtic, anemògraf, anemograma, antisol, cirriforme, cromosfera, neomènia, parheli, ressol Recollits posteriorment en el DG, però amb canvis gràfics altimetre, altocùmul, altonùvol, altostrats, anticicló, anticiclònic, astrofísic(a), barograf, cap de nùvol, cirrós, cúmulonimbus, deferent, estatoscop, fractocùmul, galàctic, galaxia, heliògraf, llunar, magnetòmetre, nefología Recollits posteriorment a l’AVMC, el DCVB o el DIEC aigualada, antheli, barograma, catabàtic, cel d’escata, ciclònic, cirrocúmul, cirrostrat, darga, espectrofotòmetre, espectroheliògraf, estratosfera, golfada, llunisola, mil·libar, nefoscopi, nimbostrat, nuvolassa, parhelic, tropausa, troposfera, nuvolositat, occidu -a, pluinejar, pluviositat, salmastre, voltorn, vorticós Inquietud lingüística
- 11. Inquietut lingüística Base popular i dialectal En definitiva, l’elaboració de l’Assaig d’un vocabulari meteorològic català no respon a la dedicació d’un moment puntual de la vida d’Eduard Fontserè, sinó que és fruit de les reflexions lingüístiques i terminològiques que sembla que va fer al llarg de tota la seva trajectòria. Fontserè filòleg Inquietud lingüística Inquietud lingüística
- 12. Base popular i dialectal “L’obra del Vocabulari internacional empresa en el Glossary i en el Lexique s’ha estès, per ara, només a les principals llengües oficials d’Europa. Àdhuc de les europees, algunes hi manquen. Les no oficials no hi són representades. Feina resta, doncs, als meteoròlegs de les noves fornades per a cercar, cadascú en el fons lexicogràfic del seu poble, els mots més adients a l’expressió dels diferents fenòmens de l’aire.” (Fontserè, 1948) barrufet de vent = follet cerç cabrejar cavalls eixut [sequera] estiuet de Sant Martí estuf (gran ruixat sobtat) fumera [glopada de boira al mar] rotllo, rodona, era -> halo roina plovisca tamborinada
- 13. Petita nota crítica Recopilació desigual Pes superior de certes zones dialectals, com el català de l’Empordà (probablement per influència de Rafael Patxot) per damunt d’altres Descuit del sentit original En alguns casos no es va parar prou esment al sentit dels mots en el dialecte d’origen a l’hora d’establir-ne la definició Ex.: calabruix Base popular i dialectal
- 14. Inquietud lingüística Base popular i dialectal En definitiva, i malgrat la petita nota crítica, Fontserè va tenir molt clar que calia tenir en compte sempre que fos possible el vocabulari popular i dialectal en la fixació de la terminologia meteorològica en català. Base popular i dialectal Fontserè dialectòleg Base popular i dialectal
- 15. Rigor metodològic Conclusions Fontserè considera que elabora un vocabulari provisional... Porta el títol de assaig “[...] hem ocupat unes estones de lleure a preparar aquest Assaig, amb l’esperança que tard o d’hora servirà de guia a qui vulgui emprendre la redacció d’un Vocabulari més definitiu, o podrà donar-se-li curs com a petita contribució dialectal a l’obra més gran del Diccionari de l’Institut.” Considera que només és una guia per qui vulgui emprendre un vocabulari més definitiu:
- 16. Rigor metodològic Inquietud lingüística ... però es tracta d’una obra cabdal, encara de referència actualment. Obra de consulta, font de decisions terminològiques. “[Eduard Fontserè] elaborà [l’Assaig d’un vocabulari meteorològic català] amb la seva gran sobrietat, amb una simplicitat extrema i una claredat que arriba a la transparència, amb certa elegància natural, gens recercada i despullat de tot enfarfec erudit.” (Joan Coromines, 1961) Obra fruit d’un gran coneixement de l’àmbit de la meteorologia, però la solidesa de l’obra també es deu als tres aspectes descrits fins ara: rigor en la metodologia terminològica, inquietud lingüística i base lèxica popular i dialectal. Conclusions
- 17. Referències bibliogràfiques FONTSERÈ, Eduard. Assaig d'un vocabulari meteorològic català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1948. 81 p. (Arxius de la Secció de Ciències; 1) També disponible en línia a: <http://www.infomet.am.ub.es/assaig/assaig.htm> FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalonia, 1932. INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona; Palma de Mallorca; València: Edicions 3 i 4: Edicions 62: Moll: Enciclopèdia Catalana: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. ARÚS DUMENJÓ, Joan. "Eduard Fontserè, la meteorologia al servei del país i de la llengua". Terminàlia (2015), núm. 11, p. 68-72. També disponible en línia a: <https://revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/article/view/137059> FABRA, P. Diccionari ortogràfic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1917. PEREA, Maria Pilar; COLÓN DOMÈNECH, Germà. "Les aportacions d'Eduard Fontserè a la lexicografia catalana". Els Marges (2013), núm. 99, p. 28-57. També disponible en línia a: <https://raco.cat/index.php/Marges/article/view/295799>
- 18. Gràcies msabater@termcat.cat www.termcat.cat XXIX JORNADES FONTSERÈ - TAULA RODONA