際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

La Terra El Nostre Planeta

Download as PPS, PDF
M
mflore22
1 of 20
Downloaded 57 times
LA TERRA EL NOSTRE PLANETA IDENTIFICACI DE LES CAPES QUE FORMEN LA TERRA. LA GEOSFERA I LES SEVES CAPES. COM CANVIA EL RELLEU AGENTS GEOLGICS INTERNS AGENTS GEOLGICS EXTERNS LES ROQUES I ELS SLS DE LESCORA TERRESTRE.
QU EN S? 1. RELACIONA GEOSFERA CAPA DAIGUA LQUIDA HIDROSFERA CAPA DE GASOS ATMOSFERA CAPA ROCOSA 2.LA GEOSFERA T 3 CAPES MARCA-LES ESCORA, CALCRIA, LITOSFRIQUES, NUCLI, MANTELL, MAGMA, SEDIMENTACI. 3. CLASSIFICA ELS AGENTS GEOLGICS EXTERNS I ELS INTERNS GRANS SERRALADES, AIGUA, GLA, TERRATRMOLS, AIRE, VOLCANS
4. EXPLICA QUE S LA PEDRA TOSCA 5. QUIN TIPUS DE PEDRA CREUS QUE S? MAGMTICA SEDIMENTRIA METAMRICA
CAPES DE LA TERRA HIDROSFERA ; hidro vol dir aigua.卒s la capa daigua que forma els mars, oceans, llacs i rius. ATMOSFERA ; capa de gasos que envolta nostre planeta. GEOSFERA : 辿s la part s嘆lida de la terra, formada per una gran massa rocosa.Est sota els oceans, formant els fons marins,la part emergent forma els continents i les illes.
QUE REPRESENTEN?
LES CAPES DE LA GEOSFERA SEGONS LA COMPOSICI DE LES ROQUES I LES CONDICIONS EN LES QUE ES TROBEN, LA GEOSFERA ES DIVIDEIX EN 3 CAPES. ESCORA: capa molt prima, t辿 de 5 a 70 km. de gruix. Forma els continents i el fons del mar. MANTELL: est format per roques m辿s denses, t辿 uns 3.000 km. De gruix. NUCLI: format per roques molt denses ( 90% de ferro) ( camp magn竪tic terrestre) a la part m辿s externa les roques roques es troben en estat l鱈quid.
LA GEOSFERA EST FORMADA PER ROQUES. Una roca 辿s un material natural, dur i dens format per diferents substncies qu鱈miques anomenades minerals . SUPERFCIE DE LA GEOSFERA Per ex. El granit , 辿s una roca formada per minerals ( quars, mica i feldspat). Algunes roques estan formades per un sol mineral, per ex. La calcria formada per calcita. Granit magmtica Calcria, sedimentria
LES PLAQUES LISTOSFRIQUES La GEOSFERA es mou molt lentament, aquest moviment passa a les PLAQUES LITOSFRIQUES. Estan disposades com si fossin rajoles irregulars, cobreixen tota la geosfera i tenen un gruix de de 100 km. Quan es mouen es poden emp竪nyer, separar-se o fregar unes amb altres. Aquests moviments s坦n molt lents, nom辿s uns cm. per any. Per嘆 s坦n molt importants perqu竪 s坦n la causa de la formaci坦 de les grans serralades, dels terratr竪mols i dels volcans.
COM CANVIA EL RELLEU La superf鱈cie de la GEOSFERA est en canvi constant, per嘆 molts daquests canvis s坦n dif鱈cils de pecebre. Els elements o agents que provoquen aquest canvi s坦n: Els agents geol嘆gics interns, provenen de linterior de la geosfera. Els agents geol嘆gics externs, provenen de lexterior de la geosfera.
AGENTS GEOLCIS INTERNS LES GRANS SERRALADES Es formen all on XOQUEN les plaques litosf竪riques, es van formar els Pirineus, lHimalaya,els Andes Quan les plaques es SEPARAN es formen serralades submarines molt llargues que sanomenen dorsals oceniques , es formen a partir de la lava que surt de linterior de la terra. http://www.youtube.com/watch?v=8YC1gzPHC1M DORSAL OCENICA HIMALAYA
ELS VOLCANS s una esquerda de lescor巽a terrestre per la qual puja roca fosa de linterior de la terra fins a la superf鱈cie. Quan la roca fosa est a linterior de la Terra es diu MAGMA , quan aquest surt a lexterior en una erupci坦 es diu LAVA . De vegades el magma surt a lexterior del volc amb fragments de roques i cendra. El CRTER 辿s lorifici de sortida del volc. La XEMENEIA VOLCNICA; conducte que comunica la cmara magmtica amb lexterior. El CON VOLCNIC; 辿s lestrucutra del volc, que t辿 forma de tur坦. http://www.youtube.com/watch?v=xP7m7zkDSqk
ELS TERRATRMOLS o SISME s una sacsejada brusca duna zona de lescor巽a terrestre, produ誰da pel trencament i el despla巽ament duna gran massa rocosa. La majoria de terratr竪mols s坦n tan d竪bils que nom辿s es detecten per uns aparells anomenats SISMGRAFS . El FOCUS del terratr竪mol o HIPOCENTRE 辿s el punt de linterior de la terra on sorigina el terratr竪mol. LEPICENTRE 辿s el punt de la superf鱈cie, situat damunt de lhipocentre, al qual arriben abans les ones s鱈smiques (expansi坦 del terratr竪mol).
AGENTS GEOLCIS EXTERNS S坦n laire, el gla巽 i laigua. Aquests agents tendeixen a arrencar materials de les muntanyes i a a reblanir o fondre els materials de les valls, rius i fons marins. Lacci坦 daquests agents es fa en 4 fases. METEORITZACI. EROSI. TRANSPORT. SEDIMENTACI.
LA METEORITZACI : es produeix per laire i laigua, en aquesta fase les roques canvien el seu estat natrual i es descomponen en fragments. LEROSI: en aquesta fase els fragments es van arrencant a poc a poc. EL TRANSPORT : en aquesta fase els materials erosionats s坦n transportats pels rius, mars o el vent, cap altres llocs. LA SEDIMENTACI: els materials es dipositen en llocs com les desembocadures dels rius o els mars. Aquests materials es diuen SEDIMENTS .
LES ROQUES I EL SLS TIPUS DE ROQUES Les roques de lescor巽a terrestre es clasifiquen en 3 tipus. MAGMTIQUES: s坦n aquelles que es formen en refredar-se el magma ( una roca en estat l鱈quid). Quan el magma arriba a la superf鱈cie, a trav辿s de l erupci坦 dels volcans, es refreda rpidament. En s坦n exemples el basalt , le granit i la pedra tosca . BASALT GRANIT TOSCA
SEDIMENTRIES: es formen a partir dels materials acumulats en els sediments . Nhi ha de 3 tipus 1 . Els sediments s坦n fragments daltres roques arrossegats per laire o laigua, com el gres ( es forma a partir de la sorra) i el largila ( es forma a partir del fang). GRES ARGILA
2. Els sediments provenen de minerals dissolts a laigua que es solidifiquen quan laigua sevapora. Aix鱈 es forma el guix , la sal i la calcria . GUIX CALCRIA SAL
3. Els sediments poden ser grans quantitats de cossos morts, dorganismes que quedan colgats, aquest 辿s lorigen del carb坦 i el petroli . PETROLI CARB
METAMRFIQUES: es formen quan les roques sedimentries o magmtiques s坦n sotmeses a grans pressions i a temperatures molt altes, alterant les seves caracter鱈stiques. En s坦n un exemple, la pissarra ( prov辿 de largila) i el marbre ( prov辿 de la calcria) MARBRE PISSARRA
ELS SLS Estan formats per roques i minerals esmicolats juntament amb restes de plantes i animals descompostos , aquestes restes es diuen HUMUS . L HUMUS 辿s important perqu竪 les plantes puguin cr竪ixer, ja que ajuda a mantenir el s坦l humit i a descompondre les substncies minerals que les plantes necessiten.

More Related Content

La Terra El Nostre Planeta

  • 1. LA TERRA EL NOSTRE PLANETA IDENTIFICACI DE LES CAPES QUE FORMEN LA TERRA. LA GEOSFERA I LES SEVES CAPES. COM CANVIA EL RELLEU AGENTS GEOLGICS INTERNS AGENTS GEOLGICS EXTERNS LES ROQUES I ELS SLS DE LESCORA TERRESTRE.
  • 2. QU EN S? 1. RELACIONA GEOSFERA CAPA DAIGUA LQUIDA HIDROSFERA CAPA DE GASOS ATMOSFERA CAPA ROCOSA 2.LA GEOSFERA T 3 CAPES MARCA-LES ESCORA, CALCRIA, LITOSFRIQUES, NUCLI, MANTELL, MAGMA, SEDIMENTACI. 3. CLASSIFICA ELS AGENTS GEOLGICS EXTERNS I ELS INTERNS GRANS SERRALADES, AIGUA, GLA, TERRATRMOLS, AIRE, VOLCANS
  • 3. 4. EXPLICA QUE S LA PEDRA TOSCA 5. QUIN TIPUS DE PEDRA CREUS QUE S? MAGMTICA SEDIMENTRIA METAMRICA
  • 4. CAPES DE LA TERRA HIDROSFERA ; hidro vol dir aigua.卒s la capa daigua que forma els mars, oceans, llacs i rius. ATMOSFERA ; capa de gasos que envolta nostre planeta. GEOSFERA : 辿s la part s嘆lida de la terra, formada per una gran massa rocosa.Est sota els oceans, formant els fons marins,la part emergent forma els continents i les illes.
  • 6. LES CAPES DE LA GEOSFERA SEGONS LA COMPOSICI DE LES ROQUES I LES CONDICIONS EN LES QUE ES TROBEN, LA GEOSFERA ES DIVIDEIX EN 3 CAPES. ESCORA: capa molt prima, t辿 de 5 a 70 km. de gruix. Forma els continents i el fons del mar. MANTELL: est format per roques m辿s denses, t辿 uns 3.000 km. De gruix. NUCLI: format per roques molt denses ( 90% de ferro) ( camp magn竪tic terrestre) a la part m辿s externa les roques roques es troben en estat l鱈quid.
  • 7. LA GEOSFERA EST FORMADA PER ROQUES. Una roca 辿s un material natural, dur i dens format per diferents substncies qu鱈miques anomenades minerals . SUPERFCIE DE LA GEOSFERA Per ex. El granit , 辿s una roca formada per minerals ( quars, mica i feldspat). Algunes roques estan formades per un sol mineral, per ex. La calcria formada per calcita. Granit magmtica Calcria, sedimentria
  • 8. LES PLAQUES LISTOSFRIQUES La GEOSFERA es mou molt lentament, aquest moviment passa a les PLAQUES LITOSFRIQUES. Estan disposades com si fossin rajoles irregulars, cobreixen tota la geosfera i tenen un gruix de de 100 km. Quan es mouen es poden emp竪nyer, separar-se o fregar unes amb altres. Aquests moviments s坦n molt lents, nom辿s uns cm. per any. Per嘆 s坦n molt importants perqu竪 s坦n la causa de la formaci坦 de les grans serralades, dels terratr竪mols i dels volcans.
  • 9. COM CANVIA EL RELLEU La superf鱈cie de la GEOSFERA est en canvi constant, per嘆 molts daquests canvis s坦n dif鱈cils de pecebre. Els elements o agents que provoquen aquest canvi s坦n: Els agents geol嘆gics interns, provenen de linterior de la geosfera. Els agents geol嘆gics externs, provenen de lexterior de la geosfera.
  • 10. AGENTS GEOLCIS INTERNS LES GRANS SERRALADES Es formen all on XOQUEN les plaques litosf竪riques, es van formar els Pirineus, lHimalaya,els Andes Quan les plaques es SEPARAN es formen serralades submarines molt llargues que sanomenen dorsals oceniques , es formen a partir de la lava que surt de linterior de la terra. http://www.youtube.com/watch?v=8YC1gzPHC1M DORSAL OCENICA HIMALAYA
  • 11. ELS VOLCANS s una esquerda de lescor巽a terrestre per la qual puja roca fosa de linterior de la terra fins a la superf鱈cie. Quan la roca fosa est a linterior de la Terra es diu MAGMA , quan aquest surt a lexterior en una erupci坦 es diu LAVA . De vegades el magma surt a lexterior del volc amb fragments de roques i cendra. El CRTER 辿s lorifici de sortida del volc. La XEMENEIA VOLCNICA; conducte que comunica la cmara magmtica amb lexterior. El CON VOLCNIC; 辿s lestrucutra del volc, que t辿 forma de tur坦. http://www.youtube.com/watch?v=xP7m7zkDSqk
  • 12. ELS TERRATRMOLS o SISME s una sacsejada brusca duna zona de lescor巽a terrestre, produ誰da pel trencament i el despla巽ament duna gran massa rocosa. La majoria de terratr竪mols s坦n tan d竪bils que nom辿s es detecten per uns aparells anomenats SISMGRAFS . El FOCUS del terratr竪mol o HIPOCENTRE 辿s el punt de linterior de la terra on sorigina el terratr竪mol. LEPICENTRE 辿s el punt de la superf鱈cie, situat damunt de lhipocentre, al qual arriben abans les ones s鱈smiques (expansi坦 del terratr竪mol).
  • 13. AGENTS GEOLCIS EXTERNS S坦n laire, el gla巽 i laigua. Aquests agents tendeixen a arrencar materials de les muntanyes i a a reblanir o fondre els materials de les valls, rius i fons marins. Lacci坦 daquests agents es fa en 4 fases. METEORITZACI. EROSI. TRANSPORT. SEDIMENTACI.
  • 14. LA METEORITZACI : es produeix per laire i laigua, en aquesta fase les roques canvien el seu estat natrual i es descomponen en fragments. LEROSI: en aquesta fase els fragments es van arrencant a poc a poc. EL TRANSPORT : en aquesta fase els materials erosionats s坦n transportats pels rius, mars o el vent, cap altres llocs. LA SEDIMENTACI: els materials es dipositen en llocs com les desembocadures dels rius o els mars. Aquests materials es diuen SEDIMENTS .
  • 15. LES ROQUES I EL SLS TIPUS DE ROQUES Les roques de lescor巽a terrestre es clasifiquen en 3 tipus. MAGMTIQUES: s坦n aquelles que es formen en refredar-se el magma ( una roca en estat l鱈quid). Quan el magma arriba a la superf鱈cie, a trav辿s de l erupci坦 dels volcans, es refreda rpidament. En s坦n exemples el basalt , le granit i la pedra tosca . BASALT GRANIT TOSCA
  • 16. SEDIMENTRIES: es formen a partir dels materials acumulats en els sediments . Nhi ha de 3 tipus 1 . Els sediments s坦n fragments daltres roques arrossegats per laire o laigua, com el gres ( es forma a partir de la sorra) i el largila ( es forma a partir del fang). GRES ARGILA
  • 17. 2. Els sediments provenen de minerals dissolts a laigua que es solidifiquen quan laigua sevapora. Aix鱈 es forma el guix , la sal i la calcria . GUIX CALCRIA SAL
  • 18. 3. Els sediments poden ser grans quantitats de cossos morts, dorganismes que quedan colgats, aquest 辿s lorigen del carb坦 i el petroli . PETROLI CARB
  • 19. METAMRFIQUES: es formen quan les roques sedimentries o magmtiques s坦n sotmeses a grans pressions i a temperatures molt altes, alterant les seves caracter鱈stiques. En s坦n un exemple, la pissarra ( prov辿 de largila) i el marbre ( prov辿 de la calcria) MARBRE PISSARRA
  • 20. ELS SLS Estan formats per roques i minerals esmicolats juntament amb restes de plantes i animals descompostos , aquestes restes es diuen HUMUS . L HUMUS 辿s important perqu竪 les plantes puguin cr竪ixer, ja que ajuda a mantenir el s坦l humit i a descompondre les substncies minerals que les plantes necessiten.