際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Tema 9 l'edat mitjana

Download as PPS, PDF
M
mflore22
1 of 18
Downloaded 271 times
TEMA 9 LEDAT MITJANA http://www.youtube.com/watch?v=zTN8IOCRrHQ&feature=related SITUACI DE LA PENNSULA IBRICA Visigots Musulmans LA SOCIETAT LA CIUTAT MEDIEVAL 1 CS VOLCA BISAROQUES Mestra: Merc竪 Flores i Sol辿
1. SITUACI DE LA PENNSULA IBRICA A finals del segle V diferents pobles que venien del Nord i Est dEuropa van ocupar lImperi Rom i aquest va acabar desapareixent. Amb la caiguda de lImperi Rom , acaba lEdat Antiga i comen巽a lEdat Mitjana , any 476 dC.
1.1. ELS VISIGOTS VAN CONQUERIR HISPNIA Els Visigots , un dels pobles invasors, es van instal揃lar a la Pen鱈nsula i a comen巽aments del S. VI i van formar un Estat Independent . El Regne Visigot va durar 200 anys( S.VI i s.VII) i van unificar la major part del territori peninsular amb les mateixes lleis i la mateixa religi坦, el cristianisme . La capital del Regne va ser Toledo . http://medieval.uji.es/mapes/Mapes%20Corona%20d%B4Arag%F3/Segle%20V.htm PROCS DUNIFICACI DELS VISIGOTS A LA PENNSULA
1.2. LA INVASI MULSUMANA, AL-ANDALUS Des de el S.VIII al S. XIV aproximadament, gran part de la Pen鱈nsula va estar ocupada pels musulmans del Nord dfrica . Lany 711 un ex竪rcit musulm va envair la Pen鱈nsula i va derrotar als visigots . En pocs anys els musulmans van ocupar gran part de la Pen鱈nsula, que van anomenar Al-Andalus . La religi坦 dels musulmans era lislam , nascuda a Arbia.
La pen鱈nsula al S.X
1.3. LA FORMACI DELS REGNES CRISTIANS Entre els S. VIII i X els habitants del Nord de la Pen鱈nsula que no havien estats ocupats pels musulmans, hi van anar creant regnes i comtats independents; el regne de Lle坦, el Comtat de Castella, el Regne de Pamplona, el Comtat dArag坦 i els Comtats Catalans. Aquests regnes i comtats volien expandir-se cap el Sud de la Pen鱈nsula, el seu objectiu era conquerir les terres musulmanes dAl-Andalus per repoblar-se amb pagesos cristians. Els reis i comtes per defensar i protegir els pagesos que vivien en les terres que anaven conquerint van construir nombrosos castells. http://chistericosclub.ning.com/photo/mapa-alandalus-y-reconquista PROCS DE RECONQUESTA DE A LANDALS
La Pen鱈nsula al S.XIV shavien format 4 grans regnes cristians. Regne Cristi Regne Cristi Regne Cristi Regne Cristi
Ciutat musulmana Art Mud竪jar http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22978&p_ex=en%20dragui%20&p_amb=4022&p_tip=VIDEO&p_num=3
2. LA SOCIETAT La societat de lEdat Mitjana. Al lloc m辿s alt hi havia el REI Per sota hi havia 3 estaments NOBLES ELS MONJOS ELS PAGESOS ENCARREGATS DE FER LA GUERRA ES DEDICAVEN A LORACI, A LA LECTURA I ESCRIPTURA I A COPIAR LLIBRES TREBALLAVEN LA TERRA EL QUE MANAVA EREN PRIVILEGIATS
2.1. ELS NOBLES I ELS CAVALLERS LEdat Mitjana els reis donaven territoris (FEUS) als nobles per defensar-los, a canvi de les terres els nobles juraven fidelitat al rei. Els nobles que tenien un feu eren senyors feudals , vivien en un castell i senvoltaven de cavallers , que oferien els seus serveis militars a canvi de terres. Les terres les treballaven els pagesos que podien ser lliures ( tenien terres pr嘆pies) o serfs ( no tenien terres ni eren lliures) tots depenien del seu senyor i havien de pagar impostos. NOBLES CAVALLERS
PARTS DUN CASTELL http://www.weblandia.com/castillos/cmapacat.htm CASTELLS DE CATALUNYA, PER COMARQUES 1.PORTA DENTRADA 2. CAVALLAERISSES 3. PRESS 4. ESTANA PELS SOLDATS 5. FORN I CUINA 6. MAGATZEM PER MENJAR 7. HABITACI PER LES DONES 8. GRANER 9. MAGATZEM 10. CISTERNA DAIGUA 11. LETRINES 12. SALA I MENJADOR NOBLES 13. HABITACIONS 14. COS DE GURDIA 15.SALA DARMES 16. SALA DHOMENATGES 17. CAPELLA 18. ASSECADOR DALIMENTS
PONT LLEVADS MERLET ESTABLES PATI TORRE DE LHOMENATGE MURALLA INTERIOR MURALLA EXTERIOR FOSSAT TORRE DE DEFENSA FERRERIA
2.2. ELS MONJOS ELS MONESTIRS Un gran nombre d'homes i dones dedicaven la seva vida a servir a D辿u, eren els monjos i les monges que vivien en el monestir . Un abat o una abadessa dirigien el monestir. LA VIDA DELS MONJOS Havien de portar hbit i seguir horaris i normes molt estrictes. Les seves tasques diries eren; loraci坦 , el treball i lestudi . Els que es dedicaven a lestudi tenien com a tasca principal copiar manuscrits a la biblioteca o ensenyar a llegir o a escriure. Els monestirs eren centres culturals molt importants.
Totes les edificacions del monestir es constru誰en al voltant de lesgl辿sia . La part principal del monestir era el claustre on els monjos llegien i resaven en silenci. CEMENTIRI HORT QUADRES ESGLSIA DORMITORIS HOSTATGERIA REFETOR CLAUSTRE CELLER CUINA HABITATGES PAGESOS INFERMERIA CASA DE LABAT O LABADESSA
2.3. ELS PAGESOS La majoria de la poblaci坦 eren pagesos que es dedicaven a conrear de la terra i tenir cura del bestiar. La majoria dels pagesos eren serfs , vivien en pobles molt petits que pertanyien a un castell o monestir ( feu ). Els pagesos havien de treballar la terra i estaven obligats a pagar una part de la collita al senyor o a labat ( impostos ). Es feien ells mateixos tot el que necessitaven; habitatges, eines del camp i vestits. Les males collites eren freq端ents i passaven gana i patien malalties. Menjaven poca carn i quasi sempre era de porc.
3. LA CIUTAT MEDIAVAL LORIGEN A partir dels S. XI i XII les t竪cniques agr鱈coles van millorar molt. El comer巽 va fer cr辿ixer les ciutats que hi havia i sen fundaren de noves. Els habitants de les ciutats eren lliures i no depenien de cap senyor feudal. Aix鱈 va n辿ixer un nou grup social, la burgesia que es dedicaven a les activitats artesanes i al comer巽. BARCELONA CARCASSONE
COM EREN LES CIUTATS Estaven envoltades de muralles amb portes fortificades que donaven sortida a lexterior. A linterior hi havia moltes cases que estaven unides les unes amb les altres i no tenien aigua corrent. Al voltant de la pla巽a hi havia els edificis m辿s importants; el palau , lhospital , lajuntament i lesgl辿sia . ESGLSIA PALAU
ELS ARTESANS I ELS GREMIS A les ciutats hi vivien els mercaders i els artesans ( vinaters, ferrers, fusters, orfebres, que treballaven en els tallers, on feien i venien els productes que fabricaven. El mestre artes era l炭nic que podia tenir un taller , els altres eren oficials o aprenents que estaven a les seves ordres. Els artesans sagrupaven per oficis, organitzats en gremis que solien situar-se en un mateix carrer de la ciutat i controlaven els preus i la qualitat dels productes .

More Related Content

Tema 9 l'edat mitjana

  • 1. TEMA 9 LEDAT MITJANA http://www.youtube.com/watch?v=zTN8IOCRrHQ&feature=related SITUACI DE LA PENNSULA IBRICA Visigots Musulmans LA SOCIETAT LA CIUTAT MEDIEVAL 1 CS VOLCA BISAROQUES Mestra: Merc竪 Flores i Sol辿
  • 2. 1. SITUACI DE LA PENNSULA IBRICA A finals del segle V diferents pobles que venien del Nord i Est dEuropa van ocupar lImperi Rom i aquest va acabar desapareixent. Amb la caiguda de lImperi Rom , acaba lEdat Antiga i comen巽a lEdat Mitjana , any 476 dC.
  • 3. 1.1. ELS VISIGOTS VAN CONQUERIR HISPNIA Els Visigots , un dels pobles invasors, es van instal揃lar a la Pen鱈nsula i a comen巽aments del S. VI i van formar un Estat Independent . El Regne Visigot va durar 200 anys( S.VI i s.VII) i van unificar la major part del territori peninsular amb les mateixes lleis i la mateixa religi坦, el cristianisme . La capital del Regne va ser Toledo . http://medieval.uji.es/mapes/Mapes%20Corona%20d%B4Arag%F3/Segle%20V.htm PROCS DUNIFICACI DELS VISIGOTS A LA PENNSULA
  • 4. 1.2. LA INVASI MULSUMANA, AL-ANDALUS Des de el S.VIII al S. XIV aproximadament, gran part de la Pen鱈nsula va estar ocupada pels musulmans del Nord dfrica . Lany 711 un ex竪rcit musulm va envair la Pen鱈nsula i va derrotar als visigots . En pocs anys els musulmans van ocupar gran part de la Pen鱈nsula, que van anomenar Al-Andalus . La religi坦 dels musulmans era lislam , nascuda a Arbia.
  • 6. 1.3. LA FORMACI DELS REGNES CRISTIANS Entre els S. VIII i X els habitants del Nord de la Pen鱈nsula que no havien estats ocupats pels musulmans, hi van anar creant regnes i comtats independents; el regne de Lle坦, el Comtat de Castella, el Regne de Pamplona, el Comtat dArag坦 i els Comtats Catalans. Aquests regnes i comtats volien expandir-se cap el Sud de la Pen鱈nsula, el seu objectiu era conquerir les terres musulmanes dAl-Andalus per repoblar-se amb pagesos cristians. Els reis i comtes per defensar i protegir els pagesos que vivien en les terres que anaven conquerint van construir nombrosos castells. http://chistericosclub.ning.com/photo/mapa-alandalus-y-reconquista PROCS DE RECONQUESTA DE A LANDALS
  • 7. La Pen鱈nsula al S.XIV shavien format 4 grans regnes cristians. Regne Cristi Regne Cristi Regne Cristi Regne Cristi
  • 8. Ciutat musulmana Art Mud竪jar http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22978&p_ex=en%20dragui%20&p_amb=4022&p_tip=VIDEO&p_num=3
  • 9. 2. LA SOCIETAT La societat de lEdat Mitjana. Al lloc m辿s alt hi havia el REI Per sota hi havia 3 estaments NOBLES ELS MONJOS ELS PAGESOS ENCARREGATS DE FER LA GUERRA ES DEDICAVEN A LORACI, A LA LECTURA I ESCRIPTURA I A COPIAR LLIBRES TREBALLAVEN LA TERRA EL QUE MANAVA EREN PRIVILEGIATS
  • 10. 2.1. ELS NOBLES I ELS CAVALLERS LEdat Mitjana els reis donaven territoris (FEUS) als nobles per defensar-los, a canvi de les terres els nobles juraven fidelitat al rei. Els nobles que tenien un feu eren senyors feudals , vivien en un castell i senvoltaven de cavallers , que oferien els seus serveis militars a canvi de terres. Les terres les treballaven els pagesos que podien ser lliures ( tenien terres pr嘆pies) o serfs ( no tenien terres ni eren lliures) tots depenien del seu senyor i havien de pagar impostos. NOBLES CAVALLERS
  • 11. PARTS DUN CASTELL http://www.weblandia.com/castillos/cmapacat.htm CASTELLS DE CATALUNYA, PER COMARQUES 1.PORTA DENTRADA 2. CAVALLAERISSES 3. PRESS 4. ESTANA PELS SOLDATS 5. FORN I CUINA 6. MAGATZEM PER MENJAR 7. HABITACI PER LES DONES 8. GRANER 9. MAGATZEM 10. CISTERNA DAIGUA 11. LETRINES 12. SALA I MENJADOR NOBLES 13. HABITACIONS 14. COS DE GURDIA 15.SALA DARMES 16. SALA DHOMENATGES 17. CAPELLA 18. ASSECADOR DALIMENTS
  • 12. PONT LLEVADS MERLET ESTABLES PATI TORRE DE LHOMENATGE MURALLA INTERIOR MURALLA EXTERIOR FOSSAT TORRE DE DEFENSA FERRERIA
  • 13. 2.2. ELS MONJOS ELS MONESTIRS Un gran nombre d'homes i dones dedicaven la seva vida a servir a D辿u, eren els monjos i les monges que vivien en el monestir . Un abat o una abadessa dirigien el monestir. LA VIDA DELS MONJOS Havien de portar hbit i seguir horaris i normes molt estrictes. Les seves tasques diries eren; loraci坦 , el treball i lestudi . Els que es dedicaven a lestudi tenien com a tasca principal copiar manuscrits a la biblioteca o ensenyar a llegir o a escriure. Els monestirs eren centres culturals molt importants.
  • 14. Totes les edificacions del monestir es constru誰en al voltant de lesgl辿sia . La part principal del monestir era el claustre on els monjos llegien i resaven en silenci. CEMENTIRI HORT QUADRES ESGLSIA DORMITORIS HOSTATGERIA REFETOR CLAUSTRE CELLER CUINA HABITATGES PAGESOS INFERMERIA CASA DE LABAT O LABADESSA
  • 15. 2.3. ELS PAGESOS La majoria de la poblaci坦 eren pagesos que es dedicaven a conrear de la terra i tenir cura del bestiar. La majoria dels pagesos eren serfs , vivien en pobles molt petits que pertanyien a un castell o monestir ( feu ). Els pagesos havien de treballar la terra i estaven obligats a pagar una part de la collita al senyor o a labat ( impostos ). Es feien ells mateixos tot el que necessitaven; habitatges, eines del camp i vestits. Les males collites eren freq端ents i passaven gana i patien malalties. Menjaven poca carn i quasi sempre era de porc.
  • 16. 3. LA CIUTAT MEDIAVAL LORIGEN A partir dels S. XI i XII les t竪cniques agr鱈coles van millorar molt. El comer巽 va fer cr辿ixer les ciutats que hi havia i sen fundaren de noves. Els habitants de les ciutats eren lliures i no depenien de cap senyor feudal. Aix鱈 va n辿ixer un nou grup social, la burgesia que es dedicaven a les activitats artesanes i al comer巽. BARCELONA CARCASSONE
  • 17. COM EREN LES CIUTATS Estaven envoltades de muralles amb portes fortificades que donaven sortida a lexterior. A linterior hi havia moltes cases que estaven unides les unes amb les altres i no tenien aigua corrent. Al voltant de la pla巽a hi havia els edificis m辿s importants; el palau , lhospital , lajuntament i lesgl辿sia . ESGLSIA PALAU
  • 18. ELS ARTESANS I ELS GREMIS A les ciutats hi vivien els mercaders i els artesans ( vinaters, ferrers, fusters, orfebres, que treballaven en els tallers, on feien i venien els productes que fabricaven. El mestre artes era l炭nic que podia tenir un taller , els altres eren oficials o aprenents que estaven a les seves ordres. Els artesans sagrupaven per oficis, organitzats en gremis que solien situar-se en un mateix carrer de la ciutat i controlaven els preus i la qualitat dels productes .