2. objectius
Recon竪ixer el sorgiment de la guerra com una
projecci坦 de problemes no resolts.
Identificar el rol desenvolupat pels sistemes
totalitaris en l'origen i desenvolupament de la
guerra.
Identificar els diferents fronts en qu竪 es
desenvolupo la guerra.
3. Causas de la segunda guerra
Existia un descontentament per part dels pa誰sos aliats pel
fet de no ser respectat aquest tractat per part dels
alemanys
Tractat de
Versalles
Aquesta depressi坦 condemno els pa誰sos regits pel
capitalisme liberal. Els bancs en la ru誰na i l'augment de la
Crisi de 1929 desocupaci坦 va provocar un ambient d'hostilitat.
Es desenvolupa una pol鱈tica d'expansionisme a Alemanya i
a Itlia. Impulsant aquest ascens pels governs totalitaris. pujada del
fascismo
Els governs democrtics van entrar en un debilitament
producte de la crisi de 1929, els governs van perdre suport
popular.
Feblesa de les
democrcies
Durant la segona meitat dels anys 30 es van configurar una
s竪rie d'aliances. Pol鱈tica de pactes
4. Caracter鱈sticas de la guerra
Econom鱈a de la guerra:
Va alterar l'evoluci坦 econ嘆mica
mundial.
La ind炭stria pesada va adquirir
un paper protag坦nic.
(sider炭rgica y qu鱈mica).
Augment de la m叩 d`obra.
Organizatci坦 econ坦mica
producte de la explotaci坦
material y humana.
5. Caracter鱈stiques de la guerra
Guerra total:
Als contendients no
buscaven la sola rendici坦,
sino que fos destruix
totalment.
Participaci坦 de poblaci坦
civil. (nens de 14 anys).
El conflicte va adquirir un
afegit ideol坦gico y moral.
(el bien y el mal)
es van Bombardejar
ciutats indefenses e
6. Caracter鱈stiques de la guerra
Nous armaments:
Es van destacar el carro de
combat y el avi坦.
altres armes es utilitzaven
utilizaban per contenir als
ataques.
Submarins y buques
acoratzats.
Uso de radars.
Als ingenis m辿s
destructivs: bombas
nuclears (Hiroshima I
Nagasaki)
7. El cam鱈 fins la guerra
Durant la d竪cada dels anys trenta les pot竪ncies
totalitries que van constituir l'eix (Alemanya,
Itlia i Jap坦) van desenvolupar una agressiva
pol鱈tica encaminada a ampliar els seus territoris a
costa d'altres estats. Mentrestant, les
democrcies van optar per portar a la practica
una pol鱈tica de apacig端ament. Aquestes
estrat竪gies van fracassar completament com es
va posar de manifest amb la invasi坦 de Pol嘆nia l'1
de setembre1939.
Pacte entre Alemanya y la URSS de separar
Polonia va ser quebrantat per Alemania.
Com alliat de Polonia, Francia amb Inglaterra
declaran la guerra a Alemanya, provocant el
estallido de la segona guerra mundial.
9. Contendientes.
Las potencias del eix: ho integraven
Alemanya, Itlia i Jap坦, juntament amb pa誰sos
aliats d'Alemanya com; Hongria, Crocia,
Bulgria, Romania, Finlndia i Eslovquia.
10. Contendientes
El bndol dels aliats : ho van integrar 49
pa誰sos en total, d'ells, els mes importants pel
seu potencial i capacitat militar van ser
EE.UU, Regne Unit, Uni坦 Sovi竪tica i Fran巽a.
Al llarg de la guerra, altres estats van ser
sumant-se al bndol aliat.
11. Contendients
Entre als pa鱈ssos neutrals es van encontrar
Espa単a, Turqu鱈a, Irlanda, Portugal, Suissa y
Suecia. no obstant aix嘆 tant Espa単a como
Suecia es van moure en la orbita de Alemanya
a la que van apoyar pol鱈tica i militarment
12. Fases de la guerra
La fase europea: 1939 1941
La fase mundial: 1941 - 1945
13. LA GUERRA EN EUROPA
REINO
UNIDO
NORUEGA
DINAMARCA
P.BAJOS
BELGICA
FRANCIA
ESPAA
ARGELIA
(FRANCIA)
(1939-1942)
Potencias del Eje el 1 de septiembre de 1939
Territorios ocupados en septiembre de 1939
Territorios ocupados de abril a junio de 1940
Territorios ocupados en abril de 1941
Otros pa鱈ses aliados de Alemania o bajo su control
Frentes este y sur en el invierno de 1941-1942
PORTUGAL
MARRUECOS
FRANCES
Fronteras del III reich en 1942
IRLANDA
AUSTRIA
FINLANDIA
ESTONIA
LITUANIA
ESLOVAQUIA
HUNGRA
RUMANIA
YUGOSLAVIA
BULGARIA
TURQUA
LBANO
EGIPTO
SUIZA
ITALIA
ALBANIA
MALTA
TNEZ
LIBIA
(ITALIA)
GRECIA
CHIPRE
SIRIA
PALESTINA
SUECIA
ALEMANIA
LETONIA
POLONIA
U R S S
CAMPAA
DE NORUEGA
1940
CAMPAA
DE LOS
BALCANES
1941
CAMPAA
DE POLONIA
1939
CAMPAA
DE RUSIA
1941-1942
CAMPAA
DE FRANCIA
1940
CAMPAAS
DE LAS TROPAS
DEL EJE
14. LA GUERRA EN EUROPA
REINO
UNIDO
NORUEGA
DINAMARCA
P.BAJOS
BELGICA
FRANCIA
(1942-1945)
ESPAA
ARGELIA
(FRANCIA)
Potencias del Eje el 1 de septiembre de 1939
PORTUGAL
MARRUECOS
FRANCES
Frente este en la primavera de 1943
Frente este en junio de 1944
Frentes este y oeste a finales de 1944
Ofensivas aliadas
Batallas importantes IRLANDA
Desembarco en
Normandia
(Junio 1944)
ESTONIA
LITUANIA
ESLOVAQUIA
HUNGRA
RUMANIA
YUGOSLAVIA
Leningrado
(Octubre 1944)
BULGARIA
U R S S
TURQUA
LBANO
PALESTINA
El Alamein
(Octubre 1942)
AUSTRIA
SUIZA
Monte Cassino
(Mayo 1944)
ITALIA
ALBANIA
MALTA
TNEZ
LIBIA
(ITALIA)
GRECIA
CHIPRE
SIRIA
EGIPTO
FINLANDIA
SUECIA
ALEMANIA
LETONIA
POLONIA
Stalingrado
(Febrero 1943)
15. MANCHURIA
IS. MARIANAS
Jap坦n
Territorio chino ocupado por los japoneses
hasta febrero de 1945
L鱈mites del imperio japon辿s en 1939
L鱈mite m叩ximo de la expansi坦n japonesa en 1942
Ofensivas japonesas
Bombardeo de Pearl Harbour
(7 de diciembre de 1941)
OCANO
PACFICO
LA GUERRA EN EL PACFICO
(1941-1942)
CLEBES
IS. MARSHALL
IS. NUEVAS
HBRIDAS
PEARL HARBOUR
JAPN
U R S S
MONGOLIA
CHINA
IS. HAWAI
IS. GILBERT
IS. SALOMN
IS. FIYI
IS. FILIPINAS
SIAM
INDOCHINA
BORNEO
SUMATRA
TIMOR
AUSTRALIA
JAVA
OCANO
INDICO
IS. CAROLINAS
NUEVA GUINEA
INDIA
16. LA GUERRA EN EL PACFICO
(1942-1945)
Jap坦n
Territorio chino ocupado por los japoneses
hasta febrero de 1945
L鱈mites del imperio japon辿s en 1939
Ofensivas de los aliados
Victorias aliadas
MONGOLIA
INDIA
Bombas at坦micas (6 y 8 de agosto de 1945)
IS. MARIANAS
IS. CAROLINAS
NUEVA GUINEA
OCANO
INDICO
INDOCHINA
JAVA
MANCHURIA
JAPN
TIMOR
AUSTRALIA
CLEBES
SUMATRA
BORNEO
SIAM
OKINAWA
IS. FILIPINAS
IS. MARSHALL
IS. GILBERT
IS. SALOMN
GUADALCANAL
IS. HAWAI
IS. NUEVAS
HBRIDAS IS. FIYI
CHINA
Ataques a辿reos norteamericanos
NAGASAKI
U R S S
HIROSHIMA
OCANO
PACFICO
18. Batalla final
Tras la mort de Hitler una part del exercit Alem叩n
es va rendir als alliats. Posteriorment la
resistencia Alem叩n en Berl鱈n es rendeix abans als
for巽es sovi辿ticas.
A partir de aquesta victoria va comenzar el asalt
definitiu de Estados units a Jap坦n.
Jap坦n es resisteix a rendirse y Estats units llan巽a
la bomba at坦mica en Hiroshima el 6 de agosto de
1945 y el 9 de agosto lo va a ser en Nagasaki
(240.000 morts)
Jap坦n es rendeix a la bad鱈a de Tokio el 2 de
setembre de 1945 y de aquesta forma finalitza la
20. conseq端竪ncies
demogr叩ficas
Aprox. 54 millions
de morts
la majors part de
morts civiles
econ嘆miques
Gran crisis
financiera
Las velles potencias
van perdre al
liderazgo
territorials
Ordenament d` un
nou ordre
Alemanya partida
Pol鱈ticas
Democratitzaci坦
Models econ嘆mics e
ideol嘆gics diferents
que pronto es ferien
patentes