ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

Paraulesambguionet 120205014322-phpapp01 (de Dolors Taulats)

•Download as PPTX, PDF•
•
M
montsecdn

Mots amb guionet

1 of 14
Downloaded 11 times
Paraules amb guionet
S’escriuen amb guionet A) Els numerals compostos (ordinals i cardinals). vint-i-dos, vint-i-dosè, tres-cents, tres- centè. B) Els mots compostos que comencen amb el nom d un punt cardinal. nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-eslau, sud-oest.
C) Els compostos repetitius i expressius. baliga-balaga, barrija-barreja, bitllo- bitllo, bub-bub, bum-bum, cori-mori, a corre-cuita, flist-flast, fru-fru, gara-gara, leri-leri, a mata-degolla, nap-buf, non- non, nyigo-nyigo, de nyigui-nyogui, pengim-penjam, piu-piu, poti-poti, rau- rau, suca-mulla, fer la viu-viu, xano-xano, xiu-xiu, xup-xup, zig-zag.
D) Els compostos que són manlleus no adaptats. agnus-dei, dalai-lama, ex-libris, flint- glass. E) Un petit grup de mots o expressions singulars: abans-d'ahir, adéu-siau, dellà-ahir, al després-dinar, despús-anit, despús- demà, qui-sap-lo (qui-sap-la).
S’escriuen sense guionet A) Els mots construïts amb prefixos com ara: arxi- arximilionari bes- bescuit ex- exministre per- àcid periòdic plus- plusvàlua pre- precristià pro- prosil.logisme, proxinès pseudo- pseudoprofeta quasi- quasidelicte sobre- sobreguaita sots- sotsarrendatari ultra- ultraconservador vice- vicepresident
El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un substantiu s'escriuran amb guionet: el no- alineament, la no-violència; en canvi el mot no s'escriurà com a mot independent quan precedeix un adjectiu: els països no alineats, les nacions no violentes, els no violents.
B) Els mots construïts amb formes prefixades acabades generalment en -o i de vegades en -i, com ara: audio- audiovisual cardio- cardiovascular coxo- coxofemoral denti- dentilabial fisico- fisicoquímic gastro- gastroenteritis indo- indoxinès labio- labiodental magneto- magnetoelèctric socio- socioeconòmic
C) Els compostos que són manlleus adaptats. exdevot. D) Els mots adesiara i usdefruit, que, malgrat complir la condició de l'apartat 3.C, tenen una tradició consolidada amb aquesta grafia. (Cal remarcar que els mots d'aquest apartat, encara que el prefix acabi en vocal i el segon component comenci en r- o en s-, no dupliquen aquesta consonant. Ex.: arxisatisfet, prerafaelita, presantificat, vicerector, vicesecretari; gal·loromànic, grecoromà, jocoseriós, politicosocial)
3. S'escriuran en general sense guionet els compostos formats a partir de dos elements que existeixen com a paraules catalanes independents -salvats els que han estat esmentats en els punts anteriors. capgròs, collverd, cordur, culnegre, frontample, ratapinyada, ratpenat; pocapena, pocatraça, pocavergonya; damajoana, figaflor, herbacol, llirijonc; sordmut; cincnervis, setciències; correbou, pinçanàs; capicua, centengrana, coliflor, a collibé, culdellàntia, maldulls, semprenflor, vetesifils.
Els mots d'aquest tipus, però, s'escriuran amb guionet si es dóna alguna de les tres circumstàncies següents: A) El primer element (o, eventualment, el segon) acaba amb vocal i el segon (o, eventualment, el tercer) comença amb r-, s-, o x-. barba-roig, cama-roja, cara-rugat, barba-serrat, barra- sec, penya-segat, cara-xuclat; poca-roba, bleda-rave, malva-rosa, de soca-rel, aigua-sal, cara-sol, canya-xiula; busca-raons, cerca-renous, guarda-roba, penja-robes, esclata-sang, gira-sol, pica-soques, punxa-sàrries, toca- son, escura-xemeneies; anca-rossegant; cul-de-sac, entra- i-surt.
B) L'aglutinació de dos elements pot induir a lectures errònies o dificultar la interpretació del mot a causa de les lletres concurrents. pèl-llarg, cap-roig, pit-roig; cinc-en-rama, plats-i-olles. C) El primer element duu accent gràfic (vegeu, però, l'apartat 2). mà-llarg, pèl-blanc, pèl-curt, pèl-ras; més-dient.
També s'escriuran sense guionet, amb les mateixes restriccions que aquests, els derivats, per sufixació, de mots que s'escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí- raler. Vegeu, però, 1. A i 1. B.
4. Els topònims segueixen la mateixa norma que els mots del punt 3. Castellbó, Aiguafreda, Comanegra, Torregrossa, Vilafranca, Fontalba, Bellpuig, Palautordera, Miramar, Cantallops, Portocolom; Vila-real, Vila-rodona, Vall-de-roures, Palau-solità, Aigua-xelida, Puig-reig, Puig-aguilar, Font-romeu, Font-rubí, Mont-roig, Bell-lloc, Pont-xetmar. Alguns d'interpretació poc clara (i algun altre que té una forma ja així fixada) s'escriuen amb guionet. Guarda-si-venes, Sala-d'heures.
Cal remarcar que, en tots els casos, si el darrer element d'un compost escrit sense guionet és un mot monosil·làbic, prendrà un accent si les regles generals de l'accentuació així ho demanen. capgròs, bocafí, malbò, pinçanàs, a collibè. Si el compost, en canvi, s'escriu amb guionet, el monosíl·lab mantindrà la seva grafia inaccentuada. vint-i-u, no-res, cella-ros, pèl-ras, fru-fru. Si el monosíl·lab duu accent diacrític el conservarà. subsòl, rodamón.

More Related Content

Paraulesambguionet 120205014322-phpapp01 (de Dolors Taulats)

  • 2. S’escriuen amb guionet A) Els numerals compostos (ordinals i cardinals). vint-i-dos, vint-i-dosè, tres-cents, tres- centè. B) Els mots compostos que comencen amb el nom d un punt cardinal. nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-eslau, sud-oest.
  • 3. C) Els compostos repetitius i expressius. baliga-balaga, barrija-barreja, bitllo- bitllo, bub-bub, bum-bum, cori-mori, a corre-cuita, flist-flast, fru-fru, gara-gara, leri-leri, a mata-degolla, nap-buf, non- non, nyigo-nyigo, de nyigui-nyogui, pengim-penjam, piu-piu, poti-poti, rau- rau, suca-mulla, fer la viu-viu, xano-xano, xiu-xiu, xup-xup, zig-zag.
  • 4. D) Els compostos que són manlleus no adaptats. agnus-dei, dalai-lama, ex-libris, flint- glass. E) Un petit grup de mots o expressions singulars: abans-d'ahir, adéu-siau, dellà-ahir, al després-dinar, despús-anit, despús- demà, qui-sap-lo (qui-sap-la).
  • 5. S’escriuen sense guionet A) Els mots construïts amb prefixos com ara: arxi- arximilionari bes- bescuit ex- exministre per- àcid periòdic plus- plusvàlua pre- precristià pro- prosil.logisme, proxinès pseudo- pseudoprofeta quasi- quasidelicte sobre- sobreguaita sots- sotsarrendatari ultra- ultraconservador vice- vicepresident
  • 6. El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un substantiu s'escriuran amb guionet: el no- alineament, la no-violència; en canvi el mot no s'escriurà com a mot independent quan precedeix un adjectiu: els països no alineats, les nacions no violentes, els no violents.
  • 7. B) Els mots construïts amb formes prefixades acabades generalment en -o i de vegades en -i, com ara: audio- audiovisual cardio- cardiovascular coxo- coxofemoral denti- dentilabial fisico- fisicoquímic gastro- gastroenteritis indo- indoxinès labio- labiodental magneto- magnetoelèctric socio- socioeconòmic
  • 8. C) Els compostos que són manlleus adaptats. exdevot. D) Els mots adesiara i usdefruit, que, malgrat complir la condició de l'apartat 3.C, tenen una tradició consolidada amb aquesta grafia. (Cal remarcar que els mots d'aquest apartat, encara que el prefix acabi en vocal i el segon component comenci en r- o en s-, no dupliquen aquesta consonant. Ex.: arxisatisfet, prerafaelita, presantificat, vicerector, vicesecretari; gal·loromànic, grecoromà, jocoseriós, politicosocial)
  • 9. 3. S'escriuran en general sense guionet els compostos formats a partir de dos elements que existeixen com a paraules catalanes independents -salvats els que han estat esmentats en els punts anteriors. capgròs, collverd, cordur, culnegre, frontample, ratapinyada, ratpenat; pocapena, pocatraça, pocavergonya; damajoana, figaflor, herbacol, llirijonc; sordmut; cincnervis, setciències; correbou, pinçanàs; capicua, centengrana, coliflor, a collibé, culdellàntia, maldulls, semprenflor, vetesifils.
  • 10. Els mots d'aquest tipus, però, s'escriuran amb guionet si es dóna alguna de les tres circumstàncies següents: A) El primer element (o, eventualment, el segon) acaba amb vocal i el segon (o, eventualment, el tercer) comença amb r-, s-, o x-. barba-roig, cama-roja, cara-rugat, barba-serrat, barra- sec, penya-segat, cara-xuclat; poca-roba, bleda-rave, malva-rosa, de soca-rel, aigua-sal, cara-sol, canya-xiula; busca-raons, cerca-renous, guarda-roba, penja-robes, esclata-sang, gira-sol, pica-soques, punxa-sàrries, toca- son, escura-xemeneies; anca-rossegant; cul-de-sac, entra- i-surt.
  • 11. B) L'aglutinació de dos elements pot induir a lectures errònies o dificultar la interpretació del mot a causa de les lletres concurrents. pèl-llarg, cap-roig, pit-roig; cinc-en-rama, plats-i-olles. C) El primer element duu accent gràfic (vegeu, però, l'apartat 2). mà-llarg, pèl-blanc, pèl-curt, pèl-ras; més-dient.
  • 12. També s'escriuran sense guionet, amb les mateixes restriccions que aquests, els derivats, per sufixació, de mots que s'escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí- raler. Vegeu, però, 1. A i 1. B.
  • 13. 4. Els topònims segueixen la mateixa norma que els mots del punt 3. Castellbó, Aiguafreda, Comanegra, Torregrossa, Vilafranca, Fontalba, Bellpuig, Palautordera, Miramar, Cantallops, Portocolom; Vila-real, Vila-rodona, Vall-de-roures, Palau-solità, Aigua-xelida, Puig-reig, Puig-aguilar, Font-romeu, Font-rubí, Mont-roig, Bell-lloc, Pont-xetmar. Alguns d'interpretació poc clara (i algun altre que té una forma ja així fixada) s'escriuen amb guionet. Guarda-si-venes, Sala-d'heures.
  • 14. Cal remarcar que, en tots els casos, si el darrer element d'un compost escrit sense guionet és un mot monosil·làbic, prendrà un accent si les regles generals de l'accentuació així ho demanen. capgròs, bocafí, malbò, pinçanàs, a collibè. Si el compost, en canvi, s'escriu amb guionet, el monosíl·lab mantindrà la seva grafia inaccentuada. vint-i-u, no-res, cella-ros, pèl-ras, fru-fru. Si el monosíl·lab duu accent diacrític el conservarà. subsòl, rodamón.