Trobe difÃcil parlar de mi mateix sense ensopegar-me amb l'eterna paradoxa del "qui sóc?". És clar, ningú no sap més fets objectius sobre mi que jo. Però quan parle de mi mateix, tota mena de factors diferents fan que jo, qui escriu aquestes lÃnies, seleccione i el·limine coses de l'altre jo, qui és objecte de descripció. Sempre em preocupa la idea que pinte un retrat de mi que no és gens objectiu. És clar que, els retrats també es poden amb altres arts què no siguen paraules.
Per això faig dibuixos de mi, perquè el món que m'envolta, les emocions que m'entren, i els sentiments que m'ixen, no són construïts amb lletres i sÃlabes, sinò amb imatges i colors. Per a mi la