Conte
0 likes478 views
Conte de Peer Gynt adaptat pels alumnes de 6竪
Conte
- 1. Text i activitats: Alumnes 6竪 (2010-11) Text Original: Henrik Ibsen M炭sica Original: Edvard Grieg Il揃lustracions: Catalina Medici
- 3. INDEX 1. ARGUMENT I CONTEXT DE LOBRA. 2. ELS SEUS CREADORS. 3. CONTE IL揃LUSTRAT. 4. AGRAMENTS.
- 4. CONTEXTUALITZACI DE LOBRA Peer Gynt 辿s un drama musical, l鱈ric i sat鱈ric1, del escriptor Noruec Henrik Ibsen, amb un caire molt fantstic, i a on sapleguen moltes de les costums, paisatges i hist嘆ries mitol嘆giques n嘆rdiques. Va ser escrit el 1867, i interpretat per primera vegada a Oslo (Noruega) el 24 de febrer de 1876, amb m炭sica incidental 2del compositor noruec Edvard Grieg. Ibsen va escriure Peer Gynt a Ischia i Sorrento (Itlia). Va ser publicat el 14 de novembre de 1867, a Copenhaguen. La primera edici坦 va comptar amb 1.250 c嘆pies, que van ser ampliades amb una reedici坦 de 2.000 c嘆pies m辿s 14 dies despr辿s. A diferencia dels altres treballs dIbsen, Peer Gynt est escrit en vers. Aix嘆 辿s perqu竪 originalment volia ser un drama escrit, no per ser interpretat en teatre. Las dificultats per canviar rpidament descena (incloent un acte sencer a les fosques) van produir alguns problemes en les representacions. ARGUMENT Peer Gynt, un jove camperol, es presenta a la boda dIngrid a on coneix a Solveig, de la que se enamora. Solveig el rebutja i Peer Gynt, furi坦s, rapta a ngrid que se lemporta a la muntanya, abandonant-la poc despr辿s. Una vegada mor la seva mare, Asse, Peer Gynt es dedica a rec坦rrer el m坦n protagonitzant mil i una aventures. En una delles, es troba amb el rei de les muntanyes, que es tamb辿 rei dels esperits malvats, i que vol casar-lo amb la seva filla. Peer Gynt es nega i es veu obligat a lluitar contra els esperits malvats; nom辿s pot fugir dells quan sona una campana que els fa fugir. En una altra, viatjant pel desert dArbia, coneix a la bonica Anitra, que balla per ell i se lemporta. Despr辿s de moltes altres aventures, Peer Gynt torna al seu poble y mor feli巽 als bra巽os de Solveig que, encara que el va rebutjar en un principi, sempre lha estat esperant. 1 Sat鱈ric: Obra en qu竪 lautor censura i ridiculitza els defectes dels homes. 2 M炭sica incidental: s la m炭sica que acompanya una obra teatral, un programa, videojoc...i crea una clima per lacci坦. Pot incloure obres que donin m辿s inter竪s al p炭blic, per exemple lobertura, o m炭sica que sinterpreti durant els canvis descena. Tamb辿 pot requerir m炭sics que linterpretin en viu a lescenari.
- 5. ELS CREADORS DE LOBRA Peer Gynt, com qualsevol musical, 坦pera o drama musical, necessita de la fusi坦 de dues idees: la m炭sica i el text. En aquesta obra concretament, es van reunir dos dels millors artistes noruecs de l竪poca: E. Grieg i H. Ibsen. LA MSICA El creador de moments musicals tan inolvidables i irrepetibles com La matinada, La dansa dAnitra o La cova del rei de la muntanya va n竪ixer a Bergen (Noruega) el 15 de juny de l'any 1843 i va morir a Troldhaugen (Noruega) el 4 de setembre de l'any 1907. Grieg 辿s considerat un compositor nacionalista que reflecteix la inspiraci坦 de la m炭sica folkl嘆rica noruega, tant que va inspirar la gran majoria de les seves obres en la tradici坦, danses i can巽ons populars noruegues. A m辿s va arribar a ser un gran pianista i per aquesta ra坦 el van anomenar el Chopin del Nord. Entre les seves obres m辿s conegudes trobem el Concert per a Piano en La menor, la Suite Holberg, i deu volums de Peces l鱈riques per a piano. EL TEXT Al igual que que el seu compatriota, H.Ibsen va ser un dels grans artistes de la seva 竪poca. Nascut a Skien el 20 de mar巽 de 1828 (Noruega) i mort a Oslo el 23 de maig de 1906, va ser el creador dobres de renom mundial i que encara avui es representen als millors teatres del m坦n. Ibsen 辿s considerat lautor m辿s important de teatre noruec de tots els temps. Pare del drama realista modern i antecedent del teatre simb嘆lic, va ser considerat un artista escandal坦s a l竪poca. Era tan modern el seu estil que encara avui les seves obres no han perdut vig竪ncia, i entre elles trobem Brand , Casa de nines , Espectres o La dama del mar .
- 6. PEER GYNT Hi havia una vegada, en un poble al cim duna muntanya de Noruega, un noi que somniava amb ser ric, fam坦s, i el m辿s desitjat per les noies. El seu nom era Peer Gynt.(La matinada) Tothom li deia que era un somniatruites i un bocamoll, per嘆 ell sabia que la vida era aix嘆, sempre tenir somnis per cumplir. Fins i tot la seva mare senfadava amb ell perqu竪 es quedava bocabadat i no lajudava gens.
- 7. Un bon dia, la mare del Peer va venir m辿s enfadada del normal: - Ep, t炭, tarambana, desperta!!! Ja saps que la teva estimada Ingrid es casar aquesta mateixa tarda amb el noi m辿s ric del poble? va dir lAase molt enfadada. - Aix嘆 no passar mai. Ning炭 no sen riu mai den Peer Gynt va respondre el noi mentres sortia corrent enfurismat en direcci坦 al poble.
- 8. Quan va arribar, tots estaven molt contents i feli巽os per la boda. A m辿s, aquell mateix dia arribaven unes persones noves al poble. Entre aquestes hi havia una noia preciosa, el seu nom era Solveig. El Peer, en veure-la es va quedar enamorat i va decidir presentar-se. Tots els del poble, per fer-li la guitza van comen巽ar a molestar-lo i ell, enfadat com una mona, va agafar lIngrid i, com tenia planejat, la va segrestar.
- 9. Tots els del poble es van quedar bocabadats i van decidir anar a buscar-lo. Nom辿s la seva pobre mare, amb lajuda de la Solveig, que tamb辿 shavia quedat enamorada den Peer, van decidir intentar anar a salvar-lo de la gent del poble.
- 10. Despr辿s de c坦rrer durant molta estona, lIngrid i el Peer van arribar adalt de tot de la muntanya. All en Peer es va trobar a unes noies tan boniques que el van fer oblidar-se de lIngrid. - Com mabandonis et juro que et far辿 la vida impossible a tu i a tota la teva fam鱈lia li va dir tota enfada lIngrid. En Peer com sempre, despreocupat, ho va deixar passar i va marxar caminant per la muntanya.
- 11. Camina que caminars, en Peer es va trobar a una noia molt bonica vestida de verd. - Que fas tu a les meves muntanyes? li va preguntar la noia de verd. - Ves, 辿s que s坦c el pr鱈ncep del riu va respondre en Peer tot rient. - Doncs segueix-me, casem-nos, i aix鱈 sers tan ric com jo, la princesa de la muntanya va respondre molt seriosament la noia de verd. Ell, pensant que tot era una broma la va seguir a dins de la cova.
- 12. Tot duna es va trobar dins de la foscor m辿s fosca. All no es veia res i nom辿s es sentien sons extranys. En Peer va comen巽ar a tenir por, per嘆 va dir-se a ell mateix que seguiria endavant fins trobar una sortida. (Entrada a la cova) Poc a poc, va comen巽ar a notar el so dunes passes que el perseguien.
- 13. De cop, una llum brillant es va encendre i es va trobar davant seu a bruixes, trolls i 辿ssers terror鱈fics que lenvoltaven i lamena巽aven. Just en el moment en el que estaven a punt de menjar-sel es va sentir una veu poderosa. - Deixeu estar aquest noi, 辿s el prom辿s de la meva filla. - Moltes grcies senyor! Qui 辿s vost竪? - S坦c Grosse, el rei de la muntanya.
- 14. El rei li va oferir seure al seu costat i gaudir dun espectacle de dansa. En Peer, content per haver salvat la vida, va seure i es va preparar per a veure un bon ball.
- 15. Van comen巽ar a sortir al ritme de la m炭sica unes bruixes que portaven llums de colors brillants. Al centre delles hi havia una vestida de verd que no deixava de mirar-lo en tot moment. (Dansa de les bruixes)
- 16. Quan es va acabar la dansa es va apropar la bruixa vestida de verd per fer-li un pet坦. - Per嘆 que fas bruixa fastigosa? va dir en Peer. - Qu竪? va cridar el rei de la muntanya molt enfadat. - No res senyor, es que aquesta bruixa horrorosa em volia fer un pet坦. - Com pots dir aix嘆 de la teva promesa? - La meva promesa va afirmar mig rient perdoneu que us corregeixi, per嘆 la meva promesa 辿s una noia vestida igual que aquesta bruixa, per嘆 molt m辿s guapa i simptica. - Aix嘆 辿s normal va afirmar el rei els trolls i bruixes, quan sortim de la muntanya ens transformem perqu竪 no ens reconeguin. - Aix嘆 no pot ser. Jo nom辿s vaig dir que lestimava per ser ric i fam坦s. No vull saber res de bruixes o trolls.
- 17. Quan en Peer va dir aix嘆, el rei Grosse es va enfadar molt鱈ssim. Tant que va manar a trolls i bruixes que es desfessin daquest hum. Els trolls van decidir menjar-sel i les bruixes tallar-lo a trossets per poder fer bones pocions. En Peer va comen巽ar a espantar-se molt perqu竪 veia que no sen podria sortir, per嘆 per sort, van sonar les campanes de lesgl辿sia que era l炭nica cosa que feia por a aquests monstres.
- 18. Una vegada es va lliurar de monstres i bruixes va decidir marxar daquell poble on ning炭 se lestimava. I aix鱈 va ser com va anar a buscar la Solveig, aquella noia que lhavia enamorat. - Solveig, mhan passat tantes coses que no te les creuries, per嘆 s辿 que l炭nic que vull en aquesta vida 辿s el teu amor. - Peer, no puc marxar amb tu. La meva fam鱈lia em necessita aqu鱈 amb ells. Per嘆 si t炭 mestimes, tornars a buscar-me. Jo sempre tesperar辿.
- 19. En Peer va prometre a la Solveig que tornaria i va anar a buscar a la seva mare que estava molt malalta. (Can巽坦 dAase) - Peer, on thavies ficat? - Mare, he viscut coses horrores i haig de fugir daquest poble per poder salvar la vida. - Fill, jo no et podr辿 seguir en aquesta aventura perqu竪 estic molt malalta, per嘆 vull que em prometis una cosa, fars que el nom de Peer Gynt sigui recordat per tothom en tot el m坦n. - Aix鱈 ho far辿 mare. I aix鱈 va ser com, despr辿s dacomiadar-se de la seva mare en Peer Gynt va comen巽ar el viatge per iniciar la seva nova vida.
- 20. En Peer, despr辿s de molts anys de viatjar i fer-se ric i fam坦s, va arribar a les costes del Marroc. All, amagat entre les dunes del desert, va trobar un poblat on es veien venedors, ballarines, gent parlant... i va decidir apropar-se per provar sort. (Entrada al desert)
- 21. Anava tan ben vestit que tots pensaven que era lemperador i aix鱈, aprofitant-se daix嘆 es va apropar al cap del desert. - Habitants daquestes terres, teniu la sort de que hagi arribat jo, lemperador Gynt va dir en to fanfarr坦 i mirant a una de les ballarines. - I que podem fer per vost竪 senyor? Nosaltres no tenim res, nom辿s la for巽a de la nostra gent va respondre el cap del desert. - Doncs mireu, si voleu que sigui gener坦s, voldr辿 que em feu feli巽. - Voldr鱈eu que us ball辿ssim una dansa ben bonica? va preguntar la ballarina m辿s bonica de totes, lAnitra. - Tu fars que decideixi fins a quin punt puc ser gener坦s.
- 22. LAnitra, que shavia adonat que no era lemperador, va decidir fer-li pagar aquella mentida. El va fer seure i va comen巽ar a ballar al seu voltant. Mentrestant les altres ballarines li portaven aigua, pa, dol巽os, fruites, i tot tipus de del鱈cies. (Dansa dAnitra)
- 23. A cada volta que feia, en Peer es marejava una mica m辿s. I tantes voltes en va fer que el va deixar mig adormit. LAnitra, molt llestra, va aoprofitar aquell moment per distreurel i robar-li tot all嘆 que portava. Finalment, abans de robar-li l炭ltima cosa que tenia, en Peer va caure adormit completament com si dun somni shagu辿s tractat.
- 24. Quan es va despertar es va adonar que estava estirat al bell mig del desert i no hi havia ni res ni ning炭. - Qu竪 mhaur passat? Com he arribat aqu鱈? va dir estranyat ja s辿, aquella ballarina... i ara, qu竪 puc fer, no tinc ni diners ni res. Llavors va decidir caminar fins arribar all on pogu辿s trobar alg炭 que lajud辿s.
- 25. Caminant, caminant, va arribar al port don sortia un vaixell en aquell moment. - Ara que no mira ning炭, saltar辿 a dins i comen巽ar辿 una nova vida en el lloc m辿s inesperat va pensar tot plegat. I dit i fet, va fer un salt i va amagar-se darrera duns sacs de patates. All dormiria i somniaria amb la seva estimada Solveig que sempre lesperava.
- 26. Tot duna va sentir un fort llampec que el va fer despertar del seu somni meravell坦s on es trobava novament amb la Solveig. - Qu竪 passa? Qu竪 s坦n aquests sorolls? va dir tot trasbalssat. Estava al mig duna tempesta al mar i va pensar que no sen sortiria mai. El vaixell pujava i baixava com si fos de paper. Les onades eren tan grans que a cada instant el mullaven i llen巽aven pel terra. Per嘆 ell es va agafar ben fort dun tros de fusta. En aquell moment el vaixell es va trencar per la meitat i en Peer, nedant ben agafat daquell tros de fusta, va poder arribar a la costa. (Tempesta Vaixell)
- 27. Quan es va despertar estava molt marejat, amb la roba molt trencada i mig ofegat. - Com pot ser? He naufragat? Per嘆, aquest lloc em sona. Sembla com si.... En Peer es va adonar que havia tornat al seu pa鱈s. All on la Solveig sempre lesperaria i va comen巽ar a caminar cap a la muntanya on recordava que tenia la seva llar.
- 28. En arribar al costat del riu, va sentir una veu que cantava. Era una veu dol巽a que li era molt familiar. Aquesta noia es va apropar amb ell per嘆 no el reconeixia. Per嘆 es va aturar un segons, sel va quedar mirant fixament als ulls. - Peer, ets tu? va preguntar emocionada. - S鱈, s坦c jo, et vaig prometre que tornaria i aqu鱈 estic. La Solveig, sense dir res, el va abra巽ar i li va seguir cantant aquella can巽坦 tan bonica que estava cantant. - Ara s辿, de ben segur, que la felicitat es troba, no amb fama ni amb diners, sin坦 en sentir-se estimat. (Can巽坦 de Solveig)
- 29. AGRAMENTS El projecte de Peer Gynt, que sha dut a terme el curs 2010-11, va comen巽ar a principis de curs quan, despr辿s de parlar amb els alumnes, va sorgir la idea de representar una hist嘆ria teatral amb m炭sica. Al principi tot era buscar informaci坦 sobre musicals, obres que es poguessin representar i idees sense nima, per嘆 amb el transcurs dels mesos la idea va anant agafant forma. Primer el m辿s important, escollir el musical. Existien moltes opcions, per嘆 la m辿s votada va ser Peer Gynt. Segurament pel seu exotisme, per la seva m炭sica m辿s que coneguda, o per la hist嘆ria mateixa, els nois i noies van comen巽ar a dissenyar all嘆 que seria m辿s que un projecte. No era fcil, hav鱈em de distribuir totes les tasques que comportava una obra daquesta envergadura. Primer fer els equips de treball i veure qui podia aportar m辿s en cadascun dels grups. Despr辿s buscar informaci坦 sobre lobra i plasmar-ho en format digital. Seguidament coordinar els equips de coreografia, maquillatge, disseny de vestuari, guionistes, atrezzistes, t竪cnics... Semblava un cim impossible daconseguir, per嘆 hi vam posar tan desfor巽 i energies que tot va anant avan巽ant. Quan ja ho ten鱈em tot, era el moment de distribuir els personatges i posar-ho en escena. Despr辿s de mesos i mesos dassaigs, nervis i molts somriures compartits, hem arribat al final del nostre projecte. I aquest final ser la representaci坦 de lobra. Sabem que hi hauran errors, que oblidarem alguna frase i que fins i tot ens equivocarem en alguna coreografia, per嘆 sabem valorar la feina que hem fet i el que ens ha costat arribar all on som i aix嘆 辿s el que m辿s ens omple de satisfacci坦. Igualment, quan un arriba al final dun trajecte ha de recordar a tots aquells que ens han ajudat. I la llista 辿s molt i molt llarga: comen巽ant per la Conxa que ens va assessorar i ajudar en la creaci坦 de lescenografia que, no hauria estat possible sense el material aportat per lavi de la Irene; las mares que ens van ajudar amb el vestuari; el Pep que ens va aportar les idees, hores i material per fer algunes escenes m辿s espectaculars, lAlbert que ens va ajudar amb idees per la il揃luminaci坦 i so de lespectacle, els mestres de lescola que ens va deixar espais per poder assajar, i lequip directiu del centre que ens va recolzar en tot moment amb aquest projecte compartit de tots els nens i nenes de 6竪. En definitiva, aquest 辿s el nostre projecte que dediquem a tots els alumnes de lescola, a totes les fam鱈lies de 6竪, i en definitiva a tot lequip que ens ha ajudat. 臓Qu辿 cosa tan extra単a es la felicidad! Nadie sabe por d坦nde ni c坦mo ni cu叩ndo llega, y llega por caminos invisibles, a veces cuando ya no se le aguarda. H. Johan Ibsen