2. RECORDAM
Les persones consumim continuament energia perqu竪 sense ella no
podriem ni correr, ni jugar ni pensar.
Aquesta energia ens la dona l卒aire que respirem i els aliments que
consumim.
3. QU S LA DIGESTI?
Quan menjam, els aliments passen pel tub digestiu on es
descomponen en altres substancies m辿s petites anomenades
NUTRIENTS.
Els nutrients poden ser transportats per tot l卒organisme i ser
reabsorbits fcilment.
El proc辿s de transformar els aliments en substncies m辿s petites s
卒anomena DIGESTI.
4. QU S L卒APARELL
DIGESTIU?
s el conjunt d卒嘆rgans
encarregats de la
digesti坦.
FUNCIONS:
-
TRANSPORT (d卒aliments)
-
SECRECI ( de sucs
digestius)
-
ABSORCI (de nutrients)
-
EXCRECI ( mitjan巽ant el
proc辿s de defecaci坦)
7. BOCA
s on comen巽a la digesti坦.
Per la boca entren i es masteguen els aliments.
Hi trobem : les dents, la llengua i les glndules salivals.
DENTS:
En tenim 32 que tallen i trituren els aliments.
A L'edat de 8-9 anys contem amb 24 peces
De 4 formes diferents:
- incisives (tallen)
- canines (esguinces)
- molars i premolars ( trituren i molen)
8. BOCA
LLENGUA
s un m炭scul que mou els aliments perqu竪 es puguin rosegar millor.
Ajuda a empassar els aliments.
A la llengua hi trobem les papil.les gustatives que ens permeten
diferenciar els sabors: dol巽, salat, cid i amarg.
GLNDULES SALIVALS
Produeixen la saliva que ajuda a barretjar i mastegar millor els
aliments.
9. FARINGE
Per la faringe passa aire que
respirem i tamb辿 hi passen els
aliments.
Els aliments passen de la boca a
la faringe i despr辿s l卒es嘆fag.
ESFAG
s un tub que amb uns
moviments fa passar els aliments
de la boca fins l卒est坦mac.
10. ESTMAC
T辿 forma d卒una bossa amb dues obertures, una que connecta amb l
卒es嘆fag i l卒altra amb l卒intest鱈 prim.
A l卒est坦mac se segrega el suc gstric, que 辿s un l鱈quid que ajuda a la
digesti坦 dels aliments.
Les parets de l卒est坦mac fan uns moviments que faciliten la barreja dels
aliments amb els sucs gstrics i aix鱈 es converteixen en un l鱈quid esp竪s
que passa a l卒intest鱈 prim.
11. INTEST PRIM
Va des de l卒est坦mac fins l卒intest鱈 gros.
s un tub prim i molt llarg. Fa 7 metres de llargada.
Les substncies nutritives travessen les parets de l卒intest鱈 prim i
passen a la sang per portar els nutrients a tot el cos.
Es divideix en : duod辿, jej炭, ili.
12. INTEST GROS
s un tub ample i m辿s curt que l卒intest鱈 prim. Fa 1 metre i mig de
llargada.
Es divideix en: cec, c嘆lon ascendent, transvers i descendent i
sigma.
A l卒intest鱈 gros van totes les substncies que no han estat
absorbides ni aprofitades per l卒organisme. Aquests excrements
seran expulsats a l卒exterior per l卒anus.
14. GLNDULES DIGESTIVES
Les glndules salivals fan la saliva.
Les glndules gstriques estan a l卒est坦mac i produeixen sucs
gstrics.
El fetge 辿s la glndula m辿s grossa del nostre cos. Est situat a la
part dreta del nostre ventre i produeix la bilis. Funi坦 desintoxicant,
magatzament de vitamine
El pancrees 辿s una glndula situada davall de l卒est坦mac. Segrega
un suc anomenat insulina que va a parar juntament amb la bilis, al
comen巽ament de l卒intest鱈 prim.
Glndules intestinals s坦n a l卒intest鱈 prim i produeixen sucs
intestinals.
15. CURA DE L卒APARELL DIGESTIU
Rentar-nos b辿 les mans abans de cada menjada.
Menjar a poc a poc
Mastegar b辿
Menjar amb moderaci坦 i variat
Fer una dieta equilibrada, amb fibra (fruita, verdura, cereals i
llegums)
Menjar en espais i ambients relaxats
No menjar massa dol巽os
Respatllar-nos les dents despr辿s de cada menjada
16. ENFERMETATS MS COMUNS DEL SISTEMA DIGESTIU
- Gastroenteritis: inflamaci坦 de la mucosa del est嘆mag o del intest鱈 que es
forma per virus o bacteries (intoxicaci坦 aliments)
. Es molt contagiosa.
. Es transmet per contacte o per menjar aliments en mal estat o mal
netejats que contenen microbis
SNTOMES I SIGNES: v嘆mits, mal de panxa, diarrea, mal estar i
deshidtataci坦.
CURA
. Rentar-se b辿 les mans
. Rentar b辿 els aliments
. Seguir una dieta blana i beure liquits (Isot嘆nics)
. Rep嘆s
17. - CARIES: Causada per les bacteries que 辿s troben a la
boca que al juntar-se amb els cids formen una placa que es
ferra a les dents que si no s'elimina es transforma en tosca
(sarro) que s'acumula 20 minuts despr竪s d'haver menjat.
S鱈NTOMES I SIGNES: Mal a les dents, dolor amb la frescor,
en menjar sucres o aliments calents i petits foradets a les
dents que 辿s poden veure.
CURA
. Netejar-se les dents despr竪s de cada menjada
. Revisions al denstista
. Evitar menjar molts de sucres