際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
APARELL
DIGESTIU
RECORDAM
Les persones consumim continuament energia perqu竪 sense ella no
podriem ni correr, ni jugar ni pensar.
Aquesta energia ens la dona l卒aire que respirem i els aliments que
consumim.
QU S LA DIGESTI?

Quan menjam, els aliments passen pel tub digestiu on es
descomponen en altres substancies m辿s petites anomenades
NUTRIENTS.

Els nutrients poden ser transportats per tot l卒organisme i ser
reabsorbits fcilment.

El proc辿s de transformar els aliments en substncies m辿s petites s
卒anomena DIGESTI.
QU S L卒APARELL
DIGESTIU?
s el conjunt d卒嘆rgans
encarregats de la
digesti坦.
FUNCIONS:
-
TRANSPORT (d卒aliments)
-
SECRECI ( de sucs
digestius)
-
ABSORCI (de nutrients)
-
EXCRECI ( mitjan巽ant el
proc辿s de defecaci坦)
RGANS
-
Boca
-
Faringe
-
Es嘆fag
-
Est坦mac
-
Intest鱈 prim: duod辿, jej炭, ili.
-
Intest鱈 gros: cec, c嘆lon ascendent,
transvers i descendent i sigma.
-
Recte
-
Anus
GLNDULES
- Salivals
-
Sucs gstrics
-
Fetge
-
RGANS
-
Boca
-
Faringe
-
Es嘆fag
-
Est坦mac
-
Intest鱈 prim: duod辿, jej炭, ili.
-
Intest鱈 gros: cec, c嘆lon ascendent,
transvers i descendent i sigma.
-
Recte
-
Anus
GLNDULES
- Salivals
-
Sucs gstrics
-
Fetge
-
BOCA

s on comen巽a la digesti坦.

Per la boca entren i es masteguen els aliments.

Hi trobem : les dents, la llengua i les glndules salivals.
DENTS:

En tenim 32 que tallen i trituren els aliments.

A L'edat de 8-9 anys contem amb 24 peces
De 4 formes diferents:

- incisives (tallen)

- canines (esguinces)

- molars i premolars ( trituren i molen)
BOCA
LLENGUA
s un m炭scul que mou els aliments perqu竪 es puguin rosegar millor.
Ajuda a empassar els aliments.
A la llengua hi trobem les papil.les gustatives que ens permeten
diferenciar els sabors: dol巽, salat, cid i amarg.
GLNDULES SALIVALS
Produeixen la saliva que ajuda a barretjar i mastegar millor els
aliments.
FARINGE
Per la faringe passa aire que
respirem i tamb辿 hi passen els
aliments.
Els aliments passen de la boca a
la faringe i despr辿s l卒es嘆fag.
ESFAG
s un tub que amb uns
moviments fa passar els aliments
de la boca fins l卒est坦mac.
ESTMAC

T辿 forma d卒una bossa amb dues obertures, una que connecta amb l
卒es嘆fag i l卒altra amb l卒intest鱈 prim.

A l卒est坦mac se segrega el suc gstric, que 辿s un l鱈quid que ajuda a la
digesti坦 dels aliments.

Les parets de l卒est坦mac fan uns moviments que faciliten la barreja dels
aliments amb els sucs gstrics i aix鱈 es converteixen en un l鱈quid esp竪s
que passa a l卒intest鱈 prim.
INTEST PRIM

Va des de l卒est坦mac fins l卒intest鱈 gros.

s un tub prim i molt llarg. Fa 7 metres de llargada.

Les substncies nutritives travessen les parets de l卒intest鱈 prim i
passen a la sang per portar els nutrients a tot el cos.

Es divideix en : duod辿, jej炭, ili.
INTEST GROS

s un tub ample i m辿s curt que l卒intest鱈 prim. Fa 1 metre i mig de
llargada.

Es divideix en: cec, c嘆lon ascendent, transvers i descendent i
sigma.

A l卒intest鱈 gros van totes les substncies que no han estat
absorbides ni aprofitades per l卒organisme. Aquests excrements
seran expulsats a l卒exterior per l卒anus.
Aparell digestiu
GLNDULES DIGESTIVES

Les glndules salivals fan la saliva.

Les glndules gstriques estan a l卒est坦mac i produeixen sucs
gstrics.

El fetge 辿s la glndula m辿s grossa del nostre cos. Est situat a la
part dreta del nostre ventre i produeix la bilis. Funi坦 desintoxicant,
magatzament de vitamine

El pancrees 辿s una glndula situada davall de l卒est坦mac. Segrega
un suc anomenat insulina que va a parar juntament amb la bilis, al
comen巽ament de l卒intest鱈 prim.

Glndules intestinals s坦n a l卒intest鱈 prim i produeixen sucs
intestinals.
CURA DE L卒APARELL DIGESTIU

Rentar-nos b辿 les mans abans de cada menjada.

Menjar a poc a poc

Mastegar b辿

Menjar amb moderaci坦 i variat

Fer una dieta equilibrada, amb fibra (fruita, verdura, cereals i
llegums)

Menjar en espais i ambients relaxats

No menjar massa dol巽os

Respatllar-nos les dents despr辿s de cada menjada
ENFERMETATS MS COMUNS DEL SISTEMA DIGESTIU
- Gastroenteritis: inflamaci坦 de la mucosa del est嘆mag o del intest鱈 que es
forma per virus o bacteries (intoxicaci坦 aliments)
. Es molt contagiosa.
. Es transmet per contacte o per menjar aliments en mal estat o mal
netejats que contenen microbis
SNTOMES I SIGNES: v嘆mits, mal de panxa, diarrea, mal estar i
deshidtataci坦.
CURA
. Rentar-se b辿 les mans
. Rentar b辿 els aliments
. Seguir una dieta blana i beure liquits (Isot嘆nics)
. Rep嘆s
- CARIES: Causada per les bacteries que 辿s troben a la
boca que al juntar-se amb els cids formen una placa que es
ferra a les dents que si no s'elimina es transforma en tosca
(sarro) que s'acumula 20 minuts despr竪s d'haver menjat.
S鱈NTOMES I SIGNES: Mal a les dents, dolor amb la frescor,
en menjar sucres o aliments calents i petits foradets a les
dents que 辿s poden veure.
CURA
. Netejar-se les dents despr竪s de cada menjada
. Revisions al denstista
. Evitar menjar molts de sucres
Aparell digestiu

More Related Content

Aparell digestiu

  • 2. RECORDAM Les persones consumim continuament energia perqu竪 sense ella no podriem ni correr, ni jugar ni pensar. Aquesta energia ens la dona l卒aire que respirem i els aliments que consumim.
  • 3. QU S LA DIGESTI? Quan menjam, els aliments passen pel tub digestiu on es descomponen en altres substancies m辿s petites anomenades NUTRIENTS. Els nutrients poden ser transportats per tot l卒organisme i ser reabsorbits fcilment. El proc辿s de transformar els aliments en substncies m辿s petites s 卒anomena DIGESTI.
  • 4. QU S L卒APARELL DIGESTIU? s el conjunt d卒嘆rgans encarregats de la digesti坦. FUNCIONS: - TRANSPORT (d卒aliments) - SECRECI ( de sucs digestius) - ABSORCI (de nutrients) - EXCRECI ( mitjan巽ant el proc辿s de defecaci坦)
  • 5. RGANS - Boca - Faringe - Es嘆fag - Est坦mac - Intest鱈 prim: duod辿, jej炭, ili. - Intest鱈 gros: cec, c嘆lon ascendent, transvers i descendent i sigma. - Recte - Anus GLNDULES - Salivals - Sucs gstrics - Fetge -
  • 6. RGANS - Boca - Faringe - Es嘆fag - Est坦mac - Intest鱈 prim: duod辿, jej炭, ili. - Intest鱈 gros: cec, c嘆lon ascendent, transvers i descendent i sigma. - Recte - Anus GLNDULES - Salivals - Sucs gstrics - Fetge -
  • 7. BOCA s on comen巽a la digesti坦. Per la boca entren i es masteguen els aliments. Hi trobem : les dents, la llengua i les glndules salivals. DENTS: En tenim 32 que tallen i trituren els aliments. A L'edat de 8-9 anys contem amb 24 peces De 4 formes diferents: - incisives (tallen) - canines (esguinces) - molars i premolars ( trituren i molen)
  • 8. BOCA LLENGUA s un m炭scul que mou els aliments perqu竪 es puguin rosegar millor. Ajuda a empassar els aliments. A la llengua hi trobem les papil.les gustatives que ens permeten diferenciar els sabors: dol巽, salat, cid i amarg. GLNDULES SALIVALS Produeixen la saliva que ajuda a barretjar i mastegar millor els aliments.
  • 9. FARINGE Per la faringe passa aire que respirem i tamb辿 hi passen els aliments. Els aliments passen de la boca a la faringe i despr辿s l卒es嘆fag. ESFAG s un tub que amb uns moviments fa passar els aliments de la boca fins l卒est坦mac.
  • 10. ESTMAC T辿 forma d卒una bossa amb dues obertures, una que connecta amb l 卒es嘆fag i l卒altra amb l卒intest鱈 prim. A l卒est坦mac se segrega el suc gstric, que 辿s un l鱈quid que ajuda a la digesti坦 dels aliments. Les parets de l卒est坦mac fan uns moviments que faciliten la barreja dels aliments amb els sucs gstrics i aix鱈 es converteixen en un l鱈quid esp竪s que passa a l卒intest鱈 prim.
  • 11. INTEST PRIM Va des de l卒est坦mac fins l卒intest鱈 gros. s un tub prim i molt llarg. Fa 7 metres de llargada. Les substncies nutritives travessen les parets de l卒intest鱈 prim i passen a la sang per portar els nutrients a tot el cos. Es divideix en : duod辿, jej炭, ili.
  • 12. INTEST GROS s un tub ample i m辿s curt que l卒intest鱈 prim. Fa 1 metre i mig de llargada. Es divideix en: cec, c嘆lon ascendent, transvers i descendent i sigma. A l卒intest鱈 gros van totes les substncies que no han estat absorbides ni aprofitades per l卒organisme. Aquests excrements seran expulsats a l卒exterior per l卒anus.
  • 14. GLNDULES DIGESTIVES Les glndules salivals fan la saliva. Les glndules gstriques estan a l卒est坦mac i produeixen sucs gstrics. El fetge 辿s la glndula m辿s grossa del nostre cos. Est situat a la part dreta del nostre ventre i produeix la bilis. Funi坦 desintoxicant, magatzament de vitamine El pancrees 辿s una glndula situada davall de l卒est坦mac. Segrega un suc anomenat insulina que va a parar juntament amb la bilis, al comen巽ament de l卒intest鱈 prim. Glndules intestinals s坦n a l卒intest鱈 prim i produeixen sucs intestinals.
  • 15. CURA DE L卒APARELL DIGESTIU Rentar-nos b辿 les mans abans de cada menjada. Menjar a poc a poc Mastegar b辿 Menjar amb moderaci坦 i variat Fer una dieta equilibrada, amb fibra (fruita, verdura, cereals i llegums) Menjar en espais i ambients relaxats No menjar massa dol巽os Respatllar-nos les dents despr辿s de cada menjada
  • 16. ENFERMETATS MS COMUNS DEL SISTEMA DIGESTIU - Gastroenteritis: inflamaci坦 de la mucosa del est嘆mag o del intest鱈 que es forma per virus o bacteries (intoxicaci坦 aliments) . Es molt contagiosa. . Es transmet per contacte o per menjar aliments en mal estat o mal netejats que contenen microbis SNTOMES I SIGNES: v嘆mits, mal de panxa, diarrea, mal estar i deshidtataci坦. CURA . Rentar-se b辿 les mans . Rentar b辿 els aliments . Seguir una dieta blana i beure liquits (Isot嘆nics) . Rep嘆s
  • 17. - CARIES: Causada per les bacteries que 辿s troben a la boca que al juntar-se amb els cids formen una placa que es ferra a les dents que si no s'elimina es transforma en tosca (sarro) que s'acumula 20 minuts despr竪s d'haver menjat. S鱈NTOMES I SIGNES: Mal a les dents, dolor amb la frescor, en menjar sucres o aliments calents i petits foradets a les dents que 辿s poden veure. CURA . Netejar-se les dents despr竪s de cada menjada . Revisions al denstista . Evitar menjar molts de sucres

Editor's Notes

  1. &温馨沿;温馨沿;鉛岳;稼炭馨艶姻看&温馨沿;温馨沿;乙岳;
  2. &温馨沿;温馨沿;鉛岳;稼炭馨艶姻看&温馨沿;温馨沿;乙岳;
  3. &温馨沿;温馨沿;鉛岳;稼炭馨艶姻看&温馨沿;温馨沿;乙岳;
  4. &温馨沿;温馨沿;鉛岳;稼炭馨艶姻看&温馨沿;温馨沿;乙岳;
  5. &温馨沿;温馨沿;鉛岳;稼炭馨艶姻看&温馨沿;温馨沿;乙岳;
  6. &温馨沿;温馨沿;鉛岳;稼炭馨艶姻看&温馨沿;温馨沿;乙岳;
  7. &温馨沿;温馨沿;鉛岳;稼炭馨艶姻看&温馨沿;温馨沿;乙岳;
  8. &温馨沿;温馨沿;鉛岳;稼炭馨艶姻看&温馨沿;温馨沿;乙岳;
  9. &温馨沿;温馨沿;鉛岳;稼炭馨艶姻看&温馨沿;温馨沿;乙岳;
  10. &温馨沿;温馨沿;鉛岳;稼炭馨艶姻看&温馨沿;温馨沿;乙岳;
  11. &温馨沿;温馨沿;鉛岳;稼炭馨艶姻看&温馨沿;温馨沿;乙岳;