Ponencia carme triado_envelliment_actiu
0 likes94 views
Ponència de la doctora Carme Triadó, de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
More Related Content
Similar to Ponencia carme triado_envelliment_actiu (20)
Ponencia carme triado_envelliment_actiu
- 1. JORNADA ENVELLIMENT ACTIU I SOLIDARITAT INTERGENERACIONAL Envellir en positiu : activitats productives i/o generatives Dra. Carme Triadó Universitat de Barcelona
- 2. ENVELLIR EN POSITIU: conductes generatives Una de les tendències demogrà fiques més solides en les societats desenvolupades és el progresiu envelliment de la població. La millora de l’esperança de vida Descens de la fecunditat Comporta que el pes relatiu de les persones grans augmenti. Això reflexa una millora en la qualitat de vida, però a vegades es pot interpretar més com un èxit que com una amenaça i porta a donar una visió negativa de la vellesa referida a aspectes fisics, psicologics i socials. El que comporta diferents mites:
- 3. •Mite de l’edat biològica •Mite de la mala salut •Mite de la senilitat •Mite del declive intelectual •Mite de la pobresa •Mite de la jubilació •Mite de l’aillament social Aquest abordatge de la vellesa només en termes pessimistes resulta fonamentalment erroni En les darreres dècades dins de la gerontologia es presenta una perspectiva molt més optimista, que te en compte les potencialitats i competències de la gent gran.
- 4. Aquesta perspectiva optimista es concreta en conceptes com. •Envelliment satisfactori •Envelliment actiu •Envelliment competent •Envelliment productiu El concepte més popular es el d’envelliment satisfactori o envelliment amb èxit, que es caracteritza per: •Baixa probabilitat de patir malalties •Capacitat funcional alta •Implicació activa en la vida: Mantenir relacions interpersonals satisfactòries Realització d’activitats productives i/o generatives
- 5. El potencial de les persones grans va mes enllà , i per a molts aconseguir un bon envellir implica no sols sentirse be, sino ser també capaç de realitzar ( o continuar realitzant) contribucions significatives en el seu entorn inmediat, en la comunitad en la que vivim o, en sentit més ampli, en la societat Aquesta visió més social s’ha recollit en conceptes com el de Envelliment productiu
- 6. ENVELLIMENT PRODUCTIU ¿Qué es envellir productivament? •Desenvolupar activitats, remunerades o no, que produeixin bens o serveis d’interés per la comunitat/societat o la capacitat per produirlos Visió positiva de l’envelliment Enfoc menys individualista que altres utilitzats (env. satisfactori, env. competent, env. actiu. Augmenta la visibilitat de les aportacions de la gent gran Permet disenyar amb mes concreció polÃtiques i intervencions .
- 7. ¿Quines activitas són productives a la vellesa? •Treball remunerat •Participació cÃvica •Recolzament informal •Voluntariat •Activitas educatives
- 8. El treball remunerat •Rebre un sou a canvi d’un esforç/temps és la prova més evident del seu valor. •La tasa d’activitat entre les persones de 65 a 69 anys es situava al voltant del 4,7 %, baixant fins el 1% en els més grans de 70
- 9. La participació cÃvica •Ciutadania activa: més enllà de drets i obligacions individuals, participació en la vida pública i en les decissions que afecten a la comunitat en la que es viu. Cuidats informals •Visió tradicional de la gent gran com a receptors de cuidats, quan en realitat aporten més que no pas reben *Cura a persones de la seva generació: el 31% dels cuidadors de persones grans tenen més de 60 anys *Cuidadors intergeneracionals: tres de cada quatre avis/es cuiden o han cuidat els seus nets.
- 10. El voluntariat *Activitat en la que es compromet un temps i un esforç per beneficiar a altres persones, grups o organitzacions. Sense remuneració, sense necessitat o obligació. *Espanya hi ha un 3% de persones voluntaries grans. Poca tradició, poca promoció, baixos nivells de formació. * Els voluntaris grans acostumen a ser els més compromesos: inverteixen més hores
- 12. Diferència entre productivitat i generativitat La productivitat és un concepte econòmic i social La generativitat es un procés evolutiu Erikson al explicar les etapes de desenvolupament psicosocial situa la generativitat a l’edat adulta mitjana i la defineix com: “Interés per guiar i assegurar el benestar de les següents generacions i, en darrer terme deixar un legat que ens sobrevisquiâ€.
- 13. La generativitat es pot expresar a partir d’activitats molt variades: •Criança dels fills •Producció de bens i serveis •CompromÃs social •Participació cÃvica i polÃtica •Cura dels nets i/o persones amb dependència
- 14. La aplicació de la generativitat a la vellesa La teorÃa d’ Erikson circunscriu la generativitat a la mitjana edad. Aixà doncs una vegada els adults aconseguÃen ser generatius, estaban preparats per abordar el repte de la vellesa: la integritat que suposa una revisió de la pròpia vida per tractar de trobar.hi significat i sentir que ha merescut la pena. Amb independència del valor i importà ncia de la integritat, podrÃem parlar també de un interès i acció generatives a la vellesa, aspectes que a més de contribuir al be comú, podrÃen revertir també en beneficis personals per a les persones grans. Els fonaments d’aquesta ampliació de la generativitat a la vellesa els trobem en diverses fonts:
- 15. En els anys 90 Mc Adams i Aubin ofereixen les següents aportacions: •Diferents dimensions del concepte, distingeixen entre: • Interès generatiu actitud favorable cap als temes que defineixen la generativitat • CompromÃs generatiu, accions generatives que les persones realitzem Afirmen que un cert nivell d’optimisme i confiança en el propi desenvolupament i en el progrés dels contextes en el que es participa és esencial per passar de l’actitud favorable al compromÃs i l’acció generativa.
- 16. Des d’una perspectiva demogrà fica el perfil de les persones grans esta canviant, les noves generacions de gent gran estan més formades i tenen millor salut, aixi doncs podem esperar que molts d’ells estiguin motivats per contribuir a la seva famÃlia i a la comunitat. Des d’un punt de vista teòric, el mateix Erikson en els seus darrers escrits planteja el concepte de grand generativity, o generativitat a la vellesa. Aquest concepte es refereix a les diverses formes en las que la gent gran ajuda als altres ( com a pares, com a avis, com a amics, com a mentors, etc.) a la vegada que accepten també l’ajuda dels altres, i expressa l’interés per perpetuar coneixements i valors a futures generacions.
- 17. En conseqüència, la idea de generatividat a la vellesa és un marc prometedor per a un estudi dels aspectes positius de la vellesa en diferents sentits: En primer lloc, suposa la integració de múltiples conceptes referits al ‘bon envellir’: dóna contingut i sentit al concepte d’envelliment actiu (indicant activitats i rols que podrÃan tenir sentit per a les persones grans), amplia la noció d’ envelliment productiu (enfatitzant el valor social i personal d’ activitas que no tenen una traducció econòmica clara) i implica la idea de envelliment satisfactori ( ja que l’ interés i acció generativa podrÃa reforçar el benestar i funcionament cotidià de les persones grans).
- 18. D’altra banda, es un marc de treball ampli que articula diversos dominis de recerca no només molt rellevants des d’ un punt de vista cientÃfic, sino també amb un indudtable interès social i per el disseny de polÃtiques en relació a la vellesa: •La cura de les persones grans a familiars amb dependència •El paper del treball remunerat •El voluntariat i l’associacionisme a la vellesa •La participació cÃvica i polÃtica de les persones grans •La creativitat, saviesa •El desenvolupament personal de les persones grans •Les aportacions dels pares grans als seus fills •El paper de les persones grans en la cura i educació dels nets.
- 19. A partir dáquestes reflexions ens hem plantejat aprofundir en aquests aspectes i contribuir a consolidar un à rea de recerca sobre la generativitat a la vellesa Els nostres objectius són: Disposar d’ instruments adaptats a les persones grans per avaluar la seva generativitat. Examinar el tipus i intensitat d’interessos y comportaments generatius a la vellesa Identificar quines variables es relacionan amb la generativitat a la vellesa per tractar d’especificar un perfil de persona gran generativa Examinar la relació entre generativitat i benestar, en les seves diferents dimensions Coneixer quina trajectoria vital prediu una vellesa generativa,els factors que la favoreixen i els que poden entorpirl.la.
- 20. La hipótesi de la que partim és que les persones grans tenen interessos generatius i fan activitas generatives de diversos tipus. De tota manera variables com l’edad, el gènere o la educació podrÃan influir en la quantitat i naturalesa de les activitats generatives realitzades. També hipotetitzem que la generativitat a la vellesa no sols beneficia als contextes en els que les persones grans participen, sino que els propis grans es beneficien al posar-la en prà ctica.