2. LA DEPENDÈNCIA
El nen evoluciona cap a la dependència fins als 4 o 5
anys a conseqüència de la presa de consciencia de les
seves limitacions.
És necessària per estimar i aprendre.
3. LA PERSONALITAT DEPENDENT
Passivitat
Fracàs acadèmic
Ansietat (especialment davant les dificultats)
El nen excessivament dependent de la seva mare manté
amb ella una relació de continu conflicte. Aquesta pauta
de conducta s’ extendrà a la parella, amistats...
4. ELS MOTIUS DE DEPENDÈNCIA I LES SEVES
CONDUCTES DEPENDENTS
MOTIU CONDUCTA
Que altres el cuidin Buscar ajuda, reconeixement, aprovació,
contacte, tranquil·litat
Sentir-se íntimament lligat a altres Aferrar-se als altres, oposar-se a la
separació
Ser acceptats per altres
Sol·licitar afecte i suport
5. ELS EXCESOS DE DEPENDÈNCIA
Es generen mitjançant una satisfacció excessiva i
permanent de les necessitats de dependència del nen.
La major part dels pares generadors de dependència
adopten actituds inconsistents.
Molts pares fomenten la dependència per por a les
connotacions negatives de la paraula “independència”.
En l’ intent de modificar el foment de la dependència
molts pares tornen a claudicar davant la reacció del fill.
6. LA INDEPENDÈNCIA
A partir dels 5 anys la dependència del nen comença a
evolucionar cap a la independència (excepció en els
nens excessivament dependents).
L’adolescència conforma l’altre moment evolutiu clau per
al desenvolupament de la independència.
La conducta dels pares és clau per a determinar el
procés de canvi cap a la independència.
7. Aquest procés generarà una persona que afronti la
existència amb:
Autonomia
o
ٱԻèԳ
8. EL PROCÈS CAP A LA INDEPENDÈNCIA
Demandes d’independència per part dels adults
Desig d’agradar en el nen
(excepció en l’educació basada amb la hostilitat on el nen no s’identifica amb els seus pares, mestres...)
Es genera la conducta independent
9. LES DIFICULTATS DEL PROCÈS: LES
INCONSISTÈNCIES
El jove sent que els seus pares el tracten d’una forma
més infantil que els mestres, companys i altres adults.
Segons amb qui tracti haurà d’adoptar un patró de
conducta o un altre.
Desitja i busca la independència però les actituds de
dependència que li interessen les continua mantenint.
10. La societat incita al jove cap a la independència alhora
que interposa barreres per a aconseguir-ho.
Els pares provoquen la independència del fill al mateix
moment que s’atemoreixen per això, impedint-los-hi la
realització de l’autonomia.
EL PROCÈS D’INDEPENDÈNCIA GENERA ANSIETAT
11. CAUSES DE LES INCONSISTÈNCIES DELS PARES
Confusió respecte el paper que la societat espera que
ells desenvolupin com a pares.
Normes difuses i valors que no perduren, que sembren el
dubte, la incertesa i la por al que diran sobre la seva
actuació com a pares.
Por als danys que puguin rebre els seus fills: males
influencies, drogues, delinqüència, accidents...
Característiques personals: pares dominants, necessitats
d’afecte per part de la parella, pares gelosos dels fills,
por a sentir que envelleixen, por a la dependència
econòmica permanent dels fills...
12. MESURES PREVENTIVES
Proporcionar la independència gradualment.
Buscar el terme mig entre les restriccions
excessives i la independència absoluta (sense
precipitacions, parades ni retrocessos).
Els processos iniciats i mantinguts sense
precipitacions generen personalitats més
segures en la seva independència, amb una
identitat millor definida i amb major capacitat
per assumir responsabilitats.
13. Utilitzar un tracte democràtic (la decisió final - aprovació
ha de ser formulada pels pares).
Proporciona major autonomia i autoestima, visió justa
dels pares...
Partir d’una disciplina definida clarament i raonada.
