際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Revolucions de 1848

R
Rosa Curto

historia

1 of 2
Download to read offline
REVOLUCIONS DE 1848 http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/14/els-origens-de-les- revolucions-de-1848/ Amb les revolucions de 1820 i 1830 el liberalisme i el nacionalisme nom辿s van aconseguir reformes parcials en alguns Estats. De fet, tot i els aven巽os assolits en alguns pa誰sos, la burgesia industrial i comercial volia participar m辿s activament en la vida pol鱈tica i ladquisici坦 de m辿s drets i llibertats. Daltra banda, la consolidaci坦 de la ind炭stria com a for巽a productiva va suposar el naixement duna classe obrera que lentament aniria prenent consci竪ncia de la seva for巽a i demanar seguretat, participaci坦 en les eleccions, i la reducci坦 de les desigualtats econ嘆miques i socials amb la burgesia. Aix鱈, a difer竪ncia de les revolucions liberals anteriors, la de 1848 no nom辿s seria ideol嘆gica, 辿s a dir, una revoluci坦 a la recerca de la instauraci坦 del liberalisme pol鱈tic, sin坦 que tamb辿 inclouria el component social i un marcat accent nacionalista. s per aix嘆 que coneixement aquest esclat revolucionari com la primavera dels pobles. Daquesta manera, el 1848, nombrosos pobles i nacions dEuropa saixecarien contra labsolutisme i la dominaci坦 dels grans imperis, sumant-hi un nou component de revoluci坦 social i obrera. Com a exemple significatiu daquest carcter diferencial, la revoluci坦 esclataria a les ciutats, on cada cop hi havia una massa m辿s gran dobrers vivint amb for巽a mancances materials. Causes immediates de les Revolucions de 1848: Lextensi坦 dels principis del liberalisme democrtic, superant els plantejaments de 1830. La petita burgesia i els obrers comen巽arien a reclamar lextensi坦 del sufragi universal, la instauraci坦 duna sobirania popular real i la garantia de tots els drets i les llibertats individuals. La crisi econ嘆mica motivada per les males collites del per鱈ode 1845-1847 van comportar un increment del 50% en els preus dels aliments. Augment que va agreujar la situaci坦 dels petits propietaris rurals i dels obrers industrials. Tamb辿 a la ind炭stria va donar-se un exc辿s de producci坦 que va fer caure les vendes amb la conseq端ent descapitalitzaci坦 i fallida de moltes empreses i el creixement de latur. En aquest context van produir-se per part de lincipient moviment obrer una s竪rie de reaccions ludistes en contra de la mecanitzaci坦, a la que culpen de lincrement del nombre daturats. Les classes populars van exigir un canvi de la seva situaci坦 amb aldarulls diversos que van desembocar en una forta convulsi坦 social arreu dEuropa.
El creixement de la classe obrera que veuria en la revoluci坦 la forma de garantir la seva seguretat social mitjan巽ant la conquesta de drets com el sufragi universal. Decebuda per lacci坦 pol鱈tica de la burgesia, i animada per lextensi坦 dels principis del socialisme ut嘆pic, els obrers creuran que la revoluci坦 esdevindria leina que resoldria els problemes concrets de la vida quotidiana mitjan巽ant lestabliment dun ordre social m辿s just que els permet辿s participar pol鱈ticament. En darrer lloc, la perviv竪ncia de lideal nacionalista en els petits Estats que en el futur configurarien la Itlia i lAlemanya unificades i en alguns Estats del centre dEuropa sotmesos a lImperi Austr鱈ac que es sentien menyspreats per lordre territorial adoptat per mantenir lequilibri entre les pot竪ncies.

More Related Content

Revolucions de 1848

  • 1. REVOLUCIONS DE 1848 http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/14/els-origens-de-les- revolucions-de-1848/ Amb les revolucions de 1820 i 1830 el liberalisme i el nacionalisme nom辿s van aconseguir reformes parcials en alguns Estats. De fet, tot i els aven巽os assolits en alguns pa誰sos, la burgesia industrial i comercial volia participar m辿s activament en la vida pol鱈tica i ladquisici坦 de m辿s drets i llibertats. Daltra banda, la consolidaci坦 de la ind炭stria com a for巽a productiva va suposar el naixement duna classe obrera que lentament aniria prenent consci竪ncia de la seva for巽a i demanar seguretat, participaci坦 en les eleccions, i la reducci坦 de les desigualtats econ嘆miques i socials amb la burgesia. Aix鱈, a difer竪ncia de les revolucions liberals anteriors, la de 1848 no nom辿s seria ideol嘆gica, 辿s a dir, una revoluci坦 a la recerca de la instauraci坦 del liberalisme pol鱈tic, sin坦 que tamb辿 inclouria el component social i un marcat accent nacionalista. s per aix嘆 que coneixement aquest esclat revolucionari com la primavera dels pobles. Daquesta manera, el 1848, nombrosos pobles i nacions dEuropa saixecarien contra labsolutisme i la dominaci坦 dels grans imperis, sumant-hi un nou component de revoluci坦 social i obrera. Com a exemple significatiu daquest carcter diferencial, la revoluci坦 esclataria a les ciutats, on cada cop hi havia una massa m辿s gran dobrers vivint amb for巽a mancances materials. Causes immediates de les Revolucions de 1848: Lextensi坦 dels principis del liberalisme democrtic, superant els plantejaments de 1830. La petita burgesia i els obrers comen巽arien a reclamar lextensi坦 del sufragi universal, la instauraci坦 duna sobirania popular real i la garantia de tots els drets i les llibertats individuals. La crisi econ嘆mica motivada per les males collites del per鱈ode 1845-1847 van comportar un increment del 50% en els preus dels aliments. Augment que va agreujar la situaci坦 dels petits propietaris rurals i dels obrers industrials. Tamb辿 a la ind炭stria va donar-se un exc辿s de producci坦 que va fer caure les vendes amb la conseq端ent descapitalitzaci坦 i fallida de moltes empreses i el creixement de latur. En aquest context van produir-se per part de lincipient moviment obrer una s竪rie de reaccions ludistes en contra de la mecanitzaci坦, a la que culpen de lincrement del nombre daturats. Les classes populars van exigir un canvi de la seva situaci坦 amb aldarulls diversos que van desembocar en una forta convulsi坦 social arreu dEuropa.
  • 2. El creixement de la classe obrera que veuria en la revoluci坦 la forma de garantir la seva seguretat social mitjan巽ant la conquesta de drets com el sufragi universal. Decebuda per lacci坦 pol鱈tica de la burgesia, i animada per lextensi坦 dels principis del socialisme ut嘆pic, els obrers creuran que la revoluci坦 esdevindria leina que resoldria els problemes concrets de la vida quotidiana mitjan巽ant lestabliment dun ordre social m辿s just que els permet辿s participar pol鱈ticament. En darrer lloc, la perviv竪ncia de lideal nacionalista en els petits Estats que en el futur configurarien la Itlia i lAlemanya unificades i en alguns Estats del centre dEuropa sotmesos a lImperi Austr鱈ac que es sentien menyspreats per lordre territorial adoptat per mantenir lequilibri entre les pot竪ncies.