ºÝºÝߣshows by User: JordiZaragoz / http://www.slideshare.net/images/logo.gif ºÝºÝߣshows by User: JordiZaragoz / Tue, 13 Apr 2021 09:05:57 GMT ºÝºÝߣShare feed for ºÝºÝߣshows by User: JordiZaragoz Serra18 10-2020 /slideshow/serra18-102020/246143346 serra18-10-2020-210413090558
Excursió al Puntal dels Mollons i al Cierro des de Serra]]>

Excursió al Puntal dels Mollons i al Cierro des de Serra]]>
Tue, 13 Apr 2021 09:05:57 GMT /slideshow/serra18-102020/246143346 JordiZaragoz@slideshare.net(JordiZaragoz) Serra18 10-2020 JordiZaragoz Excursió al Puntal dels Mollons i al Cierro des de Serra <img style="border:1px solid #C3E6D8;float:right;" alt="" src="https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/serra18-10-2020-210413090558-thumbnail.jpg?width=120&amp;height=120&amp;fit=bounds" /><br> Excursió al Puntal dels Mollons i al Cierro des de Serra
Serra18 10-2020 from Jordi Zaragozà
]]>
5 0 https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/serra18-10-2020-210413090558-thumbnail.jpg?width=120&height=120&fit=bounds document Black http://activitystrea.ms/schema/1.0/post http://activitystrea.ms/schema/1.0/posted 0
20200826 olocau 20 09-2020 /slideshow/20200826-olocau-20-092020/246143264 20200826olocau20-09-2020-210413090428
Excursió al Topero des d'Olocau]]>

Excursió al Topero des d'Olocau]]>
Tue, 13 Apr 2021 09:04:28 GMT /slideshow/20200826-olocau-20-092020/246143264 JordiZaragoz@slideshare.net(JordiZaragoz) 20200826 olocau 20 09-2020 JordiZaragoz Excursió al Topero des d'Olocau <img style="border:1px solid #C3E6D8;float:right;" alt="" src="https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/20200826olocau20-09-2020-210413090428-thumbnail.jpg?width=120&amp;height=120&amp;fit=bounds" /><br> Excursió al Topero des d&#39;Olocau
20200826 olocau 20 09-2020 from Jordi Zaragozà
]]>
8 0 https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/20200826olocau20-09-2020-210413090428-thumbnail.jpg?width=120&height=120&fit=bounds document Black http://activitystrea.ms/schema/1.0/post http://activitystrea.ms/schema/1.0/posted 0
Olocau /slideshow/olocau/105568114 olocautext-180712155812
El municipi d'Olocau, que forma part de la comarca del Camp de Túria, està situat en la serra de la Calderona, concretament en els contraforts occidentals de les muntanyes de Portaceli. La vila es troba a l'esquerra del barranc de Carraixet, a 293 metres d'altitud sobre el nivell del mar. El terme municipal té 39,62 km². La zona nord-est és especialment muntanyosa. Hi destaquen el Rellom del Topero (711 m), les penyes de Pedralbilla (699 m), la Solana (570 m), el Rodeno del Cantal (564 m) i la penya d'Alí Maimó (430 m), que fa de teló de fons de la vila. Actualment hi ha més de 300 hectàrees que constitueixen l'assentament d'una important zona de segones residències: Pedralbilla, la Lloma de les Clotxes, el Pla de Marco, els Puntals i la Seu. Les troballes prehistòriques més antigues d'Olocau, situades en la cova sepulcral de la Penyeta Roja, es remunten al període neolític. Durant l'edat del bronze s'estén el poblament, tal com demostren els jaciments arqueològics del Musgany, la Penyeta Roja, el Portitxol, el Puntal Blanc o el Puntal de Pere. I de l'època ibèrica tenim el magnífic poblat fortificat del Puntal dels Llops, actualment restaurat. També l'ocupació romana deixà el seu senyal colonitzador en els plans del terme olocauí, amb aqüeductes com el de l'Arquet, vil•les de camp com la Sella, Pitxirí i la Maimona, o fortificacions com la torre de la casa de la Senyoria. Del període musulmà assenyalem l'aparició del primer testimoni escrit, en el segle XI, que ens informa de l'existència d'un hisn al-Uqab: el castell d'Olocau, nom que es referia a tota la vall. A partir del 1558, aquest topònim s'aplicarà només a l'alqueria musulmana de Pardines, l'actual vila d'Olocau. Després de pertànyer a diversos senyors (els Escorna, els Mercer...), passà als Vilaragut (1398), els quals convertiren la vila en cap de la seua baronia i, més tard, en comtat. Fins a l'any de la seua expulsió, la població fou majoritàriament morisca. En 1611, Alonso de Vilaragut va firmar carta de població amb vint-i-sis caps de casa, predecessors dels habitants actuals. Actualment, la població (1.630 habitants en 2013) encara conserva el caràcter agrícola, però és cada vegada més important el sector de la construcció i el de servicis. Pel paisatge pintoresc, les restes arqueològiques i la situació geogràfica, Olocau té grans possibilitats de turisme cultural i rural ]]>

El municipi d'Olocau, que forma part de la comarca del Camp de Túria, està situat en la serra de la Calderona, concretament en els contraforts occidentals de les muntanyes de Portaceli. La vila es troba a l'esquerra del barranc de Carraixet, a 293 metres d'altitud sobre el nivell del mar. El terme municipal té 39,62 km². La zona nord-est és especialment muntanyosa. Hi destaquen el Rellom del Topero (711 m), les penyes de Pedralbilla (699 m), la Solana (570 m), el Rodeno del Cantal (564 m) i la penya d'Alí Maimó (430 m), que fa de teló de fons de la vila. Actualment hi ha més de 300 hectàrees que constitueixen l'assentament d'una important zona de segones residències: Pedralbilla, la Lloma de les Clotxes, el Pla de Marco, els Puntals i la Seu. Les troballes prehistòriques més antigues d'Olocau, situades en la cova sepulcral de la Penyeta Roja, es remunten al període neolític. Durant l'edat del bronze s'estén el poblament, tal com demostren els jaciments arqueològics del Musgany, la Penyeta Roja, el Portitxol, el Puntal Blanc o el Puntal de Pere. I de l'època ibèrica tenim el magnífic poblat fortificat del Puntal dels Llops, actualment restaurat. També l'ocupació romana deixà el seu senyal colonitzador en els plans del terme olocauí, amb aqüeductes com el de l'Arquet, vil•les de camp com la Sella, Pitxirí i la Maimona, o fortificacions com la torre de la casa de la Senyoria. Del període musulmà assenyalem l'aparició del primer testimoni escrit, en el segle XI, que ens informa de l'existència d'un hisn al-Uqab: el castell d'Olocau, nom que es referia a tota la vall. A partir del 1558, aquest topònim s'aplicarà només a l'alqueria musulmana de Pardines, l'actual vila d'Olocau. Després de pertànyer a diversos senyors (els Escorna, els Mercer...), passà als Vilaragut (1398), els quals convertiren la vila en cap de la seua baronia i, més tard, en comtat. Fins a l'any de la seua expulsió, la població fou majoritàriament morisca. En 1611, Alonso de Vilaragut va firmar carta de població amb vint-i-sis caps de casa, predecessors dels habitants actuals. Actualment, la població (1.630 habitants en 2013) encara conserva el caràcter agrícola, però és cada vegada més important el sector de la construcció i el de servicis. Pel paisatge pintoresc, les restes arqueològiques i la situació geogràfica, Olocau té grans possibilitats de turisme cultural i rural ]]>
Thu, 12 Jul 2018 15:58:12 GMT /slideshow/olocau/105568114 JordiZaragoz@slideshare.net(JordiZaragoz) Olocau JordiZaragoz El municipi d'Olocau, que forma part de la comarca del Camp de Túria, està situat en la serra de la Calderona, concretament en els contraforts occidentals de les muntanyes de Portaceli. La vila es troba a l'esquerra del barranc de Carraixet, a 293 metres d'altitud sobre el nivell del mar. El terme municipal té 39,62 km². La zona nord-est és especialment muntanyosa. Hi destaquen el Rellom del Topero (711 m), les penyes de Pedralbilla (699 m), la Solana (570 m), el Rodeno del Cantal (564 m) i la penya d'Alí Maimó (430 m), que fa de teló de fons de la vila. Actualment hi ha més de 300 hectàrees que constitueixen l'assentament d'una important zona de segones residències: Pedralbilla, la Lloma de les Clotxes, el Pla de Marco, els Puntals i la Seu. Les troballes prehistòriques més antigues d'Olocau, situades en la cova sepulcral de la Penyeta Roja, es remunten al període neolític. Durant l'edat del bronze s'estén el poblament, tal com demostren els jaciments arqueològics del Musgany, la Penyeta Roja, el Portitxol, el Puntal Blanc o el Puntal de Pere. I de l'època ibèrica tenim el magnífic poblat fortificat del Puntal dels Llops, actualment restaurat. També l'ocupació romana deixà el seu senyal colonitzador en els plans del terme olocauí, amb aqüeductes com el de l'Arquet, vil•les de camp com la Sella, Pitxirí i la Maimona, o fortificacions com la torre de la casa de la Senyoria. Del període musulmà assenyalem l'aparició del primer testimoni escrit, en el segle XI, que ens informa de l'existència d'un hisn al-Uqab: el castell d'Olocau, nom que es referia a tota la vall. A partir del 1558, aquest topònim s'aplicarà només a l'alqueria musulmana de Pardines, l'actual vila d'Olocau. Després de pertànyer a diversos senyors (els Escorna, els Mercer...), passà als Vilaragut (1398), els quals convertiren la vila en cap de la seua baronia i, més tard, en comtat. Fins a l'any de la seua expulsió, la població fou majoritàriament morisca. En 1611, Alonso de Vilaragut va firmar carta de població amb vint-i-sis caps de casa, predecessors dels habitants actuals. Actualment, la població (1.630 habitants en 2013) encara conserva el caràcter agrícola, però és cada vegada més important el sector de la construcció i el de servicis. Pel paisatge pintoresc, les restes arqueològiques i la situació geogràfica, Olocau té grans possibilitats de turisme cultural i rural <img style="border:1px solid #C3E6D8;float:right;" alt="" src="https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/olocautext-180712155812-thumbnail.jpg?width=120&amp;height=120&amp;fit=bounds" /><br> El municipi d&#39;Olocau, que forma part de la comarca del Camp de Túria, està situat en la serra de la Calderona, concretament en els contraforts occidentals de les muntanyes de Portaceli. La vila es troba a l&#39;esquerra del barranc de Carraixet, a 293 metres d&#39;altitud sobre el nivell del mar. El terme municipal té 39,62 km². La zona nord-est és especialment muntanyosa. Hi destaquen el Rellom del Topero (711 m), les penyes de Pedralbilla (699 m), la Solana (570 m), el Rodeno del Cantal (564 m) i la penya d&#39;Alí Maimó (430 m), que fa de teló de fons de la vila. Actualment hi ha més de 300 hectàrees que constitueixen l&#39;assentament d&#39;una important zona de segones residències: Pedralbilla, la Lloma de les Clotxes, el Pla de Marco, els Puntals i la Seu. Les troballes prehistòriques més antigues d&#39;Olocau, situades en la cova sepulcral de la Penyeta Roja, es remunten al període neolític. Durant l&#39;edat del bronze s&#39;estén el poblament, tal com demostren els jaciments arqueològics del Musgany, la Penyeta Roja, el Portitxol, el Puntal Blanc o el Puntal de Pere. I de l&#39;època ibèrica tenim el magnífic poblat fortificat del Puntal dels Llops, actualment restaurat. També l&#39;ocupació romana deixà el seu senyal colonitzador en els plans del terme olocauí, amb aqüeductes com el de l&#39;Arquet, vil•les de camp com la Sella, Pitxirí i la Maimona, o fortificacions com la torre de la casa de la Senyoria. Del període musulmà assenyalem l&#39;aparició del primer testimoni escrit, en el segle XI, que ens informa de l&#39;existència d&#39;un hisn al-Uqab: el castell d&#39;Olocau, nom que es referia a tota la vall. A partir del 1558, aquest topònim s&#39;aplicarà només a l&#39;alqueria musulmana de Pardines, l&#39;actual vila d&#39;Olocau. Després de pertànyer a diversos senyors (els Escorna, els Mercer...), passà als Vilaragut (1398), els quals convertiren la vila en cap de la seua baronia i, més tard, en comtat. Fins a l&#39;any de la seua expulsió, la població fou majoritàriament morisca. En 1611, Alonso de Vilaragut va firmar carta de població amb vint-i-sis caps de casa, predecessors dels habitants actuals. Actualment, la població (1.630 habitants en 2013) encara conserva el caràcter agrícola, però és cada vegada més important el sector de la construcció i el de servicis. Pel paisatge pintoresc, les restes arqueològiques i la situació geogràfica, Olocau té grans possibilitats de turisme cultural i rural
Olocau from Jordi Zaragozà
]]>
13 2 https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/olocautext-180712155812-thumbnail.jpg?width=120&height=120&fit=bounds document Black http://activitystrea.ms/schema/1.0/post http://activitystrea.ms/schema/1.0/posted 0
Perfil excursió Gilet https://es.slideshare.net/slideshow/perfil-excursi-gilet/105565987 20171009giletperfilcolla-180712154327
GILET, BARRANC DE LA MALADITXA, COLL DE GAUSA, EL REGALL, CAMÃ DE LES PENYES DE GUAITA, PINADETA DE LOPES, PENYES DE GUAITA, BARRANC DE BALAU, BARRANC DE LA MALADITXA, CONVENT DE SANT ESPERIT, RODENO DE LA CREU, CASA DEL DRAC, GILET.]]>

GILET, BARRANC DE LA MALADITXA, COLL DE GAUSA, EL REGALL, CAMÃ DE LES PENYES DE GUAITA, PINADETA DE LOPES, PENYES DE GUAITA, BARRANC DE BALAU, BARRANC DE LA MALADITXA, CONVENT DE SANT ESPERIT, RODENO DE LA CREU, CASA DEL DRAC, GILET.]]>
Thu, 12 Jul 2018 15:43:27 GMT https://es.slideshare.net/slideshow/perfil-excursi-gilet/105565987 JordiZaragoz@slideshare.net(JordiZaragoz) Perfil excursió Gilet JordiZaragoz GILET, BARRANC DE LA MALADITXA, COLL DE GAUSA, EL REGALL, CAMà DE LES PENYES DE GUAITA, PINADETA DE LOPES, PENYES DE GUAITA, BARRANC DE BALAU, BARRANC DE LA MALADITXA, CONVENT DE SANT ESPERIT, RODENO DE LA CREU, CASA DEL DRAC, GILET. <img style="border:1px solid #C3E6D8;float:right;" alt="" src="https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/20171009giletperfilcolla-180712154327-thumbnail.jpg?width=120&amp;height=120&amp;fit=bounds" /><br> GILET, BARRANC DE LA MALADITXA, COLL DE GAUSA, EL REGALL, CAMà DE LES PENYES DE GUAITA, PINADETA DE LOPES, PENYES DE GUAITA, BARRANC DE BALAU, BARRANC DE LA MALADITXA, CONVENT DE SANT ESPERIT, RODENO DE LA CREU, CASA DEL DRAC, GILET.
from Jordi Zaragozà
]]>
18 2 https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/20171009giletperfilcolla-180712154327-thumbnail.jpg?width=120&height=120&fit=bounds presentation Black http://activitystrea.ms/schema/1.0/post http://activitystrea.ms/schema/1.0/posted 0
https://public.slidesharecdn.com/v2/images/profile-picture.png https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/serra18-10-2020-210413090558-thumbnail.jpg?width=320&height=320&fit=bounds slideshow/serra18-102020/246143346 Serra18 10-2020 https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/20200826olocau20-09-2020-210413090428-thumbnail.jpg?width=320&height=320&fit=bounds slideshow/20200826-olocau-20-092020/246143264 20200826 olocau 20 09-... https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/olocautext-180712155812-thumbnail.jpg?width=320&height=320&fit=bounds slideshow/olocau/105568114 Olocau