El municipi d'Olocau, que forma part de la comarca del Camp de Túria, està situat en la serra de la Calderona, concretament en els contraforts occidentals de les muntanyes de Portaceli. La vila es troba a l'esquerra del barranc de Carraixet, a 293 metres d'altitud sobre el nivell del mar.
El terme municipal té 39,62 km². La zona nord-est és especialment muntanyosa. Hi destaquen el Rellom del Topero (711 m), les penyes de Pedralbilla (699 m), la Solana (570 m), el Rodeno del Cantal (564 m) i la penya d'Alí Maimó (430 m), que fa de teló de fons de la vila. Actualment hi ha més de 300 hectàrees que constitueixen l'assentament d'una important zona de segones residències: Pedralbilla, la Lloma de les Clotxes, el Pla de Marco, els Puntals i la Seu.
Les troballes prehistòriques més antigues d'Olocau, situades en la cova sepulcral de la Penyeta Roja, es remunten al període neolític. Durant l'edat del bronze s'estén el poblament, tal com demostren els jaciments arqueològics del Musgany, la Penyeta Roja, el Portitxol, el Puntal Blanc o el Puntal de Pere. I de l'època ibèrica tenim el magnífic poblat fortificat del Puntal dels Llops, actualment restaurat. També l'ocupació romana deixà el seu senyal colonitzador en els plans del terme olocauí, amb aqüeductes com el de l'Arquet, vil•les de camp com la Sella, Pitxirí i la Maimona, o fortificacions com la torre de la casa de la Senyoria.
Del període musulmà assenyalem l'aparició del primer testimoni escrit, en el segle XI, que ens informa de l'existència d'un hisn al-Uqab: el castell d'Olocau, nom que es referia a tota la vall. A partir del 1558, aquest topònim s'aplicarà només a l'alqueria musulmana de Pardines, l'actual vila d'Olocau.
Després de pertànyer a diversos senyors (els Escorna, els Mercer...), passà als Vilaragut (1398), els quals convertiren la vila en cap de la seua baronia i, més tard, en comtat. Fins a l'any de la seua expulsió, la població fou majoritàriament morisca. En 1611, Alonso de Vilaragut va firmar carta de població amb vint-i-sis caps de casa, predecessors dels habitants actuals.
Actualment, la població (1.630 habitants en 2013) encara conserva el caràcter agrícola, però és cada vegada més important el sector de la construcció i el de servicis. Pel paisatge pintoresc, les restes arqueològiques i la situació geogràfica, Olocau té grans possibilitats de turisme cultural i rural
