際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Jardidelesdelcies

Download as PPT, PDF
S
sandroalfaro

Analisi formal i de significats de l'obra el Jardi de les delicies

1 of 45
Download to read offline
EL JARD DE LES DELCIES EL BOSCH
T鱈tol El Jard鱈 de les Del鱈cies Autor Hieronymus van Aeken (o Jeroen Anthoniszoon van Aeken), El Bosch (1450-1516) Cronologia 1510-1515 Estil G嘆tic flamenc (transici坦 G嘆tic Renaixement) Suport Fusta: 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 220 cm x 96,5 cm (taules laterals) T竪cnica Oli sobre fusta Localitzaci坦 Museu del Prado (Madrid) Tema Jerogl鱈fic. El conjunt 辿s una representaci坦 molt personal a trav辿s duna triple seq端竪ncia: la creaci坦 al parad鱈s, el jard鱈 de les del鱈cies i linfern. La gran proliferaci坦 de s鱈mbols que cont辿, per嘆, fa que plantegin dubtes molt seriosos sobre la intencionalitat de lautor en concebre lobra. FITXA TCNICA
QUE SABEM DE LA PINTURA DE LART GTIC? FORMALS Realisme i minuciositat en les representacions Major naturalitat i expressivitat en els personatges: sensaci坦 de moviment i cares que transmeten sentiments i emocions Colors brillants, daurats dinflu竪ncia oriental Desapareix el resseguit amb l鱈nia negra i prenen importncia les formes i els colors Sestudia millor lespai, incorporant la perspectiva, la llum i la degradaci坦 de color Introducci坦 de fons i paisatges a les obres CONCEPTUALS Temtiques allunyades del m坦n religi坦s Les obres prenen valor comercial i aixi com a notarial Funci坦 simb坦lica i ostentaci坦 (secundries)
INTRODUCCI s lobra m辿s coneguda i estudiada del Bosch, i ha donat lloc a les m辿s diverses interpretacions. Es tracta dun tr鱈ptic que forma una de les obres m辿s complexes i misterioses de tota la pintura occidental.
Un dels principals enigmes 辿s el seu t鱈tol, ja que lactual 辿s modern. Al principi al quadre se li denomin Una pintura sobre la varietat del m坦n, despr竪s el Quadre de les freses, fins arribar al tr鱈ptic de Els plaers carnals (Los Deleites carnales), que fou el precedent de lactual nom. Va ser traslladat al Museu del Prado lany 1936 per a la seva protecci坦 a causa de la Guerra civil espanyola, i despr辿s de la guerra, per desig de Franco, el quadre pass a formar part de la col揃lecci坦 del Prado.
EL TRPTIC DESENVOLUPA LA HISTRIA DEL MN I LA PROGRESSI DEL PECAT. A.- COMENA EN LES TAULES EXTERIORS AMB LA CREACI DEL MN. B.- CONTINUA EN LES INTERIORS: 1.- PANELL ESQUERRA: LORIGEN DEL PECAT (ADAM I EVA). 2.- CENTRAL: LA SEVA EXTENSI PER UN MN DOMINAT PELS PLAERS TERRENALS. 3.- I ACABA, EN EL DRET, AMB ELS TURMENTS DE LINFERN. Tr鱈ptic tancat: La creaci坦 ANLISI FORMAL
Jardidelesdelcies
- DU (amb una B鱈blia) a langle superior esquerre, mira cap al m坦n, representat com una esfera transparent (fragilitat de l'univers), que cont辿 la terra en el 3r dia de la Creaci坦 (ja shi troben plantes, per嘆 encara no animals ni 辿ssers humans). - Altra interpretaci坦 diu que no 辿s el moment de la creaci坦, perqu竪 hi ha castells i altres edificis, creu que 辿s el m坦n despr辿s del Diluvi Universal.
ANLISI FORMAL - A la part superior es pot llegir la frase extreta del salm 33: 束l lo dijo, y todo fue hecho. l lo mand坦, y todo fue creado損. - Contrasta aquesta imatge serena i monocroma (tons grisos i negres que fan refer竪ncia a un m坦n sense sol ni lluna) amb lagitaci坦 i colorit de les taules interiors. - Grisalla: Pintura executada nom辿s en tons de gris, que pret辿n recrear lefecte visual del baix relleu escult嘆ric.
El Jard鱈 de les del鱈cies dEl Bosch 辿s un tr鱈ptic sobre taula pintat a loli, que representa el parad鱈s, la humanitat i linfern. ANLISI FORMAL
La taula del parad鱈s representa la creaci坦 dEva per D辿u a partir dAdam, el paissatge 辿s id鱈l揃lic, ple de roques, vegetaci坦 ex嘆tica i animals reals i fantstics. Al centre hi ha un estany amb la font de la vida. ANLISI FORMAL
Taula central, que representa el jard鱈 de les del鱈cies, 辿s una continuaci坦 de la pintura anterior a trav辿s de lestany amb 5 fonts que representen els 5 planetes coneguts. A la zona central la humanitat cavalca sobre animals que representen els seus vicis, envoltat un petit llac que escenifica el bany de Venus, representada per dones de totes les races. ANLISI FORMAL
La resta est formada per multitud danimals, alguns reals altres fantstics, i un gran nombre dhomes i dones amb postures lascives, envoltades dobjectes estranys, esferes que semblen matrius, aus tropicals, peixos, fruits ex嘆tics, que simbolitzen la lux炭ria i vegetals impossibles. El conjunt manifesta una vida llibertina, on les persones shan abandonat a lobtenci坦 del plaer ANLISI FORMAL
l infern , a la part superior es representa una ciutat incendiada, les aig端es de shan tornat fangoses. ANLISI FORMAL
Al centre est representat el dimoni. El seu cos 辿s un ou foradat, les seves cames s坦n dos troncs darbre submergits en barques, el seu cap format per un gran disc i una gaita, mentre el seu rostre , girat cap a nosaltres, ens mira fixament. ANLISI FORMAL
ANLISI FORMAL La resta s坦n instruments de tortura que evoquen els sentits, instruments musicals, que portaven a la perdici坦 espiritual, grans est坦macs, orellesi esquelets blanquinosos o cossos que sarrosseguen disposats a ser engolits o torturats. Tamb辿 es fa al揃lusi坦 al clergat llibert鱈 que es engolit per un dimoni caganer.
La estructura predominen les tres franges horitzontals del paisatge nom辿s trencades per la verticalitat de les fonts i les diagonals i corbes suaus de les figures i objectes que aporten dinamisme.
Les tres taules guarden una simetria, i 辿s lestany i la font del mig leix central . A la taula central hi ha cercles conc竪ntrics i a la de l infern triangulars m辿s dinmiques, mentre que la del parad鱈s predomina la verticalitat.
Les portes exteriors del tr鱈ptic contenen una representaci坦 de la creaci坦 del m坦n, presidit per D辿u i amb una inscripci坦: A una paraula seva tot comen巽a..
El cromatisme, domina la l鱈nia per damunt del color, i el dibuix 辿s minuci坦s i detallista . Els colors estan relacionats amb el tema (parad鱈s i m坦n colors freds l infern , els colors clids)
La llum natural i abundant a les dues primeres taules, es torna fosca a la taula de l infern. Ressalten els cossos nus, lluents i blanquinosos sobre el paisatge amb petites ombres.
El volum, les figures s坦n planes, ja que ni la llum ni el color contribueixen a crear corpore誰tat
La perspectiva lineal central i elevada. El punt de fuga estaria situat a les fonts centrals. Per tant es creen diferents plnols que aporten profunditat a la pintura
La composici坦 辿s tancada o centr鱈peta o clssica tot i que la pintura sembla no tenir l鱈mits pels costats, per嘆 tot sembla girar cap al centre
Lexpressivitat b辿 donada pels gestos i les postures impossibles dels personatges m辿s que pels rostres for巽a idealitzats, sense signes dalegria ni dolor.
Interpretaci坦. El jard鱈 de les del鱈cies 辿s una representaci坦 personal del m坦n a trav辿s duna triple seq端竪ncia: la creaci坦 al Parad鱈s, el jard鱈 de les del鱈cies, que representa el m坦n i l infern.
Interpretaci坦. El significat de lobra ens mostra, duna manera al揃leg嘆rica, que els plaers de la vida s坦n ef鱈mers i les conseq端竪ncies que comporta s坦n tremendes A la taula de lesquerra es representa el parad鱈s amb lescena de la creaci坦 dEva origen del pecat- mentre Adam la contempla.
Jardidelesdelcies
Jardidelesdelcies
Interpretaci坦. la part central es un dels set pecats capitals: la lux炭ria. Innombrables homes i dones despullats reprodueixen actituds lascives i sexuals evidents que sacompanyen de fruites silvestres com les cireres, gerds, maduixes, ra誰m s鱈mbols de la lux炭ria. Les pomes representen els pits de les dones i els peixos es relacionen amb l嘆rgan fl揃lic, segons la simbologia de l竪poca
Jardidelesdelcies
Jardidelesdelcies
- El conjunt manifesta una vida dissoluta i llicenciosa: abandonats a les temptacions de la carn, no semblen preocupar-se daltra cosa que no sigui el plaer.
Jardidelesdelcies
Jardidelesdelcies
Interpretaci坦. la taula de l infern representa el dest鱈 de la humanitat a causa dels seus pecats. Es descriu minuciosament el cstig de l infern, habitat per criatures grotesques i mquines de tortura.
Jardidelesdelcies
-Una mquina de matar constitu誰da per dues orelles que sostenen la fulla de la navalla. - Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cstig dels luxuriosos).
Contra lAVARCIA, el cstig dels vars apareix representat per la saturnal figura de la "b竪stia-aucell" que devora a homes als quals expulsa per lanus. Aquests van a parar a un forat ple de monedes, defecades tamb辿 per un individu a la gatzoneta (en cuclillas).
Jardidelesdelcies
Jardidelesdelcies
Jardidelesdelcies
Jardidelesdelcies
- Paisatge temible: dominat pel negre i el vermell del foc; tot indica destrucci坦 i cstig sota la nit negra i inquietant.
La funci坦 炭til no se sap ben b辿 si era decorativa o religiosa La funci坦 simb嘆lica sembla didctica, per alguns especialistes. El Jard鱈 de les del鱈cies es pot considerar com un serm坦 grfic, un discurs moral on el pintor pret辿n recordar com s坦n def鱈mers els plaers terrenals i com n辿s de terrible la condemna que sen deriva

More Related Content

Jardidelesdelcies

  • 1. EL JARD DE LES DELCIES EL BOSCH
  • 2. T鱈tol El Jard鱈 de les Del鱈cies Autor Hieronymus van Aeken (o Jeroen Anthoniszoon van Aeken), El Bosch (1450-1516) Cronologia 1510-1515 Estil G嘆tic flamenc (transici坦 G嘆tic Renaixement) Suport Fusta: 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 220 cm x 96,5 cm (taules laterals) T竪cnica Oli sobre fusta Localitzaci坦 Museu del Prado (Madrid) Tema Jerogl鱈fic. El conjunt 辿s una representaci坦 molt personal a trav辿s duna triple seq端竪ncia: la creaci坦 al parad鱈s, el jard鱈 de les del鱈cies i linfern. La gran proliferaci坦 de s鱈mbols que cont辿, per嘆, fa que plantegin dubtes molt seriosos sobre la intencionalitat de lautor en concebre lobra. FITXA TCNICA
  • 3. QUE SABEM DE LA PINTURA DE LART GTIC? FORMALS Realisme i minuciositat en les representacions Major naturalitat i expressivitat en els personatges: sensaci坦 de moviment i cares que transmeten sentiments i emocions Colors brillants, daurats dinflu竪ncia oriental Desapareix el resseguit amb l鱈nia negra i prenen importncia les formes i els colors Sestudia millor lespai, incorporant la perspectiva, la llum i la degradaci坦 de color Introducci坦 de fons i paisatges a les obres CONCEPTUALS Temtiques allunyades del m坦n religi坦s Les obres prenen valor comercial i aixi com a notarial Funci坦 simb坦lica i ostentaci坦 (secundries)
  • 4. INTRODUCCI s lobra m辿s coneguda i estudiada del Bosch, i ha donat lloc a les m辿s diverses interpretacions. Es tracta dun tr鱈ptic que forma una de les obres m辿s complexes i misterioses de tota la pintura occidental.
  • 5. Un dels principals enigmes 辿s el seu t鱈tol, ja que lactual 辿s modern. Al principi al quadre se li denomin Una pintura sobre la varietat del m坦n, despr竪s el Quadre de les freses, fins arribar al tr鱈ptic de Els plaers carnals (Los Deleites carnales), que fou el precedent de lactual nom. Va ser traslladat al Museu del Prado lany 1936 per a la seva protecci坦 a causa de la Guerra civil espanyola, i despr辿s de la guerra, per desig de Franco, el quadre pass a formar part de la col揃lecci坦 del Prado.
  • 6. EL TRPTIC DESENVOLUPA LA HISTRIA DEL MN I LA PROGRESSI DEL PECAT. A.- COMENA EN LES TAULES EXTERIORS AMB LA CREACI DEL MN. B.- CONTINUA EN LES INTERIORS: 1.- PANELL ESQUERRA: LORIGEN DEL PECAT (ADAM I EVA). 2.- CENTRAL: LA SEVA EXTENSI PER UN MN DOMINAT PELS PLAERS TERRENALS. 3.- I ACABA, EN EL DRET, AMB ELS TURMENTS DE LINFERN. Tr鱈ptic tancat: La creaci坦 ANLISI FORMAL
  • 8. - DU (amb una B鱈blia) a langle superior esquerre, mira cap al m坦n, representat com una esfera transparent (fragilitat de l'univers), que cont辿 la terra en el 3r dia de la Creaci坦 (ja shi troben plantes, per嘆 encara no animals ni 辿ssers humans). - Altra interpretaci坦 diu que no 辿s el moment de la creaci坦, perqu竪 hi ha castells i altres edificis, creu que 辿s el m坦n despr辿s del Diluvi Universal.
  • 9. ANLISI FORMAL - A la part superior es pot llegir la frase extreta del salm 33: 束l lo dijo, y todo fue hecho. l lo mand坦, y todo fue creado損. - Contrasta aquesta imatge serena i monocroma (tons grisos i negres que fan refer竪ncia a un m坦n sense sol ni lluna) amb lagitaci坦 i colorit de les taules interiors. - Grisalla: Pintura executada nom辿s en tons de gris, que pret辿n recrear lefecte visual del baix relleu escult嘆ric.
  • 10. El Jard鱈 de les del鱈cies dEl Bosch 辿s un tr鱈ptic sobre taula pintat a loli, que representa el parad鱈s, la humanitat i linfern. ANLISI FORMAL
  • 11. La taula del parad鱈s representa la creaci坦 dEva per D辿u a partir dAdam, el paissatge 辿s id鱈l揃lic, ple de roques, vegetaci坦 ex嘆tica i animals reals i fantstics. Al centre hi ha un estany amb la font de la vida. ANLISI FORMAL
  • 12. Taula central, que representa el jard鱈 de les del鱈cies, 辿s una continuaci坦 de la pintura anterior a trav辿s de lestany amb 5 fonts que representen els 5 planetes coneguts. A la zona central la humanitat cavalca sobre animals que representen els seus vicis, envoltat un petit llac que escenifica el bany de Venus, representada per dones de totes les races. ANLISI FORMAL
  • 13. La resta est formada per multitud danimals, alguns reals altres fantstics, i un gran nombre dhomes i dones amb postures lascives, envoltades dobjectes estranys, esferes que semblen matrius, aus tropicals, peixos, fruits ex嘆tics, que simbolitzen la lux炭ria i vegetals impossibles. El conjunt manifesta una vida llibertina, on les persones shan abandonat a lobtenci坦 del plaer ANLISI FORMAL
  • 14. l infern , a la part superior es representa una ciutat incendiada, les aig端es de shan tornat fangoses. ANLISI FORMAL
  • 15. Al centre est representat el dimoni. El seu cos 辿s un ou foradat, les seves cames s坦n dos troncs darbre submergits en barques, el seu cap format per un gran disc i una gaita, mentre el seu rostre , girat cap a nosaltres, ens mira fixament. ANLISI FORMAL
  • 16. ANLISI FORMAL La resta s坦n instruments de tortura que evoquen els sentits, instruments musicals, que portaven a la perdici坦 espiritual, grans est坦macs, orellesi esquelets blanquinosos o cossos que sarrosseguen disposats a ser engolits o torturats. Tamb辿 es fa al揃lusi坦 al clergat llibert鱈 que es engolit per un dimoni caganer.
  • 17. La estructura predominen les tres franges horitzontals del paisatge nom辿s trencades per la verticalitat de les fonts i les diagonals i corbes suaus de les figures i objectes que aporten dinamisme.
  • 18. Les tres taules guarden una simetria, i 辿s lestany i la font del mig leix central . A la taula central hi ha cercles conc竪ntrics i a la de l infern triangulars m辿s dinmiques, mentre que la del parad鱈s predomina la verticalitat.
  • 19. Les portes exteriors del tr鱈ptic contenen una representaci坦 de la creaci坦 del m坦n, presidit per D辿u i amb una inscripci坦: A una paraula seva tot comen巽a..
  • 20. El cromatisme, domina la l鱈nia per damunt del color, i el dibuix 辿s minuci坦s i detallista . Els colors estan relacionats amb el tema (parad鱈s i m坦n colors freds l infern , els colors clids)
  • 21. La llum natural i abundant a les dues primeres taules, es torna fosca a la taula de l infern. Ressalten els cossos nus, lluents i blanquinosos sobre el paisatge amb petites ombres.
  • 22. El volum, les figures s坦n planes, ja que ni la llum ni el color contribueixen a crear corpore誰tat
  • 23. La perspectiva lineal central i elevada. El punt de fuga estaria situat a les fonts centrals. Per tant es creen diferents plnols que aporten profunditat a la pintura
  • 24. La composici坦 辿s tancada o centr鱈peta o clssica tot i que la pintura sembla no tenir l鱈mits pels costats, per嘆 tot sembla girar cap al centre
  • 25. Lexpressivitat b辿 donada pels gestos i les postures impossibles dels personatges m辿s que pels rostres for巽a idealitzats, sense signes dalegria ni dolor.
  • 26. Interpretaci坦. El jard鱈 de les del鱈cies 辿s una representaci坦 personal del m坦n a trav辿s duna triple seq端竪ncia: la creaci坦 al Parad鱈s, el jard鱈 de les del鱈cies, que representa el m坦n i l infern.
  • 27. Interpretaci坦. El significat de lobra ens mostra, duna manera al揃leg嘆rica, que els plaers de la vida s坦n ef鱈mers i les conseq端竪ncies que comporta s坦n tremendes A la taula de lesquerra es representa el parad鱈s amb lescena de la creaci坦 dEva origen del pecat- mentre Adam la contempla.
  • 30. Interpretaci坦. la part central es un dels set pecats capitals: la lux炭ria. Innombrables homes i dones despullats reprodueixen actituds lascives i sexuals evidents que sacompanyen de fruites silvestres com les cireres, gerds, maduixes, ra誰m s鱈mbols de la lux炭ria. Les pomes representen els pits de les dones i els peixos es relacionen amb l嘆rgan fl揃lic, segons la simbologia de l竪poca
  • 33. - El conjunt manifesta una vida dissoluta i llicenciosa: abandonats a les temptacions de la carn, no semblen preocupar-se daltra cosa que no sigui el plaer.
  • 36. Interpretaci坦. la taula de l infern representa el dest鱈 de la humanitat a causa dels seus pecats. Es descriu minuciosament el cstig de l infern, habitat per criatures grotesques i mquines de tortura.
  • 38. -Una mquina de matar constitu誰da per dues orelles que sostenen la fulla de la navalla. - Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cstig dels luxuriosos).
  • 39. Contra lAVARCIA, el cstig dels vars apareix representat per la saturnal figura de la "b竪stia-aucell" que devora a homes als quals expulsa per lanus. Aquests van a parar a un forat ple de monedes, defecades tamb辿 per un individu a la gatzoneta (en cuclillas).
  • 44. - Paisatge temible: dominat pel negre i el vermell del foc; tot indica destrucci坦 i cstig sota la nit negra i inquietant.
  • 45. La funci坦 炭til no se sap ben b辿 si era decorativa o religiosa La funci坦 simb嘆lica sembla didctica, per alguns especialistes. El Jard鱈 de les del鱈cies es pot considerar com un serm坦 grfic, un discurs moral on el pintor pret辿n recordar com s坦n def鱈mers els plaers terrenals i com n辿s de terrible la condemna que sen deriva