2. 1.Ausiàs March
2.Així com cell qui es veu prop de
la mort (Poema LXXXI)
-Comentari
-Conclusió
3.L´Espill.
-Comentari
-Conclusió
3. 1. Ausiàs March
● Va nàixer a Gandia en 1400 i
va morir el 3 de març de
1459.
● Fill de Pere March i Leonor
Ripoll.
● Es va casar amb Isabel
Martorell. (1437)
● Es tornà a casar amb Joana
Escorna (1444)
4. OBRA
● Els cants d'amor:
1. Plena de seny
2. Llir entre cards
3. Amor, amor
4. Mon darrere bé
5. Oh foll amor
● Els cants de mort
● El cant espiritual
5. 2.(Fragment) Així com cell qui es
veu prop de la mort (Poema LXXXI)
Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
en pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.
6. -Comentari
-El poema està estructurat en una sola part.
-El poeta compara el seu amor per la dama amb els perills que
un home passa en plena tempesta en el mar
-Temes centrals : l'amor i la mort dins d´un context marítim
predominantment negatiu.
-Tota aquesta negativitat és provocada per la seua amada.
-S´edifica sobre la frustració sentimental del jo poètic.
-El poeta juga amb les equivalències amb una resolució
negativa
7. - Conclusió
-El tema del poema s´expressa a través del
conegut mite del nàufrag.
-El mar esdevé un espai negatiu
-Diferències i semblances amb la poesia
trobadoresca
8. 3.Comentari de L'Espill
Fragment del tercer llibre (1a part) de L’Espill
[...] e subcombien
Per llurs pecats furtant, prenent
lo general d’altri sement;
diluvi qual ab diabòlica
preïcà Noé art no catòlica
de cert vingué, ells engendraven
car se lliuraven e s’emprenyaven
dones i’s daven de fills malvats.
als seus diables; [...]
cossos palpables
falsos prenien
9. Obra
Espill : Escrit al voltant de 1460. L’obra és una diatriba contra les dones. Està constituit per un
prefaci dividit en quatre parts i quatre llibres dividits també de forma quatripartita.
Argument
El protagonista és el narrador. En el tercer llibre “De la lliçó de Salomó (1a part)”, el protagonista,
desesperat per trobar dona, pretén casar-se amb una parenta seua, s’adorm i en somnis se li
apareix Salomó, el savi bíblic, que amb exemples extrets de les Sagrades Escriptures li convenç
d'oblidar-se de les dones i del seu propòsit de casar-se.
Temes
-Apareix la misogínia en el que es debatia sobre la condició femenina i menyspreu a la dona .
-Al ser tan exagerada la misogínia del text, es va usar la comicitat, és a dir, provocar per força la
rialla en el públic contemporani. Per això L’Espill es considera una comèdia.
-Jaume Roig no amaga la seua condició de metge a l'Espill. Hi parla de medicaments, de malalties,
de metges, de pacients, d'experiències personals com a professional de la medicina i del cos de les
dones.
-L'Espill es desenrotlla narrativament a través de dos plans: l'un, el de les aventures imaginades del
protagonista, i l'altre, el realista, el pla on descriu els escenaris de l'acció.
10. Conclusió
Totes les característiques anomenades al llarg del
comentari, recolzen la idea que l’Espill de Jaume Roig és
una obra típicament de l’època, que acompleix amb els
costums literaris del moment: en la temàtica destaca la
misogínia cap al sector femení, el llenguatge col•loquial,
la intencionalitat, sense cap idea moralitzadora, és a dir,
lúdica i passatemps... Jaume Roig, juntament amb altres
autors valencians d’aquest segle com ara Bernat Fenollar,
Jaume Gassull, o Francesc de Castellví, conformaren
aquesta literatura satírica de tertúlia, molt ben rebuda en
la societat medieval del s.XV.