ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

(09 02-16) IX Jornades d¡¯e?tica i mo?n contemporani

?
?
Merc¨¨ ÷¶ûɪ Carreras-Solanas
Merc¨¨ ÷¶ûɪ Carreras-Solanas

IX Jornades d¡¯¨¨tica i M¨®n Contemporani ¡°Una nova economia. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯oferta i la demanda¡± L¡¯objecte d¡¯aquesta pon¨¨ncia ¨¦s exposar un resum de la feina feta en el proc¨¦s de reflexi¨® i elaboraci¨® d¡¯un marc te¨°ric que respongui als reptes que ens planteja la societat del segle XXI. La proposta es basa en dos eixos: 1) La confian?a entre cultures 2) El model de l¡¯Economia del B¨¦ Com¨²

1 of 3
Download to read offline
IX Jornades d¡¯¨¨tica i M¨®n Contemporani ¡°Una nova economia. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯oferta i la demanda¡± L¡¯objecte d¡¯aquesta pon¨¨ncia ¨¦s exposar un resum de la feina feta en el proc¨¦s de reflexi¨® i elaboraci¨® d¡¯un marc te¨°ric que respongui als reptes que ens planteja la societat del segle XXI. La proposta es basa en dos eixos: 1) La confian?a entre cultures 2) El model de l¡¯Economia del B¨¦ Com¨² 1) La confian?a entre cultures La confian?a entre cultures l¡¯analitzem des de dues vessants diferents, la de g¨¨nere i l¡¯¨¨tnica que se solapen i ens permeten entendre millor les relacions humanes que si ho fem nom¨¦s des de cada una de les vessants separadament. a) de g¨¨nere Les dones representem m¨¦s de la meitat de la poblaci¨® mundial en nombre, per¨° la nostra capacitat de decisi¨® ¨¦s molt inferior, aix¨° fa que treballem molt en tasques que s¨®n imprescindibles perqu¨¨ la humanitat pugui progressar, per¨° que no tinguem la capacitat de decidir en quina direcci¨® i sentit volem que ho faci. Hi ha dos tipus de tasques imprescindibles perqu¨¨ la humanitat progressi: les tasques reproductives o de cura i les tasques productives. Les primeres son les que permeten reproduir les condicions de vida necess¨¤ries per a que es puguin produir les segones, sense les tasques reproductives ¨¦s impossible dur a terme les productives, per¨° el mercat en l¡¯actual model econ¨°mic gaireb¨¦ no les contempla i dona per suposat que es poden obtenir a un cost quasi nul i per tant, nom¨¦s t¨¦ en compte els costos i valora, les tasques productives. Aquest ¡°error conceptual¡± ve donat perqu¨¨ durant segles els costos d¡¯obtenci¨® d¡¯aquests bens i serveis reproductius han estat ¨ªnfims. Fins a les darreries del segle XX, quan la presa de consciencia per part de les dones del seu dret i obligaci¨® a contribuir a les tasques productives (mentre els homes encara no han entrat a ocupar-se de les tasques de cura i reproducci¨®) ha fet que recaiguessin sobre elles ambdues tasques. Aquest fenomen ha mostrat, en la l¨ªnia del que fa molts anys proposen els moviments feministes i ecologistes que el sistema requereix un canvi de paradigma que permeti introduir a la cadena de valor els costos reproductius.
b) ¨¨tnica L¡¯altre fenomen que marca les darreries del segle XX i que defineix el segle XXI es la globalitzaci¨® que fa que els fluxos migratoris siguin molt importants i molt m¨¦s ¡°porosos¡± del que ho havien estat en segles anteriors. Mai els humans de diferents cultures hav¨ªem estat tant barrejats: blancs, negres, xinesos, dones, homes, homosexuals, heterosexuals, cristians, musulmans, budistes, que abans vivien en compartiments estancs i nom¨¦s sabien de l¡¯exist¨¨ncia dels altres per la gent que havia viatjat o que havia tingut molta curiositat i que havia volgut con¨¨ixer altres maneres de viure, mentre la majoria de la gent passava tota la seva vida en grups molt homogenis. Al segle XIX si per exemple, eres una dona blanca d¡¯un poble de Catalunya, molt probablement, no veuries mai un xin¨¦s o un musulm¨¤ i nom¨¦s et relacionaries amb els homes de la teva fam¨ªlia. Avui tots estem barrejats i encara que no t¡¯agradi viatjar, al teu poble i a la teva feina hi vindr¨¤ gent que parlar¨¤ lleng¨¹es estranyes, tindr¨¤ cultures diverses, menjar¨¤ coses que la teva bes¨¤via no va veure mai i tractar¨¤s amb molts m¨¦s homes i dones dels que coneixia una persona del segle XIX al llarg de tota a seva vida. Aquesta transformaci¨® implica que hem d¡¯aprendre a respectar valors d¡¯altres cultures que per als nostres avantpassats eren inacceptables i aix¨° comporta un trasbals dels valors que cal tenir en compte, per evitar que ¨¦s generin pors i hem de promoure el coneixement i la confian?a entre les persones de cultures diferents. 2) El model de l¡¯Economia del B¨¦ Com¨² (EBC) Totes aquestes transformacions fan que el model econ¨°mic basat en l¡¯assignaci¨® de bens i serveis a trav¨¦s del mercat i els sistemes de govern democr¨¤tics basats en la sobirania popular que han demostrat ser les m¨¦s eficients i justos al llarg de la hist¨°ria ¨¦s trobin en aquests moments davant d¡¯una profunda crisi i necessitats de noves estructures i mitjans que els permetin continuar guiant a la humanitat cap a una situaci¨® de just¨ªcia i maduresa. Es per aix¨° que aquest model beu de tots els coneixements previs que tenim de gesti¨® de l¡¯economia i la societat i proposa ampliar els objectius de l¡¯economia per a la: a) Microeconomia: Benefici Financer + Contribuci¨® al B¨¦ Com¨² b) Macroeconomia: Producte Interior Brut + Producte del B¨¦ Com¨² Mantenint el mercat com a mecanisme d'assignaci¨® de recursos i la democr¨¤cia com a sistema pol¨ªtic, reconeix la inefici¨¨ncia i la manipulabilitat com els problemes a resoldre i proposa:
a) Inefici¨¨ncia: els problemes d¡¯efici¨¨ncia s¨®n provocats per les externalitats (costos que no son reconeguts com a tals per qui els genera) ¨¦s resolen amb "drets de propietat ben definits¡±. En la proposa del model de l¡¯Economia del B¨¦ Com¨² (EBC) la societat ha de definir molt clarament quins drets de propietat atorga i ho ha de fer de manera democr¨¤tica, per consens sist¨¨mic (forma de votaci¨® democr¨¤tica basada en que guanya la proposta menys rebutjada i per tant la que genera menys dolor en la poblaci¨®). b) Manipulabilitat: els problemes de manipulabilitat s¨®n provocats pel poder de mercat, el mercat ¨¦s ¨°ptim quan ning¨² t¨¦ el poder de manipular-lo i per aix¨° cal que sigui desagregable en mercats m¨¦s petits i transparents. La proposta del model de l¡¯Economia del B¨¦ Com¨² (EBC) consisteix a millorar la transpar¨¨ncia a trav¨¦s de l¡¯aplicaci¨® dels criteris de la matriu de l¡¯EBC a tots els grups de contacte (stakeholders) de les empreses que hi participen. El grup de treball BSWomenB-GWUB en col¡¤laboraci¨® amb la UB i el moviment de l¡¯Economia del B¨¦ Com¨² (EBC) treballen en la recerca de solucions que ens portin cap a un nou model econ¨°mic i social m¨¦s equitatiu i m¨¦s sostenible. Dra. Merc¨¨ Carreras-Solanas Coordinadora EBC (UB) Directora de BSWomenB-GWUB BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGE Barcelona, 9 de febrer de 2016

More Related Content

(09 02-16) IX Jornades d¡¯e?tica i mo?n contemporani

  • 1. IX Jornades d¡¯¨¨tica i M¨®n Contemporani ¡°Una nova economia. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯oferta i la demanda¡± L¡¯objecte d¡¯aquesta pon¨¨ncia ¨¦s exposar un resum de la feina feta en el proc¨¦s de reflexi¨® i elaboraci¨® d¡¯un marc te¨°ric que respongui als reptes que ens planteja la societat del segle XXI. La proposta es basa en dos eixos: 1) La confian?a entre cultures 2) El model de l¡¯Economia del B¨¦ Com¨² 1) La confian?a entre cultures La confian?a entre cultures l¡¯analitzem des de dues vessants diferents, la de g¨¨nere i l¡¯¨¨tnica que se solapen i ens permeten entendre millor les relacions humanes que si ho fem nom¨¦s des de cada una de les vessants separadament. a) de g¨¨nere Les dones representem m¨¦s de la meitat de la poblaci¨® mundial en nombre, per¨° la nostra capacitat de decisi¨® ¨¦s molt inferior, aix¨° fa que treballem molt en tasques que s¨®n imprescindibles perqu¨¨ la humanitat pugui progressar, per¨° que no tinguem la capacitat de decidir en quina direcci¨® i sentit volem que ho faci. Hi ha dos tipus de tasques imprescindibles perqu¨¨ la humanitat progressi: les tasques reproductives o de cura i les tasques productives. Les primeres son les que permeten reproduir les condicions de vida necess¨¤ries per a que es puguin produir les segones, sense les tasques reproductives ¨¦s impossible dur a terme les productives, per¨° el mercat en l¡¯actual model econ¨°mic gaireb¨¦ no les contempla i dona per suposat que es poden obtenir a un cost quasi nul i per tant, nom¨¦s t¨¦ en compte els costos i valora, les tasques productives. Aquest ¡°error conceptual¡± ve donat perqu¨¨ durant segles els costos d¡¯obtenci¨® d¡¯aquests bens i serveis reproductius han estat ¨ªnfims. Fins a les darreries del segle XX, quan la presa de consciencia per part de les dones del seu dret i obligaci¨® a contribuir a les tasques productives (mentre els homes encara no han entrat a ocupar-se de les tasques de cura i reproducci¨®) ha fet que recaiguessin sobre elles ambdues tasques. Aquest fenomen ha mostrat, en la l¨ªnia del que fa molts anys proposen els moviments feministes i ecologistes que el sistema requereix un canvi de paradigma que permeti introduir a la cadena de valor els costos reproductius.
  • 2. b) ¨¨tnica L¡¯altre fenomen que marca les darreries del segle XX i que defineix el segle XXI es la globalitzaci¨® que fa que els fluxos migratoris siguin molt importants i molt m¨¦s ¡°porosos¡± del que ho havien estat en segles anteriors. Mai els humans de diferents cultures hav¨ªem estat tant barrejats: blancs, negres, xinesos, dones, homes, homosexuals, heterosexuals, cristians, musulmans, budistes, que abans vivien en compartiments estancs i nom¨¦s sabien de l¡¯exist¨¨ncia dels altres per la gent que havia viatjat o que havia tingut molta curiositat i que havia volgut con¨¨ixer altres maneres de viure, mentre la majoria de la gent passava tota la seva vida en grups molt homogenis. Al segle XIX si per exemple, eres una dona blanca d¡¯un poble de Catalunya, molt probablement, no veuries mai un xin¨¦s o un musulm¨¤ i nom¨¦s et relacionaries amb els homes de la teva fam¨ªlia. Avui tots estem barrejats i encara que no t¡¯agradi viatjar, al teu poble i a la teva feina hi vindr¨¤ gent que parlar¨¤ lleng¨¹es estranyes, tindr¨¤ cultures diverses, menjar¨¤ coses que la teva bes¨¤via no va veure mai i tractar¨¤s amb molts m¨¦s homes i dones dels que coneixia una persona del segle XIX al llarg de tota a seva vida. Aquesta transformaci¨® implica que hem d¡¯aprendre a respectar valors d¡¯altres cultures que per als nostres avantpassats eren inacceptables i aix¨° comporta un trasbals dels valors que cal tenir en compte, per evitar que ¨¦s generin pors i hem de promoure el coneixement i la confian?a entre les persones de cultures diferents. 2) El model de l¡¯Economia del B¨¦ Com¨² (EBC) Totes aquestes transformacions fan que el model econ¨°mic basat en l¡¯assignaci¨® de bens i serveis a trav¨¦s del mercat i els sistemes de govern democr¨¤tics basats en la sobirania popular que han demostrat ser les m¨¦s eficients i justos al llarg de la hist¨°ria ¨¦s trobin en aquests moments davant d¡¯una profunda crisi i necessitats de noves estructures i mitjans que els permetin continuar guiant a la humanitat cap a una situaci¨® de just¨ªcia i maduresa. Es per aix¨° que aquest model beu de tots els coneixements previs que tenim de gesti¨® de l¡¯economia i la societat i proposa ampliar els objectius de l¡¯economia per a la: a) Microeconomia: Benefici Financer + Contribuci¨® al B¨¦ Com¨² b) Macroeconomia: Producte Interior Brut + Producte del B¨¦ Com¨² Mantenint el mercat com a mecanisme d'assignaci¨® de recursos i la democr¨¤cia com a sistema pol¨ªtic, reconeix la inefici¨¨ncia i la manipulabilitat com els problemes a resoldre i proposa:
  • 3. a) Inefici¨¨ncia: els problemes d¡¯efici¨¨ncia s¨®n provocats per les externalitats (costos que no son reconeguts com a tals per qui els genera) ¨¦s resolen amb "drets de propietat ben definits¡±. En la proposa del model de l¡¯Economia del B¨¦ Com¨² (EBC) la societat ha de definir molt clarament quins drets de propietat atorga i ho ha de fer de manera democr¨¤tica, per consens sist¨¨mic (forma de votaci¨® democr¨¤tica basada en que guanya la proposta menys rebutjada i per tant la que genera menys dolor en la poblaci¨®). b) Manipulabilitat: els problemes de manipulabilitat s¨®n provocats pel poder de mercat, el mercat ¨¦s ¨°ptim quan ning¨² t¨¦ el poder de manipular-lo i per aix¨° cal que sigui desagregable en mercats m¨¦s petits i transparents. La proposta del model de l¡¯Economia del B¨¦ Com¨² (EBC) consisteix a millorar la transpar¨¨ncia a trav¨¦s de l¡¯aplicaci¨® dels criteris de la matriu de l¡¯EBC a tots els grups de contacte (stakeholders) de les empreses que hi participen. El grup de treball BSWomenB-GWUB en col¡¤laboraci¨® amb la UB i el moviment de l¡¯Economia del B¨¦ Com¨² (EBC) treballen en la recerca de solucions que ens portin cap a un nou model econ¨°mic i social m¨¦s equitatiu i m¨¦s sostenible. Dra. Merc¨¨ Carreras-Solanas Coordinadora EBC (UB) Directora de BSWomenB-GWUB BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGE Barcelona, 9 de febrer de 2016