ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

09 presentació-segle xv-jordi de sant jordi-poema comentat-21 t

•
•
Dept. de Valencià de l'IES Joanot Martorell
Dept. de Valencià de l'IES Joanot Martorell
1 of 14
Download to read offline
Treball de Valencià Laura Fernández, Melannie Terán i Silvia Calabuig
ÍNDEX - Segle XV i Literatura Valenciana - Jordi de Sant Jordi - Poema comentat
El segle XV i la Literatura Valenciana Laura Fernández Celda
El Segle d’Or de les Lletres Valencianes -Comprén pràcticament tot el segle XV i va ser l’època de màxima esplendor de la Llengua Valenciana escrita. -Sorgiren autors tan reconeguts com ara Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Joanot Martorell. -El floriment literari del segle XV suposa la plena maduresa del poble valencià,coincideix amb els moments de màxim predomini polític. -Dos teories radicalment diverses intenten explicar l’origen de la nostra llengua, no obstant el seu presumpte inici,té l’anàlisi de la seua lenta configuració fins arribar a la seua esplendor ja amb el nom clar, contundent i diàfan de Llengua Valenciana.
La Literatura Valenciana -L'obra d'Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi o Jaume Roig conformaren una llengua que mantindrà una personalitat diferenciada de la seua veïna catalana. D'ara en avant seran dos llengües diferenciades, sense interferències i pròpies de les seues respectives comunitats per més que s'assenten unides per estrets vincles gramaticals. -L'arribada de la impremta, la codificació que Nebrija va donar al castellà, l'expansió d'esta llengua per les Índies i l'arribada a la reialesa d'Aragó dels Trastàmara porten a una sobtada decadència de la nostra llengua, i es va produir entre els segles XVI i XIX un període fosc en què a penes es donen testimonis literaris en valencià. -S'arriba a témer, inclús, per la seua desaparició; però mai va estar 'morta' sinó que al llarg dels segles es va mantindre plenament viva en certs àmbits paralingüístics i en la quasi totalitat de les comunitats rurals al llarg del Regne, encara que amb una progressiva degradació.
Jordi de Sant Jordi Melannie Terán Yépez
Jordi de Sant Jordi -Poeta cortesà i militar que va nàixer al Regne de València al voltant del 1399 i el 1400. -Fou un dels lìrics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March. -Va tindre el càrrec de cambrer reial i va disfrutar de la protecció d’Alfons el Magnànim. -Fou fet presoner on en la captivitat escriví el poema Presoner.
L'Estil -El seu breu cançoner és essencialment amorós i està vinculat a l'amor cortesà trobadoresc. -La influència dels grans trobadors del segle XIII és palès en la seua obra poètica. -Recorre a expressions i recursos retòrics presos de la lírica italiana de Petrarca. -És l'exemple perfecte de poeta cortesà. Va ser criat del rei Alfons el Magnànim.
Obra de Jordi de Sant Jordi -Se'n conserven 18 poemes. -El seu més bell poema és els Estramps. -La seua llengua és encara un valencià en el qual són abundosos els provençalismes lèxics i de flexió verbal -Alguns dels seus poemes han estat bellament musicats per Raimon
Poema comentat [cal copiar-lo ací] Silvia Calabuig Almendros
Obra Jordi de Sant Jordi Jordi de Sant Jordi va ser un poeta valencià essencialment amorós La seua obra convergeix devers un mateix programa ètic La seua obra amorosa més important és "Estramps" Entre els seus poemes no amorosos trobem "Cançó d'opòsits"
Cançó d'opòsits No em moc d’un lloc i mai no m’ature, alló que no busque ho trobe rápidamente, No em part d'un lloc e jamés no m'atur, del qui no em fie em trobe molt segur, ço que no cerc ivaçosament trob, i el que és baix em resulta alt i el que és del qui no em fiu me tinc molt per segur, lluny em sembla prop, e el baix m'és alt e l'alt me sembla prop, i vaig buscant el que no es pot trobar, e vaig cercant ço que no es pot trobar, i veig ferma la cosa somoguda, e ferma veig la causa somoguda, i el gorg profund em sembla aigua dalt del port, e lo fons gorg aigua sus port me par, i la meua virtut no em fa profit ni m’ajuda. e ma virtut no em té pro ne m'ajuda. Que cadascú prenga alló que li semble Prenga cascú ço qui millor li és millor de mon dit, vers revesat d'escriptura; Del meu poema, escrit en vers invertit, i si e si el mireu al dret e al revés, el mireu del dret i del revés d’un cas advers traure podreu de l'àvol cas dretura. en podreu traure un d’afortunat.
Arcaisme i modernitat en Jordi de Sant Jordi El seu caràcter arcaic és propi en els trobadors catalans del seu temps. Pel que fa a la versificació coincideix amb Ausiàs March. "Cançó d’opòsits" té clara influència de Petrarca. Aquest és l'únic contacte amb el corrent stilnovisti.
Conclusió És considerat el poeta més important anterior a Ausiàs March. Hauria evolucionat cap a fòrmules literàries més modernes. Utilitzà característiques pròpies del seu temps i alhora d'altres més modernes.

More Related Content

09 presentació-segle xv-jordi de sant jordi-poema comentat-21 t

  • 1. Treball de Valencià Laura Fernández, Melannie Terán i Silvia Calabuig
  • 2. ÍNDEX - Segle XV i Literatura Valenciana - Jordi de Sant Jordi - Poema comentat
  • 3. El segle XV i la Literatura Valenciana Laura Fernández Celda
  • 4. El Segle d’Or de les Lletres Valencianes -Comprén pràcticament tot el segle XV i va ser l’època de màxima esplendor de la Llengua Valenciana escrita. -Sorgiren autors tan reconeguts com ara Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Joanot Martorell. -El floriment literari del segle XV suposa la plena maduresa del poble valencià,coincideix amb els moments de màxim predomini polític. -Dos teories radicalment diverses intenten explicar l’origen de la nostra llengua, no obstant el seu presumpte inici,té l’anàlisi de la seua lenta configuració fins arribar a la seua esplendor ja amb el nom clar, contundent i diàfan de Llengua Valenciana.
  • 5. La Literatura Valenciana -L'obra d'Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi o Jaume Roig conformaren una llengua que mantindrà una personalitat diferenciada de la seua veïna catalana. D'ara en avant seran dos llengües diferenciades, sense interferències i pròpies de les seues respectives comunitats per més que s'assenten unides per estrets vincles gramaticals. -L'arribada de la impremta, la codificació que Nebrija va donar al castellà, l'expansió d'esta llengua per les Índies i l'arribada a la reialesa d'Aragó dels Trastàmara porten a una sobtada decadència de la nostra llengua, i es va produir entre els segles XVI i XIX un període fosc en què a penes es donen testimonis literaris en valencià. -S'arriba a témer, inclús, per la seua desaparició; però mai va estar 'morta' sinó que al llarg dels segles es va mantindre plenament viva en certs àmbits paralingüístics i en la quasi totalitat de les comunitats rurals al llarg del Regne, encara que amb una progressiva degradació.
  • 6. Jordi de Sant Jordi Melannie Terán Yépez
  • 7. Jordi de Sant Jordi -Poeta cortesà i militar que va nàixer al Regne de València al voltant del 1399 i el 1400. -Fou un dels lìrics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March. -Va tindre el càrrec de cambrer reial i va disfrutar de la protecció d’Alfons el Magnànim. -Fou fet presoner on en la captivitat escriví el poema Presoner.
  • 8. L'Estil -El seu breu cançoner és essencialment amorós i està vinculat a l'amor cortesà trobadoresc. -La influència dels grans trobadors del segle XIII és palès en la seua obra poètica. -Recorre a expressions i recursos retòrics presos de la lírica italiana de Petrarca. -És l'exemple perfecte de poeta cortesà. Va ser criat del rei Alfons el Magnànim.
  • 9. Obra de Jordi de Sant Jordi -Se'n conserven 18 poemes. -El seu més bell poema és els Estramps. -La seua llengua és encara un valencià en el qual són abundosos els provençalismes lèxics i de flexió verbal -Alguns dels seus poemes han estat bellament musicats per Raimon
  • 10. Poema comentat [cal copiar-lo ací] Silvia Calabuig Almendros
  • 11. Obra Jordi de Sant Jordi Jordi de Sant Jordi va ser un poeta valencià essencialment amorós La seua obra convergeix devers un mateix programa ètic La seua obra amorosa més important és "Estramps" Entre els seus poemes no amorosos trobem "Cançó d'opòsits"
  • 12. Cançó d'opòsits No em moc d’un lloc i mai no m’ature, alló que no busque ho trobe rápidamente, No em part d'un lloc e jamés no m'atur, del qui no em fie em trobe molt segur, ço que no cerc ivaçosament trob, i el que és baix em resulta alt i el que és del qui no em fiu me tinc molt per segur, lluny em sembla prop, e el baix m'és alt e l'alt me sembla prop, i vaig buscant el que no es pot trobar, e vaig cercant ço que no es pot trobar, i veig ferma la cosa somoguda, e ferma veig la causa somoguda, i el gorg profund em sembla aigua dalt del port, e lo fons gorg aigua sus port me par, i la meua virtut no em fa profit ni m’ajuda. e ma virtut no em té pro ne m'ajuda. Que cadascú prenga alló que li semble Prenga cascú ço qui millor li és millor de mon dit, vers revesat d'escriptura; Del meu poema, escrit en vers invertit, i si e si el mireu al dret e al revés, el mireu del dret i del revés d’un cas advers traure podreu de l'àvol cas dretura. en podreu traure un d’afortunat.
  • 13. Arcaisme i modernitat en Jordi de Sant Jordi El seu caràcter arcaic és propi en els trobadors catalans del seu temps. Pel que fa a la versificació coincideix amb Ausiàs March. "Cançó d’opòsits" té clara influència de Petrarca. Aquest és l'únic contacte amb el corrent stilnovisti.
  • 14. Conclusió És considerat el poeta més important anterior a Ausiàs March. Hauria evolucionat cap a fòrmules literàries més modernes. Utilitzà característiques pròpies del seu temps i alhora d'altres més modernes.