�ݺ�ߣ

ELS LLENGUATGES DE L’ART
L’ARQUITECTURA
L’ESCULTURA
LA PINTURA
LES ARTS DECORATIVES
(mosaic, vitrall, etc.)
L’URBANISME
CINEMA
CÒMIC
FOTOGRAFIA
CARTELL
TELEVISIÓ
VIDEO-ART
ART DIGITAL
Àmbits universals Àmbitos contemporanis

L'ARQUITECTURA
És la forma de concebre l'espai
interior d'un edifici
ELEMENTS:
LA REPRESENTACIÓ DE
L'EDIFICI: L'ESTUDI DE LA
PLANTA I L'ALÇAT.
ELS MATERIALS
CONSTRUCTIUS
ELS ELEMENTS
SUSTENTADORS
ELS TIPUS DE COBERTA
LA INCIDÈNCIA DE LA
LLUM I EL COLOR
EL VOLUM
LA PROPORCIÓ I
L'HARMONIA

L'ARQUITECTURA
És la forma de concebre l'espai interior d'un edifici
ELS MATERIALS
CONSTRUCTIUS:
atovó, fusta, pedra, marbre,
rajola, ferro, vidre etc.
Condicionen la factura de
l'edifici i la percepció interna i
externa del mateix.
LA PLANTA DE L'EDIFICI
Representació de l'edifici en secció horitzontal.
Distribució i disposició de l'espai arquitectònic
ELEMENTS QUE CONFORMEN
L'EDIFICI
SUSTENTADORS
(suports)
SOSTINGUTS
(coberta)
MURS (suport i tancament lateral)
MASSISSOS (aparell)
VANS (finestres i portes)
PILARS (secció poligonal)
COLUMNES (secció circular)
LLINDA (arquit. allindada o
arquitravada)
ARCS (arquit. voltada)Entaulament clàssic
A doble vessant
O de cintres
Volta de canó, de creueria
Cúpula d'1/2 taronja,
sobre trompes o petxines
• LA INCIDÈNCIA DE
LA LLUM I EL COLOR
EL VOLUM
• LA PROPORCIÓ I
L'HARMONIA

LA REPRESENTACIÓ DE
L’EDIFICI
• LA PLANTA O PLA (Dibuix
arquitectònic d'un edifici
representat en secció
horitzontal)
L'ALÇAT (dibuix de la
representació vertical de
l'edifici)
LA SECCIÓ (dibuix d'un tall
transversal de l'alçat d'un
edifici)
planta
alçat
secció

DIFERENTS TIPUS DE PLANTA
En el dibuix de la planta podem apreciar la disposició i distribució de l'espai
arquitectònic, així com l'articulació de tots els elements formals que ho constituïxen
(elements sustentadors, cobertes, etc.). La concepció de l'espai determina, al seu torn,
l'eix predominant; tal eix pot ser longitudinal o centralitzat.
Eix longitudinal
(La planta es desenvolupa
entorn d'un Eix longitudinal)
Eix centralitzat
(La planta es desenvolupa en torn
A un punt central on s'encreuen
Dos eixos de simetria iguals)

DIFERENTS
TIPUS DE
PLANTA
PLANTA DEL PALAU DE VERSALLES
PLANTA DE L’ESGLÉSIA DE
SANT ANDREU DEL QUIRINAL
(ROMA)

PLANTA, SECCIÓ I ALÇAT D’UN THOLOS GREC

ELS MATERIALS
CONSTRUCTIUS
Condicionen la
factura de l'edifici i la
forma en què ho
percebem, tant en
l'interior com en
l'exterior.
La diversitat de
materials és
notable al llarg de
la història: atovó,
fusta, pedra,
marbre, rajola,
ferro, formigó,
vidre, acer, etc..

ARQUITECTURA: ELEMENTS SUSTENTANTS.
MURS I TIPUS D’APARELLS
SUPORTS: pilar, pilastra, columna,
peu dret, mènsula, estrep, dintell

ELS ELEMENTS
SUSTENTANTS DE
L’EDIFICI
Fan possible la construcció de
l’edifici, permetent l’elevació de
muro, sòls i cobertes.
• Columna (suport vertical de
secció circular)
• Pilar (suport vertical
de sección poligonal)
• Dintell (peça hortizontal que
suporta una càrrega)
• Arc (peça corba de variada
tipologia). El més comú és el de
“mig punt”.
• El Mur (diferents forms
d’aparell)

EL MUR
EL MUR és un element sustentador
continu en quant que té juntes les peces
que el constituïxen sense deixar "buits" ni
més menys que els vans d'accés a l'interior
o d'entrada de llum i aire. La disposició dels
materials i el seu tractament li afigen valor
estètic. La forma de disposar els materials,
especialment quan es tracta de pedra o
rajola, es denomina aparell, encara que
també és freqüent la denominació del
terme llatí “opus” (obra).
Els materials amb què es construïxen
poden estar sense llaurar, parcialment
llaurats per a donar-los una forma quasi
regular (carreuó) o tallats en forma de
prisma quadrangular o paral·lelepípede
(carreus).
Segons el tipus de peces que el
componen, el seu grandària, forma o
disposició en què es troben rep distints
noms.
Aparell de carreus
Opus espicatum

• L'aparell pot ser irregular o
regular.
•L'aparell irregular:
En el primer cas, quan està
constituït per grans blocs de
pedra desiguals rep el nom
de ciclopi. Si les pedres són
xicotetes i estan unides amb
fang o mescla, maçoneria.
Es denomina carreuó al
carreu xicotet amb una o
més cares llaurades però
que no comprén tot el
grossor del mur.
Maçoneria
Mur ciclopi
carreuó

L'aparell regular:
En el segon cas, aparell
regular, els carreus estan
ben llaurats. Si són de
dimensions iguals i estan
disposats en filades formen
el mur o aparell isòdom.
Si alternen carreus de
distinta amplària,
pseudoisòdom.
Aparell isòdom
Aparell pseudoisòdom

Aparell segons la
presentació
dels carreus
Aparell a soga: Els carreus
apareixen a l'exterior vistos pel
seu costat ample.
Aparell a tió: Els carreus
apareixen a l'exterior vistos pel
seu costat estret.
Aparell a soga i tió: Els
carreus apareixen a l'exterior
vistos alternativament pel seu
costat ample i estret.

Treball amb peces
disposades
obliquament respecte al sòl
Opus reticulatum (en forma
de rombes o xarxa): les peces
tenen forma de piràmide i estan
encastades en el mur deixant la
base de la piràmide a la vista
en l'exterior.
Opus spicatum (en forma
d'espina de peix): les peces
estan obliqües i encaixen unes
amb altres en angle recte
alternant la seua inclinació a
dreta i esquerra.

Mur amb carreus encoixinats
Encoixinat: consistix a
destacar els fronts dels carreus
de manera que ressalte la unió
dels mateixos. Pot ser: a la
rústega. (toscament tallat), en
cavet (arestes amb perfil
còncau), corregut (arestes
iguals), corregut en xamfrà ( en
angle de 45é), en diamant,
arredonit.

La continuïtat del
mur s'interromp
parcialment amb
els vans. El va pot
ser circular (ull de
bou, rosetó...) en
arc o amb llinda.
Els elements
verticals del va
són els muntants.
El llindar és la
superfície inferior
d'una porta.

Suports no continus
El pilar, és l'element vertical,
exempt, de secció poligonal o
circular no sotmés a un orde.
Quan va adossat al mur
s'anomena pilastra, a vegades
la seua funció és merament
decorativa i pot seguir la
normativa d'un orde.
La columna és el suport
de secció circular que seguix la
normativa d'un orde. Està
compost de basa (a vegades
no), fust i capitell. El fust pot ser
llis o decorat. El capitell està
compost de motlures i altres
elements decoratius que
establixen, segons les seues
formes i dimensions, els ordes.
Sobre este descansa l'arquitrau
o es recolza el peu d'un arc.

• Peu dret, és el suport de
fusta sobre el qual es col·loca una
fusta curta denominada zapata.
La mènsula, és l’element
que, sobreeixint del mur,
suporta les espentes o el pes
d'un altre en la volada. Si es
troba en els ràfols o cornises
s'anomena permòdol.
També com a elements de
suport estan el contrafort o
estrep, adossat al mur per a
reforçar-lo o contrarestar les
espentes d'una volta, i com a
part d'este sistema l'arcbotant
transmet al contrafort l'espenta
(gòtic).

L'ARC és una construcció
de forma corba que cobrix
un espai entre dos pilars.
Està format per dovelles o
pedres tallades en forma de
falca. La dovella central rep
el nom de clau. L'ample de
l'arc s'anomena llum,
mentres que l'alçària o línia
perpendicular traçada des
de la línia d'arrancada de
l'arc fins a la clau, es
denomina fletxa. L'extradós
és la superfície exterior de
l'arc, mentres que l'intradós
és la interior. Els salmers
són les dovelles
d'arrancada de l'arc des de
la línia d'impostes.

Tipus d’arc:
Arc d'un sol centre: arc
de mig punt, traçat per mitja
circumferència, la seua fletxa
és igual al seu semiluz.
Arc peraltat amb més
altura que la mitat de la
seua llum. Rebaixat amb
menys altura que la mitat
de la seua llum.
Entre els primers es
troba el de ferradura i
entre els segons
l'escarser.
Arc de mig punt
Arc de ferradura
Arc peraltat
Arc rebaixat

Arcs d'uns quants centres: de
dos centres és l'apuntat. De tres el
carpanell, amb dos d'ells en la línia
de les impostes, i un altre per
davall d'elles. En el mixtilini els
sectors curvilinis alternen amb els
rectes. El vertical o rampant té els
seus salmers a distinta altura i dos
centres.
Altres tipus derivats dels
anteriors són l'esviajado, amb
els seus suports disposats
obliquament respecte a la seua
planta, el lobulat o angrelat,
conopial, apuntat amb traceria,
etc...
Existixen també falsos arcs
que en realitat són llindes i que
fan avançar progressivament
els carreus fins a unir-los en la
part superior.
Conopial
ogival carpanell
Lobulat
Arc de ferradura
apuntat

LA COBERTA: És l'element sustentat de l'edifici.
Segons utilitze el pla o la corba rep el nom
d'allindada o voltada.

LA SOSTRADA PLANA O ALLINDADA.
La llinda i l'armadura: El
llinda és l'element de fusta,
pedra o un altre material que
recolzat sobre suports cobrix
un va. La coberta que utilitza
plans o rectes es denomina
allindada o arquitravada.
L'entaulament és la part
superior sustentanda d'un
edifici i es compon d'arquitrau,
fris i cornisa.

• La coberta d'armadura, consistix en un conjunt de peces de fusta o
metall que unides sostenen la coberta o sostrada de l'edifici. Pot ser de parell i
filera o carena, formant-se pels parixes (fustes disposades amb la inclinació de
la teulada per a formar el pendent del mateix) i les fileres (peces horitzontals
que a manera de llom servixen per a unir els ganivets, triangles formats per
dos pars i un tirant). Per a evitar la inflexió dels pares es disposa en la part
central d'estos una xicoteta biga denominada nuc donant lloc a l'armadura de
parell i nuc.
Des de l'exterior la coberta pot ser a dos o quatre vessants
(aigües), en cabanya, en dents de serra, plana, poligonal...

LA COBERTA: LA SOSTRADA ARQUEJADA O
VOLTADA.
La volta: És l'obra de
fàbrica o estructura en
general que cobrix de
forma arquejada un espai,
bé entre murs, pilars o
columnes. Sol estar
construïda de carreus
expressament llaurats en
forma de falques, també de
rajola, valent-se d'una
cimbra o cintra (carcassa
provisional de fusta) per a
muntar-la.

TIPUS DE VOLTA
Volta de canó
El moviment d'un arc de
mig punt sobre dos murs
paral·lels origina la volta
de canó o mig canó. Les
diverses formes de l'arc
generador produïxen
voltes de canó peraltades,
apuntades, etc. La Volta
resultant té forma
semicilíndrica. S'empra
per a cobrir espais
longitudinals, com les
naus de les esglésies o
els seus transseptes. Va
ser molt utilitzada en
l'arquitectura romana i
després en la preromànica
i romànica.

Volta d’aresta
Esquema d'una volta d'aresta
És la formada per la
intersecció de dos voltes de
canó iguals que s'encreuen
perpendicularment. Es forma
sobre la base de dos arcs de
mig punt. Les línies
d'intersecció o arestes són arcs
d'el·lipse que es troben en el
vèrtex superior.
L'espai que cobrix una
volta d'aresta és un quadrat
perfecte. En el cas que les dos
voltes no siguen iguals, com
pot succeir amb les d'ogiva
que, posseint la mateixa altura
poden no tindre la mateixa llum,
l'espai cobert és rectangular.

Volta de creueria
És una volta formada per una sèrie d'arcs o nervis amb funció
estructural. Els espais que s'originen entre ells constituïxen els
plements, una espècie de lloses corbes de pedra que tenen missió de
farcit.
La forma i disposició dels nervis pot ser molt variada i complexa,
arribant en el gòtic tardà a complicades solucions geomètriques.

ALTRES TIPUS DE VOLTES
Anular
Rampant
Volta de quart d’esfera

Volta esfèrica o cúpula
Esquema d'una cúpula.
És la formada per un
casquet semiesfèric que sol
descansar sobre un mur
circular o sobre pilars disposats
formant un cercle.
S'originen d'un arc que gira
al voltant d'un eix.
A Roma es va emprar la
cúpula, sent bon exemple
d'això el Panteó de l'emperador
Adriano. Es va utilitzar
profusament durant el
Renaixement i el Barroc; al
primer d'estos períodes pertany
l'enorme cúpula de la basílica
de Sant Pere del Vaticà.

LA CÚPULA
En la cúpula, la volta semiesfèrica
descansa sobre un anell que carrega
generalment en les claus de quatre arcs.
Els espais compresos entre l'extradós
d'eixos arcs i l'anell, es denominen
petxines i són triangles esfèrics. L'anell
o tambor pot tindre vans. A vegades
sobre el vèrtex de la cúpula s'obri i alça
un xicotet cos cilíndric o poligonal
rematat generalment per una cupuleta,
se li denomina llanternó i la seua funció
és la d'il·luminar l'interior.
La petxina és un element amb
forma de triangle esfèric (còncau-
convex i amb costats corbs) que
servix per a passar d'una base
quadrada a una forma circular
superior.

UN EXEMPLE CONEGUT: CÚPULA DE LA BASÍLICA DE
SANTA MARIA D'ELX

LA CÚPULA SOBRE
TROMPES
La trompa és un
element amb forma de
volta semicònica que
servix per a passar
d'una base quadrada a
una forma octogonal
superior. Una vegada
aconseguida la forma
octogonal es pot posar
en la seua base una
cúpula o, per a elevar-la
encara més respecte a
l'edifici, es pot posar
una torreta amb forma
de prisma octogonal
que es denomina
cimbori.

LA LLUM I EL COLOR COM ELEMENTS
ARQUITECTÒNICS
Contribuïxen a modelar
l'espai interior i exterior
de l'edifici. Poden
provocar diferents
sensacions en
l'espectador: agitació,
tensió, serenitat; d'altra
banda, de vegades
juguen un paper simbòlic
que subratlla determinats
significats de l'obra
arquitectònica.
Interior de una catedral gótica

EL VOLUM EN L’OBRA
ARQUITECTÒNICA
El joc de masses i volums
és un element poderós en
arquitectura perquè
contribuïx a subratllar
aspectes com la
grandiositat de l'edifici o el
seu caràcter simbòlic. Des
de sempre la
monumentalitat
arquitectònica ha sigut un
valor molt estimat per tots
els poders de la terra.

LA PROPORCIÓ I L’HARMONIA
Atendre a l'ordenació
i concordança de les
parts de l'edifici en
relació a la seua
totalitat.
Es destaquen els
criteris de
proporcionalitat que
contribuïsquen a
ressaltar la proporció i
l'harmonia del conjunt,
per considerar que
això és el millor
exemple de “Bellesa
ideal”. Els arquitectes
utilitzen, en eixos
casos, un mòdul
arquitectònic que faça
possible l'harmonia de
l'edifici.
L'arquitectura grega és el millor
exemple d'esta busca de la
harmonia visual de l'edifici

ESGLÉSIA ROMÁNICA
DE SAN MARTÍN DE
FRÓMISTA (Palencia).
S. XII.

�ݺ�ߣ

1 el llenguatge artístic. l'arquitectura

More Related Content

1 el llenguatge artístic. l'arquitectura