際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

1. la imatge

Download as PPT, PDF
S
sandroalfaro

Introducci坦 al concepte de imatge

1 of 41
Downloaded 22 times
LA IMATGE
Transmissora de significats Vivim en una era en la que constantment ens bombardegen amb imatges de tota mena. Qualsevol imatge, sigui realitzada amb intenci坦 comunicativa o sigui casual, funciona com a missatge visual, transmissora de missatges. Per ser ciutad del m坦n 辿s necessari ser un bon lector, descodificador, desxifrador... de missatges visuals.
1945 PET A TIME SQUARE IMATGES QUE HAN FET HISTRIA
1971 LA NENA DEL VIETNAM
1985 L'AGONIA D'OMAYA
1994 MORT AL SUDAN
2001 THE FALLING MAN
IMATGES I TRACTAMENT DE LA INFORMACI La diferencia entre razonar un hecho o emocionarse ante 辿l salta a la vista: La raz坦n nos convence; la emoci坦n nos impulsa. La raz坦n analiza; la emoci坦n hace militantes. La raz坦n nos distancia; la emoci坦n nos implica personalmente. Cuando le鱈 en un peri坦dico el revuelo que el reportaje sobre los orfanatos chinos provoc坦 en Gran Breta単a, antes que aqu鱈, no me afect坦 lo m叩s m鱈nimo. La cr坦nica explicaba con detalle la situaci坦n de las peque単as abandonadas por culpa de su g辿nero, pero no me conmovi坦. Tras haber visto las im叩genes siento una profunda pena por esas ni単as, aborrezco a los que las ataron y odio el sistema que presion坦 a sus padres hasta abandonarlas. Otros espectadores fueron m叩s all叩 y decidieron adoptarlas. Xavier Obach. El tratamiento de la informaci坦n y otras f叩bulas.
LA IMATGE SINTETITZA FA IMAGINABLE FA CREBLE CRIDA L'ATENCI SOBRE LA REALITAT ATENCI! LES IMATGES MAI SN OBJECTIVES.
LA IMATGE NO MOSTRA TOTS ELS ASPECTES DELS FETS T LIMITACIONS COMUNICATIVES S PERILLOSAMENT CMODA MALGRAT TOT... LES IMATGES GUANYEN PARTIDA AL TEXT
Definir el concepte dIMATGE no 辿s senzill. Ho farem des de diferents punts de vista: Com a selecci坦 de la realitat REPRESENTACI / REPRODUCCI (imitaci坦) (c嘆pies iguals) Compta amb un conjunt delements plstics espec鱈fics. Consta delements ordenats mitjan巽ant sintaxis, amb objectiu de tenir significat.
Una de les definicions m辿s complertes de la IDEA dIMATGE 辿s la dAbraham Moles (1920-1992), comunic嘆leg franc竪s. La imatge 辿s un suport de la comunicaci坦 visual que materialitza un fragment de lentorn 嘆ptic (univers perceptiu) que subsisteix a trav辿s del temps i que constitueix un dels components principals dels mitjans de comunicaci坦 de masses (fotografia, pintura, il揃lustracions, escultura, cinema, TV...). Materialitza: que 辿s real, tangible i palpable. Fragment de lentorn 嘆ptic: com a imatge com a nova realitat, lautor escull un fragment de lentorn. Subsisteix a trav辿s del temps: un cop obtinguda la imatge, aquesta t辿 vida pr嘆pia i deixa de relacionar-se amb all嘆 que representa. Mitjans de comunicaci坦 de masses: Deixant de banda la imatge 炭nica, avui en dia sent辿n la imatge com quelcom multiplicable, de difusi坦 massiva i com a producte de consum.
1785 The Times
1880 Apareixen les primeres fotografies en premsa a Alemanya. William Randolph HearstJoseph Pulitzer
1881 La Vanguardia
1972 El peri坦dico de Catalunya
LA IMATGE POT SER... UNA FOTOGRAFIA UN FOTOGRAMA EXTRET D'UNA FILMACI UN FOTOMUNTATGE UN DIBUIX UNA IMATGE GENERADA DIGITALMENT I DIFERENCIEM ENTRE: FOTOGRAFIA DE PREMSA F或意或永掘檎鴛或禽鴛皆珂掘 F或意或鴛晦揃晦雨皆意檎粥遺鴛用
FOTOGRAFIA DE PREMSA FOTOGRAFIES DIRECTAMENT PRODUDES O COMPRADES, PLANIFICADES I PUBLICADES PER LA PREMSA COM A CONTINGUTS PROPIS. NO EN FORMA PART LA FOTOGRAFIA PUBLICITRIA O ALTRES IMATGES AMB FINALITATS PERSUASIVES. ES DIVIDEIX EN 2 CATEGORIES F或意或鴛晦揃晦雨皆意檎粥遺鴛用F或意或永掘檎鴛或禽鴛皆珂掘
F或意或永掘檎鴛或禽鴛皆珂掘
F或意或永掘檎鴛或禽鴛皆珂掘
F或意或鴛晦揃晦雨皆意檎粥遺鴛用
EL PODER ECONMIC CONTROLA ELS MITJANS DE COMUNICACI EL DESENVOLUPAMENT DE LES TECNOLOGIES DIGITALS POSEN EN DUBTE LA VERACITAT DE LES IMATGES LA BARREJA DE TOTA MENA D'IMATGES AMB FUNCIONS DIFERENTS (PUBLICITRIA, INFORMATIVA, DIVULGATIVA...) PROVOCA CONFUSI LA IMATGE HA PERDUT CREDIBILITAT MANIPULACI INFORMATIVA A TRAVS DE LA FOTOGRAFIA DE PREMSA
FOTOMUNTATGES HISTRICS
1. la imatge
EL RETOC INTERVENCI EN EL NEGATIU O EL POSITIU PER A MODIFICAR PETITS DETALLS EL REENQUADRAMENT TALL O DELIMITACI DE L'ESPAI VISUAL QUE DONEM A L'ESPECTADOR (CAMP / FORA DE CAMP) EL FOTOMUNTATGE SOBREIMPRESSI, COLLAGE... LA MANIPULACI
1. la imatge
1. la imatge
1. la imatge
1. la imatge
DENOTACI/CONNOTACI En tots els missatges visuals shi poden distingir dos elements: la forma i el contingut FORMA: s laparen巽a f鱈sica del missatge determinada pels elements plstics que la configuren: forma/ textura/ color/ composici坦...; s el SIGNIFICANT o conjunt delements que configuren la imatge plstica. Tamb辿 辿s el significat o valor DENOTATIU de la imatge. CONTINGUT: s la informaci坦 que el missatge vol transmetre al receptor. s el SIGNIFICAT del missatge o tamb辿 el valor CONNOTATIU de la imatge.
1. la imatge
La imatge en relaci坦 a altres sensacions Sinest竪sia: Quan, lencreuament interior dels sentits d坦na lloc a interpretacions de la informaci坦 aportada per un sentit com si fos origen dun altre. Es produeix sinest竪sia quan entenem que un color, per exemple, 辿s cid, o fred, o sassocia a un so agut. En el m坦n de les arts, les sinest竪sies han estat freq端ents en el m坦n de la m炭sica i les arts plstiques. Vassily Kandinsky fou el primer pintor-compositor que represent la m炭sica plsticament, convertint- se en el primer pintor abstracte.
1. la imatge
LA IMATGE Vocabulari indispensable
Definir el concepte dIMATGE no 辿s senzill. Ho farem des de diferents punts de vista: Com a selecci坦 de la realitat REPRESENTACI / REPRODUCCI (imitaci坦) (c嘆pies iguals) Compta amb un conjunt delements plstics espec鱈fics. Consta delements ordenats mitjan巽ant sintaxis, amb objectiu de tenir significat.
Una de les definicions m辿s complertes de la IDEA dIMATGE 辿s la dAbraham Moles (1920-1992), comunic嘆leg franc竪s. La imatge 辿s un suport de la comunicaci坦 visual que materialitza un fragment de lentorn 嘆ptic (univers perceptiu) que subsisteix a trav辿s del temps i que constitueix un dels components principals dels mitjans de comunicaci坦 de masses (fotografia, pintura, il揃lustracions, escultura, cinema, TV...). Materialitza: que 辿s real, tangible i palpable. Fragment de lentorn 嘆ptic: com a imatge com a nova realitat, lautor escull un fragment de lentorn. Subsisteix a trav辿s del temps: un cop obtinguda la imatge, aquesta t辿 vida pr嘆pia i deixa de relacionar-se amb all嘆 que representa. Mitjans de comunicaci坦 de masses: Deixant de banda la imatge 炭nica, avui en dia sent辿n la imatge com quelcom multiplicable, de difusi坦 massiva i com a producte de consum.
Naturalesa de la imatge La imatge 辿s un objecte amb naturalesa pr嘆pia. Ex: foto emmarcada. Representa el motiu representat. Ex: la persona retratada. Per tant, tota imatge t辿 un referent a la realitat, independentment del seu grau diconicitat (semblan巽a amb loriginal) o la seva forma de reproducci坦.
ICONICITAT duna imatge La iconicitat duna imatge 辿s el nivell de semblan巽a que t辿 amb la realitat que representa. Una fotografia duna personatge t辿 m辿s iconicitat que un dibuix o una caricatura de la mateixa. La imatge figurativa 辿s la que representa figures i/o objectes que es poden recon竪ixer, siguin molt o poc realistes. (imitaci坦 de la realitat) En una representaci坦 abstracta no hi ha cap forma que es pugui relacionar amb objectes de la realitat. (trascendeix la realitat)
1. la imatge
Segons la materialitat de la imatge Imatge mental: amb origen ps鱈quic. No necessita est鱈muls interns per a sorgir. Imatge natural i de la realitat: S坦n les imatges que percebem del nostre entorn quan hi ha llum suficient per veure-les amb la nostra vista. No estan manipulades i es plasmen a la retina dels nostres ulls. Imatge creada: Necessita suport i implica un proc辿s de manipulaci坦 i elaboraci坦 amb determinats materials. Imatge registrada: Imatges obtingudes mitjan巽ant un sistema de registre i reproducci坦.
FUNCIONS de les imatges Funci坦 SIMBLICA: Des de lantiguitat les imatges han tingut una clara funci坦 de s鱈mbol dall嘆 div鱈. Sinclouen els 鱈dols primitius aix鱈 com els de lart religi坦s, i posteriorment, imatges que simbolitzen valors socials i pol鱈tics (banderes nacionals, la fal巽 i el martell, colom de la pau...) Funci坦 INFORATIVA: La imatge aporta informaci坦 sobre el m坦n. Abans de la reproducci坦 de les imatges la gent nom辿s podia con竪ixer visualment all嘆 que percebien els seus ulls. La imatge ens ensenya all嘆 que no coneixem de forma directa. Funci坦 ESTTICA: Imatges destinades a complaure a lespectador, a transmetre sensacions.

More Related Content

1. la imatge

  • 2. Transmissora de significats Vivim en una era en la que constantment ens bombardegen amb imatges de tota mena. Qualsevol imatge, sigui realitzada amb intenci坦 comunicativa o sigui casual, funciona com a missatge visual, transmissora de missatges. Per ser ciutad del m坦n 辿s necessari ser un bon lector, descodificador, desxifrador... de missatges visuals.
  • 3. 1945 PET A TIME SQUARE IMATGES QUE HAN FET HISTRIA
  • 4. 1971 LA NENA DEL VIETNAM
  • 6. 1994 MORT AL SUDAN
  • 8. IMATGES I TRACTAMENT DE LA INFORMACI La diferencia entre razonar un hecho o emocionarse ante 辿l salta a la vista: La raz坦n nos convence; la emoci坦n nos impulsa. La raz坦n analiza; la emoci坦n hace militantes. La raz坦n nos distancia; la emoci坦n nos implica personalmente. Cuando le鱈 en un peri坦dico el revuelo que el reportaje sobre los orfanatos chinos provoc坦 en Gran Breta単a, antes que aqu鱈, no me afect坦 lo m叩s m鱈nimo. La cr坦nica explicaba con detalle la situaci坦n de las peque単as abandonadas por culpa de su g辿nero, pero no me conmovi坦. Tras haber visto las im叩genes siento una profunda pena por esas ni単as, aborrezco a los que las ataron y odio el sistema que presion坦 a sus padres hasta abandonarlas. Otros espectadores fueron m叩s all叩 y decidieron adoptarlas. Xavier Obach. El tratamiento de la informaci坦n y otras f叩bulas.
  • 9. LA IMATGE SINTETITZA FA IMAGINABLE FA CREBLE CRIDA L'ATENCI SOBRE LA REALITAT ATENCI! LES IMATGES MAI SN OBJECTIVES.
  • 10. LA IMATGE NO MOSTRA TOTS ELS ASPECTES DELS FETS T LIMITACIONS COMUNICATIVES S PERILLOSAMENT CMODA MALGRAT TOT... LES IMATGES GUANYEN PARTIDA AL TEXT
  • 11. Definir el concepte dIMATGE no 辿s senzill. Ho farem des de diferents punts de vista: Com a selecci坦 de la realitat REPRESENTACI / REPRODUCCI (imitaci坦) (c嘆pies iguals) Compta amb un conjunt delements plstics espec鱈fics. Consta delements ordenats mitjan巽ant sintaxis, amb objectiu de tenir significat.
  • 12. Una de les definicions m辿s complertes de la IDEA dIMATGE 辿s la dAbraham Moles (1920-1992), comunic嘆leg franc竪s. La imatge 辿s un suport de la comunicaci坦 visual que materialitza un fragment de lentorn 嘆ptic (univers perceptiu) que subsisteix a trav辿s del temps i que constitueix un dels components principals dels mitjans de comunicaci坦 de masses (fotografia, pintura, il揃lustracions, escultura, cinema, TV...). Materialitza: que 辿s real, tangible i palpable. Fragment de lentorn 嘆ptic: com a imatge com a nova realitat, lautor escull un fragment de lentorn. Subsisteix a trav辿s del temps: un cop obtinguda la imatge, aquesta t辿 vida pr嘆pia i deixa de relacionar-se amb all嘆 que representa. Mitjans de comunicaci坦 de masses: Deixant de banda la imatge 炭nica, avui en dia sent辿n la imatge com quelcom multiplicable, de difusi坦 massiva i com a producte de consum.
  • 13. 1785 The Times
  • 14. 1880 Apareixen les primeres fotografies en premsa a Alemanya. William Randolph HearstJoseph Pulitzer
  • 15. 1881 La Vanguardia
  • 16. 1972 El peri坦dico de Catalunya
  • 17. LA IMATGE POT SER... UNA FOTOGRAFIA UN FOTOGRAMA EXTRET D'UNA FILMACI UN FOTOMUNTATGE UN DIBUIX UNA IMATGE GENERADA DIGITALMENT I DIFERENCIEM ENTRE: FOTOGRAFIA DE PREMSA F或意或永掘檎鴛或禽鴛皆珂掘 F或意或鴛晦揃晦雨皆意檎粥遺鴛用
  • 18. FOTOGRAFIA DE PREMSA FOTOGRAFIES DIRECTAMENT PRODUDES O COMPRADES, PLANIFICADES I PUBLICADES PER LA PREMSA COM A CONTINGUTS PROPIS. NO EN FORMA PART LA FOTOGRAFIA PUBLICITRIA O ALTRES IMATGES AMB FINALITATS PERSUASIVES. ES DIVIDEIX EN 2 CATEGORIES F或意或鴛晦揃晦雨皆意檎粥遺鴛用F或意或永掘檎鴛或禽鴛皆珂掘
  • 22. EL PODER ECONMIC CONTROLA ELS MITJANS DE COMUNICACI EL DESENVOLUPAMENT DE LES TECNOLOGIES DIGITALS POSEN EN DUBTE LA VERACITAT DE LES IMATGES LA BARREJA DE TOTA MENA D'IMATGES AMB FUNCIONS DIFERENTS (PUBLICITRIA, INFORMATIVA, DIVULGATIVA...) PROVOCA CONFUSI LA IMATGE HA PERDUT CREDIBILITAT MANIPULACI INFORMATIVA A TRAVS DE LA FOTOGRAFIA DE PREMSA
  • 25. EL RETOC INTERVENCI EN EL NEGATIU O EL POSITIU PER A MODIFICAR PETITS DETALLS EL REENQUADRAMENT TALL O DELIMITACI DE L'ESPAI VISUAL QUE DONEM A L'ESPECTADOR (CAMP / FORA DE CAMP) EL FOTOMUNTATGE SOBREIMPRESSI, COLLAGE... LA MANIPULACI
  • 30. DENOTACI/CONNOTACI En tots els missatges visuals shi poden distingir dos elements: la forma i el contingut FORMA: s laparen巽a f鱈sica del missatge determinada pels elements plstics que la configuren: forma/ textura/ color/ composici坦...; s el SIGNIFICANT o conjunt delements que configuren la imatge plstica. Tamb辿 辿s el significat o valor DENOTATIU de la imatge. CONTINGUT: s la informaci坦 que el missatge vol transmetre al receptor. s el SIGNIFICAT del missatge o tamb辿 el valor CONNOTATIU de la imatge.
  • 32. La imatge en relaci坦 a altres sensacions Sinest竪sia: Quan, lencreuament interior dels sentits d坦na lloc a interpretacions de la informaci坦 aportada per un sentit com si fos origen dun altre. Es produeix sinest竪sia quan entenem que un color, per exemple, 辿s cid, o fred, o sassocia a un so agut. En el m坦n de les arts, les sinest竪sies han estat freq端ents en el m坦n de la m炭sica i les arts plstiques. Vassily Kandinsky fou el primer pintor-compositor que represent la m炭sica plsticament, convertint- se en el primer pintor abstracte.
  • 35. Definir el concepte dIMATGE no 辿s senzill. Ho farem des de diferents punts de vista: Com a selecci坦 de la realitat REPRESENTACI / REPRODUCCI (imitaci坦) (c嘆pies iguals) Compta amb un conjunt delements plstics espec鱈fics. Consta delements ordenats mitjan巽ant sintaxis, amb objectiu de tenir significat.
  • 36. Una de les definicions m辿s complertes de la IDEA dIMATGE 辿s la dAbraham Moles (1920-1992), comunic嘆leg franc竪s. La imatge 辿s un suport de la comunicaci坦 visual que materialitza un fragment de lentorn 嘆ptic (univers perceptiu) que subsisteix a trav辿s del temps i que constitueix un dels components principals dels mitjans de comunicaci坦 de masses (fotografia, pintura, il揃lustracions, escultura, cinema, TV...). Materialitza: que 辿s real, tangible i palpable. Fragment de lentorn 嘆ptic: com a imatge com a nova realitat, lautor escull un fragment de lentorn. Subsisteix a trav辿s del temps: un cop obtinguda la imatge, aquesta t辿 vida pr嘆pia i deixa de relacionar-se amb all嘆 que representa. Mitjans de comunicaci坦 de masses: Deixant de banda la imatge 炭nica, avui en dia sent辿n la imatge com quelcom multiplicable, de difusi坦 massiva i com a producte de consum.
  • 37. Naturalesa de la imatge La imatge 辿s un objecte amb naturalesa pr嘆pia. Ex: foto emmarcada. Representa el motiu representat. Ex: la persona retratada. Per tant, tota imatge t辿 un referent a la realitat, independentment del seu grau diconicitat (semblan巽a amb loriginal) o la seva forma de reproducci坦.
  • 38. ICONICITAT duna imatge La iconicitat duna imatge 辿s el nivell de semblan巽a que t辿 amb la realitat que representa. Una fotografia duna personatge t辿 m辿s iconicitat que un dibuix o una caricatura de la mateixa. La imatge figurativa 辿s la que representa figures i/o objectes que es poden recon竪ixer, siguin molt o poc realistes. (imitaci坦 de la realitat) En una representaci坦 abstracta no hi ha cap forma que es pugui relacionar amb objectes de la realitat. (trascendeix la realitat)
  • 40. Segons la materialitat de la imatge Imatge mental: amb origen ps鱈quic. No necessita est鱈muls interns per a sorgir. Imatge natural i de la realitat: S坦n les imatges que percebem del nostre entorn quan hi ha llum suficient per veure-les amb la nostra vista. No estan manipulades i es plasmen a la retina dels nostres ulls. Imatge creada: Necessita suport i implica un proc辿s de manipulaci坦 i elaboraci坦 amb determinats materials. Imatge registrada: Imatges obtingudes mitjan巽ant un sistema de registre i reproducci坦.
  • 41. FUNCIONS de les imatges Funci坦 SIMBLICA: Des de lantiguitat les imatges han tingut una clara funci坦 de s鱈mbol dall嘆 div鱈. Sinclouen els 鱈dols primitius aix鱈 com els de lart religi坦s, i posteriorment, imatges que simbolitzen valors socials i pol鱈tics (banderes nacionals, la fal巽 i el martell, colom de la pau...) Funci坦 INFORATIVA: La imatge aporta informaci坦 sobre el m坦n. Abans de la reproducci坦 de les imatges la gent nom辿s podia con竪ixer visualment all嘆 que percebien els seus ulls. La imatge ens ensenya all嘆 que no coneixem de forma directa. Funci坦 ESTTICA: Imatges destinades a complaure a lespectador, a transmetre sensacions.