際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
Tipologia de la IMATGE
Segons la materialitat de la imatge 
 Imatge mental: amb origen ps鱈quic. No necessita est鱈muls 
interns per a sorgir. 
 Imatge natural i de la realitat: S坦n les imatges que percebem del 
nostre entorn quan hi ha llum suficient per veure-les amb la 
nostra vista. No estan manipulades i es plasmen a la retina dels 
nostres ulls. 
 Imatge creada: Necessita suport i implica un proc辿s de 
manipulaci坦 i elaboraci坦 amb determinats materials. 
 Imatge registrada: Imatges obtingudes mitjan巽ant un sistema de 
registre i reproducci坦.
Naturalesa de la imatge 
 La imatge 辿s un objecte amb naturalesa pr嘆pia. Ex: foto emmarcada. 
 Representa el motiu representat. Ex: la persona retratada. 
Per tant, tota imatge t辿 un referent a la 
realitat, independentment del seu grau 
diconicitat (semblan巽a amb loriginal) o la 
seva forma de reproducci坦.
DENOTACI/CONNOTACI 
En tots els missatges visuals shi poden distingir dos elements: 
la forma i el contingut 
FORMA: s laparen巽a f鱈sica del missatge determinada pels 
elements plstics que la configuren: forma/ textura/ color/ 
composici坦...; 
s el SIGNIFICANT o conjunt delements que configuren la 
imatge plstica. Tamb辿 辿s el significat o valor DENOTATIU de 
la imatge. 
CONTINGUT: s la informaci坦 que el missatge vol 
transmetre al receptor. s el SIGNIFICAT del missatge o 
tamb辿 el valor CONNOTATIU de la imatge.
El significant i el significat 
E n tota imatges poden analitzar dos elements fortament associats: 
SIGNIFICANT: 辿s la configuraci坦 de 
la imatge a trav辿s de la conjunci坦 
de tots els seus elements. s all嘆 
que podem percebre a simple 
vista. 
SIGNIFICAT: s el contingut 
informatiu que la imatge intenta 
transmetre. s el sentit que 
nosaltres mateixos li donem al 
significat la informaci坦n.
FORMA=SIGNIFICANT=DENOTATIU 
CONTINGUT=SIGNIFICAT=CONNOTATIU
LECTURA D'IMATGES 
La imatge pot ser for巽a complexa, de manera que caldr fer-ne 
la lectura per parts, caldr identificar i analitzar: 
LECTURA DENOTATIVA 
ELEMENTS Dades observades: grfiques i verbals. 
ESTRUCTURES Relaci坦 entre els elements grfics, entre aquests i els elements 
verbals, tipus de composici坦, enquadrament, tipus de pla, recursos, funcions: 
narrativa, descriptiva... 
LECTURA CONNOTATIVA 
SIGNIFICATS Coses que suggereix la imatge, sentiments i emocions que 
produeix, experi竪ncies que ens fa recordar... La lectura dels significats 辿s molt 
personal i cadasc炭 pot fer-la a la seva manera, les interpretacions depenen de 
cada individu.
1. llenguatge visual, funcions, iconocitat,...
ICONICITAT duna imatge 
 La iconicitat duna imatge 辿s el nivell de semblan巽a que t辿 amb la 
realitat que representa. Una fotografia duna personatge t辿 m辿s 
iconicitat que un dibuix o una caricatura de la mateixa. 
La imatge figurativa 辿s la que representa figures i/o objectes que es poden 
recon竪ixer, siguin molt o poc realistes. (imitaci坦 de la realitat) 
En una representaci坦 abstracta no hi ha cap forma que es pugui relacionar 
amb objectes de la realitat. (trascendeix la realitat)
1. llenguatge visual, funcions, iconocitat,...
ICONICITAT / ABSTRACCI
 VALOR DE REPRESENTACI 
IMATGE QUE REPRESENTA COSES CONCRETES 
 VALOR DE SMBOL 
LA QUE REPRESENTA COSES ABSTRACTES 
 VALOR DE SIGNE 
UNA IMATGE SERVEIX DE SIGNE QUAN REPRESENTA UN 
CONTINGUT NO REFLEXAT VISUALMENT 
SEGONS RUDOLF ARNHEIM (1969)
REPRESENTACI 
PEDRO MORENO 
esmorzar, 1996
Imatge simb坦lica dOsiris
SIGNE
FUNCIONS de les imatges 
 Funci坦 SIMBLICA: Des de lantiguitat les imatges han tingut una clara 
funci坦 de s鱈mbol dall嘆 div鱈. Sinclouen els 鱈dols primitius aix鱈 com els 
de lart religi坦s, i posteriorment, imatges que simbolitzen valors socials i 
pol鱈tics (banderes nacionals, la fal巽 i el martell, colom de la pau...) 
 Funci坦 INFORATIVA O EPISTMICA: La imatge aporta informaci坦 sobre el 
m坦n. Abans de la reproducci坦 de les imatges la gent nom辿s podia 
con竪ixer visualment all嘆 que percebien els seus ulls. La imatge ens 
ensenya all嘆 que no coneixem de forma directa. 
 Funci坦 ESTTICA: Imatges destinades a complaure a lespectador, a 
transmetre sensacions.
Funci坦 simb嘆lica
Funci坦 epist竪mica 
epistemologia: teoria del coneixement i de la ci竪ncia
FUNCI INFORMATIVA O REFERENCIAL 
FUNCI ORIENTADA 
AL CONTEXT
Ren辿 Magritte
FUNCI EMOTIVA O EXPRESSIVA 
FUNCI ORIENTADA AL FOTGRAF
FUNCI POTICA O ESTTICA 
FUNCI ORIENTADA AL 
MISSATGE
FUNCI SUGGESTIVA O CONNOTATIVA O PERUSIVA
FUNCI ORIENTADA A 遺或鰻閣鰻遺掘檎
SUBLIMINAL
SENZILLESA / COMPLEXITAT
珂或鰻或皆珂鴛粥
永或晦鴛皆珂鴛粥
ESTEREOTIP / ORIGINALITAT
珂掘意酷或檎粥
1. llenguatge visual, funcions, iconocitat,...
1. llenguatge visual, funcions, iconocitat,...
PERSONIFICACI / 遺或珂永粥檎粥遺鴛用
ELIPSIS / 堰鴛永檎京或晦掘
珂掘意酷或檎粥 / 堰鴛永檎京或晦掘
PERSONIFICACI / 堰鴛永檎京或晦掘
堰鴛永檎京或晦掘
遺或珂永粥檎粥遺鴛用
IRONIA
CREACI DIMATGES 
Per a posar en prctica el que ja coneixeu, haureu de realitzar de manera 
individual 
5 fotografies: 
FUNCIONS 
1.Una imatge amb funci坦 informativa 
2.Una imatge amb funci坦 expressiva-emotiva 
3.Una imatge amb funci坦 po竪tica 
4.Una imatge amb funci坦 suggestiva 
RECURSOS EXPRESSIUS 
Una imatge on sutilitzi almenys un recurs expressiu (metfora, hip竪rbole...) 
Cada fotografia estar numerada i portar un t鱈tol, el lloc i la data.

More Related Content

1. llenguatge visual, funcions, iconocitat,...

  • 2. Segons la materialitat de la imatge Imatge mental: amb origen ps鱈quic. No necessita est鱈muls interns per a sorgir. Imatge natural i de la realitat: S坦n les imatges que percebem del nostre entorn quan hi ha llum suficient per veure-les amb la nostra vista. No estan manipulades i es plasmen a la retina dels nostres ulls. Imatge creada: Necessita suport i implica un proc辿s de manipulaci坦 i elaboraci坦 amb determinats materials. Imatge registrada: Imatges obtingudes mitjan巽ant un sistema de registre i reproducci坦.
  • 3. Naturalesa de la imatge La imatge 辿s un objecte amb naturalesa pr嘆pia. Ex: foto emmarcada. Representa el motiu representat. Ex: la persona retratada. Per tant, tota imatge t辿 un referent a la realitat, independentment del seu grau diconicitat (semblan巽a amb loriginal) o la seva forma de reproducci坦.
  • 4. DENOTACI/CONNOTACI En tots els missatges visuals shi poden distingir dos elements: la forma i el contingut FORMA: s laparen巽a f鱈sica del missatge determinada pels elements plstics que la configuren: forma/ textura/ color/ composici坦...; s el SIGNIFICANT o conjunt delements que configuren la imatge plstica. Tamb辿 辿s el significat o valor DENOTATIU de la imatge. CONTINGUT: s la informaci坦 que el missatge vol transmetre al receptor. s el SIGNIFICAT del missatge o tamb辿 el valor CONNOTATIU de la imatge.
  • 5. El significant i el significat E n tota imatges poden analitzar dos elements fortament associats: SIGNIFICANT: 辿s la configuraci坦 de la imatge a trav辿s de la conjunci坦 de tots els seus elements. s all嘆 que podem percebre a simple vista. SIGNIFICAT: s el contingut informatiu que la imatge intenta transmetre. s el sentit que nosaltres mateixos li donem al significat la informaci坦n.
  • 7. LECTURA D'IMATGES La imatge pot ser for巽a complexa, de manera que caldr fer-ne la lectura per parts, caldr identificar i analitzar: LECTURA DENOTATIVA ELEMENTS Dades observades: grfiques i verbals. ESTRUCTURES Relaci坦 entre els elements grfics, entre aquests i els elements verbals, tipus de composici坦, enquadrament, tipus de pla, recursos, funcions: narrativa, descriptiva... LECTURA CONNOTATIVA SIGNIFICATS Coses que suggereix la imatge, sentiments i emocions que produeix, experi竪ncies que ens fa recordar... La lectura dels significats 辿s molt personal i cadasc炭 pot fer-la a la seva manera, les interpretacions depenen de cada individu.
  • 9. ICONICITAT duna imatge La iconicitat duna imatge 辿s el nivell de semblan巽a que t辿 amb la realitat que representa. Una fotografia duna personatge t辿 m辿s iconicitat que un dibuix o una caricatura de la mateixa. La imatge figurativa 辿s la que representa figures i/o objectes que es poden recon竪ixer, siguin molt o poc realistes. (imitaci坦 de la realitat) En una representaci坦 abstracta no hi ha cap forma que es pugui relacionar amb objectes de la realitat. (trascendeix la realitat)
  • 12. VALOR DE REPRESENTACI IMATGE QUE REPRESENTA COSES CONCRETES VALOR DE SMBOL LA QUE REPRESENTA COSES ABSTRACTES VALOR DE SIGNE UNA IMATGE SERVEIX DE SIGNE QUAN REPRESENTA UN CONTINGUT NO REFLEXAT VISUALMENT SEGONS RUDOLF ARNHEIM (1969)
  • 13. REPRESENTACI PEDRO MORENO esmorzar, 1996
  • 15. SIGNE
  • 16. FUNCIONS de les imatges Funci坦 SIMBLICA: Des de lantiguitat les imatges han tingut una clara funci坦 de s鱈mbol dall嘆 div鱈. Sinclouen els 鱈dols primitius aix鱈 com els de lart religi坦s, i posteriorment, imatges que simbolitzen valors socials i pol鱈tics (banderes nacionals, la fal巽 i el martell, colom de la pau...) Funci坦 INFORATIVA O EPISTMICA: La imatge aporta informaci坦 sobre el m坦n. Abans de la reproducci坦 de les imatges la gent nom辿s podia con竪ixer visualment all嘆 que percebien els seus ulls. La imatge ens ensenya all嘆 que no coneixem de forma directa. Funci坦 ESTTICA: Imatges destinades a complaure a lespectador, a transmetre sensacions.
  • 18. Funci坦 epist竪mica epistemologia: teoria del coneixement i de la ci竪ncia
  • 19. FUNCI INFORMATIVA O REFERENCIAL FUNCI ORIENTADA AL CONTEXT
  • 21. FUNCI EMOTIVA O EXPRESSIVA FUNCI ORIENTADA AL FOTGRAF
  • 22. FUNCI POTICA O ESTTICA FUNCI ORIENTADA AL MISSATGE
  • 23. FUNCI SUGGESTIVA O CONNOTATIVA O PERUSIVA
  • 24. FUNCI ORIENTADA A 遺或鰻閣鰻遺掘檎
  • 40. CREACI DIMATGES Per a posar en prctica el que ja coneixeu, haureu de realitzar de manera individual 5 fotografies: FUNCIONS 1.Una imatge amb funci坦 informativa 2.Una imatge amb funci坦 expressiva-emotiva 3.Una imatge amb funci坦 po竪tica 4.Una imatge amb funci坦 suggestiva RECURSOS EXPRESSIUS Una imatge on sutilitzi almenys un recurs expressiu (metfora, hip竪rbole...) Cada fotografia estar numerada i portar un t鱈tol, el lloc i la data.