1 sistema nerviós
- 1. Sistema nerviósSistema nerviós Sabina Dalmau Ramos CAI 2012-2013
- 3. Funció Coordinar les tasques i de regular totes les funcions dels diferents òrgans de l’organisme humà. Dona resposta als estímuls interns (endocrí) i externs (òrgans dels sentits)
- 4. Anatomia Cèl·lula del sistema nerviós = NEURONA
- 5. La senyal es transmet a través de les sinapsis neuronals i mitjançant neurotransmissors (ex: serotonina, dopamina)
- 6. Anatomia SNC: Sistema nerviós central (encèfal i medul·la espinal) 1. Cervell: 2. Telencèfal 3. Diencèfal 4. Tronc encefàlic: 5. Mesencèfal 6. Protuberància 7. Bulb raquidi 8. Cerebel 9. Medul·la espinal
- 7. El SNC està protegit per unes membranes, les meninges, i per estructures òssies (crani i columna vertebral). Dins conté el líquid cefaloraquidi.
- 9. Anatomia ENCEFAL a. Cervell Capa superficial: substància gris. Part interna del cervell: substància blanca a.1.a.1. TelencèfalTelencèfal: lòbuls frontal, temporal, parietal i occipital.
- 10. Anatomia a.2. Diencèfal: tàlem, hipotàlem i hipòfisi o glàndula pituïtària.
- 11. Anatomia b. Tronc encefàlic: mesencèfal, protuberància i bulb raquidi. Control de les funcions involuntàries c. Cerebel: controla moviment, coordinació i equilibri.
- 12. Anatomia MEDUL·LA ESPINAL - Al interior de la columna vertebral - En surten els nervis raquidis que formen part del sistema nerviós perifèric. Capa superficial: subst. Gris Part intern: subst. blanca
- 13. Anatomia SNP: Sistema nerviós perifèric Nervis, ganglis nerviosos i receptors sensitius especialitzats. 43 parells de nervis: a) 12 parells de NERVIS CRANIALS: cara, coll i tronc b) 31 parells de NERVIS RAQUIDIS surten de les vertebres i van cap al tronc i les extremitats.
- 14. Fisiologia Sistema nerviós autònom (SNA) Parts dels sistema nerviós que regulen el múscul cardíac, llis i les glàndules. Funcions involuntàries Sistema nerviós voluntari (SNV) Control de la musculatura estriada. Funcions voluntàries: caminar, mastegar, saltar, parlar... Estímul (receptors) neurona sensitiva neurona intercalar neurona motora resposta (efector)
- 15. Fisiologia
- 16. Activitat “Passes davant d’una pastisseria i veus uns pastisset que té molt bon aspecte i fa una flaire que t’atreu. Decideixes comprar- lo, treus diners del moneder, el pagues i l’agafes. Te’l poses a la boca i el mossegues. Està boníssim” Explica de manera detallada els diferents circuits que es donen en el sistema nerviós davant la situació següent i indica els òrgans que hi participen i la funció que fan en cada fase.
- 19. Els sentits al còrtex cerebral
- 20. Vista
- 21. ESCLERÒTICA: coberta rígida que dona forma i protegeix (“blanc de l’ull”). COROIDE : membrana entre l’escleròtica i la retina. RETINA: Membrana que conté els receptor visuals: a) cons : colors. b) bastonets: blanc i negre. L’estímul es transmet a través del nervi òptic. CÒRNIA: part anterior i transparent de l’escleròtica. Funciona com a una lupa i protegeix l’iris. IRIS: membrana circular que dóna el color a l’ull. Al centre té una obertura, la pupil·la. PUPIL·LA (o nineta): regula el pas de llum cap a la retina.
- 22. CRISTAL·Lí: lent que permet enfocar objectes situats a diferents distàncies. HUMOR VITRI: líquid gelatinós i transparent que hi ha entre la retina i el cristal·lí. HUMOR AQUÓS: líquid Transparent, entre la còrnia i el cristal·lí. Estructura externa de l’ull
- 23. 1. Iris 2. Pupil·la 3. Cristal·lí 4. Nervi òptic 5. Retina 6. Pupil·la 7. Iris
- 24. Oïda ORELLA EXTERNA: està composta pel pavelló auricular (orella) i el conducte auditiu extern (2cm). - Té glàndules sudorípares que produeixen la cera. - La membrana timpànica és el límit entre l’oïda externa i l’oïda mitjà i vibra amb el so. ORELLA MITJANA o caixa timpànica: conté el martell, l’enclusa i l’estrep. La vibració passa del timpà als ossets fins a la finestra oval (obertura a la còclea) La trompa d’Eustaqui comunica l’oïda mitjà amb el nas. ORELLA INTERN : Forma pel cargol o còclea i l’aparell vestibular (equilibri)
- 26. 1. Orella 2. Conducte auditiu extern 3. Timpà 4. Orella mitjana 5. Martell 6. Enclusa 7. Estrep 8. Trompa d’Eustaqui 9. Aparell vestibular 10. Finestra oval 11.Cargol o còclea 12, 13, 14. Nervi auditiu
- 27. Gust La llengua identifica determinades substàncies químiques solubles en la saliva, per mitjà de les papil·les gustatives. El gust es troba unit a l’olfacte. Distingim quatre gustos principalment:
- 28. Olfacte Els receptors de l’olfacte estan a una mucosa nasal, en la part superior de les fosses nasals, anomenada pituïtària. Les molècules químiques arriben a la pituïtària amb l’aire inspirat. Les olors agradables provoquen reflexos de secreció gàstrica, mentre que les desagradables provoquen basques i vòmits.
- 29. Tacte L'òrgan encarregat del tacte és la pell. La pell és l'òrgan més gran del cos. Té una superfície de 1,5 a 2 m2 . La pell té varies funcions com: Protecció: microorganismes, deshidratació, rajos del sol... Síntesi: vitamina D. Emmagatzematge: melanina. Excreció. Glàndules sudorípares i cebàcies. Termoregulació. Captació sensorial = tacte
- 30. Diferents receptors del tacte Tacte fi: Ens permet apreciar les formes i la textura de les coses. Són més abundants en els polpissos dels dits i en la punta de la llengua. Temperatura: Es registra mitjançant receptors específics per a la calor i per la fred. Dolor: El capten terminacions nervioses en la profunditat de la pell, estimulades pels productes de descomposició dels teixits. Pressió: la capten uns corpuscles cutanis i la sensació es nota quan en un àrea de la pell hi ha més pressió que en la veïna.
- 33. Fisiologia de la vista Acomodació del cristal·lí: facilita la refracció de la llum la retina. Contracció - dilatació del iris (disminució – increment de la pupil·la): regula el pas de la llum per tal de que la imatge sigui nítida. Convergència del ulls: per ajustar-se a la distància de l’objecte. Estimulació de la retina: La llum estimula cons i bastonets i s'exciten les fibres del nervi òptic. Conducció dels estímuls nerviosos: el nervi òptic transmet el senyal a l'àrea visual del cervell (lòbul occipital)
- 34. Patologies de la vista Cataractes: Opacitat del cristal·lí. Múltiples causes. Correcció per cirurgia. Despreniment de retina: Per l’aparició d’orificis retinians o traumatismes. Alteracions com visió borrosa, zones fosques o massa clares, poca distinció de colors. Tractament preventiu (gotes) o restauratiu (cirurgia). Conjuntivitis: Inflamació de la conjuntiva (membrana interna de les parpelles) per traumatisme, infecció alteracions immunitàries. Tractament farmacològic. Glaucoma: neuropatia degenerativa de les fibres del nervi òptic, normalment associada a una elevada pressió intraocular. Pot ser agut o crònic, portant a la ceguesa parcial o total, si no es tracta.
- 35. Patologies de la vista Miopia: Dificultat per enfocar els objectes llunyans. Hipermetropia: Dificultat per enfocar els objectes propers. Presbícia (vista cansada): Disminució de la capacitat d’enfocament. Astigmatisme: Dificultat per enfocar objectes propers i llunyans. És un problema en la curvatura de la còrnia.
- 36. Fisiologia de l’oïda Audició - Les ones sonores entren a traves del pavelló auricular i el conducte auditiu extern fins a topar amb el timpà. - El timpà vibra transmetent la vibració a través de la cadena d’ossets fins a la finestra oval. - El so es transmet a través de la perilimfa i la endolimfa (líquid que banya l’interior de l'oïda intern) - Les cèl·lules ciliades de l'oïda intern són excitades i transmeten el impuls al nervi auditiu. - El impuls viatja fins l'àrea auditiva del cervell (lòbul temporal)
- 37. Fisiologia de l’oïda Equilibri - El cap es mou i els receptors de les cèl·lules ciliades de l’aparell vestibular són estimulats. - L'estímul passa als nervis vestibulars fins al sistema nerviós central (sobretot al cerebel)