ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

1. vocal neutra

•Download as PPTX, PDF•
•
Josep-manel Alarcó Vicent
Josep-manel Alarcó Vicent

Gramàtica de la Llengua Catalana

1 of 31
Downloaded 11 times
1. vocal neutra
1. vocal neutra
ORTOGRAFIA
1. Vocal neutra
1. vocal neutra
1.1 So de vocal neutra i lletres que el representen
Cal fixar-se en els mots del quadre següent: els tres són vocàlics tònics passen a un sol so àton en català oriental*, anomenat so de vocal neutra, quan la força de l'accent es desplaça cap el sufix de derivació.
1. vocal neutra
1. vocal neutra
1. vocal neutra
en els parlars orientals del català, generalment tota a i tota e tòniques sonen neutres quan passen a ocupar una posició àtona.
els parlars occidentals mantenen el so, amb un únic canvi: la e oberta passa a sonar e tancada en posició àtona.
1. vocal neutra
1. vocal neutra
1.2 Ortografia de la vocal neutra
La posició del so de vocal neutra en un mot i la classe de mot determinen les normes que s'han d'aplicar per escriure la lletra corresponent a o e.
Així, la lletra que cal escriure per representar el so de vocal neutra depèn que aquest so estigui a final de mot o no. Si es troba a fi de mot, encara s'haurà de distingir entre els mots que siguin verbs dels que no ho siguin.
1. A fi de mot. Si el mot està en singular, s'escriurà a si és femení o bé e si és masculí. Si el mot està en plural, sigui masculí o femení, s'escriurà sempre e. Així: "casa", "poble", "cases", "pobles".
2. A fi de verb. Si el verb acaba en vocal, s'escriurà a. En canvi, si acaba en consonant o en el diftong -eu, s’escriurà e. Així: "veia", "veies", "vèieu".
3. Al mig d'un mot. Si el mot té una forma primitiva en què la vocal neutra sigui tònica, s'escriurà a o bé e segons com soni en posició tònica. Així, de "Pau" o de "peu" es tindrà "Pauet" o bé "peuet". En verbs, la tercera persona del present indicarà la vocal tònica: de "ell paga" o de "ell pega" es tindrà "pagar" o bé "pegar". Si no es pot trobar la vocal tònica, s'haurà de memoritzar la grafia correcta. Generalment, solen coincidir en el català i el ³¦²¹²õ³Ù±ð±ô±ôà. Així, "viatge especial, de tipus cultural" o bé "viatge espacial, a l'espai exterior"
Comentari En alguns mots, el pas del singular al plural origina canvis consonàntics. Així, s'observa, de taca: taques; de cega: cegues; de Pasqua: Pasqües; d'aigua: aigües; de raça: races; de roja: roges.
1.3. Excepcions i divergències català - ³¦²¹²õ³Ù±ð±ô±ôà
1. Vocal final a) S'escriu a la vocal neutra final d'alguns mots masculins acabats en les terminacions ma / ta / arca / crata / cida / ista. Així: poema, poeta, monarca, un demòcrata, un homicida, un artista. També els mots terra, dia, titella, belga, persa, entre d'altres.
b) S'escriu e la vocal neutra final del tipus dels mots següents: -Adjectius d'una sola terminació, vàlida per als dos gèneres. En aquest cas, coincideix el català i el ³¦²¹²õ³Ù±ð±ô±ôà, excepte els adjectius pobre i rude. La majoria d'aquests adjectius acaben en aire / ble / me / ne.
Així, els mots: una cantaire, una dona amable, una acció infame, una cerimònia solemne. -Alguns noms coincidents amb el ³¦²¹²õ³Ù±ð±ô±ôà, que sovint són pronunciats incorrectament com é en lloc de ser-ho amb el so característic de la vocal neutra. Per exemple: base, fase, frase, classe, sèrie, higiene, torre, piràmide, efígie, barbàrie, mare, entre d'altres.
-L' infinitiu dels verbs de la segona conjugació acabats en -re, com ara seure, moure, estendre, cometre. També les formes úniques (amb els seus compostos): corre, obre, omple, vine.
2. Vocal medial Formes verbals en que es poden trobar tant la a com la e tòniques. En aquest cas s'escriuran les formes febles, o sigui la vocal neutra, sempre en a.
-Es tracta dels verbs haver / saber / fer / caure, que segueixen la norma general de la tercera persona del present que du una a: "ell ha, ell fa, ell sap, ell cau", malgrat la e tònica d'altres formes, com ara, "jo he de fer, jo sé, ell queia".
-També en el cas de les formes dobles dels verbs jeure o jaure, néixer o nàixer, treure o traure, i els seus compostos.
En aquests verbs, s'escriu a o bé e quan són tòniques (segons la pronuncia dialectal de cadascú), però cal escriure sempre a les formes àtones, o sigui, la vocal neutra. Així, "ell jeu o jau", però ell jaurà; "ell neix o naix", però ell naixerà, "ell treu o trau", però ell traurà.
3. Altres casos racó, malenconia, psiquiatre, orgue (instrument musical), òrgan (part d'un cos), orfe.

More Related Content

1. vocal neutra

  • 6. 1.1 So de vocal neutra i lletres que el representen
  • 7. Cal fixar-se en els mots del quadre següent: els tres són vocàlics tònics passen a un sol so àton en català oriental*, anomenat so de vocal neutra, quan la força de l'accent es desplaça cap el sufix de derivació.
  • 11. en els parlars orientals del català, generalment tota a i tota e tòniques sonen neutres quan passen a ocupar una posició àtona.
  • 12. els parlars occidentals mantenen el so, amb un únic canvi: la e oberta passa a sonar e tancada en posició àtona.
  • 15. 1.2 Ortografia de la vocal neutra
  • 16. La posició del so de vocal neutra en un mot i la classe de mot determinen les normes que s'han d'aplicar per escriure la lletra corresponent a o e.
  • 17. Així, la lletra que cal escriure per representar el so de vocal neutra depèn que aquest so estigui a final de mot o no. Si es troba a fi de mot, encara s'haurà de distingir entre els mots que siguin verbs dels que no ho siguin.
  • 18. 1. A fi de mot. Si el mot està en singular, s'escriurà a si és femení o bé e si és masculí. Si el mot està en plural, sigui masculí o femení, s'escriurà sempre e. Així: "casa", "poble", "cases", "pobles".
  • 19. 2. A fi de verb. Si el verb acaba en vocal, s'escriurà a. En canvi, si acaba en consonant o en el diftong -eu, s’escriurà e. Així: "veia", "veies", "vèieu".
  • 20. 3. Al mig d'un mot. Si el mot té una forma primitiva en què la vocal neutra sigui tònica, s'escriurà a o bé e segons com soni en posició tònica. Així, de "Pau" o de "peu" es tindrà "Pauet" o bé "peuet". En verbs, la tercera persona del present indicarà la vocal tònica: de "ell paga" o de "ell pega" es tindrà "pagar" o bé "pegar". Si no es pot trobar la vocal tònica, s'haurà de memoritzar la grafia correcta. Generalment, solen coincidir en el català i el ³¦²¹²õ³Ù±ð±ô±ôà. Així, "viatge especial, de tipus cultural" o bé "viatge espacial, a l'espai exterior"
  • 21. Comentari En alguns mots, el pas del singular al plural origina canvis consonàntics. Així, s'observa, de taca: taques; de cega: cegues; de Pasqua: Pasqües; d'aigua: aigües; de raça: races; de roja: roges.
  • 22. 1.3. Excepcions i divergències català - ³¦²¹²õ³Ù±ð±ô±ôà
  • 23. 1. Vocal final a) S'escriu a la vocal neutra final d'alguns mots masculins acabats en les terminacions ma / ta / arca / crata / cida / ista. Així: poema, poeta, monarca, un demòcrata, un homicida, un artista. També els mots terra, dia, titella, belga, persa, entre d'altres.
  • 24. b) S'escriu e la vocal neutra final del tipus dels mots següents: -Adjectius d'una sola terminació, vàlida per als dos gèneres. En aquest cas, coincideix el català i el ³¦²¹²õ³Ù±ð±ô±ôà, excepte els adjectius pobre i rude. La majoria d'aquests adjectius acaben en aire / ble / me / ne.
  • 25. Així, els mots: una cantaire, una dona amable, una acció infame, una cerimònia solemne. -Alguns noms coincidents amb el ³¦²¹²õ³Ù±ð±ô±ôà, que sovint són pronunciats incorrectament com é en lloc de ser-ho amb el so característic de la vocal neutra. Per exemple: base, fase, frase, classe, sèrie, higiene, torre, piràmide, efígie, barbàrie, mare, entre d'altres.
  • 26. -L' infinitiu dels verbs de la segona conjugació acabats en -re, com ara seure, moure, estendre, cometre. També les formes úniques (amb els seus compostos): corre, obre, omple, vine.
  • 27. 2. Vocal medial Formes verbals en que es poden trobar tant la a com la e tòniques. En aquest cas s'escriuran les formes febles, o sigui la vocal neutra, sempre en a.
  • 28. -Es tracta dels verbs haver / saber / fer / caure, que segueixen la norma general de la tercera persona del present que du una a: "ell ha, ell fa, ell sap, ell cau", malgrat la e tònica d'altres formes, com ara, "jo he de fer, jo sé, ell queia".
  • 29. -També en el cas de les formes dobles dels verbs jeure o jaure, néixer o nàixer, treure o traure, i els seus compostos.
  • 30. En aquests verbs, s'escriu a o bé e quan són tòniques (segons la pronuncia dialectal de cadascú), però cal escriure sempre a les formes àtones, o sigui, la vocal neutra. Així, "ell jeu o jau", però ell jaurà; "ell neix o naix", però ell naixerà, "ell treu o trau", però ell traurà.
  • 31. 3. Altres casos racó, malenconia, psiquiatre, orgue (instrument musical), òrgan (part d'un cos), orfe.