ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

10. les lletres b v i la h

•Download as PPTX, PDF•
•
Josep-manel Alarcó Vicent
Josep-manel Alarcó Vicent

Gramàtica de la Llengua Catalana

1 of 26
Downloaded 11 times
10. les lletres b v i la h
Josep-Manel Alarcó https://sites.google.com/site/jmalarco/ https://sites.google.com/site/catalapacfgs/ jmalarco@gmail.com
10. Les lletres b-v i la h
10.1 Normativa de la b-v
Cal fixar-se en l'alternança que es troba entre el so p i la grafia "b", i entre el so u i la grafia "v".
1. S'escriu b si l'arrel d'un mot es troba el so p, independentment que aquest s'escrigui "b" o "p". Així, de sap: sabia, de tub: entubar.
2. S'escriu v si a l'arrel d'un mot es troba el so u i el derivat sona "b". Així, de mou: movia, de deu: devia.
Cal observar que hi ha molts noms i adjectius que tenen el masculí singular acabat en au, eu, iu, ou i que, per tant, fan el femení en v. Així, blau, blava; teu, teva; viu, viva; nou, nova.
3. Els verbs de la primera conjugació tenen l'imperfet acabat en -ava; o sigui, van escrits en v.
10.2 Pseudo-derivats calvície
Hi ha una sèrie de mots cultes que no deriven del mot "popular" corresponent, sinó que són cultismes (llatinismes). Per tant, no segueixen les normes normals de derivació indicades.
Així, de "calb", que sona "p" a fi de mot, en deriva "calbesa", escrit en "b", però no pas "calvície", escrit en "v", ja que es tracta d'un cultisme. En aquest cas, s'anomena pseudo-derivat de "calb".
El mateix passa amb la "u" del verb "moure": en deriva "moviment" o "movia", però no pas "mòbil" o "automòbil", que són cultismes o pseudo-derivats.
Els mots corrents són: curvatura escriba llapis labial
10.3 Divergències català-castellà
Sovint es troba que no es poden aplicar les normes de derivació indicades per saber si cal escriure "b" o "v". Cal pensar que normalment coincideixen les llengües romàniques en la grafia adient.
Per exemple, la norma general d'escriure "b" després d'una "m", o "v", després d'una "n". Així, enviar, embolicar, envà, embenar, canviar, comboi.
A vegades, però, no se sap del cert si hi va una "m" o una "n" abans del so de "b". Per això es pot comparar amb les altres llengües per veure com s'escriu. No obstant això, per anar sobre segur cal conèixer les principals divergències existents respecte el castellà i el francès.
10.4 L’H, lletra muda
En el cas de la lletra muda "h" solen coincidir totes les llengües romàniques. Hi ha, però, algunes divergències amb el castellà que convé recordar.
1. En català s'escriuen amb h, entre d'altres, els mots: ham, hissar, harmonia, harmonitzar, subhasta, ahir, hivern, hivernacle.
També en el cas dels prefixos començats en hexa, hepta, hendeca. hexàgon heptàgon
2. En català s'escriuen sense h antre d'altres, els mots: orfe, orfelinat, orxata, coet, cacauet, benaurat, malaurat.
3. Tant poden anar amb h com sense els mots Anníbal o Hanníbal, Elena o Helena, Asdrúbal o Hasdrúbal. El mot aniquilar també es pot escriure anihilar. És aconsellable, en aquests casos, triar la grafia sense h.
4. Algunes interjeccions van amb h i d'altres, sense. Així, ah!, oh!, eh?, hala, ehem; en canvi ui!, oi?, ai!, apa!
10. les lletres b v i la h

More Related Content

10. les lletres b v i la h

  • 3. 10. Les lletres b-v i la h
  • 5. Cal fixar-se en l'alternança que es troba entre el so p i la grafia "b", i entre el so u i la grafia "v".
  • 6. 1. S'escriu b si l'arrel d'un mot es troba el so p, independentment que aquest s'escrigui "b" o "p". Així, de sap: sabia, de tub: entubar.
  • 7. 2. S'escriu v si a l'arrel d'un mot es troba el so u i el derivat sona "b". Així, de mou: movia, de deu: devia.
  • 8. Cal observar que hi ha molts noms i adjectius que tenen el masculí singular acabat en au, eu, iu, ou i que, per tant, fan el femení en v. Així, blau, blava; teu, teva; viu, viva; nou, nova.
  • 9. 3. Els verbs de la primera conjugació tenen l'imperfet acabat en -ava; o sigui, van escrits en v.
  • 11. Hi ha una sèrie de mots cultes que no deriven del mot "popular" corresponent, sinó que són cultismes (llatinismes). Per tant, no segueixen les normes normals de derivació indicades.
  • 12. Així, de "calb", que sona "p" a fi de mot, en deriva "calbesa", escrit en "b", però no pas "calvície", escrit en "v", ja que es tracta d'un cultisme. En aquest cas, s'anomena pseudo-derivat de "calb".
  • 13. El mateix passa amb la "u" del verb "moure": en deriva "moviment" o "movia", però no pas "mòbil" o "automòbil", que són cultismes o pseudo-derivats.
  • 14. Els mots corrents són: curvatura escriba llapis labial
  • 16. Sovint es troba que no es poden aplicar les normes de derivació indicades per saber si cal escriure "b" o "v". Cal pensar que normalment coincideixen les llengües romàniques en la grafia adient.
  • 17. Per exemple, la norma general d'escriure "b" després d'una "m", o "v", després d'una "n". Així, enviar, embolicar, envà, embenar, canviar, comboi.
  • 18. A vegades, però, no se sap del cert si hi va una "m" o una "n" abans del so de "b". Per això es pot comparar amb les altres llengües per veure com s'escriu. No obstant això, per anar sobre segur cal conèixer les principals divergències existents respecte el castellà i el francès.
  • 20. En el cas de la lletra muda "h" solen coincidir totes les llengües romàniques. Hi ha, però, algunes divergències amb el castellà que convé recordar.
  • 21. 1. En català s'escriuen amb h, entre d'altres, els mots: ham, hissar, harmonia, harmonitzar, subhasta, ahir, hivern, hivernacle.
  • 22. També en el cas dels prefixos començats en hexa, hepta, hendeca. hexàgon heptàgon
  • 23. 2. En català s'escriuen sense h antre d'altres, els mots: orfe, orfelinat, orxata, coet, cacauet, benaurat, malaurat.
  • 24. 3. Tant poden anar amb h com sense els mots Anníbal o Hanníbal, Elena o Helena, Asdrúbal o Hasdrúbal. El mot aniquilar també es pot escriure anihilar. És aconsellable, en aquests casos, triar la grafia sense h.
  • 25. 4. Algunes interjeccions van amb h i d'altres, sense. Així, ah!, oh!, eh?, hala, ehem; en canvi ui!, oi?, ai!, apa!