2. Primera meitat del XIX:
NEOCLASSICISME (sallarga des de finals del XVIII)
ROMANTICISME
Al llarg de la segona meitat del XIX:
REALISME
IMPRESSIONISME:
NEOIMPRESSIONISME,
POSTIMPRESSIONISME
3. poca de les revolucions americana i francesa
( finals segle XVIII)
poca de la Il揃lustraci坦: la Ra坦 com a fonament
per transformar la societat.
Despr辿s de la revoluci坦 francesa: limperi
Napole嘆nic. (1789-1815)
Descobriments de Pompeia i Hercol
4. El rapte de les SabinesEl rapte de les SabinesJacques-Louis DavidJacques-Louis David
5. Predomini del dibuix sobre el color
Exaltaci坦 de valors de masculinitat, heroisme, considerats els
valors clssics (militarisme est竪tic).
6. La mort de S嘆cratesLa mort de S嘆crates Imitaci坦 dels models grecs i romansImitaci坦 dels models grecs i romans
7. El jurament dels Horacis (*)
Lart serveix per canviar el m坦n: reflecteix models de conducta , exalta virtuts
com el sacrifici, la noblesa de sentiments...
20. Revolucions burgeses de 1820,1830,1848.
Lluites dindepend竪ncia nacional de B竪lgica i
Gr竪cia.
Industrialitzaci坦: Aparici坦 del proletariat
industrial
Revoluci坦 dels transports desenvolupament dels
mitjans de comunicaci坦
poca dels salons i les exposicions dart
Exaltaci坦 dels valors individuals. Retorn als valors
socials. Cr鱈tica de lest竪tica neoclssica.
21. El rai de la medusa
Dramatisme: preocupaci坦 pel moviment, gestos violents, detalls anat嘆mics.Dramatisme: preocupaci坦 pel moviment, gestos violents, detalls anat嘆mics.
Personatges sobre base inestable.Personatges sobre base inestable.
29. Un proletariat, ja nombr坦s pateix les conseq端竪ncies
del capitalisme liberal: jornades de treball
esgotadores, p竪ssimes condicions de vida...
Les doctrines socialistes i les organitzacions obreres
s坦n la resposta daquesta nova classe social
Prendran protagonisme en les revolucions de 1848
Exaltaci坦 de valors socials. Criteris naturalistes,
sense concessions a la idealitzaci坦 de les formes.
30. Vag坦 de tercera
classe
Les noves classes populars sorgides de la revoluci坦 industrial seran lesLes noves classes populars sorgides de la revoluci坦 industrial seran les
protagonistes.protagonistes.
Mostrar les seves mis竪ries i necessitats i rebutjar la idealitzaci坦Mostrar les seves mis竪ries i necessitats i rebutjar la idealitzaci坦
neoclssica o la ret嘆rica romntica.neoclssica o la ret嘆rica romntica.
33. Enterrament a Ornans (*)
La mort com a fet trivial, no com a final heroic. Retrat col揃lectiu, ambLa mort com a fet trivial, no com a final heroic. Retrat col揃lectiu, amb
inclusi坦 de personatges absolutament distrets.inclusi坦 de personatges absolutament distrets.
35. Pintura a plain air com havien ja fet els romntics anglesosPintura a plain air com havien ja fet els romntics anglesos
36. Els impressionistes es centra a Par鱈s en l竪poca
dels grans canvis urban鱈stics: bar坦 Haussmann,
Tour Eiffel...
Es reuneixen habitualment al caf竪 Guerbois
Apareix la figura del marxant dart.
Es descobreix la fotografia: la copia de la realitat
deixa de ser lobjectiu de lart
Pas endavant de lart: no 辿s possible el retorn a la
figuraci坦 clssica.
39. Esmorzar a l'herba(*)
Concert silvestre.
Tiziano. segle XV
Desinter竪s pel tema, la prefer竪ncia 辿s el paisatgeDesinter竪s pel tema, la prefer竪ncia 辿s el paisatge
40. La catedral de Rouen
Monet
Repetici坦 de temes en diferents circumstncies de llum, 辿s un realisme extrem.Repetici坦 de temes en diferents circumstncies de llum, 辿s un realisme extrem.
Realitat canviantRealitat canviant
41. Impressi坦 sol naixent (*)Desaparici坦 del dibuix com a forma pr竪via al colorDesaparici坦 del dibuix com a forma pr竪via al color
48. Al mateix temps que es desenvolupa el moviment
impressionista, altres autors realitzen la seva obre
al marge daquest grup
Parteixen de limpressionisme per嘆 assoleixen
matisos molt personals
Cezanne: estudi dels volums
Gauguin: simbolisme
Toulouse-Lautrec: cartellisme
Van Gogh: color i moviment
