ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

11.les lletres p t-c. b-d-g i q

•Download as PPTX, PDF•
•
Josep-manel Alarcó Vicent
Josep-manel Alarcó Vicent

Gramàtica de la Llengua Catalana

1 of 33
Downloaded 12 times
11.les lletres p t-c. b-d-g i q
Josep-Manel Alarcó https://sites.google.com/site/jmalarco/ https://sites.google.com/site/catalapacfgs/ jmalarco@gmail.com
11.Les lletres p-t-c. b-d-g i q
11.1 Les terminacions P-T-C, B-D-G PeTaCa BoDeGa
A fi de mot o de síl·laba, les consonants sonores b, d, g (anomenades amb el mot "bo-de-ga") sonen com les sordes corresponents p, t, c (anomenades "pe-ta-ca").
Les normes que s'han d'aplicar en aquest cas són les següents:
1. Mots aguts acabats en vocal i en el so p, t, c.
El so p, t, c a fi d'una paraula aguda precedida de vocal, generalment s'escriu tal com sona: amb les lletres p, t, c, encara que els derivats s'escriguin en b, d, g. Així: tap, toc, pot; i també llop, antic, humit, malgrat els derivats lloba, antiga, humida.
2. Mots plans acabats en -id o en -it. càlid
Així, pàl·lid, àlgid, ràpid, àcid, càlid, escrits en id d'acord amb els derivats femenins acabats en da.
En canvi, implícit, explícit, il·lícit, tàcit, ínclit, escrits en it d'acord amb els derivats femenins en ta. D'altra banda, cal recordar que polit s'escriu en it, malgrat polida, perquè és un mot agut.
3. Mots acabats en un aplec consonàntic.
Si una paraula acaba en un aplec consonàntic, format per una consonant qualsevol més el so final p, t, c, aleshores el so final s'escriurà segons com soni i s'escrigui en els derivats. Per exemple, sordesa: sord; sortós: sort; supèrbia: superb; serpent: serp; l larga: llarg; arcada: arc.
11.2 Casos especials
Fa excepció a les normes els casos següents: 1. Els mots que acaben en les terminacions -leg, -gog, - etud, -itud. Així, biòleg, pedagog, pròfug, quietud, solitud. En canvi, virtut, escrit en t ja que la terminació no és -itud, sinó -irtut.
2. També fan excepció, entre d'altres els mots següents: càstig, nàufrag, mag, fred, fluid, sud, tub, cub, adob, club, àrab.
3. Les formes verbals de primera persona del present d'alguns verbs acaben en nc, tot i que altres formes verbals van amb ng medial. Així, tinc, vinc, venc, entenc, estenc, comprenc, acabades en c, malgrat la g de tingui, vingui, entengui, estengui, comprengui.
11.3 El so p, t, c a l'interior de mot i la t final muda
1. A fi de síl·laba, però no a final de mot sinó a l'interior d'una paraula, també existeix el dubte d'escriure el so p, t, c tal com sona, o bé en b, d, g. En aquest cas, cal consultar el diccionari i pensar, a més, que català-castellà solen coincidir. Així, apte, absolut, admetre, atleta, ignorar, icterícia.
Convé, però, tenir en compte la grafia dels mots següents: cognom, signar, augment, èczema, dissabte, subtil, dubte, de sobte, submergir, subministrar, subscriure, substituir, cabdal, cabdell, cabdill, pneumàtic.
2. A més de la t final muda de les formes verbals de gerundi (així anant, cantant, fent) i d'alguns adjectius (així elegant, intel·ligent, amatent), es tenen els casos especials tant, tan; quan, quant; gran.
a) Generalment tan es correspon amb el castellà "tan", i tant, amb "tanto". Així, tan acompanya adjectius i adverbis; en canvi, tant acompanya verbs i noms.
Per exemple a les frases: No és tan bonic com dius; és un home tan agradable!; s'hi està tan bé aquí; no ho fa tan malament; avui no fa tan fred com ahir; hem rigut tant!; no corris tant!
b) El mot quan indica "temps"; en canvi, quant significa "quantitat".
Així, Quan vindrà en Carles? Quant trigarà a venir? Quant fa que s'ha anat? Quan se n'ha anat? Quant val això? Quant en vols, de sucre?
c) El mot gran s'escriu sempre sense "d" final, malgrat el derivat "grandesa".
11.4 Le lletres C-Q
-Generalment, el so qua, que, qüi, quo sona com a diftong i, per tant, s'escriu en q. Així, els mots qüestió, quan, quantitat, qualitat, quaranta, quota de pagament, quasi.
Cal observar que s'ha d'evitar la pronúncia simple "curanta, custió, casi, calitat, cantitat".
-Hi ha uns pocs mots que tenen el so de "cu" escrit en c, ja que no formen diftong creixent. En tot cas, si el formen, aquest és decreixent. Així, cua d'animal, cuota d'animal, evacuar una zona, sense diftong, i cuina, cuir, cuirassa, cuitar, cuita-corrents, amb el diftong "ui" decreixent, com en el cas del mot truita.
Els femenins que es formen a partir d'un masculí acabat en"cu", s'escriuen en c, ja que no formen diftong. Per exemple, vacu: vàcua; innocu: innòcua; perspicu: perspícua; conspicu: conspícua.
En canvi, els femenins que es formen a partir d'un masculí acabat en "c", s'escriuen en q, ja que, en aquest cas, formen un diftong creixent. Així, oblic: obliqua; inic: iniqua; ventríloc: ventríloqua.
11.les lletres p t-c. b-d-g i q

More Related Content

11.les lletres p t-c. b-d-g i q

  • 4. 11.1 Les terminacions P-T-C, B-D-G PeTaCa BoDeGa
  • 5. A fi de mot o de síl·laba, les consonants sonores b, d, g (anomenades amb el mot "bo-de-ga") sonen com les sordes corresponents p, t, c (anomenades "pe-ta-ca").
  • 6. Les normes que s'han d'aplicar en aquest cas són les següents:
  • 7. 1. Mots aguts acabats en vocal i en el so p, t, c.
  • 8. El so p, t, c a fi d'una paraula aguda precedida de vocal, generalment s'escriu tal com sona: amb les lletres p, t, c, encara que els derivats s'escriguin en b, d, g. Així: tap, toc, pot; i també llop, antic, humit, malgrat els derivats lloba, antiga, humida.
  • 9. 2. Mots plans acabats en -id o en -it. càlid
  • 10. Així, pàl·lid, àlgid, ràpid, àcid, càlid, escrits en id d'acord amb els derivats femenins acabats en da.
  • 11. En canvi, implícit, explícit, il·lícit, tàcit, ínclit, escrits en it d'acord amb els derivats femenins en ta. D'altra banda, cal recordar que polit s'escriu en it, malgrat polida, perquè és un mot agut.
  • 12. 3. Mots acabats en un aplec consonàntic.
  • 13. Si una paraula acaba en un aplec consonàntic, format per una consonant qualsevol més el so final p, t, c, aleshores el so final s'escriurà segons com soni i s'escrigui en els derivats. Per exemple, sordesa: sord; sortós: sort; supèrbia: superb; serpent: serp; l larga: llarg; arcada: arc.
  • 15. Fa excepció a les normes els casos següents: 1. Els mots que acaben en les terminacions -leg, -gog, - etud, -itud. Així, biòleg, pedagog, pròfug, quietud, solitud. En canvi, virtut, escrit en t ja que la terminació no és -itud, sinó -irtut.
  • 16. 2. També fan excepció, entre d'altres els mots següents: càstig, nàufrag, mag, fred, fluid, sud, tub, cub, adob, club, àrab.
  • 17. 3. Les formes verbals de primera persona del present d'alguns verbs acaben en nc, tot i que altres formes verbals van amb ng medial. Així, tinc, vinc, venc, entenc, estenc, comprenc, acabades en c, malgrat la g de tingui, vingui, entengui, estengui, comprengui.
  • 18. 11.3 El so p, t, c a l'interior de mot i la t final muda
  • 19. 1. A fi de síl·laba, però no a final de mot sinó a l'interior d'una paraula, també existeix el dubte d'escriure el so p, t, c tal com sona, o bé en b, d, g. En aquest cas, cal consultar el diccionari i pensar, a més, que català-castellà solen coincidir. Així, apte, absolut, admetre, atleta, ignorar, icterícia.
  • 20. Convé, però, tenir en compte la grafia dels mots següents: cognom, signar, augment, èczema, dissabte, subtil, dubte, de sobte, submergir, subministrar, subscriure, substituir, cabdal, cabdell, cabdill, pneumàtic.
  • 21. 2. A més de la t final muda de les formes verbals de gerundi (així anant, cantant, fent) i d'alguns adjectius (així elegant, intel·ligent, amatent), es tenen els casos especials tant, tan; quan, quant; gran.
  • 22. a) Generalment tan es correspon amb el castellà "tan", i tant, amb "tanto". Així, tan acompanya adjectius i adverbis; en canvi, tant acompanya verbs i noms.
  • 23. Per exemple a les frases: No és tan bonic com dius; és un home tan agradable!; s'hi està tan bé aquí; no ho fa tan malament; avui no fa tan fred com ahir; hem rigut tant!; no corris tant!
  • 24. b) El mot quan indica "temps"; en canvi, quant significa "quantitat".
  • 25. Així, Quan vindrà en Carles? Quant trigarà a venir? Quant fa que s'ha anat? Quan se n'ha anat? Quant val això? Quant en vols, de sucre?
  • 26. c) El mot gran s'escriu sempre sense "d" final, malgrat el derivat "grandesa".
  • 28. -Generalment, el so qua, que, qüi, quo sona com a diftong i, per tant, s'escriu en q. Així, els mots qüestió, quan, quantitat, qualitat, quaranta, quota de pagament, quasi.
  • 29. Cal observar que s'ha d'evitar la pronúncia simple "curanta, custió, casi, calitat, cantitat".
  • 30. -Hi ha uns pocs mots que tenen el so de "cu" escrit en c, ja que no formen diftong creixent. En tot cas, si el formen, aquest és decreixent. Així, cua d'animal, cuota d'animal, evacuar una zona, sense diftong, i cuina, cuir, cuirassa, cuitar, cuita-corrents, amb el diftong "ui" decreixent, com en el cas del mot truita.
  • 31. Els femenins que es formen a partir d'un masculí acabat en"cu", s'escriuen en c, ja que no formen diftong. Per exemple, vacu: vàcua; innocu: innòcua; perspicu: perspícua; conspicu: conspícua.
  • 32. En canvi, els femenins que es formen a partir d'un masculí acabat en "c", s'escriuen en q, ja que, en aquest cas, formen un diftong creixent. Així, oblic: obliqua; inic: iniqua; ventríloc: ventríloqua.