![MORFOLOGIA FLEXIVA
ESBORRANY PROVISIONAL
147
QUADRE II.44
Formes bsiques dels numerals cardinals
Unitats Desenes Centenes Milers
Xifra Numeral Xifra Numeral Xifra Numeral Xifra Numeral Xifra Numeral
1
u,
un / una
11 onze 10 deu 100 cent 1.000 mil
2
dos /
dues
12 dotze 20 vint
3 tres 13 tretze 30 trenta
4 quatre 14 catorze 40 quaranta
5 cinc 15 quinze 50 cinquanta
6 sis 16 setze 60 seixanta
7 set 17 disset 70 setanta
8 vuit 18 divuit 80 vuitanta
9 nou 19 dinou 90 noranta
En parlars valencians, tenen formes particulars els numerals corresponents als nombres
8 (huit, pron. [w鱈t]), 17 (d竪sset), 18 (d鱈huit, pron. [d鱈wit]), 19 (d竪neu o d竪nou) i 80
(huitanta, pron. [wit叩nta]). En parlars balerics, igualment, tenen formes particulars els
numerals 17 (desset), 18 (devuit) i 19 (denou).
En els altres casos, els numerals tenen formes compostes totalment
regulars i transparents. Els constituents daquestes formes compostes
apareixen coordinats per mitj de la conjunci坦 i en el cas dels numerals que
van del vint-i-u al vint-i-nou, i juxtaposats en la resta de casos fins al
noranta-nou. Lexpressi坦 辿s igualment transparent i juxtaposada en el cas de
les centenes i els milers. A partir de les formes del quadre II.44 i de les
combinacions m辿s bsiques del quadre II.45 es poden obtenir tots els altres
numerals compostos.
Com podem observar en les formes reprodu誰des en el quadre II.45, el
guionet uneix els constituents de les formes compostes que representen les
desenes i les unitats, tant quan estan coordinats (vint-i-dos, vint-i-tres) com
quan estan juxtaposats (trenta-dos, trenta-tres), i les unitats i les centenes
(dos-cents, tres-centes), per嘆 no en la resta de casos (cent dos, dos mil, dos
milions) (cf. IV, 則 4.3.e).](https://image.slidesharecdn.com/14morfologiaquantificadors-150616110648-lva1-app6891/85/14-morfologiaquantificadors-3-320.jpg)
14 morfologiaquantificadors
- 1. MORFOLOGIA FLEXIVA ESBORRANY PROVISIONAL 145 Actualment, l炭s del relatiu compost com a determinant 辿s molt limitat: en general susa sense el nom (duna manera comparable al que hem vist per a quin). Per a m辿s informaci坦, cf. la part V. 14. LA MORFOLOGIA DELS QUANTIFICADORS La categoria l竪xica dels quantificadors 辿s integrada pels numerals, els quantitatius i els indefinits. Des dun punt de vista sintctic, els quantificadors es comporten t鱈picament com a especificadors nominals (tres ciutats, el quart poder, pocs aliments, certes experi竪ncies), tot i que, com veurem detalladament en la part V, tamb辿 poden acomplir funcions diferents, concretament nominals i pronominals: en les construccions un ter巽 de la poblaci坦, una quarta de sal, una dotzena de cl嘆txines, un miler de pgines, es pot considerar que els elements ter巽, quarta, dotzena i miler funcionen com a nuclis dun sintagma nominal (amb els especificadors un i una) i que els fragments de la poblaci坦, de sal, etc., funcionen com a complements daquest nucli, encara que semnticament lelement principal sigui poblaci坦, sal, etc.; i en les construccions No ha vingut ning炭 i No vull res, els elements ning炭 i res no modifiquen cap nucli nominal expl鱈cit ni impl鱈cit, i per tant es poden considerar pronoms. Des dun punt de vista semntic, els quantificadors delimiten duna manera m辿s o menys precisa lextensi坦 quantitativa de lelement que especifiquen o assenyalen algun tipus despecificaci坦 de carcter num竪ric. 14.1. LA MORFOLOGIA DELS NUMERALS En general, els numerals es caracteritzen perqu竪 especifiquen el nom com炭 concretant-ne lextensi坦 o lordre dins una s竪rie duna manera precisa. Atenent al tipus despecificaci坦 que aporten, els numerals es classifiquen en cardinals, ordinals, partitius, col揃lectius i multiplicatius. 14.1.1. La morfologia dels cardinals Els numerals cardinals (o, simplement, cardinals) designen una quantitat duna manera exacta i, en la major part dels casos, no admeten flexi坦 de g竪nere ni de nombre. En s坦n una excepci坦 els cardinals un i dos, i el cardinal cent, que solament presenta flexi坦 de g竪nere en el plural (quadre II.43).
- 2. GRAMTICA DE LA LLENGUA CATALANA ESBORRANY PROVISIONAL 146 QUADRE II.43 Numerals cardinals que admeten flexi坦 G竪nere Xifra Mascul鱈 Femen鱈 1 un una 2 dos dues 21 vint-i-un vint-i-una 22 vint-i-dos vint-i-dues 200 dos-cents dues-centes 300 tres-cents tres-centes En el cas dels numerals un i cent, loposici坦 de g竪nere sexpressa duna manera regular, per嘆 en el cas de dos es produeix una variaci坦 al揃lom嘆rfica en el radical. En els registres informals de certs parlars, el numeral dos no presenta flexi坦 de g竪nere: dos llapis, dos llibretes. Tanmateix, en els registres formals, cal mantenir sempre la variaci坦 de g竪nere del numeral dos: dos llapis, dues llibretes. La forma u t辿 valor nominal per a designar el nombre 1 (segons el context, es representa u o 1): lu, el n炭mero 1, Hi he posat un 1 en lloc dun 2, El n炭mero 1 es confon amb una ela. Aquesta forma susa tamb辿 en aposici坦 en casos com el dia 1 o l1 de gener (cf. IV, 則 5.3.2). El numeral un 辿s inherentment singular, per嘆 pot adoptar la forma plural en aquells casos en qu竪 especifica un nom amb el valor de pluralia tantum (cf. 則 11.4): Nom辿s hi van trobar unes tisores, Sols mhe comprat uns pantalons. Tots els numerals cardinals, daltra banda, presenten flexi坦 de nombre quan susen, per un proc辿s de conversi坦, com a noms: Aix嘆 s坦n vuits i nous, i cartes que no lliguen; una fonda de sisos. En canvi, tendeixen a mantenir-se invariables quan susen, tamb辿 per un proc辿s de conversi坦, com a adjectius: Van quedar per a les vuit (hores) en punt, la crisi del petroli dels (anys) setanta, els feli巽os (anys) vint, la d竪cada dels (anys) seixanta. Deixant de banda les variacions flexives, els cardinals que designen els primers nombres naturals i les desenes presenten formes bsiques (quadre II.44). Cal apuntar que lexpressi坦 de les desenes i les unitats no 辿s unitria per a tots els cardinals. En els numerals amb formes bsiques tenen un 炭nic constituent morfol嘆gic els que van de lonze al setze, mentre que del disset al dinou presenten dos constituents morfol嘆gics juxtaposats, amb lal揃lomorf di- (en lloc de deu, usat com a forma simple) per a lexpressi坦 de la desena. En el cas de les desenes, a partir de la tercera desena presenten la terminaci坦 - nta. Al costat daquests cardinals bsics, hi ha els numerals cent i mil, i els noms que designen pot竪ncies decimals (mili坦, miliard, bili坦, etc.) o una quantitat nul揃la (zero).
- 3. MORFOLOGIA FLEXIVA ESBORRANY PROVISIONAL 147 QUADRE II.44 Formes bsiques dels numerals cardinals Unitats Desenes Centenes Milers Xifra Numeral Xifra Numeral Xifra Numeral Xifra Numeral Xifra Numeral 1 u, un / una 11 onze 10 deu 100 cent 1.000 mil 2 dos / dues 12 dotze 20 vint 3 tres 13 tretze 30 trenta 4 quatre 14 catorze 40 quaranta 5 cinc 15 quinze 50 cinquanta 6 sis 16 setze 60 seixanta 7 set 17 disset 70 setanta 8 vuit 18 divuit 80 vuitanta 9 nou 19 dinou 90 noranta En parlars valencians, tenen formes particulars els numerals corresponents als nombres 8 (huit, pron. [w鱈t]), 17 (d竪sset), 18 (d鱈huit, pron. [d鱈wit]), 19 (d竪neu o d竪nou) i 80 (huitanta, pron. [wit叩nta]). En parlars balerics, igualment, tenen formes particulars els numerals 17 (desset), 18 (devuit) i 19 (denou). En els altres casos, els numerals tenen formes compostes totalment regulars i transparents. Els constituents daquestes formes compostes apareixen coordinats per mitj de la conjunci坦 i en el cas dels numerals que van del vint-i-u al vint-i-nou, i juxtaposats en la resta de casos fins al noranta-nou. Lexpressi坦 辿s igualment transparent i juxtaposada en el cas de les centenes i els milers. A partir de les formes del quadre II.44 i de les combinacions m辿s bsiques del quadre II.45 es poden obtenir tots els altres numerals compostos. Com podem observar en les formes reprodu誰des en el quadre II.45, el guionet uneix els constituents de les formes compostes que representen les desenes i les unitats, tant quan estan coordinats (vint-i-dos, vint-i-tres) com quan estan juxtaposats (trenta-dos, trenta-tres), i les unitats i les centenes (dos-cents, tres-centes), per嘆 no en la resta de casos (cent dos, dos mil, dos milions) (cf. IV, 則 4.3.e).
- 4. GRAMTICA DE LA LLENGUA CATALANA ESBORRANY PROVISIONAL 148 QUADRE II.45 Combinacions bsiques de numerals cardinals Exemples Combinaci坦 Xifra Numeral 21 vint-i-u, vint-i-un / vint-i- una 22 vint-i-dos / vint-i-dues vint + i + unitat 23 vint-i-tres 31 trenta-u, trenta-un / trenta- una 32 trenta-dos / trenta-dues desena + unitat 33 trenta-tres 200 dos-cents / dues-centes 300 tres-cents / tres-centesunitat + cents / centes 800 vuit-cents / vuit-centes 2.000 dos mil / dues mil 10.000 deu milunitat / desena / cent + mil 100.000 cent mil 14.1.2. La morfologia dels ordinals Els ordinals fan refer竪ncia a lordre o a la situaci坦 que ocupa una entitat dins una s竪rie. Des dun punt de vista morfol嘆gic, tots els ordinals es comporten com els adjectius de dues terminacions i presenten variaci坦 de g竪nere i de nombre. Els quatre primers ordinals presenten formes espec鱈fiques no relacionades amb les dels cardinals corresponents (quadre II.46). QUADRE II.46 Flexi坦 dels numerals ordinals que tenen formes espec鱈fiques NombrePosici坦 dins la s竪rie G竪nere Singular Plural Mascul鱈 primer primers 1 Femen鱈 primera primeres Mascul鱈 segon segons 2 Femen鱈 segona segones Mascul鱈 tercer tercers 3 Femen鱈 tercera terceres Mascul鱈 quart quarts 4 Femen鱈 quarta quartes
- 5. MORFOLOGIA FLEXIVA ESBORRANY PROVISIONAL 149 Tots els altres ordinals sobtenen afegint el sufix derivatiu -竪/-ena a la forma del cardinal corresponent, llevat del cas de deu, en qu竪, per raons hist嘆riques, es reempla巽a la u per s: des竪, desena (quadre II.47). QUADRE II.47 Flexi坦 dels numerals ordinals formats amb el sufix -竪/-ena NombrePosici坦 dins la s竪rie G竪nere Singular Plural Mascul鱈 cinqu竪 cinquens 5 Femen鱈 cinquena cinquenes Mascul鱈 sis竪 sisens 6 Femen鱈 sisena sisenes Mascul鱈 set竪 setens 7 Femen鱈 setena setenes Mascul鱈 vuit竪 vuitens 8 Femen鱈 vuitena vuitenes Mascul鱈 nov竪 novens 9 Femen鱈 novena novenes Mascul鱈 des竪 desens 10 Femen鱈 desena desenes Mascul鱈 onz竪 onzens 11 Femen鱈 onzena onzenes Mascul鱈 vint竪 vintens 20 Femen鱈 vintena vintenes Mascul鱈 vint-i-un竪 vint-i-unens 21 Femen鱈 vint-i-unena vint-i-unenes Mascul鱈 vint-i-dos竪 vint-i-dosens 22 Femen鱈 vint-i-dosena vint-i-dosenes Mascul鱈 cent竪 centens 100 Femen鱈 centena centenes Mascul鱈 mil竪 milens 1.000 Femen鱈 milena milenes Hi ha diversos ordinals que admeten formes alternatives a les delimitades fins ara. Es tracta dels ordinals prim (primer), ter巽 (tercer), quint (cinqu竪), sext (sis竪), s竪ptim (set竪), octau (vuit竪), d竪cim (des竪), vig竪sim (vint竪), etc., que, generalment, apareixen usats en expressions molt concretes (cosins prims, a prim son; els ter巽os dun castell; Carles V (llegit 束quint損), la quinta ess竪ncia, a la quinta forca, etc.), i, en certs casos, susen nominalitzats per a fer refer竪ncia als intervals musicals (una quinta, una sexta) o a les combinacions de versos (una d竪cima, una octava). M辿s enll dels exemples esmentats, els ordinals quint, sext, s竪ptim i octau es mantenen en la llengua corrent, mentre que la llengua culta tendeix a adoptar els ordinals cinqu竪, sis竪, set竪 i vuit竪, respectivament.
- 6. GRAMTICA DE LA LLENGUA CATALANA ESBORRANY PROVISIONAL 150 Els numerals cardinals es poden usar amb valor ordinal quan es posposen a un nom i shi pot pressuposar el nom n炭mero. Aix鱈, la fila (n炭mero) u, la pgina (n炭mero) trenta- dos. Tamb辿 es poden usar amb valor dordinals els cardinals superiors a deu posposats a noms propis: Joan XXIII (llegit 束vint-i-tres損) per嘆 Ramon Berenguer IV (llegit 束quart損). 14.1.3. La morfologia dels partitius, els col揃lectius i els multiplicatius Els partitius o fraccionaris assenyalen una part dun conjunt numerable o quantificable i, llevat de mig (amb les variants flexives mitja, mitjos i mitges), tenen formes id竪ntiques a les dels numerals ordinals corresponents: un quart (1/4), tres cinquens (3/5). Conv辿 notar que la forma per a 1/3 辿s ter巽 un ter巽 (1/3); dos ter巽os (2/3), i que en comptes de des竪, cent竪 i mil竪 se solen usar les formes d竪cim (1/10), cent竪sim (1/100) i mil揃l竪sim (1/1.000). Mig, amb flexi坦 de g竪nere i nombre, 辿s l炭nic partitiu que funciona com a especificador nominal (cf. 則 10.1.6): Abocava mig cos per la finestra, Es partiren mitja taronja, Canvien les mitges soles de les sabates, Ho sabia mig Val竪ncia. Els altres partitius tenen funcions exclusivament nominals: La meitat de nosaltres hi 辿rem, Treballant el ter巽 que tu rendia el triple, tres quarts de pollastre, un d竪cim dels guanys. En la major part dels casos sol 辿sser m辿s freq端ent la construcci坦 partitiva formada amb un ordinal (a partir de tercer) i el nom part (o fracci坦, davant unitats de mesura): la tercera part, la quarta part; una d竪cima (part) de la collita; tres d竪cimes (fraccions) de segon; una milion竪sima (fracci坦) de gram. Els col揃lectius fan refer竪ncia a conjunts formats per un nombre concret dentitats i, en la major part dels casos, sexpressen per mitj de les formes femenines dels ordinals: una dotzena (dous), una trentena (de persones), una centena (de manifestants), etc. Tenen, per嘆, forma espec鱈fica, generalment masculina, col揃lectius com parell (2), tern i terna (3), q端ern (4), quintern (5), centenar (100), milenar i miler (1.000). Al costat dels col揃lectius esmentats susen en contextos molt espec鱈fics els mots duo (2) i trio (3): un duo darpa i obo竪, un trio dasos. Aix鱈 mateix, t辿 valor col揃lectiu l炭s nominalitzat del diminutiu dalguns ordinals en la designaci坦 de determinades combinacions de versos (quartet, quarteta) o de peces musicals i conjunts de m炭sics (trio, quartet). Pren tamb辿 aquest valor el diminutiu nominalitzat de certs cardinals quan designa grups de notes musicals (doset, treset). Des del punt de vista sintctic, els col揃lectius constitueixen una excepci坦 en el si de la categoria dels quantificadors, atesa la seva incapacitat per a funcionar com a especificadors del nom; les seves funcions es limiten a les nominals: un quintet, la segona quinzena dabril, un centenar de raons. Els multiplicatius designen el nombre de vegades que saugmenta una entitat i, amb lexcepci坦 de doble, presenten flexi坦 de g竪nere (quadre II.48).
- 7. MORFOLOGIA FLEXIVA ESBORRANY PROVISIONAL 151 QUADRE II.48 Flexi坦 dels numerals multiplicatius G竪nereFactor multiplicador Mascul鱈 Femen鱈 2 doble (o duple) doble (o dupla) 3 triple tripla 4 qudruple qudrupla 5 qu鱈ntuple qu鱈ntupla 6 s竪xtuple s竪xtupla 7 s竪ptuple s竪ptupla 8 嘆ctuple 嘆ctupla 9 n嘆nuple n嘆nupla 10 d竪cuple d竪cupla 100 c竪ntuple c竪ntupla Cal tenir en compte, amb tot, que els multiplicatius tenen variaci坦 de g竪nere quan sapliquen a expressions de magnituds (Them esperat la qudrupla estona que tu, una dosi tripla), per嘆 es comporten com a invariables quan es refereixen al nombre delements que componen alguna cosa (la triple alian巽a, la qudruple confrontaci坦). El valor dels multiplicatius sovint sexpressa per mitj de la per鱈frasi x vegades m辿s. Aquesta per鱈frasi, de fet, 辿s el procediment m辿s habitual, sobretot en els casos superiors a qudruple. 14.2. LA MORFOLOGIA DELS QUANTITATIUS Els quantitatius designen una quantitat duna manera vaga, general o imprecisa. Des dun punt de vista estrictament morfol嘆gic, els quantitatius poden 辿sser variables o invariables tant pel que fa al g竪nere, com ocorre amb els adjectius, com pel que fa al nombre. La categoria dels quantificadors inclou tamb辿 una subclasse dadverbis, for巽a productiva en la llengua, els quals no tractarem ara. En aquest sentit, no cal dir que la variaci坦 morfol嘆gica en els quantificadors nom辿s es produeix quan funcionen com a especificadors del nom (moltes persones), per嘆 no quan s坦n adverbis (molt bona, molt lluny, molt grans, mengen molt). Presenten flexi坦 completa els quantitatius bastant, molt, poc, quant, qui- sap-lo i tant; t辿 flexi坦 de nombre, per嘆 no de g竪nere, gaire (quadre II.49).
- 8. GRAMTICA DE LA LLENGUA CATALANA ESBORRANY PROVISIONAL 152 QUADRE II.49 Flexi坦 dels quantitatius Singular Plural Mascul鱈 Femen鱈 Mascul鱈 Femen鱈 bastant bastanta bastants bastantes molt molta molts moltes poc poca pocs poques quant quanta quants quantes qui-sap-lo qui-sap-la qui-sap-los qui-sap-les tant tanta tants tantes gaire gaires En parlars balerics, tanmateix, gaire mant辿 el carcter invariable que tenia originriament aquest quantificador: No hi havia gaire assistents. Bastant tenia, en la llengua antiga, un funcionament diferent i no presentava flexi坦 de g竪nere, particularitat que ha pervingut fins a la llengua escrita moderna, en qu竪, tanmateix, la flexi坦 de g竪nere 辿s corrent i acceptada. Aquest quantitatiu no 辿s propi dels estils de parla m辿s espontanis dels parlars valencians, on susa prou. No tenen cap classe de flexi坦 els quantitatius m辿s, menys, prou, massa, for巽a, que i gens. En la llengua parlada es constata una certa tend竪ncia a dotar alguns daquests quantitatius de flexi坦 de nombre. Aquest 辿s el cas de prou (que en certs parlars tamb辿 presenta el femen鱈 anal嘆gic prouta), massa i for巽a, amb els plurals anal嘆gics prous (i proutes), masses i forces, que no transcendeixen als registres formals. Aquesta tend竪ncia no es produeix en el cas dels quantitatius m辿s i menys, inherentment plurals, en el cas del quantitatiu gens, inherentment singular, ni en el cas de que. En parlars balerics tamb辿 susen els indefinits invariables manco (menys) i pus (m辿s), aquest usat solament en contextos negatius, condicionals i interrogatius (No en vull pus, En vols pus?). Quant als usos sintctics dels quantitatius, cf. la part V. 14.3. LA MORFOLOGIA DELS INDEFINITS Dins la categoria dels quantificadors, els indefinits es caracteritzen perqu竪 aporten una significaci坦 dindeterminaci坦 o vaguetat. Des del punt de vista sintctic, els indefinits poden 辿sser pronoms o b辿 funcionar com a especificadors, i en molts casos presenten formes espec鱈fiques per a cadascuna daquestes funcions.
- 9. MORFOLOGIA FLEXIVA ESBORRANY PROVISIONAL 153 14.3.1. La morfologia dels indefinits amb funci坦 especificadora La major part dels indefinits presenten flexi坦 de g竪nere i nombre (quadre II.50). QUADRE II.50 Flexi坦 dels indefinits que tenen funci坦 especificadora Singular Plural Mascul鱈 Femen鱈 Mascul鱈 Femen鱈 algun alguna alguns algunes altre altra altres altres cert certa certs certes mateix mateixa mateixos mateixes tot tota tots totes un una uns unes A part de les particularitats de flexi坦 davant noms propis geogrfics (cf. 則 10.1.6), tot no presenta flexi坦 de nombre quan t辿 un carcter eminentment distributiu (acostat, per exemple, al que t辿 qualsevol): M辿s enll de tot acte i de tot desig, Tota regla t辿 les seves excepcions. Dins daquest grup cal incloure igualment altres indefinits usats en mbits m辿s restringits. Es tracta de qualcun / qualcuna / qualcuns / qualcunes algun (En queda qualcuna), propi de parlars balerics, i mant / manta / mants / mantes nombrosos (Hi va haver danar mantes vegades), arcaic i propi de registres marcadament formals. Daltra banda, 辿s propi de parlars valencians lindefinit ningun / ninguna / ninguns / ningunes cap (No va suspendre ningun alumne), per b辿 que en registres formals cal emprar la forma equivalent i general cap (No va suspendre cap alumne). Lindefinit cadascun o cada un tota persona o tota cosa nom辿s presenta flexi坦 de g竪nere (cadascuna o cada una), i va sempre seguit de la preposici坦 de (cadascun dels assistents). Tamb辿 presenten flexi坦 de g竪nere alguns indefinits que s坦n inherentment plurals i que, per tant, sols tenen formes plurals. Es tracta, concretament, dels indefinits diversos / diverses de mena diversa o m辿s dun (He adquirit diversos rellotges), varis / vries de mena diversa (En aquesta q端esti坦, les opinions s坦n vries) i ambd坦s / ambdues lun i laltre (Ambd坦s experts ho van considerar inviable), i de lindefinit compost uns quants / unes quantes m辿s dun (Tinc uns quants llibres que et poden agradar). Conv辿 tenir present que varis es posposa sempre al nom que especifica: aparells varis, trifulgues vries. Un altre grup dindefinits est format pels que tenen flexi坦 de nombre per嘆 no de g竪nere; es tracta de tal / tals aquest i no un altre (No vull sentir
- 10. GRAMTICA DE LA LLENGUA CATALANA ESBORRANY PROVISIONAL 154 tal cosa!) i qualsevol / qualssevol un, sense prefer竪ncia respecte als altres (No eren unes persones qualssevol). En el cas de qualsevol, la forma del singular i la del plural tenen la mateixa pronunciaci坦, cosa que segurament ha afavorit la formaci坦 del plural anal嘆gic, i no acceptable, qualsevols. Aquest indefinit tamb辿 posseeix les formes arca誰tzants qualsevulla i qualssevulla, pr嘆pies 炭nicament de registres marcadament formals. En parlars balerics, daltra banda, susa tamb辿 lindefinit qualque algun (Si vols qualque cosa, trucam). Aquest indefinit pot adoptar la forma plural qualques, per嘆 generalment se solen usar amb aquest valor locucions del tipus un parell (fent refer竪ncia a dos elements), una partida, uns quants. No admeten flexi坦 els indefinits cada i cap, inherentment singulars, ni diferents, inherentment plural. Tamb辿 t辿 un carcter inherentment plural lindefinit sengles, propi de registres marcadament formals: un home i una dona amb sengles cistells (amb un cistell cadascun). 14.3.2. La morfologia dels indefinits amb funci坦 pronominal La major part dels indefinits amb funci坦 pronominal presenten una forma id竪ntica o relacionada amb els que es comporten com a especificadors, com podem observar en el quadre II.51, on les formes pronominals sacaren amb les formes especificadores corresponents (en el cas que nhi hagi). QUADRE II.51 Correspond竪ncia entre les formes pronominals i les formes especificadores dels indefinits Forma pronominal Forma especificadora alg炭 algun / alguna / alguns / algunes altre altre / altra / altres altri cada u cada un / cada una cadasc炭 cadascun / cadascuna hom (o un hom) ning炭 qualsevol qualsevol / qualssevol quelcom res tal tal / tals tot tot / tota / tots / totes tothom un / una / uns / unes un / una / uns / unes
- 11. MORFOLOGIA FLEXIVA ESBORRANY PROVISIONAL 155 Les formes pronominals alg炭, hom, ning炭, tothom, altri, cada u, cadasc炭 i qualsevol es refereixen a persones. Conv辿 notar que, en general, un altre (o alg炭 altre o, segons el context, cap altre) 辿s m辿s usual que altri (que forma part dexpressions com casa daltri, treballar per compte daltri). A m辿s de les formes pronominals res, ning炭 i tothom, tampoc no tenen formes paral揃leles amb funci坦 despecificadors hom un (o la variant composta un hom), quelcom alguna cosa i larca誰tzant quisvulla qualsevol persona, totes tres pr嘆pies de registres marcadament formals. Deixant de banda els indefinits que tenen la mateixa forma en tots dos casos i els indefinits amb funci坦 pronominal que no tenen formes paral揃leles amb funci坦 especificadora, cal remarcar loposici坦 formal que sestableix si la forma pronominal acaba en u t嘆nica i lespecificadora masculina singular t辿 una forma acabada en u t嘆nica seguida de n: alg炭/algun, cadasc炭/cadascun (o cada u / cada un). Aquest tipus doposici坦 formal ja ha estat apuntada en altres casos, i respon al fet que la consonant nasal es mant辿 en posici坦 final absoluta en formes usades en contextos prenominals (algun dia, cadascun dels meus amics), per嘆 no en formes que no funcionen com a modificadors prenominals (cf. 則 10.3.a): Alg炭 sacosta, Cadasc炭 辿s lliure de fer el que vol. La mateixa oposici坦 formal es retroba en parlars valencians en el cas de la forma especificadora ningun i la pronominal general ning炭, i de la forma especificadora un i la pronominal u. En parlars balerics, igualment, aquesta relaci坦 tamb辿 es d坦na en el cas de la forma especificadora qualcun i la pronominal qualc炭.