際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
LaTossadeMontbui
HISTRIA
Amb la caiguda de lImperi Rom, les terres de lactual Montbui van passar a mans dels visigots fins que, a lany
711, els musulmans van ocupar la Pen鱈nsula. Els francs, per嘆, van reconquerir part dels territoris que havien
ocupat els musulmans deixant lactual Montbui en ple territori de frontera: la Marca Hispnica. Malgrat tots
els canvis de dominacions, tant al mass鱈s com al cim de La Tossa es va mantenir un nucli de poblaci坦.
Durant el primer mil揃lenni es pot documentar un pujar i baixar relativament freq端ent dels pobladors que va
estretament lligat als per鱈odes de bonan巽a i seguretat, i tamb辿 als de conflicte i m辿s perill. Aix鱈 doncs, en
竪poques de pau, els pobladors buscaren la productivitat de les terres, i en 竪poca de conflicte, es despla巽aven a
la seguretat del cim de la Tossa.
L'ESGLSIA DE SANTA MARIA DE LA TOSSA
Lesgl辿sia de Santa Maria de la Tossa, del segle X, 辿s un dels conjunts alt medievals m辿s interessants de
Catalunya, la seva hist嘆ria es remunta a lany 987, quan el bisbe Froi, al mateix temps que erigia la torre del
castell, va construir al costat una s嘆lida esgl辿sia.
Despr辿s duns anys dabandonament a causa duna forta sequera a la zona, el bisbe Oliba va cedir les terres,
amb lobligaci坦 de repoblament, a Guillem de Mediona, el qual repr竪n les obres de lesgl辿sia i el castell. Va ser
consagrada el 1032 pel Bisbe Oliba, impulsor del proc辿s de repoblaci坦 de la comarca.
CASTELL DE LA TOSSA
Propera a lesgl辿sia shi troba una torre rectangular dangles arrodonits, del segle X, que formava part dun
sistema defensiu m辿s extens, un castell termenat que comprenia tot el cim de la muntanya. Aquesta
fortificaci坦 es correspon a la medieval l鱈nia fronterera que seguia el carener de la serra de Queralt.
Segons un document conservat a lArxiu Capitular de Vic, la fortificaci坦 ja existia lany 936. Lany 970 el comte
Borrell II de Barcelona va adjudicar aquesta zona al bisbe de Vic per tal dassegurar-ne el repoblament de la
comarca. El bisbe Froi de Vic, per tal de protegir als repobladors de la zona va fer reedificar el castell i la
capella. No va ser fins lany 1023 que el bisbe de Vic, Oliba, encomana a Guillem de Mediona la reconstrucci坦 del
castell que fou acabat lany 1035 aproximadament.
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)
La Tossa de Montbui (Anoia)

More Related Content

La Tossa de Montbui (Anoia)

  • 2. HISTRIA Amb la caiguda de lImperi Rom, les terres de lactual Montbui van passar a mans dels visigots fins que, a lany 711, els musulmans van ocupar la Pen鱈nsula. Els francs, per嘆, van reconquerir part dels territoris que havien ocupat els musulmans deixant lactual Montbui en ple territori de frontera: la Marca Hispnica. Malgrat tots els canvis de dominacions, tant al mass鱈s com al cim de La Tossa es va mantenir un nucli de poblaci坦. Durant el primer mil揃lenni es pot documentar un pujar i baixar relativament freq端ent dels pobladors que va estretament lligat als per鱈odes de bonan巽a i seguretat, i tamb辿 als de conflicte i m辿s perill. Aix鱈 doncs, en 竪poques de pau, els pobladors buscaren la productivitat de les terres, i en 竪poca de conflicte, es despla巽aven a la seguretat del cim de la Tossa. L'ESGLSIA DE SANTA MARIA DE LA TOSSA Lesgl辿sia de Santa Maria de la Tossa, del segle X, 辿s un dels conjunts alt medievals m辿s interessants de Catalunya, la seva hist嘆ria es remunta a lany 987, quan el bisbe Froi, al mateix temps que erigia la torre del castell, va construir al costat una s嘆lida esgl辿sia. Despr辿s duns anys dabandonament a causa duna forta sequera a la zona, el bisbe Oliba va cedir les terres, amb lobligaci坦 de repoblament, a Guillem de Mediona, el qual repr竪n les obres de lesgl辿sia i el castell. Va ser consagrada el 1032 pel Bisbe Oliba, impulsor del proc辿s de repoblaci坦 de la comarca. CASTELL DE LA TOSSA Propera a lesgl辿sia shi troba una torre rectangular dangles arrodonits, del segle X, que formava part dun sistema defensiu m辿s extens, un castell termenat que comprenia tot el cim de la muntanya. Aquesta fortificaci坦 es correspon a la medieval l鱈nia fronterera que seguia el carener de la serra de Queralt. Segons un document conservat a lArxiu Capitular de Vic, la fortificaci坦 ja existia lany 936. Lany 970 el comte Borrell II de Barcelona va adjudicar aquesta zona al bisbe de Vic per tal dassegurar-ne el repoblament de la comarca. El bisbe Froi de Vic, per tal de protegir als repobladors de la zona va fer reedificar el castell i la capella. No va ser fins lany 1023 que el bisbe de Vic, Oliba, encomana a Guillem de Mediona la reconstrucci坦 del castell que fou acabat lany 1035 aproximadament.