Reportatge sobre Conill poc temps després de ser abandonat. Setembre 1983.
1 of 3
Download to read offline
More Related Content
Conill. Escrit Setembre 1983 a "L'Imprès".
1. CONILL:
La mort
d'un
poblé
Vora el barranc de Sant Gil, a l'antic
municipi de La Figuerosa, avui terme
municipal de Tàrrega, resta encara
dempeus, un bell i aíllat indret, que
després de nou-cents anys d'existèn-
cia s'escarrassa en mantenir la seva
dignitat, malgrat patir la més greu de
les malalties que mai pugui afectar a
un poble: el despoblament.
El poble de Conill, fou conquerit pels
volts de l'any 1075, pel Comte Ermen-
gol IV d'Urgell, i es troba situat en un
Jaume Ramon i Pere Boix
petit turó a 350 m. d'altitud. L'indret
està format bàsicament per cinc cases
pairals - Cal Palou, Cal Pont, Cal Cin-
ca, Cal Vilafranca i Cal Frare-, i l'es-
glésia, construïdes o reedificades se-
gons la seva configuració actual, a·
principis del segle XVlll, tot coincidint
amb el revifament econòmic i demo-
gràfic de les nostre comarques.
Abans, però, l'indret havia estat poblat
des dels temps de la conquesta, tal i
com encara ens ho donen a entendre,
determinades construccions de caire
medieval que hom pot contemplar, i
l'existència de documents històrics,
com aquell que ens parla de la
pertinença de l'església de Conill, a la
Canònica de Solsona l'any 1151.
Les cinc cases abans esmentades,
es repartien la quasi totalitat de les ter-
res de conreu de Conill. Entre totes
elles, s'havia arribat a concertar un
acord de poble, segons el qual i per tal
d'evitar la disgregació del patrimoni
pairal, s'impedia l'assentament de cap
més família o la construcció de cap
més casa a Conill. Cal Palou, era la ca-
sa més forta del terme i probablement
la més antiga; a més disposava d'un
molí d'oli, el qual fou traslladat l'any
1980 al Parc de Sant Eloi de Tàrrega.
Avui però, a Conill no hi viu ningú.
Després de quatre anys de solicitud,
Conill s'ha transformat en una prova
més de la vergonyant apatia humana,
que insensible a tot provoca la frenèti-
ca destrucció d'indrets carregats d'art i
d'història.
Una ennuvolada tarda d'enguany, a
finals de primavera, l'equip de repor-
tatges de «L'Imprès», es traslladà a
Conill, per comprovar sobre el terreny,
les dimensions reals del saqueig, a que
havia estat sotmés aquest petit indret
que malgrat no semblar-ho, també és
casa nostra.
La petita església, de senzilla i acura-
da perfecció, havia estat espoliada en
el seu interior de tots els racons més
íntims. D'una tomba furgada, en resta-
va només com a demostració maca-
bra, la sotana estripada del clergue i
doctor en teologia fill de Conill, que
havia estat enterrat allí, tal i com ho
anunciava la làpida de pedra, que d'un
cop de roc, algun cercador de tresors,
va trencar en quatre trossos.
13
"L'IMPRÈS". Setembre 1983
2. Sense cap mena de dificultat, vam
poder anar de casa en casa, accedint-
hi per les esbotzades portes, contem-
plant arreu la destrucció i l'abandona-
ment dels vells i dignes casals. Enlloc
hi restava res, només els cellers i algu
na golfa es mantenien intactes per la
impossibilitat dels depredadors
d'endur-se alguna cosa.
. ..
Les grans sales 1les nombroses cam-
bres de Cal Palou, estaven buides de
tot, enlloc estri o moble, els sostres en-
runats, els finestrals oberts i amb els
vidres trencats copejaven al compàs
del vent. En una petita cambra, despu-
llada de tot, només hi restaven escam-
pats per terra un munt de papers. Evi-
dentment els papers no interessen a
ningú, per això, vam iniciar en aquell
precís instant, una tria acurada, per tal
de veure si podíem salvar algun docu-
ment que aportés dades que ens aju-
dessin a conèixer millor la història de
Conill.
D'aquell escampall de· paperassa,
n'aconseguírem destriar una vintena.
Tots ells daten del segle passat, nou
dels quals els hem classificat com a do-
cuments públics, per tractar-se d'afers
adreçats pel o al Sr. Alcalde Pedani o
Bayle de Conill. Aquests documents
van de l'any 1816 al 1866. Els altres on-
ze documents privats, ja que aporten
dades econòmiques i administratives
de Cal Palou i de les seves activitats
agràries. Aquests documents van de
l'any 1819 al 1878.
Aquests documents, dels quals en
donem una relació detallada al marge,
han estat lliurats a l'«Arxiu Històric
Municipal de Tàrrega», i són per ara,
l'únic testimoni històric que disposa de
l'antic municipi de La Figuerosa, el
qual comprenia els pobles d'Altet, Riu-
dovelles i Conill, tots ells foren agre-
gats l'any 1969, al terme municipal de
Tàrrega juntament amb els pobles de
El Talladell, Claravalls i Santa Maria de
Montmagastrell. Quan s'efectuà la in-
tegració, els documents de l'arxiu de
La Figuerosa, no foren lliurats al de Tà-
rrega, i actualment es donen per desa-
paraguts.
3. Conill no hauria de seguir essent
l'exemple de la mort d'un poble.
Aquestes contrades nostres, plenes de
cultura i d'història, necessiten de la
sensibilització de tots, per evitar que
l'inexorable pas del temps, continuï
amb la destrucció del nostre patrimoni
arquitectònic, cultural i ecològic.
DOCUMENTS PÚBLICS:
1. 3 de desembre de 1816. Factura de 6
lliures pagades pel lloc de Conill al Sr.
Licenciado Granados, per mà d'en An-
tonio Palou Bayle de Conill.
2. 31 de març de 1830. Circular d'«lnten-
dencia de la Provincia de Cataluña».
Barcelona .
3. 11 de setembre de 1830. Circular d'ln-
tendencia de la Provincia de Cataluña.
Barcelona.
4. 26 de setembre de 1830. Circular del
Gobierno Militar de Lérida.
5. 20 de maig de 1833. Rebut de quaranta
reals, signat per en Carlos Ribera. en-
carregat de la Policia i Alcaldia de Tàr-
rega i adreçat al Bayle de Conill.
6. 3 de gener de 1848. Comunicat signat
per l'Alcalde d'Altet, Sr. Juan Torres i
adreçat al Sr. Alcalde Pedani de Co-
nill, exigint el pagament de la contri-
bució.
7. 22 de març de 1848. Comunicat de l'Al-
caldia d'Altet. a l'Alcalde Pedani de
Conill, per tal d'arreglar el repartiment
dels consums.
8. 21 de setembre de 1848. Comunicat
adreçat als Alcaldes Pedanis de La Fi-
Conill. per tal
que passin a recollir els bitllets i resol-
dre si se'ls vendran. Signat per l'Alcal-
de d'Altet, Gilabert.
9. 28 de desembre de 1866. Joan Palou
comunica a l'Alcalde d'Altet que ja ha
obert el molí d'oli de Conill.
DOCUMENTS PRIVATS
A - 16 de febrer de 1871. En Ramon Figue-
res, confessa haver rebut 800 lliures,
moneda catalana de Raimunda Palou i
Gomà.
B - 24 de gener de 1819. Pere Sanrama de
Tlirrega, diu que ha rebut 6 onzes d'or
d'en Anton Palou de Conill, que els
deia a Don Joan Francesc. A més ha
pagat 80 duros.
C· Pagaments de les famílies de Conill:
Palou, Masieta. Pont, Frare, Carden-
yós d'Altet, Alsinella, Trilla, Mesegué,
Salat de Tàrrega i Segalà.
D - Testament de na Francesca Pont i Pa-
lou.
E - 31 de gener de 1844. Carta de paga-
ment de Joan Mestre de Lleida a Joan
Palou de Conill.
F - Relació del gra collit en les diverses
partides del terme: Tros de la Lió, La
Llicuna. Lloc de Monroig, Clot del Re-
gué, Plans i Maria, L'espesta, Tros de
l'era i Tros de Santa Maria.
G • 30 d'abril de 1846. Salvador Figueres ha
rebut 16 quarteres d'oli d'Anton Palou.
11 de febrer de 1854. Salvador Figueres
ha rebut 16 quarteres d'oli, d 'Anton
Palou.
H - Anotació de les olives collides i de les
moltes fetes.
l - Anotació de les olives que va pagar en
Josep de la Marieta, l'any 1830.
J • Relació de la palla a quintar l'any 1878,
segons el compte d'en Josep Fitó de
l'Hostal de Tarroja.
K - 13 de setembre de 1849. Deutes impa-
gats a Ramon Palou de Conill.
15