2 excretor
- 2. EXCRECI ? Proc辿s mitjan巽ant el qual les c竪l揃lules del cos poden eliminar els productes de rebuig que es formen a causa de la seva activitat metab嘆lica. Excreci坦 = defecaci坦 ? NONO LA DEFECACI 辿s leliminaci坦 de restes daliments no digerits al tub digestiu juntament amb bacteris, a trav辿s de lanus (femta) 1. Concepte dexcreci坦
- 3. Substncies excretades CO2 Respiratori . H2O Sobretot amb lorina i la suor, per嘆 tamb辿 amb laire exhalat. Urea Format a partir daminocids. Sexcreta amb lorina i amb la suor. Sals i altres substncies nocives que sexcreten majoritriament amb lorina. rgans excretors: ronyons, pulmons, glndules sudor鱈pares i fetge.
- 4. Obtenci坦 de nutrients i daigua Aparell digestiu Aportaci坦 dO2 i eliminaci坦 de CO2 Aparell respiratori Eliminaci坦 de residus i control del volum dH2O i concentraci坦 de sals Aparell urinari (ronyons) Transport de nutrients, O2 i residus Aparell circulatori Regulaci坦 de la temperatura corporal Pell, aparell circulatori i respiratori Control dels processos homeosttics Sistema nervi坦s i Concepte d'home嘆stasi Equilibri entre els canvis que es produeixen en el medi que envolta la c竪l揃lula (intercel揃lular) i els mecanismes encarregats de restituir les condicions adequades perqu竪 puguin sobreviure
- 5. Funcions de laparell excretor Funci坦 reguladora: controla la quantitat daigua i la proporci坦 de les substncies 炭tils contingudes a la sang, com ara la glucosa i les sals minerals. Funci坦 depuradora: elimina les substncies de rebuig produ誰des per les c竪l揃lules i els productes nocius presents a la sang. Funci坦 endocrina menor: el ronyons secreten algunes hormones
- 6. Ronyons (2) Vies urinries: - Ur竪ters (2) - Bufeta - Uretra. 2. Anatomia de laparell urinari
- 7. 2.1. Estructura macrosc嘆pica del rony坦 Localitzaci坦: A cada costat de la columna vertebral, entre les regions dorsal i lumbar. El rony坦 dret est una mica m辿s vall que lesquerre, sota el fetge. Forma: Mongeta. Color: vermell violaci. Mida en adult: 12 cm (llarg) x 3 cm (gruix) x 7 cm (ample) Pes en adult: aprox. 150 gr. Funci坦: Filtrar la sang i separar la urea, lexc辿s de sals i altres substncies residuals, formant lorina.
- 8. De dins cap a fora: -Cpsula renal: Membrana transparent i fibrosa. A誰lla davant infeccions. -Cpsula adiposa o greix perirenal: Protecci坦 i fixaci坦. -Fscia renal: teixit conjuntiu que separa el greix perirenal del pararenal -Glndules suprarenals, adrenals o cpsules suprarenals: glndules endocrines en forma de triangle situades sobre els ronyons. S鱈ntesi de corticosteroides i catecolamines (cortisol i adrenalina)
- 9. 2.2. Estructura microsc嘆pica del rony坦 - C嘆rtex renal: Part externa i groguenca, daspecte granulat degut a que cont辿 els corpuscles de Malpighi. - Medul揃la renal: Part interna, formada per les pirmides de Malpighi (t炭buls renals) - Calzes menors: v竪rtex de les pirmides, per on desemboca lorina formada. - Calzes majors: formats per la uni坦 de 2 o m辿s calzes menors
- 11. - Ili renal: Fissura vertical profunda que es troba a la part c嘆ncava del rony坦, per on surten vasos sanguinis, limftics, nervis i la pelvis renal. - Pelvis renal: Dilataci坦 amb forma dembut, que continua amb l'ur竪ter.
- 13. NEFRONA -Aproximadament 1.000.000 de nefrones a cada rony坦. Unitat funcional del rony坦.
- 14. Corpuscle renal Glom竪rul de Malpighi. Grup de capil揃lars que reben la sang a trav辿s de larteriola aferent, sortint despr辿s per larteriola eferent. Rodejat per la cpsula de Bowman. Cpsula de Bowman Doble capa amb espai lliure a l'interior, per a la recollida dorina filtrada.
- 15. T炭buls renals T炭bul proximal: Des del corpuscle renal fins a la nansa de Henle. T辿 traject嘆ria espiral Nansa de Henle: T辿 forma de U i consta de: - Branca descendent. s prima i arriba fins la medul揃la renal - Branca ascendent. M辿s gruixuda. T炭bul distal: Part sinuosa propera al seu propi glom竪rul. T炭bul col揃lector: s recte i connecta amb els t炭buls distals de varies nefrones.
- 19. 2.3. Els ur竪ters Localitzaci坦: Conductes que van dels ronyons a la bufeta, per la cara posterior. Longitud: Aproximadament 25 cm. Funci坦: Conduir lorina fins a la bufeta, on penetren a trav辿s del tr鱈gon. Musculatura llisa
- 20. 2.4. La bufeta urinria Localitzaci坦: Part inferior de labdomen, darrera el pubis. En lhome una mica mes amunt, per la pr嘆stata, i en la dona m辿s endavant, per l炭ter. Longitud: Aproximadament 10 cm. Funci坦: Emmagatzemar lorina fins al moment de la micci坦. Capacitat: 200-300 ml dorina. Per嘆 les seves parets es poden distendre fins arribar a els 2 l. Musculatura llisa Formada per: cos, tr鱈gon i coll vesical. Esf鱈nter intern (involuntari).
- 22. 2.5. La uretra Conducte fibromuscul嘆s que porta lorina de la bufeta a l'exterior. Dona: 2,5 - 6 cm. Orifici uretral o meat urinari per davant la vagina. Home: De 15 a 20 cm de llarg. s un conducte urogenital (orina i semen) Travessa la pr嘆stata i el penis fins arribar al meat urinari. - Uretra prosttica - Uretra membranosa - Uretra esponjosa
- 24. 3. Fisiologia de laparell urinari Funci坦 principal: mantenir el medi intern adequat, en composici坦 i volum. Control de la pressi坦 arterial Control de la hematopoesi Conversi坦 de la vitamina D3 Regulaci坦 del PH Depuraci坦 de la sang mitjan巽ant lorina
- 25. Acci坦 hipertensora: - Renina Angiotensina Aldosterona + increment de la P - Aldosterona retenci坦 de sals Acci坦 hipotensora: Mitjan巽ant prostaglandines que s坦n vasodilatadores i natriur竪tiques (estimulen lalliberaci坦 de Na+ en orina) Sinhibeix labsorci坦 de ions en la orina 3.1. Control de la tensi坦 arterial
- 26. Eritropoetina (EPO): Estimula la producci坦 deritr嘆cits al interior de la medul揃la 嘆ssia, quan es detecta un d竪ficit doxigen en la sang. 3.2. Control de la hematopoesi
- 27. La vitamina D3 辿s lencarregada de l'absorci坦 intestinal de calci. 3.3. Conversi坦 de la vitamina D3
- 28. Equilibri cid-base -Eliminaci坦 de bicarbonat, fosfats i amoni - PH = 7 (neutre) PH > 7 (bsic) PH < 7 (cid) 3.4. Regulaci坦 del PH
- 30. Orina: L鱈quid normalment ambar鱈, d'olor caracter鱈stica i de densitat compresa entre 1,003 i 1,030 i de reacci坦 cida (pH ~6). - Color groguenc pel pigment urocrom. Dep竪n de la concentraci坦, alimentaci坦, drogues i malaltia. - Transparent, si no hi ha infecci坦 o alcalinitat (puja el PH) - Olor caracter鱈stica pels cids voltils. Varia amb les infeccions, alimentaci坦 o malalties com la diabetis mellitus. - El PH tamb辿 pot variar segons lalimentaci坦. M辿s cid en carn鱈vors. 3.5. Formaci坦 de la orina
- 31. Lorina 辿s rica en substncies altament t嘆xiques per a lorganisme com: -Urea (digesti坦 proteica) - cid 炭ric (digesti坦 proteica) -Amon鱈ac (digesti坦 proteica) -Creatinina (metabolisme del m炭scul) Taula comparativa entre la composici坦 de la orina i la del plasma
- 32. Al dia es filtren 180 l per嘆 el 99% 辿s reabsorbida, quedant aprox. 1,5 l. ETAPES EN LA FORMACI DORINA 1.Filtraci坦 Per lelevada pressi坦 dins els capil揃lars del glom竪rul. Es filtren: - Aigua - Substncies dissoltes de baix pes molecular com Na+, No es filtren: - Gl嘆buls vermells -Mol竪cules grans com les prote誰nes 1.Reabsorci坦 de soluts En el t炭bul proximal. Retornen a la sang: - Na+ - Glucosa - Aminocids
- 33. 1. Reabsorci坦 d'aigua i sortida de Na+ Per osmosi. En el t炭bul descendent de la nansa de Henle. 2. Segona extracci坦 de Na+ i segona reabsorci坦 d'aigua En la resta del recorregut i tamb辿 per osmosi: - T炭bul ascendent de la nansa d'Henle - T炭bul distal - T炭bul col揃lector ETAPES DE LA MICCI 1. Ompliment La bufeta es dist辿n a mesura que sacumula lorina. s involuntari.
- 34. 1. Buidatge Lorina passa de la bufeta a lexterior a trav辿s de la uretra i el meat urinari. Voluntari. Medul揃la sacra reflex medul揃lar de contracci坦: - Contrau bufeta - Relaxa esf鱈nter urinari intern Cervell Necessitat dorinar
- 35. Examinant la quantitat i les caracter鱈stiques de lorina emesa sobtenen dades per avaluar el funcionament de laparell urinari.