際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

20 idees falses 24.01

E
Engracia Costa Atienza

Drogues

1 of 18
Download to read offline
Per qu竪 hem de reduir els danys i els riscs associats al seu consum? Drogues
Entrar al m坦n de les drogues no significa quedar-shi! >> Hepatitis, VIH/sida, malestar, sobredosi, accidents, absc辿s, infeccions, problemes de salut en general, depend竪ncia, ruptura social, marginalitat, problemes amb la just鱈cia, conductes sexuals de risc s坦n alguns dels mals que amenacen les persones usuries de drogues. La falta dinformaci坦, no tenir en compte algunes regles dhigiene o tenir una situaci坦 de vida dif鱈cil poden ser-ne la causa. La reducci坦 de danys t辿 com a objectiu acompanyar les persones usuries de drogues en la cura de la seva salut. Es planteja que la persona aconse- gueixi travessar la fase de consum i sobreviure-la amb el m鱈nim de danys f鱈sics, ps鱈quics i socials. s un enfocament pragmtic i atent a la dignitat de les persones, tant si es tracta dun consum ocasional com duna depend竪ncia demostrada de diversos anys. M辿s concretament, la reducci坦 de danys 辿s, per exemple, facilitar xeringues est竪rils a les persones consumidores, que podrien infectar-se amb una xeringa utilitzada per una altra persona. Per嘆 tamb辿 consisteix a afavorir lacc辿s als tractaments i donar el suport necessari per a cada persona segons la seva situaci坦. Catalunya t辿 m辿s de quinze anys dexperi竪ncia en aquest mbit. Aquesta pol鱈- tica de salut p炭blica auda巽 i pragmtica, que sha desenvolupat principalment per contrarestar la propagaci坦 del VIH/sida, mostra avui els seus fruits. La reducci坦 de danys 辿s un dels quatre pilars de lesmentada pol鱈tica en mat竪ria de drogues, que en comporta tamb辿 la prevenci坦, la terpia i el control del trfic. La reducci坦 de danys 辿s complementria a les altres mesures existents per fer front als problemes socials relacionats amb les drogues. Les persones usuries de drogues i les drogues La reducci坦 de danys
20 idees falses 24.01
La reducci坦 de danys... Permet disminuir els costos de la salut. Permet disminuir la delinq端竪ncia. s reconeguda com una pol鱈tica de salut p炭blica per les Nacions Unides i la major part de pa誰sos del m坦n. Permet crear un vincle amb un col揃lectiu que tendeix a viure en la marginalitat. s una xarxa de seguretat que permet proporcionar ajuda a aquelles persones per a les quals les mesures preventives no han estat efectives o que han interromput el seu tractament terap竪utic. Ofereix informacions clares i objectives sobre els productes i els riscs inhe- rents al consum de drogues. Ajuda les persones usuries de drogues a (sobre)viure i les acompanya en la cura de la seva salut. No es resigna que les persones usuries de drogues morin prematurament de sobredosi o sinfectin greument (VIH/sida, hepatitis C, etc.). Ha contribu誰t a la disminuci坦 del nombre de noves infeccions de VIH/sida entre les persones usuries de drogues. No es limita als riscs sanitaris, considera tamb辿 els aspectes socials. Es basa en el respecte de les persones. No planteja judicis morals per嘆 no per aix嘆 avala certes conductes. Requereix un q端estionament 竪tic constant davant situacions complexes i no 辿s en cap cas una soluci坦 fcil.
s una xarxa de seguretat que permet proporcionar ajuda a aquelles persones per a les quals les mesures preventives no han estat efectives o que han interromput el seu tractament terap竪utic. Associa les persones usuries a les mesures de prevenci坦 sanitria i les considera aliades per a una pol鱈tica integral de salut p炭blica. Treballa els deures de ciutadania de les persones usuries responsabilitzant-les quant al consum i a les seves conductes. Aposta per un millor reconeixement dels drets de les persones usuries. Contribueix a la millora de la imatge false- jada i estereotipada de les drogues i de les persones usuries. Informa les persones usuries sobre les lleis en vigor. Col揃labora en la millora de pol鱈tiques socials i de salut alertant les autoritats sobre les observacions realitzades sobre el terreny.
20 idees falses 24.01
S坦n persones que tenen personalitats diverses amb m炭ltiples facetes i no un grup uniforme redu誰t a la seva depend竪ncia. La droga pot tenir conseq端竪ncies variables sobre la vida i la salut de la persona segons si el seu consum 辿s poc problemtic, problemtic o vinculat a una depend竪ncia. Es tracta sovint de persones integrades, que treballen, que han format una fam鱈lia i que disposen dhabitatge. Les persones que freq端enten els llocs de consum de drogues no s坦n represen- tatives del conjunt de les persones usuries. Constitueixen habitualment la franja m辿s marginada socialment i professionalment. Utilitzen, generalment, els mitjans preventius posats a la seva disposici坦 (xeringues est竪rils, preservatius). Els riscs sesdevenen, principalment, en el moment de la compra i del consum de la droga al carrer (viol竪ncia, sobredosi). Pot ser que els calgui fer diversos intents per modificar la conducta pel que fa al consum (igual que les persones fumadores de tabac i les dependents de lalcohol) i tenen dret a protegir la seva salut en cas de recaiguda.. Les persones usuries de drogues
Es diu sovint que la reducci坦 de danys 2. s una pol鱈tica laxa i fatalista que rebutja atacar el problema del consum de les drogues NO. s una pol鱈tica pragmtica i est orientada a l竪xit. El consum de les drogues il揃l鱈cites 辿s un fet social. Els esfor巽os importants que shan dut a termedesdefad竪cadespereliminarlesdroguesnohanaconseguiteradi- car-neelconsum,laproducci坦ieltrfic.Adoptarunmodelm辿spragmtic consisteix,doncs,alimitarelsperillssocialsisanitarisinherentsalconsum de drogues i a promoure la cura de la salut. 1. Impedeix a la persona usuria de drogues plantejar-se labstin竪ncia NO, AL CONTRARI! Lobjectiu de la reducci坦 de danys 辿s acompanyar la persona usuria en la cura de la seva salut durant el per鱈ode de consum, i informar-la dels diferents programes terap竪utics existents. Un estat de salut considera- blement degradat constitueix un obstacle i no un avantatge per pensar a deixar el consum. La reducci坦 de danys sintegra, per tant, en el treball tera- p竪utic orientat cap a labstin竪ncia. Sobre la reducci坦 de danys relacionats amb les drogues 20 Idees falses
3. Afavoreix lacc辿s al material dinjecci坦 i, per tant, al consum de drogues NO. El fet de disposar de material est竪ril no t辿 cap efecte en el nombre de persones consumidores. El consum de drogues va augmentar considerable- ment als anys vuitanta, abans que siniciessin els programes dintercanvi de xeringues. En canvi, la dificultat dacc辿s al material pot ser catastr嘆fica en termes de transmissi坦 del VIH/sida i altres infeccions.
20 idees falses 24.01
5. No 辿s la resposta efica巽: les persones usuries nom辿s shan dabstenir del consum de drogues NO. Labstenci坦 imposada condueix, en la majoria de casos, a situacions de recaigudes que augmenten els riscs de sobredosi mortal. En general, les persones que han viscut la drogodepend竪ncia necessiten un temps per elaborar les bases del canvi en el seu projecte de vida. s poc realista esperar transformar bruscament un mode de vida o b辿 realitzar una ruptura radical amb el seu entorn social. 4. No aconsegueix anul揃lar les conductes de risc de les persones usuries S. Des de la introducci坦 de les mesures de reducci坦 de danys sha enregistrat una disminuci坦 significativa de l炭s de xeringues compartides aix鱈 com de la reutilitzaci坦 del material utilitzat. 6. Es dirigeix a persones responsables, cosa que no s坦n les persones usuries de drogues FALS. Aquesta afirmaci坦 estigmatitza les persones usu- ries de drogues. Aquestes es preocupen per la seva salut i han estat capaces de responsabilitzar-se i prendre mesures preventives. Des de 1995, el nombre de noves infeccions de VIH/sida entre les persones usuries de drogues sha redu誰t considerablement, fet que converteix el col揃lectiu en un dels m辿s receptius a les mesures
7. Transmet un missatge incoherent als joves FALS. Mai no 辿s incoherent oferir a les persones els mitjans per tenir cura el millor possible de la seva salut i de protegir-les contra els riscs mortals. No fer-ho suposaria la no assist竪ncia a persones en perill. 8. Posa en perill la seguretat p炭blica AL CONTRARI. Lobjectiu prioritari de la reducci坦 de danys 辿s limitar els riscs sanitaris (transmissi坦 del VIH/sida i de les hepatitis) no nom辿s de les persones usuries de drogues sin坦 tamb辿, i per extensi坦, del conjunt de la poblaci坦. Aix鱈 mateix pret辿n limitar lex- clusi坦 social per allunyar les persones consumidores de drogues de la petita delinq端竪ncia. Aix鱈 doncs, oferir punts de refer竪ncia a les persones usuries afavoreix la seguretat p炭blica. 9. s la legitimaci坦 del consum de drogues en contradicci坦 amb la prohibici坦 dels estupefaents NO. La societat ha dassumir la realitat del consum de drogues malgrat que sigui una transgressi坦 de les normes legals. La superviv竪ncia i la millora de la salut de la ciutadania requereixen un enfocament pragmtic i responsable.
10. Pret辿n la legalitzaci坦 del consum de drogues NO. La reducci坦 de danys 辿s un conjunt dactuacions de prevenci坦 social i sanitria i la seva missi坦 no 辿s lestabliment duna nova norma sociocultural quant al lloc que han docupar les drogues en la nostra societat. Aix嘆 s鱈, plan- teja un debat necessari en la mesura que lestatus legal de les substncies no nimpedeix el consum, per嘆 augmenta la delinq端竪ncia aix鱈 com la situaci坦 de risc i lestigmatizaci坦 de les persones usuries de drogues: p竪rdua del lloc de treball, allotjament, xarxes socials fora de lentorn de consum. 11. Atreu les persones usuries provinents de fora FALS. Les caracter鱈stiques urbanes i el mercat de la droga s坦n els factors que atreuen les persones consumidores de drogues cap a determinats barris de les ciutats o pobles i no les prestacions de reducci坦 de danys. Afortunadament, les estruc- tures de reducci坦 de danys s坦n accessibles per a les persones consumidores ja que aquestes 炭ltimes no saturen a les fronteres de les regions o dels estats. 12. Utilitza gran part dels fons destinats a la lluita contra la droga FALS. La major part dels pressuposts de Catalunya i de lEstat espanyol desti- nats a la lluita contra les drogues sinverteixen en repressi坦, seguida de las- sist竪ncia i la prevenci坦, i nom辿s en darrer terme, i de vegades de forma bastant precria, a la reducci坦 de danys.
15. Atreu els traficants FALS. No est permesa lentrada de cap traficant en una estructura de reducci坦 de danys, dacord amb el regla- ment del lloc. En canvi, els centres sinstal揃len volunt- riament a prop dels llocs de consum on hi ha trfic de drogues. No es tracta de zones sense llei; els seus accessos estan vigilats. 13. Facilita la vida de les persones drogodependents i els permet no treballar NO. El mercat laboral actual est molt tancat i les persones m辿s vulnerables s坦n les primeres que en queden excloses, siguin o no consumidores de drogues. Per aix嘆, 辿s necessari refor巽ar les oportunitats docupacions adaptades. s important assenyalar que nombroses persones usuries de drogues estan integrades socialment i profes- sionalment. 14. s un lloc on es distribueixen les drogues il揃legals FALS. No es distribueix cap tipus de droga ni en sales de consum ni en centres dintercanvi de xeringues. Quan entren en una daquestes sales, les persones que desitgen consumir han de disposar ja del producte. Una estructura de reducci坦 de danys (en particular, un espai dacollida i dinjecci坦)
16. Augmenta la inseguretat del barri NO. Sha demostrat que, amb la instal揃laci坦 daquests locals, la delinq端竪ncia no augmenta. Les leg鱈times inquietuds expressades pels ve誰ns s坦n tingudes en compte, especialment durant les reunions informatives i de mediaci坦. Aquests centres limiten el risc dabandonament de xeringues en lespai p炭blic mitjan巽ant la responsabilitzaci坦 de les persones consumidores. La recollida de xeringues efec- tuada per les persones usuries 辿s un factor addicional de seguretat. 17. s una incitaci坦 a punxar-se NO. Des de lobertura dels locals esmentats no sha observat cap augment de persones usuries de drogues per via parenteral. Les persones drogodependents consumeixen amb o sense local dinjecci坦. Oferir un lloc net i vigilat permet reduir els danys i salvar vides en cas de sobredosi.
18. Crea nous consumidors entre els joves FALS. Tant a Catalunya com a lEstat espanyol en general, laparici坦 de mesures de reducci坦 de danys coincideix amb una progressiva disminuci坦 de nous consumidors de drogues injectables, especialment en el cas de lhero誰na. 19. No redueix el consum salvatge ni les xeringues abandonades a lespai p炭blic. S.Elpercentatgederetorndexeringuesusades辿smoltalt.Am辿s,aquestsrecursos sensibilitzen les persones usuries daquesta problemtica i sorganitzen recollides de xeringues realitzades per elles mateixes. La utilitzaci坦 dels recursos ha de conti- nuar sent una elecci坦 i no una obligaci坦 per a les persones usuries de drogues. 20. Instal揃la les persones usuries de drogues en la seva depend竪ncia FALS. La depend竪ncia 辿s un estat reversible. Els programes de reducci坦 de danys inter- venen durant la fase de consum actiu. El treball realitzat pels professionals permet afavorir lacc辿s del conjunt de les persones usuries de drogues a la xarxa sociosa- nitria aix鱈 com als dispositius terap竪utics, respectant el ritme de cada una delles.
20 idees falses 24.01
A la nostra societat la majoria de malalties s坦n produ誰des per mals hbits o estils de vida no adequats (menjar coses poc saludables, no fer exercici, lestr竪s, conduir imprudentment, etc.).Mainoculpemnideixemdoferirtractamentalespersonesquetenenmalaltiesacausa dels mals hbits.Encanvi,sovintculpem i q端estionemeldretlespersonesdrogodependents a tenir serveis de tractament. Aquest fullet ha estat adaptat per: Amb la col揃laboraci坦 de: Segons la idea original de:

More Related Content

20 idees falses 24.01

  • 1. Per qu竪 hem de reduir els danys i els riscs associats al seu consum? Drogues
  • 2. Entrar al m坦n de les drogues no significa quedar-shi! >> Hepatitis, VIH/sida, malestar, sobredosi, accidents, absc辿s, infeccions, problemes de salut en general, depend竪ncia, ruptura social, marginalitat, problemes amb la just鱈cia, conductes sexuals de risc s坦n alguns dels mals que amenacen les persones usuries de drogues. La falta dinformaci坦, no tenir en compte algunes regles dhigiene o tenir una situaci坦 de vida dif鱈cil poden ser-ne la causa. La reducci坦 de danys t辿 com a objectiu acompanyar les persones usuries de drogues en la cura de la seva salut. Es planteja que la persona aconse- gueixi travessar la fase de consum i sobreviure-la amb el m鱈nim de danys f鱈sics, ps鱈quics i socials. s un enfocament pragmtic i atent a la dignitat de les persones, tant si es tracta dun consum ocasional com duna depend竪ncia demostrada de diversos anys. M辿s concretament, la reducci坦 de danys 辿s, per exemple, facilitar xeringues est竪rils a les persones consumidores, que podrien infectar-se amb una xeringa utilitzada per una altra persona. Per嘆 tamb辿 consisteix a afavorir lacc辿s als tractaments i donar el suport necessari per a cada persona segons la seva situaci坦. Catalunya t辿 m辿s de quinze anys dexperi竪ncia en aquest mbit. Aquesta pol鱈- tica de salut p炭blica auda巽 i pragmtica, que sha desenvolupat principalment per contrarestar la propagaci坦 del VIH/sida, mostra avui els seus fruits. La reducci坦 de danys 辿s un dels quatre pilars de lesmentada pol鱈tica en mat竪ria de drogues, que en comporta tamb辿 la prevenci坦, la terpia i el control del trfic. La reducci坦 de danys 辿s complementria a les altres mesures existents per fer front als problemes socials relacionats amb les drogues. Les persones usuries de drogues i les drogues La reducci坦 de danys
  • 4. La reducci坦 de danys... Permet disminuir els costos de la salut. Permet disminuir la delinq端竪ncia. s reconeguda com una pol鱈tica de salut p炭blica per les Nacions Unides i la major part de pa誰sos del m坦n. Permet crear un vincle amb un col揃lectiu que tendeix a viure en la marginalitat. s una xarxa de seguretat que permet proporcionar ajuda a aquelles persones per a les quals les mesures preventives no han estat efectives o que han interromput el seu tractament terap竪utic. Ofereix informacions clares i objectives sobre els productes i els riscs inhe- rents al consum de drogues. Ajuda les persones usuries de drogues a (sobre)viure i les acompanya en la cura de la seva salut. No es resigna que les persones usuries de drogues morin prematurament de sobredosi o sinfectin greument (VIH/sida, hepatitis C, etc.). Ha contribu誰t a la disminuci坦 del nombre de noves infeccions de VIH/sida entre les persones usuries de drogues. No es limita als riscs sanitaris, considera tamb辿 els aspectes socials. Es basa en el respecte de les persones. No planteja judicis morals per嘆 no per aix嘆 avala certes conductes. Requereix un q端estionament 竪tic constant davant situacions complexes i no 辿s en cap cas una soluci坦 fcil.
  • 5. s una xarxa de seguretat que permet proporcionar ajuda a aquelles persones per a les quals les mesures preventives no han estat efectives o que han interromput el seu tractament terap竪utic. Associa les persones usuries a les mesures de prevenci坦 sanitria i les considera aliades per a una pol鱈tica integral de salut p炭blica. Treballa els deures de ciutadania de les persones usuries responsabilitzant-les quant al consum i a les seves conductes. Aposta per un millor reconeixement dels drets de les persones usuries. Contribueix a la millora de la imatge false- jada i estereotipada de les drogues i de les persones usuries. Informa les persones usuries sobre les lleis en vigor. Col揃labora en la millora de pol鱈tiques socials i de salut alertant les autoritats sobre les observacions realitzades sobre el terreny.
  • 7. S坦n persones que tenen personalitats diverses amb m炭ltiples facetes i no un grup uniforme redu誰t a la seva depend竪ncia. La droga pot tenir conseq端竪ncies variables sobre la vida i la salut de la persona segons si el seu consum 辿s poc problemtic, problemtic o vinculat a una depend竪ncia. Es tracta sovint de persones integrades, que treballen, que han format una fam鱈lia i que disposen dhabitatge. Les persones que freq端enten els llocs de consum de drogues no s坦n represen- tatives del conjunt de les persones usuries. Constitueixen habitualment la franja m辿s marginada socialment i professionalment. Utilitzen, generalment, els mitjans preventius posats a la seva disposici坦 (xeringues est竪rils, preservatius). Els riscs sesdevenen, principalment, en el moment de la compra i del consum de la droga al carrer (viol竪ncia, sobredosi). Pot ser que els calgui fer diversos intents per modificar la conducta pel que fa al consum (igual que les persones fumadores de tabac i les dependents de lalcohol) i tenen dret a protegir la seva salut en cas de recaiguda.. Les persones usuries de drogues
  • 8. Es diu sovint que la reducci坦 de danys 2. s una pol鱈tica laxa i fatalista que rebutja atacar el problema del consum de les drogues NO. s una pol鱈tica pragmtica i est orientada a l竪xit. El consum de les drogues il揃l鱈cites 辿s un fet social. Els esfor巽os importants que shan dut a termedesdefad竪cadespereliminarlesdroguesnohanaconseguiteradi- car-neelconsum,laproducci坦ieltrfic.Adoptarunmodelm辿spragmtic consisteix,doncs,alimitarelsperillssocialsisanitarisinherentsalconsum de drogues i a promoure la cura de la salut. 1. Impedeix a la persona usuria de drogues plantejar-se labstin竪ncia NO, AL CONTRARI! Lobjectiu de la reducci坦 de danys 辿s acompanyar la persona usuria en la cura de la seva salut durant el per鱈ode de consum, i informar-la dels diferents programes terap竪utics existents. Un estat de salut considera- blement degradat constitueix un obstacle i no un avantatge per pensar a deixar el consum. La reducci坦 de danys sintegra, per tant, en el treball tera- p竪utic orientat cap a labstin竪ncia. Sobre la reducci坦 de danys relacionats amb les drogues 20 Idees falses
  • 9. 3. Afavoreix lacc辿s al material dinjecci坦 i, per tant, al consum de drogues NO. El fet de disposar de material est竪ril no t辿 cap efecte en el nombre de persones consumidores. El consum de drogues va augmentar considerable- ment als anys vuitanta, abans que siniciessin els programes dintercanvi de xeringues. En canvi, la dificultat dacc辿s al material pot ser catastr嘆fica en termes de transmissi坦 del VIH/sida i altres infeccions.
  • 11. 5. No 辿s la resposta efica巽: les persones usuries nom辿s shan dabstenir del consum de drogues NO. Labstenci坦 imposada condueix, en la majoria de casos, a situacions de recaigudes que augmenten els riscs de sobredosi mortal. En general, les persones que han viscut la drogodepend竪ncia necessiten un temps per elaborar les bases del canvi en el seu projecte de vida. s poc realista esperar transformar bruscament un mode de vida o b辿 realitzar una ruptura radical amb el seu entorn social. 4. No aconsegueix anul揃lar les conductes de risc de les persones usuries S. Des de la introducci坦 de les mesures de reducci坦 de danys sha enregistrat una disminuci坦 significativa de l炭s de xeringues compartides aix鱈 com de la reutilitzaci坦 del material utilitzat. 6. Es dirigeix a persones responsables, cosa que no s坦n les persones usuries de drogues FALS. Aquesta afirmaci坦 estigmatitza les persones usu- ries de drogues. Aquestes es preocupen per la seva salut i han estat capaces de responsabilitzar-se i prendre mesures preventives. Des de 1995, el nombre de noves infeccions de VIH/sida entre les persones usuries de drogues sha redu誰t considerablement, fet que converteix el col揃lectiu en un dels m辿s receptius a les mesures
  • 12. 7. Transmet un missatge incoherent als joves FALS. Mai no 辿s incoherent oferir a les persones els mitjans per tenir cura el millor possible de la seva salut i de protegir-les contra els riscs mortals. No fer-ho suposaria la no assist竪ncia a persones en perill. 8. Posa en perill la seguretat p炭blica AL CONTRARI. Lobjectiu prioritari de la reducci坦 de danys 辿s limitar els riscs sanitaris (transmissi坦 del VIH/sida i de les hepatitis) no nom辿s de les persones usuries de drogues sin坦 tamb辿, i per extensi坦, del conjunt de la poblaci坦. Aix鱈 mateix pret辿n limitar lex- clusi坦 social per allunyar les persones consumidores de drogues de la petita delinq端竪ncia. Aix鱈 doncs, oferir punts de refer竪ncia a les persones usuries afavoreix la seguretat p炭blica. 9. s la legitimaci坦 del consum de drogues en contradicci坦 amb la prohibici坦 dels estupefaents NO. La societat ha dassumir la realitat del consum de drogues malgrat que sigui una transgressi坦 de les normes legals. La superviv竪ncia i la millora de la salut de la ciutadania requereixen un enfocament pragmtic i responsable.
  • 13. 10. Pret辿n la legalitzaci坦 del consum de drogues NO. La reducci坦 de danys 辿s un conjunt dactuacions de prevenci坦 social i sanitria i la seva missi坦 no 辿s lestabliment duna nova norma sociocultural quant al lloc que han docupar les drogues en la nostra societat. Aix嘆 s鱈, plan- teja un debat necessari en la mesura que lestatus legal de les substncies no nimpedeix el consum, per嘆 augmenta la delinq端竪ncia aix鱈 com la situaci坦 de risc i lestigmatizaci坦 de les persones usuries de drogues: p竪rdua del lloc de treball, allotjament, xarxes socials fora de lentorn de consum. 11. Atreu les persones usuries provinents de fora FALS. Les caracter鱈stiques urbanes i el mercat de la droga s坦n els factors que atreuen les persones consumidores de drogues cap a determinats barris de les ciutats o pobles i no les prestacions de reducci坦 de danys. Afortunadament, les estruc- tures de reducci坦 de danys s坦n accessibles per a les persones consumidores ja que aquestes 炭ltimes no saturen a les fronteres de les regions o dels estats. 12. Utilitza gran part dels fons destinats a la lluita contra la droga FALS. La major part dels pressuposts de Catalunya i de lEstat espanyol desti- nats a la lluita contra les drogues sinverteixen en repressi坦, seguida de las- sist竪ncia i la prevenci坦, i nom辿s en darrer terme, i de vegades de forma bastant precria, a la reducci坦 de danys.
  • 14. 15. Atreu els traficants FALS. No est permesa lentrada de cap traficant en una estructura de reducci坦 de danys, dacord amb el regla- ment del lloc. En canvi, els centres sinstal揃len volunt- riament a prop dels llocs de consum on hi ha trfic de drogues. No es tracta de zones sense llei; els seus accessos estan vigilats. 13. Facilita la vida de les persones drogodependents i els permet no treballar NO. El mercat laboral actual est molt tancat i les persones m辿s vulnerables s坦n les primeres que en queden excloses, siguin o no consumidores de drogues. Per aix嘆, 辿s necessari refor巽ar les oportunitats docupacions adaptades. s important assenyalar que nombroses persones usuries de drogues estan integrades socialment i profes- sionalment. 14. s un lloc on es distribueixen les drogues il揃legals FALS. No es distribueix cap tipus de droga ni en sales de consum ni en centres dintercanvi de xeringues. Quan entren en una daquestes sales, les persones que desitgen consumir han de disposar ja del producte. Una estructura de reducci坦 de danys (en particular, un espai dacollida i dinjecci坦)
  • 15. 16. Augmenta la inseguretat del barri NO. Sha demostrat que, amb la instal揃laci坦 daquests locals, la delinq端竪ncia no augmenta. Les leg鱈times inquietuds expressades pels ve誰ns s坦n tingudes en compte, especialment durant les reunions informatives i de mediaci坦. Aquests centres limiten el risc dabandonament de xeringues en lespai p炭blic mitjan巽ant la responsabilitzaci坦 de les persones consumidores. La recollida de xeringues efec- tuada per les persones usuries 辿s un factor addicional de seguretat. 17. s una incitaci坦 a punxar-se NO. Des de lobertura dels locals esmentats no sha observat cap augment de persones usuries de drogues per via parenteral. Les persones drogodependents consumeixen amb o sense local dinjecci坦. Oferir un lloc net i vigilat permet reduir els danys i salvar vides en cas de sobredosi.
  • 16. 18. Crea nous consumidors entre els joves FALS. Tant a Catalunya com a lEstat espanyol en general, laparici坦 de mesures de reducci坦 de danys coincideix amb una progressiva disminuci坦 de nous consumidors de drogues injectables, especialment en el cas de lhero誰na. 19. No redueix el consum salvatge ni les xeringues abandonades a lespai p炭blic. S.Elpercentatgederetorndexeringuesusades辿smoltalt.Am辿s,aquestsrecursos sensibilitzen les persones usuries daquesta problemtica i sorganitzen recollides de xeringues realitzades per elles mateixes. La utilitzaci坦 dels recursos ha de conti- nuar sent una elecci坦 i no una obligaci坦 per a les persones usuries de drogues. 20. Instal揃la les persones usuries de drogues en la seva depend竪ncia FALS. La depend竪ncia 辿s un estat reversible. Els programes de reducci坦 de danys inter- venen durant la fase de consum actiu. El treball realitzat pels professionals permet afavorir lacc辿s del conjunt de les persones usuries de drogues a la xarxa sociosa- nitria aix鱈 com als dispositius terap竪utics, respectant el ritme de cada una delles.
  • 18. A la nostra societat la majoria de malalties s坦n produ誰des per mals hbits o estils de vida no adequats (menjar coses poc saludables, no fer exercici, lestr竪s, conduir imprudentment, etc.).Mainoculpemnideixemdoferirtractamentalespersonesquetenenmalaltiesacausa dels mals hbits.Encanvi,sovintculpem i q端estionemeldretlespersonesdrogodependents a tenir serveis de tractament. Aquest fullet ha estat adaptat per: Amb la col揃laboraci坦 de: Segons la idea original de: