Nanopaisatges de Cosme Oriol Riera
Fotografies del petit món animal que ens envolta, tan desconegut com inadvertit Des de sempre m’he sentit atret per la macrofotografia, però va ser l’any 2011, després de participar en un taller realitzat a AFOTMIR, impartit pel company especialista en el tema Isidre Humet, quan vaig prendre la decisió d’incloure en els meu treballs habituals aquesta temà tica fotogrà fica. A part de les satisfaccions tècniques, la macrofotografia m’ha suposat ser més observador i pacient, a més de aprofitar-me dels beneficis que suposa estar molt temps entre la natura, que mai abans havia experimentat i viscut tan intensament. Per obtenir òptims resultats es més imprescindible que mai la conjunció de les habilitats i coneixements tècnics amb les aptituds artÃstiques: enfocament precÃs, profunditat de camp personalitzat però reduïda, llum natural directa o contrallum, i també de suport, ja sigui natural o flaix rebotat i/o de farciment. També és essencial associar l’harmonia cromà tica del subjecte amb l’entorn i el fons, tot això reforçat per la composició: punt de vista, perspectiva, colors i monocromes, etc. Amb aquest tipus de fotografia sempre intento potenciar més la part artÃstica que la de document cientÃfic. Encara que dir artÃstic sigui una mica pretensiós, ja que em dóna la sensació que prioritzo més el costat tècnic que el creatiu, probablement a causa de la meva formació acadèmica i laboral.
Nanopaisatges de Cosme Oriol Riera
- 1. AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA Sant Adrià de Besòs C/ Dr. Barraquer, nº 6 baixos _____________________________________________________________ SALA D´EXPOSICIONS “Joan Vila i Plana†del 14 al 28 de maig de 2015 Inauguració: Dijous dia 14 de maig a les 20 hores Hores de visita: De dilluns a dijous de 19 a 21 hores ENTRADA LLIURE AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA Sant Adrià de Besòs EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES “NANOPAISATGES†de Cosme Oriuol Riera
- 2. Cosme Oriol Riera Nascut a Montcada i Reixac l’any 1951, va començar en el món de la fotografia dons de l’à mbit familiar quan tenia 10 anys. De formació autodidacta, la fotografia és el seu mitjà d’expressió i la seva gran passió. Li agrada fotografiar especialment a les persones, ja sigui en el seu entorn o a l’estudi. Però es considera un fotògraf generalista. Per a ell, la fotografia és sensació, percepció i emoció. I un fotògraf ha de tenir sensibilitat, però dominar prou la tècnica per poder expressar-se amb qualitat. Als fotògrafs que comencen els recomana donar prioritat a la seva formació i que s’integrin en una entitat fotogrà fica en la qual es sentin còmodes i que els pugui oferir els serveis i les prestacions que necessiten. Als fotògrafs avançats els recomana que, encara que en sà piguen molt i estiguin ben considerats, no deixin de banda la seva formació i que comparteixin els seus coneixements. Considera la fotografia un art que no ocupa a Catalunya i a Espanya el lloc que es mereix. Recomana especialment el llibre de fotografia “La Terre vue du Ciel†de Yann Arthus-Bertrand, i li agraden molts fotògrafs, però en destaca l’Ansel Adams, el Charlie Waite i l’Steve Mc Curry. És President de l’Associació Fotogrà fica Montcada i Reixac (AFOTMIR). Per a ell , una entitat d’aquestes caracterÃstiques ha de comptar amb unes instal·lacions i uns equipaments adequats a les seves necessitats per poder donar el mà xim servei, ha de potenciar la formació dels seus socis, fomentar l’intercavi d’experiències i la participació i col·laboració a diverses activitats socials. Els socis han de sentir-se integrats i valorats en el si de l’entitat. Els seus projectes fotogrà fics de futur són l’intercanvi d’experiències, la formació continuada i la preparació d’exposicions dels seus últims treballs.. Actualment participa només en determinats concursos internacionals. Segons la seva opinió, són molt interessants per comparar a testar el treball fotogrà fic. És un ferm defensor de la mútua col·laboració. “si compartim, milloren totsâ€. NANOPAISATGES Fotografies del petit món animal que ens envolta, tan desconegut com inadvertit. Des de sempre m’he sentit atret per la macrofotografia, però va ser l’any 2011, després de participar en un taller realitzat a AFOTMIR, impartit pel company especialista en el tema Isidre Humet, quan vaig prendre la decisió d’incloure en els meu treballs habituals aquesta temà tica fotogrà fica. A part de les satisfaccions tècniques, la macrofotografia m’ha suposat ser més observador i pacient, a més de aprofitar-me dels beneficis que suposa estar molt temps entre la natura, que mai abans havia experimentat i viscut tan intensament. Per obtenir òptims resultats es més imprescindible que mai la conjunció de les habilitats i coneixements tècnics amb les aptituds artÃstiques: enfocament precÃs, profunditat de camp personalitzat però reduïda, llum natural directa o contrallum, i també de suport, ja sigui natural o flaix rebotat i/o de farciment. També és essencial associar l’harmonia cromà tica del subjecte amb l’entorn i el fons, tot això reforçat per la composició: punt de vista, perspectiva, colors i monocromes, etc. Amb aquest tipus de fotografia sempre intento potenciar més la part artÃstica que la de document cientÃfic. Encara que dir artÃstic sigui una mica pretensiós, ja que em dóna la sensació que prioritzo més el costat tècnic que el creatiu, probablement a causa de la meva formació acadèmica i laboral. Cosme Oriol