3. Obertura de diafragma
Què és el diafragma?
És la part de l'objectiu que limita el raig de llum que penetra a la càmera.
Funciona igual que l’iris de l'ull humà: obrint o tancant per permetre que entre
més o menys llum.
L’obert que està el diafragma és el que s'anomena obertura de diafragma.
Es mesura en nombres f i el salt d'un valor al següent s'anomena pas.
4. Nombre f
La relació entre els nombres f és que, per cada pas la lluminositat, es duplica o
es divideix per dos si l'augmentem o la reduïm respectivament.
Menor nombre f = major obertura
Major nombre f = menor obertura
6. Nombre f a la càmera
En funció del programa utilitzat l'obertura de diafragma s'ajusta automàticament
o es pot ajustar de forma manual.
El primer nombre (3.5) és l'obertura màxima amb la focal més baixa (18mm).
El segon nombre (5.6) correspon a l'obertura màxima en la focal més gran
(55mm).
18-55mm 1: 3.5-5.6
d. focal o. diafragma
8. Quins efectes té?
El primer efecte del valor de l'obertura és sobre l'exposició d'una fotografia.
Si l’obertura és gran, entra més llum.
Si l’obertura és petita, entra menys llum.
Obertura gran (ex: f5.6) Obertura mitjana (ex: f8) Obertura petita (ex: f16)
Sobreexposada Correctament exposada Subexposada
9. Variar el valor de l'obertura o nombre f ens permet definir l’àrea d’enfocament
de la nostra fotografia, és a dir, la profunditat de camp.
Fent que entrin més o menys elements a la zona nítida, fa que puguem donar-li
protagonisme als elements que desitgem en una fotografia.
Els raigs de llum tendeixen a dispersar-se i l’imatge de l’escena es veurà més
difuminada quan més gran és el forat.
• Com més tancat (major nombre f) = més profunditat de camp
• Com més obert (menor nombre f) = menys és la profunditat de camp
10. Menys profunditat de campMés profunditat de camp
Nº f major (ex: f/22)
(= més tancat)
Nº f menor (ex: f/2)
(= més obert)
12. Distància focal (zoom)
És la distància entre el centre òptic de la lent i el focus (o punt focal) on es
recull la imatge (en càmeres digitals, el sensor).
El focus és el punt on es concentren els raigs de llum.
Aquesta distància es mesura en mm (8mm, 28mm, 50mm, etc).
En variar la distància focal aconseguim un menor o major acostament (zoom).
Com més gran el valor = més zoom = més ens acostem al subjecte
Com més petit el valor = menys zoom = major enquadrament
16. Tipus de focals
Hi ha dos tipus de lents pel que fa a la distància focal:
1. Una lent de focal fixa és aquella en què la distància focal no es pot
canviar , és a dir, no tenen "zoom”.
1:28mm, 1:50mm, 1:85mm
17. 2. Una lent de focal variable és aquella la distància focal si la podem variar,
és a dir, la lent pot fer "zoom".
18-55 mm
La mínima distància focal que li podem ajustar és de 18mm i la màxima, de
55mm.
18. Distancia focal i obertura de diafragma
14 - 42mm 1:3,5 – 5,6
L'objectiu té una distància focal que varia entre 14 i 42 mm.
En la seva distància focal mínima (14mm) té una obertura màxima de f3,5.
En la seva focal màxima (42mm) té una obertura màxima de f5,6.
19. 16 - 45mm 1:4
L'objectiu té una distància focal que varia entre 16 i 45 mm.
En tot aquest rang l'obertura màxima és de f4.
20. Perspectiva
En modificar la distància focal (zoom) modifiquem el camp de visió:
Augmentem la distància focal = més espai entre lent i sensor = ens acostem
Reduim la distància focal = menys espai entre lent i sensor = ens allunyem
22. Profunditat de camp
Menor focal = més profunditat de camp
Major focal = menys profunditat de camp
Amb un zoom de 28 mm tenim una profunditat de camp més gran que en la
foto feta amb un zoom de 300 mm.
23. Temps d'exposició (o velocitat)
El temps que la llum arriba al sensor digital és el que s'anomena temps
d'exposició o velocitat d’obturació.
Obturador: cortineta que s'obre en el moment de disparar i limita el temps que
el raig de llum penetra a la càmera i arriba al sensor digital.
Temps d'exposició = Temps que està fent-se la foto
24. Els temps d'exposició varien des de:
• segons (per a condicions de llum molt dolentes)
• mil·lèsimes de segon (per a fotografies amb molta llum o molt ràpides)
Per saber quin temps d’exposició hem de fer servir ens hem de fixar en la llum
que hi ha a l’escena i en què volem capturar (si està en moviment, per
exemple).
Temps més usuals:
... 4, 2, 1, 1/2, 1/4, 1/8, 1/15, 1/30, 1/60, 1/125, 1/250, 1/500, 1/1000, 1/2000 ...
Temps d'exposició = velocitat d'exposició
Reduir el temps d'exposició = augmentar la velocitat
Ens dota d’un element compositiu que traslladarà informació addicional a la foto:
el moviment.
• Congelar-lo
• Recollir-lo
dimensió addicional: la temporal
29. Exemple
Temps d'exposició molt baix per congelar el moviment: 1/200 segons.
No totes quedaran congelades: van a velocitats diferents.
Obertura de f/10, ISO100, trípode i flash.
30. Exemple
Temps d'exposició alt: 4 segons.
Tancar el diafragma: f/32
Trípode i auto-disparador: no tocar la càmera durant el temps en que es fa la foto.
34. Sensor i sensibilitat
El sensor fa de pel·lícula en la
fotografia digital.
Està compost per milions de petits
semiconductors de silici que capten
els fotons (llum).
Fotons es transformen en una sèrie
de valors digitals creant un píxel.
El resultat del sensor es guarda en
les targetes de memòria en forma de
fitxers d'imatge.
Les dues tecnologies més populars
del mercat de sensors són CCD i
CMOS.
35. Què és un megapíxel?
És un milió de píxels o punts.
Resolució dels sensors es mesura en megapíxels.
El nombre de punts o píxels que contindrà una imatge produïda per un sensor.
Més megapixels = més grandària fitxer d'imatge
Exemple:
Imatge: 3888 punts de llarg i 2592 d'alt
Resolució del sensor :
3888p x 2592p = 10.077.696 px = 10,1 mpx
Si volem ampliar una imatge com més resolució tingui millor.
No hi ha una resolució òptima, dependrà de l'ús que en vulguem fer (impressió,
ubicació en una pàgina web...)
36. Sensibilitat (ISO)
Marca la quantitat de llum que necessita la nostra càmera per fer una fotografia
Els sensors poden treballar a diferents sensibilitats.
Major sensibilitat = més quantitat de llum són capaços de captar
Es mesura segons ISO
(com més gran és el nombre més gran és la sensibilitat)
100, 200, 400, 800, 1600
Cada salt = doble sensibilitat
Augmentar la sensibilitat = perdre definició i augmentar soroll.
El soroll són uns punts de colors que apareixen, especialment a les zones
fosques .
Menor sensibilitat = major qualitat d'imatge
Major sensibilitat = pitjor qualitat d'imatge
41. Elecció de la sensibilitat
Dependrà de la quantitat de llum que hi hagi.
Menor sensibilitat possible = més qualitat
Utilitza sensibilitats altes per a condicions molt baixes de llum.
Guia molt bàsica:
ISO 100 (= Màxima definició)
A l'aire lliure amb força llum o per subjectes estàtics.
Nocturnes amb temps d'exposició molt llarg.
ISO 200
Ús mixt, punt intermedi entre definició i velocitat.
ISO 400 – 1600
Objectius amb poca lluminositat i teleobjectius
Congelar el moviment de subjectes molt ràpids
Noctures amb temps d’exposició relativament curt
43. L'obertura del diafragma
• Defineix l'ample del forat pel qual passa la llum
• Permet definir la zona nítida a l’escena (profunditat de camp)
La velocitat d'obturació
• Determina el temps que tindrem obert el diafragma
• El moviment (congelar o captar-lo)
La sensibilitat (ISO)
• Marca la quantitat de llum que necessita la càmera
• Més o menys soroll
44. Modes de la càmera
Totes les càmeres DSLR del mercat
tenen normalment aquests modes
d'ús:
Automàtic (verd i P)
Prioritat a l'obertura de diafragma
(A/Av)
Prioritat al temps d'exposició
(S/Tv)
Manual (M)
Programes específics automàtics
(esports, nocturnes, retrat, paisatge,
macro…)
Què vols controlar de la foto?
45. Mode automàtic
Calcula automàticament tots els paràmetres que són òptims en el moment de
fer la foto.
La càmera calcula el diafragma i la velocitat necessàries per exposar l’imatge.
No deixa cap espai a la creativitat.
Quan utilitzar aquest mode?
o Quan tenim poc temps per fer la fotografia
o En llocs on les condicions no són les més adequades
o Quan tinguis dubtes dels ajustos que acabes de fer
46. Mode de prioritat a l'obertura de
diafragma (A / Av)
“A” ve de l'anglès “Aperture”.
Tries l'obertura i la càmera calcula
el temps d'exposició (velocitat)
adequat.
La càmera ajusta la velocitat
automàticament en funció de la
lluminositat.
Habitualment també decideix quina
sensibilitat de sensor usar.
Quan utilitzar aquest mode?
o Controlar la profunditat de camp
o Poca llum
48. Mode de prioritat al temps d'exposició
(S / Tv)
“S” ve de l'anglès “Speed”.
Triar el temps d'exposició a
utilitzar i la sensibilitat del sensor.
La càmera calcula l'obertura de
diafragma adequada.
Quan utilitzar aquest mode?
Quan vols controlar el moviment.
o Congelar el moviment
(temps d'exposició baix)
o Obtenir dinamisme
(temps d'exposició alt)
51. Mode manual
És el fotògraf qui controla tots els
paràmetres.
Escollir l'obertura de diafragma, el
temps d'exposició i la sensibilitat.
Mètode utilitzat en fotografia
nocturna.
Amb flash en mode TTL (flash
automàtic):
El fotògraf ajusta l'obertura, el
temps i la sensibilitat.
La càmera calcula quina
intensitat de flash necessita per
il·luminar l'escena i deixar-la
correctament exposada.
52. Trepidació i moviment
• Trepidació: efecte que es produeix quan una foto surt moguda per un temps
d'exposició massa llarg o per no controlar el moviment de la càmera.
• Tenir en compte el moviment dels objectes per decidir entre un temps
d'exposició o un altre.
• Elements que poden influir en la trepidació o el moviment dels objectes:
• Moviment de la càmera al fer la foto: Com més quieta estigui la càmera en
el moment del tret més fàcil serà obtenir una imatge nítida. (tripode/cotxe)
• Moviment dels objectes: Evaluar que els objectes que fotografiem es
mouen i poden fer-ho a velocitats diferents. (nen/model – cotxe/bicicleta)
• Quantitat de llum ambiental: Com més llum més fàcil serà utilitzar un temps
d'exposició baix i així evitar una foto moguda. (carrer/casa)
• Objectiu que s'està utilitzant: Com més gran és la distància focal (zoom)
major és la probabilitat de trepidació (foto moguda). (flor/futbolista)
55. Com evitar les fotos mogudes?
S'ha de reduir el temps d'exposició i per a això pot ser necessari modificar
altres paràmetres:
• Obertura de diafragma: Obrint el diafragma arriba més llum al sensor i es
redueix el temps d'exposició.
• Sensibilitat: Augmentant la sensibilitat es redueix el temps d'exposició encara
que augmenta el nivell de soroll.
Si això no funciona:
• Reduir el movimient de la càmara: Utilizar un trípode o arrepenjar-se a una
paret, a una barana o a una farola.
• Objectius o càmares amb estabilizador de l'imatge: Objectius lluminosos que
permetin obrir el diafragma més, o càmares que tinguin sensibilitats altes.
• Il·luminació artificial: Flash, focus, reflectors, encendre una llum…
56. Tingues en compte que…
• L'aigua es mou: saber si es vol congelar el seu moviment o al contrari.
• La càmera es mou: si el fotògraf va dins d'un mitjà de transport o si el fotògraf
s'està movent.
• En prémer el botó de tret pots estar movent la càmera.
Utilitza el autodisparador retardat o un disparador remot.
• Els nens i els animals es mouen molt.
• El vent mou arbres, arbusts, banderes, pèl...
Si una foto té un temps d'exposició relativament alt poden sortir més moguts
del desitjat. (ex. 1)
• Pot haver-hi objectes que es mouen a diferent velocitat. (ex. 2 i 3)
• Recolzar-te en alguna cosa rígida pot ajudar-te a evitar la trepidació.
61. Plantejament
1. Diafragma:
• Realitzar una sèrie de X fotografies (segons nº f de la càmera)
• Mode S / Tv (velocitat automàtica)
• Només tocar l’obturador (D’ f més petit a f més gran)
• Exemple: Flors a diferents distàncies (més o menys profunditat de camp)
1. Velocitat:
• Realitzar una sèrie de X fotografies (segons velocitats de la càmera)
• Mode A / Av (diafragma automàtic)
• Només tocar la velocitat (De més baixa a més alta)
• Exemple: Aixeta o cotxes (des de congelar fins a captar el moviment)
• El mateix objecte per cada part de l’exercici (1 per diafragma i 1 per velocitat:
màxim 2 objectes en total).
• Utilitzar la regla de terços i cuidar la composició.
• Penjar a Flickr un àlbum titulat: “Exercici 4: Diafragma i velocitat”.
Editor's Notes
2 - Funciona com…. segons sigui necessari .
FOTO: L'escala de nombres f
No mostra totes les
Els diferents passos depenen del disseny de l'objectiu
1 - Així F11 té el doble de lluminositat que F16 i la meitat que f8 .
1 - Així F11 té el doble de lluminositat que F16 i la meitat que f8 .
3 - depenent del tipus d'objectiu
EXEMPLE: Foto presa des del mateix lloc variant la distància focal del nostre objectiu .
Podem veure com segons augmentem la distància focal augmentem també l'acostament.
2 - Quan ens acostem amb el zoom a un objecte, també estem acostant-nos al fons
FOTO:
Fent una foto amb la distància focal a 28 mm podem treure el fons complet, amb tot el llac.
Si ens allunyem per fer que aquest ocupi la mateixa proporció en l'escena, i augmentem la distància focal a 100 mm podem veure com el fons no surt complet i el camp de visió es redueix .
L'efecte és com si el fons s'acostés .
Han estat preses a diferents distàncies de la flor , fent que ocupi el mateix a la foto , i modificant la distància focal . Fixa't com el camp de visió es redueix i el fons sembla apropar-se.
28 mm la vaig prendre a uns 35 cm de la flor
300 mm la vaig a diversos metres .
2 – Depenent de la càmera..
5 – Si reduim el temps la fotografia es fa més rapidament
velocitat de 1/6 (0.16 segons)
Només es veu una sombra, no se sap què és
velocitat de 1/30 (0.03 segons)
Comença a intuir-se l’objecte
velocitat de 1/400
hem congelat el moviment.
A l’utilizar una velocitat molt ràpida, sembla parat a la rampa, quan en realitat estava caient.
1 – Sedosa pq el temps és molt llarg
2 – Entra molta llum pq el temps és alt, si no tanquem el diafragma la fotografia es crema, queda blanca.
3 – Sino quedarà moguda.
velocitat relativament ràpida, congelació de moviment.
velocitat més lenta, efecte desplaçament.
4s d'exposició, deixant les trajectòries lluminoses.
Si tingués major velocitat, només es veurien punts de llum.
2 - elements que componen la
2 - elements que componen la
4 - una càmera en ISO 200 té el doble de sensibilitat que una presa a ISO 100
5 - no tot són avantatges
Segons augmentem la sensibilitat augmenta alhora el nivell de soroll .
Segons augmentem la sensibilitat augmenta alhora el nivell de soroll .
Segons augmentem la sensibilitat augmenta alhora el nivell de soroll .
Segons augmentem la sensibilitat augmenta alhora el nivell de soroll .
A partir d'ISO 400 -> més a les fosques (pèrdua de qualitat)
en funció de la resposta utilitzaràs una manera o altra
2 – Fixarem el diafragma amb què desitgem exposar la imatge i el processador de la càmera escollirà la velocitat necessària per exposar la imatge el millor possible.
4 - Depenent del model de la càmera i de la configuració també
5 – En parlarem mes endevant…
FOTO:
Per controlar la profunditat de camp per emborronar el fons i donar més protagonisme al nen .
Diafragma f2.8 i sensibilitat ISO 800 (interior no gaire llum)
La càmera calcular temps d'exposició 1/100 seg.
2 – Fixarem el diafragma amb què desitgem exposar la imatge i el processador de la càmera escollirà la velocitat necessària per exposar la imatge el millor possible.
FOTO:
Volia congelar moviment la bandera
temps d'1/250 seg. i sensibilitat ISO 100 per obtenir la màxima qualitat d'imatge
càmera calcular automàticament l'obertura f9 .
[1] 1/1250 seg -> La major velocitat d'obturació entre les tres. Temps obturador obert curt = deté moviment = l'aigua parada.
[2] 1/20 seg. -> aigua fluïa mentre l'obturador estava obert = més dinàmica
[3] 1/4 seg., -> menor velocitat d'obturació = Obrir l'obturador llarg període = aigua sedosa
gaudir de diferents representacions d'un subjecte en moviment en canviar la velocitat d'obturació.
mode S o M (rang de velocitats varia segons model)
4 – suposa un nou element en la combinació obertura / temps / sensibilitat.
3.1 No és el mateix fer una foto amb un trípode recolzat a terra que des d'un cotxe en moviment .
3.2 No és el mateix fotografiar un nen petit ( es mouen endimoniadament ) que una model professional que sap estar perfectament quieta . No es mou igual de ràpid un cotxe de carreres que una persona en bicicleta .
3.3 No és el mateix fer una foto a plena llum del dia al carrer que dins d'una casa . Això podem tenir-ho en compte a l' hora de fer un retrat en interior . Serà més senzill si el model és a prop d'una finestra .
3.4 . Un objectiu amb estabilitzador reduirà les probabilitats de trepidació , tot i que els objectius estabilitzats tenen els seus límits . No és el mateix fer una foto panoràmica que una foto amb un teleobjectiu a un futbolista .
1 – OK
Hi ha llum
Temps d'exposició prou baix: congelar el moviment del gos saltant i de l'aigua sortin
2 – NO
Poca llum
Temps d'exposició tan alt ha quedat moguda
3 – OK
Bona llum
Temps d'exposició prou baix: deixar l'escena estàtica
No comportava dificultat: No elements que es moguessin massa.
4 – NO
No s'ha utilitzat un temps d'exposició prou baix com per congelar les mans en moviment.
Una fotografia no ha de ser perfectament estàtica. Potser volem que hi hagi alguna zona moguda.
2- Si fas una foto cap a fora d'aquest mitjà de transport aquesta pot sortir moguda .
3 - En exposicions llargues en les que la càmera està recolzada sobre alguna cosa o sobre un trípode.
7 - si no disposes d'un trípode
Durant els minuts d'exposició de la nocturna els arbres es movien pel vent i les estrelles deixen un rastre provocat pel moviment de la terra.
diferent velocitat
No és dolent, però cal controlar-lo.
En el següent exemple , tant la càmera com la model viatgen a la mateixa velocitat , però els arbres no viatgen . Per això ella ha quedat nítida i els arbres moguts , augmentant la sensació de velocitat .
diferent velocitat
no tot en una foto es mou a la mateixa velocitat . Va ser presa a 1/ 250 segons.
Temps d'exposició prou curt com per congelar el moviment del cotxe, però no el moviment de les rodes .
Aquest efecte va ser buscat -> dóna més sensació d'acció i moviment a la foto .