ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

3- L'atenció domiciliària en ortogeriatria. Dr. Sebastià Santaeugènia

•
•
Badalona Serveis Assistencials
Badalona Serveis Assistencials
1 of 32
Download to read offline
Dr. Sebastià Santaeugènia Servei de Geriatria i Cures Pal·liatives Badalona Serveis Assistencials L’atenció domiciliària en Ortogeriatria: evidència i implementabilitat
Index de continguts Part I: repàs de l’evidència Part II: Experiència a BSA i resultats. Part III: Conclusions
Part I: repàs de l’evidència
Necessitats assistencials en augment MacMahon D. Intermediate Care-a challenge to specialty of geriatric medicine of it’s renaissance? Age and Ageing 2001;30-S3:19-23 -Envelliment poblacional -Descens del nombre de llits d’aguts al sistema de salut -Augment del nombre d’altes i èxitus -Augment de pacients amb necessitats complexes Necessitat de desenvolupament de nous models d’atenció
Intermediate Care: motius Rechel B. How can health systems respond to populations ageing? – European Observatory on Health Systems and Policies and WHO Europe 2009
Adaptació del model assistencial Desenvolupament de nous models d’atenció -Des del sistemes de salut i social s’ha anat desenvolupant una sèrie de serveis als últims anys -Objectiu: mantenir els pacients a domicili Per fer front a la manca de llits i als problemes de l’hospitalització en ancians -Agrupats sota l’etiqueta Intermediate Care
El concepte segons Carpenter (2002): Alternatives …. que “connecten” l’hospital d’aguts i Atenció Primària Carpenter I. Clinical and research challenges of intermediate care. Age and Ageing 2002;31:97-100 Acute Care Primary CareIC Intermediate Care: model britànic (I)
Definició d’Steiner (2001): Serveis o activitats en relació amb les transicions dels pacients entre l’hospital i el domicili, i des de la dependència mèdica/social a la independència funcional -Per pacients post-aguts que requereixen suport per a la seva recuperació -Per pacients a domicili (normalment fràgils o amb malaltia crònica) que estan en risc a curt termini d’un ingrés hospitalari evitable Orientats a maximitzar la vida independent Steiner A. Intermediate Care-a good thing? Age and Ageing 2001;30-S3:33-39 NSF for Older People-Intermediate Care: Moving Forward. Department of Health June 2002 Intermediate Care: model britànic (II)
Intermediate Care: model britànic (III) n Seguint els principis definitoris d’intermediate care (IC) aquests serveis es definirien com: – Serveis orientats a evitar ingressos innecesaris o estades perllongades injustificades a hosp d’aguts – Serveis proveïdors de plans terapèutics individualitzats basats en VGI – Serveis orientats a mantenir la màxima independencia del pacient per viure en el medi habitual – Serveis basats en el treball en equip interdisciplinar, atenció individualitzada, registres únics i protocolitzats Intermediate Care: Guidance for Comissioners and Providers of Health and Social Care. Feb 2008. British Geriatrics Society
Intermediate care com eix (III) n Quins son els dispositius d’IC al Regne Unit: – Rapid Response Teams – Community assessment and rehabilitation teams – Residentials reablement units – Community Hospitals (Hosp At. Intermèdia) – Hospital-at-home schemes Intermediate Care: Guidance for Comissioners and Providers of Health and Social Care. Feb 2008. British Geriatrics Society
Hospital at home: models “Hospital at home schemes”: 1. Outpatient infusion clinic: consulta per a ttm iv 2. Intravenous infusion service: autoinfusió de ttm 3. Early discharge postoperative: alta posthospitalària 4. Substitutive HaH model: alternativa a planta Cheng J Hospital at home. Clin Geriatr Med 25 (2009) 79–91
Hospital at home: definició 1 “HaH substitutiu” (grups americans): alta tecnologia 1. Acute condition that normally requires hospitalization 2. Hospital-type technologies or hospital-level care 3. Acceptance of responsibility by the hospital 4. Provision of services according to standards of inpatient status 5. HaH doctors with 24-hour coverage 6. Nursing care with 24-hour coverage 7. Care provided in a coordinated manner similar to inpatient ward 8. Consent to treatment by patients Cheng J Hospital at home. Clin Geriatr Med 25 (2009) 79–91
Hospital at home: definició 1 (II)
Hospital at home: definició 2 “HaH facilitador d’altes” (grups britànics): “Servei que ofereix tractament actiu per professionals de salut en domicili per una condició que requereix hospitalització aguda Si no existís l’equip domiciliari, el pacient seguiria hospitalitzat” -Centrat en serveis d’Infermeria experta i terapeutes -Intervencions integrals -Cobertura mèdica baixa, sovint administrada des de Primària *Shepperd S, Doll H, Broad J, Gladman J, Iliffe S, Langhorne P, Richards S, Martin F, Harris R. Early discharge hospital at home. Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, Issue 1. CD000356,
Hospital at home: esquemes Early discharge hospital at home Afavorir alta precoç Reduir estades HaH Prevenir estades Evitar ingrés Admission avoidance hospital at home
“Early discharge hospital at home*”(I) Per a l’alta precoç posthospitalització Objectiu: Alta hospitalària precoç i realització d’intervenció integral rehabilitadora (sanitària, funcional i social) en el propi entorn domiciliari *Shepperd S, Doll H, Broad J, Gladman J, Iliffe S, Langhorne P, Richards S, Martin F, Harris R. Early discharge hospital at home. Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, Issue 1. CD000356,
“Early discharge hospital at home*”(II) Cochrane intervention review (2009): 26 RCT, fins el 2008 Diferents perfils: n Ictus (11trials) n Condicions mèdiques: altes mèdiques (7 trials), MPOC (3 trials) n Condicions quirúrgiques (ortogeriatria i altres) (5 trials) En global, no evidència de pitjors resultats que seguir hospitalitzat (mortalitat, reingrés o resultats funcionals) Evidències inicials en reducció de costos (respecte planta), a confirmar *Shepperd S, Doll H, Broad J, Gladman J, Iliffe S, Langhorne P, Richards S, Martin F, Harris R. Early discharge hospital at home. Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, Issue 1. CD000356,
“Early discharge hospital at home* (III)” Models: *Hospital resourced schemes (13 trials): equips des de l’hospital *Community based schemes (9 trials): equips des de la comunitat Un tercer barreja dels dos: Coordination by a hospital based stroke team in conjuntion with stroke services (4 trials) Equip interdisciplinari: Sanitari (14 trials), Fisioteràpia (15 trials), TO (15 trials). TS (5 trials), Nutrició (2 trials), Accés a Logopèdia (4 trials) *Shepperd S, Doll H, Broad J, Gladman J, Iliffe S, Langhorne P, Richards S, Martin F, Harris R. Early discharge hospital at home. Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, Issue 1. CD000356,
“Early discharge hospital at home* (IV)” Principals treballs científics en ortogeriatria:
“Early discharge hospital at home”: mix de condicions Nottingham (UK) 80a. BI 15/20 20% d. cogn. Int. ID 4 setm •Reducció de l’estada hospitalària 4 dies, sense més reingrés •Millors paràmetres funcionals: bàsiques als 3m i instrum. als 12m •Millor benestar en pacient i cuidador als 3m i en pacient als 12m
“Early discharge hospital at home”: MPOC Barcelona (Cat) 71a. 3 comorb. VEMS 42% 1-2ingr últim any Int. Int. DUI: 8set •Igual mortalitat (5%),reingrés •Menys visites a Urgències •Milloria de QoL i de maneig •Menys costos (62% menys; 1250 vs 2000 €)
II. Experiència a BSA i resultats
Atenció Geriàtrica Domiciliària BSA Programes AIRE A DOMICILI AIRE A DOMICILI PER A L’ALTA PRECOÇ POSTHOSPITALITZACIÓ AIRE A DOMICILI PER A LA PREVENCIÓ D’INGRÉS HOSPITALARI Hospital Primària o ATDOM Primària o ATDOM Alternativa a estades en hospitalització convencional PROGRAMES D’AVALUACIÓ I INTERVENCIÓ INTEGRAL REHABILITADORA (AIRE) A DOMICILI Primària o ATDOM Són intervencions d’hospitalització a domicili per diferents processos prevalents Per a aquells pacients que puguin ser atesos a domicili per un equip hospitalari interdisciplinari especialitzat (sanitari, rehabilitador i social) Objectius: evitar o reduir estades hospitalitalàries -INGRESSOS MÈDICS -ICTUS -ORTOGERIATRIA -ALTES QUIRÚRGIQUES
HMB SGCP APProcedència EQUIP D’ATENCIÓ GERIÀTRICA A DOMICILI (AGD) 1. Avaluació Geriàtrica Integral 2. Plantejament d’objectius 3. Intervenció Interdisciplinària: -Equip: Infermeres (2), metge (1), Gestor Cas (1) -Externs: Fisio, TO i TS Estada mitjana (dies) HMB SGCP AP No AP MILLORIA ESTABILITAT EMPITJORAMENT Segons resultat funcional: (guany = IBa - IBi) Destinació d’alta amb condicionants d’alta a no AP -Continuació RHB -Situació terminal Agudització greu Diagnòstics AGD: resum de la intervenció
AGD: Experiència de 2 anys Totalitat Ingressos Postaguts i AGD 2011- 2012 N=801 Ingressos Totals ESD N=667 Ingressos Totals AA Exclossos (n=134) ESD a Postagut N=529 ESD a AGD N=138 Atenció interdisciplinar VGI PTI Anàlisi comparatiu descriptiu de característiques i de resultats
AGD: Experiència de 2 anys Ingressos Totals ESD de Postaguts i AGD N=667 Característiques basals Variables Resultat Grup 79 PA – 21 AGD Gènere Dona 68 / Home 32 Edat 80.68 (9.6) anys IBp/IBi/IBa 89/45/70 punts N SDG 4.24 (1.8) UPP 14.5 % Demència 20.8 % Delirium 7.5 % Depressió 19 % Trastorn marxa 78.4 % Caigudes 41.8 % Incontinència 45.4 % Polifarmàcia 66 % Alt sensorial 50.5 % Malnutrició 18 % Alta total a AP 81.6 % Alta total a Hosp 15.7 % Exitus 2.7 %
AGD: Experiència de 2 anys ESD a Conva N=529 ESD a AGD N=138 Variables Postaguts AGD Sig. (p=) n 529 138 Gènere D 67.9% D 66.7% n.s. Edat (anys) 79.9 83.4 0.000 Estada mitjana 62.94 39.86 0.000 IBp/IBi/Iba/Guany 90/44/69/24 85/49/74/25 0.000/0.018/0.125/0.7 Charlson 2.21 1.76 0.01 N SDG 4.17 4.51 0.044 UPP (%) 13.4 18.8 n.s. Demència (%) 18.9 28.3 0.012 Delirium (%) 5.1 16.7 0.000 Depressió (%) 21.2 12.3 0.011 Trastorn marxa (%) 76.7 84.8 0.025 Caigudes (%) 37.2 59.4 0.000 Incontinència (%) 45 47 n.s Polifarmàcia (%) 62.4 80.4 0.000 Constipació (%) 34.6 45.7 0.011 Malnutrició (%) 14.6 31.2 0.000 Alta total a AP 82.2% 79.9% n.s Alta total a Hosp 7.8% 14.5% p.s. (0.016) Alta a LTC 6.6% 6.5% n.s Exitus 3.4% 0% p.s. (0.016)
AGD: Experiència de 2 anys – Anàlisi ESD-PA Ortogeriàtrics Variables Postaguts Ortogeriàtrics AGD Ortogeriàtrics Sig. (p=) n 265 66 Gènere D 81% D 89% n.s. Edat (anys) 80,8 81,8 n.s. (0.402) Estada mitjana 60 43 0.000 IBp/IBi/Iba/Guany 91/49/78/29 88/51/78/27 Ns(0.075)/ns(0.536)/ns(0.910)/ ns(0.45) Charlson 1.68 1.33 n.s. (0.183) N SDG 4.01 4.47 n.s. (0.064) UPP (%) 12.8 19.7 n.s. (0.111) Demència (%) 18.1 21.2 n.s. (0.338) Delirium (%) 4.5 10.6 n.s. (0.061) Depressió (%) 21.9 15.2 n.s. (0.148) Trastorn marxa (%) 76.2 80.3 n.s. (0.299) Caigudes (%) 41.9 74.2 0.000 Incontinència (%) 36.6 37.9 n.s. (0.477) Polifarmàcia (%) 50.6 86.4 0.000 Constipació (%) 37 48 n.s. (0.059) Malnutrició (%) 15 27 0.019 Alta total a AP 89.8% 89.4% n.s. Alta total a Hosp 5.3% 9.1% n.s. Alta a LTC 4.5% 1.5% n.s. Exitus 0.4% 0% n.s.
III. Conclusions HaH
Conclusions L’atenció geriàtrica domiciliària en el nostre cas mostra: 1. Grau de complexitat de pacient similar o discretament superior respecte a Postaguts 2. Pèrdua funcional similar 3. Estades mitjanes sensiblement inferiors (major càrrega RHB) 4. Destí a primària sense diferències (elevat %), derivació hospitalària major a nivell global 5. Menor mortalitat durant ingrés (probablement a expenses de major derivació Hosp aguts) 6. Especialment amb Ortogeriatria sembla un procés no menys segur i no inferior en eficàcia que la Unitat d’internament de postaguts
Conclusions En resum, n L’atenció domiciliària a Catalunya requereix d’una major investigació i experiència. n L’atenció domiciliària podria ser un recurs complementari de seguretat similar i eficàcia no inferior a les unitats d’internament de postaguts per a determinats processos postaguts amb un potencial impacte positiu sobre l’estalvi en estades hospitalàries. n En Ictus és la condició amb una evidència més potent (combinació SU+ESD com a evidència A de maneig) n Cal estudiar impacte econòmic sobre hospital i atenció intermèdia d’internament.
Ұà

More Related Content

3- L'atenció domiciliària en ortogeriatria. Dr. Sebastià Santaeugènia

  • 1. Dr. Sebastià Santaeugènia Servei de Geriatria i Cures Pal·liatives Badalona Serveis Assistencials L’atenció domiciliària en Ortogeriatria: evidència i implementabilitat
  • 2. Index de continguts Part I: repàs de l’evidència Part II: Experiència a BSA i resultats. Part III: Conclusions
  • 3. Part I: repàs de l’evidència
  • 4. Necessitats assistencials en augment MacMahon D. Intermediate Care-a challenge to specialty of geriatric medicine of it’s renaissance? Age and Ageing 2001;30-S3:19-23 -Envelliment poblacional -Descens del nombre de llits d’aguts al sistema de salut -Augment del nombre d’altes i èxitus -Augment de pacients amb necessitats complexes Necessitat de desenvolupament de nous models d’atenció
  • 5. Intermediate Care: motius Rechel B. How can health systems respond to populations ageing? – European Observatory on Health Systems and Policies and WHO Europe 2009
  • 6. Adaptació del model assistencial Desenvolupament de nous models d’atenció -Des del sistemes de salut i social s’ha anat desenvolupant una sèrie de serveis als últims anys -Objectiu: mantenir els pacients a domicili Per fer front a la manca de llits i als problemes de l’hospitalització en ancians -Agrupats sota l’etiqueta Intermediate Care
  • 7. El concepte segons Carpenter (2002): Alternatives …. que “connecten” l’hospital d’aguts i Atenció Primària Carpenter I. Clinical and research challenges of intermediate care. Age and Ageing 2002;31:97-100 Acute Care Primary CareIC Intermediate Care: model britànic (I)
  • 8. Definició d’Steiner (2001): Serveis o activitats en relació amb les transicions dels pacients entre l’hospital i el domicili, i des de la dependència mèdica/social a la independència funcional -Per pacients post-aguts que requereixen suport per a la seva recuperació -Per pacients a domicili (normalment fràgils o amb malaltia crònica) que estan en risc a curt termini d’un ingrés hospitalari evitable Orientats a maximitzar la vida independent Steiner A. Intermediate Care-a good thing? Age and Ageing 2001;30-S3:33-39 NSF for Older People-Intermediate Care: Moving Forward. Department of Health June 2002 Intermediate Care: model britànic (II)
  • 9. Intermediate Care: model britànic (III) n Seguint els principis definitoris d’intermediate care (IC) aquests serveis es definirien com: – Serveis orientats a evitar ingressos innecesaris o estades perllongades injustificades a hosp d’aguts – Serveis proveïdors de plans terapèutics individualitzats basats en VGI – Serveis orientats a mantenir la màxima independencia del pacient per viure en el medi habitual – Serveis basats en el treball en equip interdisciplinar, atenció individualitzada, registres únics i protocolitzats Intermediate Care: Guidance for Comissioners and Providers of Health and Social Care. Feb 2008. British Geriatrics Society
  • 10. Intermediate care com eix (III) n Quins son els dispositius d’IC al Regne Unit: – Rapid Response Teams – Community assessment and rehabilitation teams – Residentials reablement units – Community Hospitals (Hosp At. Intermèdia) – Hospital-at-home schemes Intermediate Care: Guidance for Comissioners and Providers of Health and Social Care. Feb 2008. British Geriatrics Society
  • 11. Hospital at home: models “Hospital at home schemes”: 1. Outpatient infusion clinic: consulta per a ttm iv 2. Intravenous infusion service: autoinfusió de ttm 3. Early discharge postoperative: alta posthospitalària 4. Substitutive HaH model: alternativa a planta Cheng J Hospital at home. Clin Geriatr Med 25 (2009) 79–91
  • 12. Hospital at home: definició 1 “HaH substitutiu” (grups americans): alta tecnologia 1. Acute condition that normally requires hospitalization 2. Hospital-type technologies or hospital-level care 3. Acceptance of responsibility by the hospital 4. Provision of services according to standards of inpatient status 5. HaH doctors with 24-hour coverage 6. Nursing care with 24-hour coverage 7. Care provided in a coordinated manner similar to inpatient ward 8. Consent to treatment by patients Cheng J Hospital at home. Clin Geriatr Med 25 (2009) 79–91
  • 13. Hospital at home: definició 1 (II)
  • 14. Hospital at home: definició 2 “HaH facilitador d’altes” (grups britànics): “Servei que ofereix tractament actiu per professionals de salut en domicili per una condició que requereix hospitalització aguda Si no existís l’equip domiciliari, el pacient seguiria hospitalitzat” -Centrat en serveis d’Infermeria experta i terapeutes -Intervencions integrals -Cobertura mèdica baixa, sovint administrada des de Primària *Shepperd S, Doll H, Broad J, Gladman J, Iliffe S, Langhorne P, Richards S, Martin F, Harris R. Early discharge hospital at home. Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, Issue 1. CD000356,
  • 15. Hospital at home: esquemes Early discharge hospital at home Afavorir alta precoç Reduir estades HaH Prevenir estades Evitar ingrés Admission avoidance hospital at home
  • 16. “Early discharge hospital at home*”(I) Per a l’alta precoç posthospitalització Objectiu: Alta hospitalària precoç i realització d’intervenció integral rehabilitadora (sanitària, funcional i social) en el propi entorn domiciliari *Shepperd S, Doll H, Broad J, Gladman J, Iliffe S, Langhorne P, Richards S, Martin F, Harris R. Early discharge hospital at home. Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, Issue 1. CD000356,
  • 17. “Early discharge hospital at home*”(II) Cochrane intervention review (2009): 26 RCT, fins el 2008 Diferents perfils: n Ictus (11trials) n Condicions mèdiques: altes mèdiques (7 trials), MPOC (3 trials) n Condicions quirúrgiques (ortogeriatria i altres) (5 trials) En global, no evidència de pitjors resultats que seguir hospitalitzat (mortalitat, reingrés o resultats funcionals) Evidències inicials en reducció de costos (respecte planta), a confirmar *Shepperd S, Doll H, Broad J, Gladman J, Iliffe S, Langhorne P, Richards S, Martin F, Harris R. Early discharge hospital at home. Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, Issue 1. CD000356,
  • 18. “Early discharge hospital at home* (III)” Models: *Hospital resourced schemes (13 trials): equips des de l’hospital *Community based schemes (9 trials): equips des de la comunitat Un tercer barreja dels dos: Coordination by a hospital based stroke team in conjuntion with stroke services (4 trials) Equip interdisciplinari: Sanitari (14 trials), Fisioteràpia (15 trials), TO (15 trials). TS (5 trials), Nutrició (2 trials), Accés a Logopèdia (4 trials) *Shepperd S, Doll H, Broad J, Gladman J, Iliffe S, Langhorne P, Richards S, Martin F, Harris R. Early discharge hospital at home. Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, Issue 1. CD000356,
  • 19. “Early discharge hospital at home* (IV)” Principals treballs científics en ortogeriatria:
  • 20. “Early discharge hospital at home”: mix de condicions Nottingham (UK) 80a. BI 15/20 20% d. cogn. Int. ID 4 setm •Reducció de l’estada hospitalària 4 dies, sense més reingrés •Millors paràmetres funcionals: bàsiques als 3m i instrum. als 12m •Millor benestar en pacient i cuidador als 3m i en pacient als 12m
  • 21. “Early discharge hospital at home”: MPOC Barcelona (Cat) 71a. 3 comorb. VEMS 42% 1-2ingr últim any Int. Int. DUI: 8set •Igual mortalitat (5%),reingrés •Menys visites a Urgències •Milloria de QoL i de maneig •Menys costos (62% menys; 1250 vs 2000 €)
  • 22. II. Experiència a BSA i resultats
  • 23. Atenció Geriàtrica Domiciliària BSA Programes AIRE A DOMICILI AIRE A DOMICILI PER A L’ALTA PRECOÇ POSTHOSPITALITZACIÓ AIRE A DOMICILI PER A LA PREVENCIÓ D’INGRÉS HOSPITALARI Hospital Primària o ATDOM Primària o ATDOM Alternativa a estades en hospitalització convencional PROGRAMES D’AVALUACIÓ I INTERVENCIÓ INTEGRAL REHABILITADORA (AIRE) A DOMICILI Primària o ATDOM Són intervencions d’hospitalització a domicili per diferents processos prevalents Per a aquells pacients que puguin ser atesos a domicili per un equip hospitalari interdisciplinari especialitzat (sanitari, rehabilitador i social) Objectius: evitar o reduir estades hospitalitalàries -INGRESSOS MÈDICS -ICTUS -ORTOGERIATRIA -ALTES QUIRÚRGIQUES
  • 24. HMB SGCP APProcedència EQUIP D’ATENCIÓ GERIÀTRICA A DOMICILI (AGD) 1. Avaluació Geriàtrica Integral 2. Plantejament d’objectius 3. Intervenció Interdisciplinària: -Equip: Infermeres (2), metge (1), Gestor Cas (1) -Externs: Fisio, TO i TS Estada mitjana (dies) HMB SGCP AP No AP MILLORIA ESTABILITAT EMPITJORAMENT Segons resultat funcional: (guany = IBa - IBi) Destinació d’alta amb condicionants d’alta a no AP -Continuació RHB -Situació terminal Agudització greu Diagnòstics AGD: resum de la intervenció
  • 25. AGD: Experiència de 2 anys Totalitat Ingressos Postaguts i AGD 2011- 2012 N=801 Ingressos Totals ESD N=667 Ingressos Totals AA Exclossos (n=134) ESD a Postagut N=529 ESD a AGD N=138 Atenció interdisciplinar VGI PTI Anàlisi comparatiu descriptiu de característiques i de resultats
  • 26. AGD: Experiència de 2 anys Ingressos Totals ESD de Postaguts i AGD N=667 Característiques basals Variables Resultat Grup 79 PA – 21 AGD Gènere Dona 68 / Home 32 Edat 80.68 (9.6) anys IBp/IBi/IBa 89/45/70 punts N SDG 4.24 (1.8) UPP 14.5 % Demència 20.8 % Delirium 7.5 % Depressió 19 % Trastorn marxa 78.4 % Caigudes 41.8 % Incontinència 45.4 % Polifarmàcia 66 % Alt sensorial 50.5 % Malnutrició 18 % Alta total a AP 81.6 % Alta total a Hosp 15.7 % Exitus 2.7 %
  • 27. AGD: Experiència de 2 anys ESD a Conva N=529 ESD a AGD N=138 Variables Postaguts AGD Sig. (p=) n 529 138 Gènere D 67.9% D 66.7% n.s. Edat (anys) 79.9 83.4 0.000 Estada mitjana 62.94 39.86 0.000 IBp/IBi/Iba/Guany 90/44/69/24 85/49/74/25 0.000/0.018/0.125/0.7 Charlson 2.21 1.76 0.01 N SDG 4.17 4.51 0.044 UPP (%) 13.4 18.8 n.s. Demència (%) 18.9 28.3 0.012 Delirium (%) 5.1 16.7 0.000 Depressió (%) 21.2 12.3 0.011 Trastorn marxa (%) 76.7 84.8 0.025 Caigudes (%) 37.2 59.4 0.000 Incontinència (%) 45 47 n.s Polifarmàcia (%) 62.4 80.4 0.000 Constipació (%) 34.6 45.7 0.011 Malnutrició (%) 14.6 31.2 0.000 Alta total a AP 82.2% 79.9% n.s Alta total a Hosp 7.8% 14.5% p.s. (0.016) Alta a LTC 6.6% 6.5% n.s Exitus 3.4% 0% p.s. (0.016)
  • 28. AGD: Experiència de 2 anys – Anàlisi ESD-PA Ortogeriàtrics Variables Postaguts Ortogeriàtrics AGD Ortogeriàtrics Sig. (p=) n 265 66 Gènere D 81% D 89% n.s. Edat (anys) 80,8 81,8 n.s. (0.402) Estada mitjana 60 43 0.000 IBp/IBi/Iba/Guany 91/49/78/29 88/51/78/27 Ns(0.075)/ns(0.536)/ns(0.910)/ ns(0.45) Charlson 1.68 1.33 n.s. (0.183) N SDG 4.01 4.47 n.s. (0.064) UPP (%) 12.8 19.7 n.s. (0.111) Demència (%) 18.1 21.2 n.s. (0.338) Delirium (%) 4.5 10.6 n.s. (0.061) Depressió (%) 21.9 15.2 n.s. (0.148) Trastorn marxa (%) 76.2 80.3 n.s. (0.299) Caigudes (%) 41.9 74.2 0.000 Incontinència (%) 36.6 37.9 n.s. (0.477) Polifarmàcia (%) 50.6 86.4 0.000 Constipació (%) 37 48 n.s. (0.059) Malnutrició (%) 15 27 0.019 Alta total a AP 89.8% 89.4% n.s. Alta total a Hosp 5.3% 9.1% n.s. Alta a LTC 4.5% 1.5% n.s. Exitus 0.4% 0% n.s.
  • 30. Conclusions L’atenció geriàtrica domiciliària en el nostre cas mostra: 1. Grau de complexitat de pacient similar o discretament superior respecte a Postaguts 2. Pèrdua funcional similar 3. Estades mitjanes sensiblement inferiors (major càrrega RHB) 4. Destí a primària sense diferències (elevat %), derivació hospitalària major a nivell global 5. Menor mortalitat durant ingrés (probablement a expenses de major derivació Hosp aguts) 6. Especialment amb Ortogeriatria sembla un procés no menys segur i no inferior en eficàcia que la Unitat d’internament de postaguts
  • 31. Conclusions En resum, n L’atenció domiciliària a Catalunya requereix d’una major investigació i experiència. n L’atenció domiciliària podria ser un recurs complementari de seguretat similar i eficàcia no inferior a les unitats d’internament de postaguts per a determinats processos postaguts amb un potencial impacte positiu sobre l’estalvi en estades hospitalàries. n En Ictus és la condició amb una evidència més potent (combinació SU+ESD com a evidència A de maneig) n Cal estudiar impacte econòmic sobre hospital i atenció intermèdia d’internament.
  • 32. Ұà