ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

3 treball la caiguda del mur de berlín

•
•
Toni Guirao
Toni Guirao
1 of 11
Downloaded 15 times
La caiguda del mur de Berlin Laura Maestro Neus Cabré 1 batx. B Història del Món Contemporani
Berlin, una ciutat dividida Al 1945, al final de la segona Guerra Mundial, segons l’Acord de Ialta, Alemanya va ser dividida en quatre zones controlades per l’URSS, els EUA, el Regne Unit i França, ja que, cap dels vencedors volia que l'antic règim feixista tornés a adquirir poder. Els Estats Units i la Unió Soviètica van acordar ocupar el país amb la intenció de trobar un règim pacífic i de llibertat per als alemanys. Tot i això, darrere hi havia una rivalitat ideològica de dos sistemes socials oposats i la política expansionista del govern soviètic. Poc després Berlín, la capital, va ser dividida entre: L’Oest (República Federal Alemanya) i ocupada per les forces de la EUA, França i la Gran Bretanya. L’Est (República Democràtica Alemanya) ocupada per les forces de la Unió Soviètica. La divisió física de la ciutat es va consumar a l'agost del 1961, amb la construcció d'un mur comunista de separació, considerat per l'RDA un "mur de protecció antifeixista", i per altres "mur de la vergonya", perquè el règim de la República Federal Alemanya no podia frenar la creixent corrent de fugitius que volien desplaçar-se al altre costat de Berlín. Al mateix temps, va començar l'anomenada Guerra freda entre el bloc capitalista i el comunista, i Berlín es convertir en un punt calent de les agències d'espionatge tant de l'est com de l'oest. El pla de construcció del mur de Berlín era un secret d'Estat de l'RDA, construït per ordre del SED, el partit únic, sota la vigilància i protecció de la policia i els soldats de l'Exèrcit Nacional Popular (Volksarmee). Des de1961-1989 Alemanya va estar separada. Molta gent va haver de separar-se de les seves famílies, que podien viure en l'altre costat de la ciutat, molts treballadors van quedar-se sense feina i van ser instaurats sistemes socials que van separar no només als
ciutadans alemanys al seu territori, sinó també en creences, en afectes i en formes de vida i tot això sense consultar prèviament. Els ciutadans dels dos estats disposaven de passaports diferents, encara que segons la concepció jurídica occidental, tots tenien la mateixa nacionalitat alemanya. Durant l'existència del mur moltes persones van intentar creuar les fronteres per estar en desacord amb el règim que els havia estat imposat. Els ciutadans van intentar escapar de moltes maneres: a través de túnels o saltant el mur des de finestres properes. Alguns van aconseguir sortir, altres van ser empresonats o van morir en el intent. El 1989, sota la pressió del món, el govern va acceptar obrir fronteres i esfondrar el Mur. Després de diverses dècades moltes persones van tornar a veure la seva família i sortir d'un país que els tancava la llibertat de trànsit. L'estat de divisió política va finalitzar el 3 d'octubre de 1990 quan la RDA s’ incorporà a la República Federal deixant així que hi hagués quatre dècades després de ser fundat. Aquest breu resum sobre el mur de Berlin es pot veure en els següents vídeos: http://www.rtve.es/mediateca/videos/20081008/documentos-tv-asi-cayo-muro- berlin-resumen-10-minutos/309739.shtml http://www.videos-star.com/watch.php?video=4npQl-xk8vk http://www.videos-star.com/watch.php?video=41QPybgu2iU&feature=related
Imatges, epigrama i documents A continuació podem veure unes fotografies simbòliques referents a aquest tema: Molts dels berlinesos es van despertar un dia veient com el mur els separava de les seves famílies i amics. En poc temps la ciutat es va dividir i qualsevol persona que havia creuat la frontera ja no podia tornar. Tot i això, molts d’ells van reaccionar a temps i van abandonar la ciutat clandestinament. Aquesta imatge és un testimoni del pensament popular. La nena, com molts dels homes i dones d’aquella època, busca pedra amb pedra una sortida cap a la desitjada Alemanya Occidental sense perdre l’esperança. Van ser molts els berlinesos que van intentar creuar el mur, alguns d’ells van perdre la vida en el intent. Vint- i-vuit anys després que es posés la primera pedra, berlinesos orientals i occidentals van tornar a veure's les cares. El retrobament de centenars de famílies separades pel mur va ser per fi possible. A mesura que els pocs quilòmetres de mur que quedaven a Berlín s’anaven esquerdant, les ferides i les rancúnies entre els ciutadans alemanys de l'est i l'oest s’anaven guarint. Però la reunificació no va ser tan ràpida ni tan fàcil com s'esperava i a les desigualtats socials i econòmiques entre les regions es va sumar un altre problema: l’atur. En aquesta imatge podem veure com aquesta nena berlinesa, que no va arribar a conèixer la frontera que dividia el seu país, salta el lloc per on transcorria el anomenat “mur de la vergonya”. Anys abans, aquest salt li podia costar a un la vida. Encara que molts el van aconseguir: més de 40.000 persones.
Aquesta fotografia, on apareix el president soviètic, Leonidas Breznev, besant a l’estil rus a Erich Honecker, líder de la RDA, es va prendre a Berlin oriental el 4 d’octubre del 1979, durant la celebració del 30 aniversari de la República democràtica alemanya. La imatge anterior va ser la inspiració per al famós mural titulat "Brotherhood Kiss", pintat per l'artista Dmitri Vrubel sobre el mur de Berlín (East Side Gallery). Aquest petó no és un símbol sexual, d’alliberació homosexual, és més bé un símbol contrari, polític, de repressió. Aquest petó també està representat en un dels més famosos grafits del mur, on apareix un Trabi (Trabant, el típic cotxe d'Alemanya Oriental) travessant la paret. Els grafits pintats al mur són una de les característiques més conegudes universalment. Durant els més de 28 anys que va estar en peu, berlinesos de totes les edats van realitzar milers de pintades i murals en el formigó fronterer. Alguns artistes occidentals penjaven els seus quadres del mur, o s'organitzaven exposicions al seu costat. Les autoritats de la RDA ordenaven a alguns soldats que sortissin a l'altre costat per netejar el mur. La paret es trobava entre un i dos metres dins de territori oriental en la major part del seu recorregut, de manera que els soldats podien sortir a netejar. La por a la deserció i les ires dels occidentals van fer que les neteges no fossin molt habituals, en canvi, les batudes a la zona interna si que ho eren. Era costum llançar sobre el mur tot tipus d'escombraries, llaunes, burilles, ampolles i qualsevol cosa que pogués llançar- se. De tant en tant, patrulles de soldats recorrien la franja de seguretat recollint les escombraries que els llançaven des de l'altre costat.
El mur de Berlin també va servir com a inspiració d’epigrames. A continuació, podem veure un “epigrama con muro” de Mario Benedetti. La tardor del 1989, plena de protestes i manifestacions en tota Alemanya, es van culminar el dia 10 de novembre i els titulars de tots els diaris van assenyalar: "Die Mauer ist weg" (el mur és obert), ja que, havia caigut al vespre a les 7.05 de la tarda del dia anterior. “Epigrama Con Muro” Entre tú y yo/mengana mía/ se levantaba malentendidos un muro de Berlín hecho de horas desiertas hubo quien los juntó como reliquias añoranzas fugaces y de pronto una tarde tú no podías verme porque montaban te vi emerger por un hueco de niebla guardia y pasar a mi lado sin llamarme los rencores ajenos yo no podía verte porque me encandilaba ni tocarme ni verme el sol de tus augurios y correr al encuentro de otro rostro rebosante de calma cotidiana y no obstante solía preguntarme cómo serías en tu espera otro rostro que tal vez ignoraba si abrirías por ejemplo los brazos que entre tú y yo existía para abrazar mi ausencia había existido un muro de Berlín que al separarnos pero el muro cayó desesperadamente nos juntaba se fue cayendo ese muro que ahora es sólo escombros nadie supo qué hacer con los más escombros y olvido. Mario Benedetti En aquesta breu composició poètica, es pot veure com l’autor expressa els seus sentiments davant d’una Alemanya dividida pel mur i després de la seva caiguda. Recordar la història és necessari perquè aquestes atrocitats mai s'oblidin ni es tornin a repetir. http://www.videos-star.com/watch.php?video=4npQl-xk8vk http://www.videos-star.com/watch.php?video=41QPybgu2iU&feature=related
A part de les imatges i de l’epigrama anterior, també hem buscat alguns documents per facilitar-ne la comprensió, ja que l’analitzarem i sabrem com va viure la gent d’aquell llavors, la caiguda d’aquest mur amb tanta controvèrsia. El primer document que analitzarem és el discurs que va fer John Kennedy al 1963. Dos mil años hace que se hiciera alarde de que se era “Civis Romanus sum”. Hoy en el mundo de la libertad se hace alarde de que “Ich bin ein Berliner”.Hay mucha gente en el mundo que realmente no comprende o dice que no lo comprende cuál es la gran diferencia entre el mundo libre y el mundo comunista. Decidles que vengan a Berlín. Hay algunos que dicen que el comunismo es el movimiento del futuro. Decidles que vengan a Berlín. Hay algunos que dicen en Europa y en otras partes “nosotros podemos trabajar con los comunistas”. Decidles que vengan a Berlín. Y hay algunos pocos que dicen que es verdad que el comunismo es un sistema diabólico pero que permite un progreso económico. Decidles que vengan a Berlín. La libertad tiene muchas dificultades y la democracia no es perfecta. Pero nosotros no tenemos que poner un muro para mantener a nuestro pueblo, para prevenir que ellos nos dejen. Quiero decir en nombre de mis ciudadanos que viven a muchas millas de distancia en el otro lado del Atlántico, que a pesar de esta distancia de vosotros, ellos están orgullosos de lo que han hecho por vosotros, desde una distancia en la historia en los últimos 18 años. No conozco una ciudad, ningún pueblo que haya sido asediado por dieciocho años y que vive con la vitalidad y la fuerza y la esperanza y la determinación de la ciudad de Berlín Occidental. Mientras el muro es la más obvia y viva demostración del fracaso del sistema comunista, todo el mundo puede ver que no tenemos ninguna satisfacción en ello, para nosotros, como ha dicho el Alcalde, es una ofensa no solo contra la historia, sino también una ofensa contra la humanidad, separando familias, dividiendo maridos y esposas y hermanos y hermanas y dividiendo a la gente que quiere vivir unida. ¿Cuál es la verdad de esta ciudad de Alemania? La paz real en Europa nunca puede estar asegurada mientras a un alemán de cada cuatro se le niega el elemental derecho de ser un hombre libre, y que pueda elegir un camino libre. En dieciocho años de paz y buena confianza esta generación de alemanes ha percibido el derecho a ser libre, incluyendo el derecho a la unión de sus familias, a la unión de su nación en paz y buena voluntad con todos los pueblos. Vosotros vivís en una defendida isla de libertad, pero vuestra vida es parte de lo más importante. Permitirme preguntaros a vosotros como yo concluyo, elevando vuestros ojos por encima de los
peligros de hoy y las esperanzas de mañana, más allá de la libertad meramente de esta ciudad de Berlín y todos los pueblos de Alemania avanzan hacia la libertad, más allá del muro al día de la paz con justicia, más allá de vosotros o nosotros de toda la humanidad. La libertad es indivisible y cuando un hombre es esclavizado ¿quién está libre? Cuando todos son libres, ellos pueden mirar a ese día, cuando esta ciudad está reunida y este país y este gran continente de Europa esté en paz y esperanza. Cuando ese día finalmente llegue y la gente del Berlín Occidental pueda tener una moderada satisfacción en el hecho de que ellos están en la línea del frente casi dos décadas. Todos los hombres libres, dondequiera que ellos vivan, son ciudadanos de Berlín. Y por lo tanto, como hombres libres, yo con orgullo digo estas palabras “Ich bin ein Berliner”. Discurso de John Kennedy, Berlín, 11 de junio de 1963 Després de llegir aquest document, podem analitzar-lo de la següent forma: • El seu origen es desenvolupa a partir de la creació del mur de Berlín, i d’aquesta manera, presentar a tothom la situació que paia Alemanya en aquell moment. Per tant, podem dir que prové d’una font primària. • Autor: John Kennedy, que en aquell llavors era el president dels Estats Units d’Amèrica. • Data: 11 de juny de 1963 • Connotacions ideològiques: la llibertat en el món en el que vivien, ja que una persona no és lliure si hi ha un mur que separa un país i una ciutat. El discurs que va fer John Kennedy a Berlín, quan aquesta encara estava dividida entre Berlín Occidental i Berlín Oriental, va ser una demostració de la discrepància que sentia ell i tot el poble nord-americà sobre el poder comunista d’aquella ciutat i que també afectava a tot el país d’Alemanya, ja que el que el comunisme demostrava era que no hi havia llibertat, per què com pot ser un home lliure si està empresonat en una ciutat i no li deixen traslladar-se a l’altre costat del mur? Això no és llibertat. El que ens diu John Kennedy és que hi ha molta gent al nostre món, al nostre voltant, que no és conscient del que pot significar un món comunista, perquè creuen que no hi ha cap diferència i que ells mateixos podrien viure perfectament en un món comunista. Però s’equivoquen, un món comunista comporta molts canvis en la societat i gairebé tothom no estaria content amb la seva situació. Tot i que la democràcia no és perfecta, no hi ha comparació amb el comunisme, ja que aquest ens prohibeix moltes coses, fins i tot la llibertat. Per tant, podem dir que les úniques persones que en aquell moment comprenien perfectament les diferències entre un món i un altre, eren els
habitants de Berlin. Per aquesta raó, en John Kennedy, diu: “Jo sóc berlinès”, perquè ell comprèn tot el que estan passant els berlinesos i també comprèn el que comporta viure en un món on el poder el té el comunisme. http://inep.org/content/view/2592/100/ Després d’analitzar el discurs de John Kennedy, ens disposarem a llegir i analitzar el que en Jaime Rubio Rosales va ficar en el seu bloc sobre el tema que estem presentant: el mur de Berlín. Tot i així, ell l’anomena d’una altra manera: “El maldito muro de Berlín”. Amb aquest títol ja podem saber que aquest home no està molt d’acord amb aquesta separació. El que ens presenta aquest personatge és les seves dues experiències al anar a Berlín, una quan hi havia el mur i l’altra quan ja va ser enderrocat. Després de llegir-lo, ho analitzarem i sabrem com ho va viure. El maldito muro de Berlín, por Jaime Rubio Rosales. He estado dos veces en el Muro de Berlín: una en el año 1981, cuando la Alemania comunista celebraba el décimo aniversario de la construcción del muro como una forma de protegerse contra “la perniciosa influencia del mundo capitalista”. Y la otra este mismo mes, celebrando justo todo lo contrario, o sea, el derribo del maldito muro hace En ambos casos he estado acompañado de buenos amigos alemanes que sufrían viendo a su país dividido por el telón de acero. Sin embargo, aquella primera visita tuvo su toque novelesco porque yo iba acompañado de un conocido periodista de Hamburgo, ciudad en la que yo pasaba el verano. El me propuso que lo acompañara a Berlín mientras hacía un reportaje sobre la increíble mascarada montada por el régimen de Höenecker: ¡la celebración de décimo aniversario de la construcción del Berliner Mauer! Allí pude enterarme del negocio de la venta de alemanes incómodos para el régimen comunista, que eran vendidos a la RFA. Los precios variaban según la cualificación de cada uno: así, un ingeniero valía 50000 marcos, mientras que un cura sólo valía 5000. ¡Había que verlo para creerlo! Recuerdo que le dediqué un par de artículos a este tema en La Provincia y recogí esta experiencia en mi novela “Misterio en Ripoche Street”. En esta misma novela describo la caída del muro y hago una crítica al comunismo del Este europeo, mientras mis personajes pasan al otro lado y se meten en toda clase de líos. Pues bien, unos años más tarde, en un viaje a Praga fui invitado a conocer la Biblioteca Nacional, que formaba parte de la antigua Universidad que los jesuitas fundaron en el S.XVII. ¡Una auténtica joya del Barroco! Pero cuál sería mi sorpresa cuando un profesor de español de la Universidad se me acerca y me dice: “Señor Rubio, he leído su novela y me ha gustado mucho excepto en un detalle, ¡que su crítica al régimen comunista es muy light!”
Después supe que los praguenses nunca le perdonaron a los soviéticos que les invadieran con sus tanques durante la Primavera de Praga y eso hizo acrecentar su odio al comunismo, un odio que se percibía en toda la ciudad. Y así llegamos a este Otoño cuando, en un viaje relámpago, estuve con mis antiguos amigos alemanes en uno de los actos iniciales que conmemoran el derribo del muro. Allí brindamos por la reunificación alemana con una buenas jarras de cerveza berlinesa. Després de llegir aquest document, el podem analitzar de la següent forma: • El seu origen és fer veure a tothom la injustícia de que hi hagi un mur de Berlín que separi una ciutat sencera i que, a més, es pugui, per exemple, vendre a la gent. Per tant, aquest text és una font primària, perquè pertany a un bloc. • Autor: Jaime Rubio Rosales, un escriptor i periodista llicenciat en filosofia i filologia moderna. • Data: 6 de Novembre de 2009 • Connotacions ideològiques: Aquest document pretén mostrar la injustícia del món, perquè ens mostra la passivitat que vivien en Berlín, quan, per exemple, es permetia vendre a una persona. I no sols això, sinó que depèn de la professió que tenien, els podien vendre per més o menys diners, demostrant que hi ha una important discriminació. Aquest assaig que va fer Jaime Rubio té l’objectiu de fer veure al món la injustícia que es vivia a Berlín quan encara hi havia el mur en peu. Com pot ser que s’accepti la compra i venda de persones en el primer món? Ja ens sembla poc acceptable que això succeeixi en el tercer món, però representa que en el món en que vivim està molt més desenvolupat i això no succeïa des de fa segles. A més, també podem observar que Praga tampoc estava molt conforme amb el comunisme, a causa de la seva invasió a la Primavera de Praga, on els soviètics els van conquistar. Per aquesta raó, pensaven que la crítica d’aquest home era molt suau, ja que ells podrien haver dit moltes més coses. Tot això ho va descobrir quan va viatjar a Berlín per primera vegada i quan va viatjar a Praga. En canvi, la segona vegada que va viatjar a Berlín, el mur ja havia estat enderrocat i les diferències entre les dues bandes de Berlín havien desaparegut. En aquest cas, Jaime Rubio va veure com la destrucció d’aquesta barrera social provocava l’alegria de tot el poble berlinès. Això ens demostra que gairebé tot el poble de Berlín, per no dir tot el poble, estaven en contra de l’aparició d’aquest mur; i per tant, a favor de la seva destrucció. I com no estar-ho? Aquest mur destrossava famílies, ja que si una vivia en una part del mur; i l’altre membre de la
família vivia en l’altre part del mur, no es podien veure. I també podem parlar dels treballs, de les amistats… http://www.noticiasgrancanaria.com/2009/11/mi-experiencia-en-el-muro-de- berlin.html

More Related Content

3 treball la caiguda del mur de berlín

  • 1. La caiguda del mur de Berlin Laura Maestro Neus Cabré 1 batx. B Història del Món Contemporani
  • 2. Berlin, una ciutat dividida Al 1945, al final de la segona Guerra Mundial, segons l’Acord de Ialta, Alemanya va ser dividida en quatre zones controlades per l’URSS, els EUA, el Regne Unit i França, ja que, cap dels vencedors volia que l'antic règim feixista tornés a adquirir poder. Els Estats Units i la Unió Soviètica van acordar ocupar el país amb la intenció de trobar un règim pacífic i de llibertat per als alemanys. Tot i això, darrere hi havia una rivalitat ideològica de dos sistemes socials oposats i la política expansionista del govern soviètic. Poc després Berlín, la capital, va ser dividida entre: L’Oest (República Federal Alemanya) i ocupada per les forces de la EUA, França i la Gran Bretanya. L’Est (República Democràtica Alemanya) ocupada per les forces de la Unió Soviètica. La divisió física de la ciutat es va consumar a l'agost del 1961, amb la construcció d'un mur comunista de separació, considerat per l'RDA un "mur de protecció antifeixista", i per altres "mur de la vergonya", perquè el règim de la República Federal Alemanya no podia frenar la creixent corrent de fugitius que volien desplaçar-se al altre costat de Berlín. Al mateix temps, va començar l'anomenada Guerra freda entre el bloc capitalista i el comunista, i Berlín es convertir en un punt calent de les agències d'espionatge tant de l'est com de l'oest. El pla de construcció del mur de Berlín era un secret d'Estat de l'RDA, construït per ordre del SED, el partit únic, sota la vigilància i protecció de la policia i els soldats de l'Exèrcit Nacional Popular (Volksarmee). Des de1961-1989 Alemanya va estar separada. Molta gent va haver de separar-se de les seves famílies, que podien viure en l'altre costat de la ciutat, molts treballadors van quedar-se sense feina i van ser instaurats sistemes socials que van separar no només als
  • 3. ciutadans alemanys al seu territori, sinó també en creences, en afectes i en formes de vida i tot això sense consultar prèviament. Els ciutadans dels dos estats disposaven de passaports diferents, encara que segons la concepció jurídica occidental, tots tenien la mateixa nacionalitat alemanya. Durant l'existència del mur moltes persones van intentar creuar les fronteres per estar en desacord amb el règim que els havia estat imposat. Els ciutadans van intentar escapar de moltes maneres: a través de túnels o saltant el mur des de finestres properes. Alguns van aconseguir sortir, altres van ser empresonats o van morir en el intent. El 1989, sota la pressió del món, el govern va acceptar obrir fronteres i esfondrar el Mur. Després de diverses dècades moltes persones van tornar a veure la seva família i sortir d'un país que els tancava la llibertat de trànsit. L'estat de divisió política va finalitzar el 3 d'octubre de 1990 quan la RDA s’ incorporà a la República Federal deixant així que hi hagués quatre dècades després de ser fundat. Aquest breu resum sobre el mur de Berlin es pot veure en els següents vídeos: http://www.rtve.es/mediateca/videos/20081008/documentos-tv-asi-cayo-muro- berlin-resumen-10-minutos/309739.shtml http://www.videos-star.com/watch.php?video=4npQl-xk8vk http://www.videos-star.com/watch.php?video=41QPybgu2iU&feature=related
  • 4. Imatges, epigrama i documents A continuació podem veure unes fotografies simbòliques referents a aquest tema: Molts dels berlinesos es van despertar un dia veient com el mur els separava de les seves famílies i amics. En poc temps la ciutat es va dividir i qualsevol persona que havia creuat la frontera ja no podia tornar. Tot i això, molts d’ells van reaccionar a temps i van abandonar la ciutat clandestinament. Aquesta imatge és un testimoni del pensament popular. La nena, com molts dels homes i dones d’aquella època, busca pedra amb pedra una sortida cap a la desitjada Alemanya Occidental sense perdre l’esperança. Van ser molts els berlinesos que van intentar creuar el mur, alguns d’ells van perdre la vida en el intent. Vint- i-vuit anys després que es posés la primera pedra, berlinesos orientals i occidentals van tornar a veure's les cares. El retrobament de centenars de famílies separades pel mur va ser per fi possible. A mesura que els pocs quilòmetres de mur que quedaven a Berlín s’anaven esquerdant, les ferides i les rancúnies entre els ciutadans alemanys de l'est i l'oest s’anaven guarint. Però la reunificació no va ser tan ràpida ni tan fàcil com s'esperava i a les desigualtats socials i econòmiques entre les regions es va sumar un altre problema: l’atur. En aquesta imatge podem veure com aquesta nena berlinesa, que no va arribar a conèixer la frontera que dividia el seu país, salta el lloc per on transcorria el anomenat “mur de la vergonya”. Anys abans, aquest salt li podia costar a un la vida. Encara que molts el van aconseguir: més de 40.000 persones.
  • 5. Aquesta fotografia, on apareix el president soviètic, Leonidas Breznev, besant a l’estil rus a Erich Honecker, líder de la RDA, es va prendre a Berlin oriental el 4 d’octubre del 1979, durant la celebració del 30 aniversari de la República democràtica alemanya. La imatge anterior va ser la inspiració per al famós mural titulat "Brotherhood Kiss", pintat per l'artista Dmitri Vrubel sobre el mur de Berlín (East Side Gallery). Aquest petó no és un símbol sexual, d’alliberació homosexual, és més bé un símbol contrari, polític, de repressió. Aquest petó també està representat en un dels més famosos grafits del mur, on apareix un Trabi (Trabant, el típic cotxe d'Alemanya Oriental) travessant la paret. Els grafits pintats al mur són una de les característiques més conegudes universalment. Durant els més de 28 anys que va estar en peu, berlinesos de totes les edats van realitzar milers de pintades i murals en el formigó fronterer. Alguns artistes occidentals penjaven els seus quadres del mur, o s'organitzaven exposicions al seu costat. Les autoritats de la RDA ordenaven a alguns soldats que sortissin a l'altre costat per netejar el mur. La paret es trobava entre un i dos metres dins de territori oriental en la major part del seu recorregut, de manera que els soldats podien sortir a netejar. La por a la deserció i les ires dels occidentals van fer que les neteges no fossin molt habituals, en canvi, les batudes a la zona interna si que ho eren. Era costum llançar sobre el mur tot tipus d'escombraries, llaunes, burilles, ampolles i qualsevol cosa que pogués llançar- se. De tant en tant, patrulles de soldats recorrien la franja de seguretat recollint les escombraries que els llançaven des de l'altre costat.
  • 6. El mur de Berlin també va servir com a inspiració d’epigrames. A continuació, podem veure un “epigrama con muro” de Mario Benedetti. La tardor del 1989, plena de protestes i manifestacions en tota Alemanya, es van culminar el dia 10 de novembre i els titulars de tots els diaris van assenyalar: "Die Mauer ist weg" (el mur és obert), ja que, havia caigut al vespre a les 7.05 de la tarda del dia anterior. “Epigrama Con Muro” Entre tú y yo/mengana mía/ se levantaba malentendidos un muro de Berlín hecho de horas desiertas hubo quien los juntó como reliquias añoranzas fugaces y de pronto una tarde tú no podías verme porque montaban te vi emerger por un hueco de niebla guardia y pasar a mi lado sin llamarme los rencores ajenos yo no podía verte porque me encandilaba ni tocarme ni verme el sol de tus augurios y correr al encuentro de otro rostro rebosante de calma cotidiana y no obstante solía preguntarme cómo serías en tu espera otro rostro que tal vez ignoraba si abrirías por ejemplo los brazos que entre tú y yo existía para abrazar mi ausencia había existido un muro de Berlín que al separarnos pero el muro cayó desesperadamente nos juntaba se fue cayendo ese muro que ahora es sólo escombros nadie supo qué hacer con los más escombros y olvido. Mario Benedetti En aquesta breu composició poètica, es pot veure com l’autor expressa els seus sentiments davant d’una Alemanya dividida pel mur i després de la seva caiguda. Recordar la història és necessari perquè aquestes atrocitats mai s'oblidin ni es tornin a repetir. http://www.videos-star.com/watch.php?video=4npQl-xk8vk http://www.videos-star.com/watch.php?video=41QPybgu2iU&feature=related
  • 7. A part de les imatges i de l’epigrama anterior, també hem buscat alguns documents per facilitar-ne la comprensió, ja que l’analitzarem i sabrem com va viure la gent d’aquell llavors, la caiguda d’aquest mur amb tanta controvèrsia. El primer document que analitzarem és el discurs que va fer John Kennedy al 1963. Dos mil años hace que se hiciera alarde de que se era “Civis Romanus sum”. Hoy en el mundo de la libertad se hace alarde de que “Ich bin ein Berliner”.Hay mucha gente en el mundo que realmente no comprende o dice que no lo comprende cuál es la gran diferencia entre el mundo libre y el mundo comunista. Decidles que vengan a Berlín. Hay algunos que dicen que el comunismo es el movimiento del futuro. Decidles que vengan a Berlín. Hay algunos que dicen en Europa y en otras partes “nosotros podemos trabajar con los comunistas”. Decidles que vengan a Berlín. Y hay algunos pocos que dicen que es verdad que el comunismo es un sistema diabólico pero que permite un progreso económico. Decidles que vengan a Berlín. La libertad tiene muchas dificultades y la democracia no es perfecta. Pero nosotros no tenemos que poner un muro para mantener a nuestro pueblo, para prevenir que ellos nos dejen. Quiero decir en nombre de mis ciudadanos que viven a muchas millas de distancia en el otro lado del Atlántico, que a pesar de esta distancia de vosotros, ellos están orgullosos de lo que han hecho por vosotros, desde una distancia en la historia en los últimos 18 años. No conozco una ciudad, ningún pueblo que haya sido asediado por dieciocho años y que vive con la vitalidad y la fuerza y la esperanza y la determinación de la ciudad de Berlín Occidental. Mientras el muro es la más obvia y viva demostración del fracaso del sistema comunista, todo el mundo puede ver que no tenemos ninguna satisfacción en ello, para nosotros, como ha dicho el Alcalde, es una ofensa no solo contra la historia, sino también una ofensa contra la humanidad, separando familias, dividiendo maridos y esposas y hermanos y hermanas y dividiendo a la gente que quiere vivir unida. ¿Cuál es la verdad de esta ciudad de Alemania? La paz real en Europa nunca puede estar asegurada mientras a un alemán de cada cuatro se le niega el elemental derecho de ser un hombre libre, y que pueda elegir un camino libre. En dieciocho años de paz y buena confianza esta generación de alemanes ha percibido el derecho a ser libre, incluyendo el derecho a la unión de sus familias, a la unión de su nación en paz y buena voluntad con todos los pueblos. Vosotros vivís en una defendida isla de libertad, pero vuestra vida es parte de lo más importante. Permitirme preguntaros a vosotros como yo concluyo, elevando vuestros ojos por encima de los
  • 8. peligros de hoy y las esperanzas de mañana, más allá de la libertad meramente de esta ciudad de Berlín y todos los pueblos de Alemania avanzan hacia la libertad, más allá del muro al día de la paz con justicia, más allá de vosotros o nosotros de toda la humanidad. La libertad es indivisible y cuando un hombre es esclavizado ¿quién está libre? Cuando todos son libres, ellos pueden mirar a ese día, cuando esta ciudad está reunida y este país y este gran continente de Europa esté en paz y esperanza. Cuando ese día finalmente llegue y la gente del Berlín Occidental pueda tener una moderada satisfacción en el hecho de que ellos están en la línea del frente casi dos décadas. Todos los hombres libres, dondequiera que ellos vivan, son ciudadanos de Berlín. Y por lo tanto, como hombres libres, yo con orgullo digo estas palabras “Ich bin ein Berliner”. Discurso de John Kennedy, Berlín, 11 de junio de 1963 Després de llegir aquest document, podem analitzar-lo de la següent forma: • El seu origen es desenvolupa a partir de la creació del mur de Berlín, i d’aquesta manera, presentar a tothom la situació que paia Alemanya en aquell moment. Per tant, podem dir que prové d’una font primària. • Autor: John Kennedy, que en aquell llavors era el president dels Estats Units d’Amèrica. • Data: 11 de juny de 1963 • Connotacions ideològiques: la llibertat en el món en el que vivien, ja que una persona no és lliure si hi ha un mur que separa un país i una ciutat. El discurs que va fer John Kennedy a Berlín, quan aquesta encara estava dividida entre Berlín Occidental i Berlín Oriental, va ser una demostració de la discrepància que sentia ell i tot el poble nord-americà sobre el poder comunista d’aquella ciutat i que també afectava a tot el país d’Alemanya, ja que el que el comunisme demostrava era que no hi havia llibertat, per què com pot ser un home lliure si està empresonat en una ciutat i no li deixen traslladar-se a l’altre costat del mur? Això no és llibertat. El que ens diu John Kennedy és que hi ha molta gent al nostre món, al nostre voltant, que no és conscient del que pot significar un món comunista, perquè creuen que no hi ha cap diferència i que ells mateixos podrien viure perfectament en un món comunista. Però s’equivoquen, un món comunista comporta molts canvis en la societat i gairebé tothom no estaria content amb la seva situació. Tot i que la democràcia no és perfecta, no hi ha comparació amb el comunisme, ja que aquest ens prohibeix moltes coses, fins i tot la llibertat. Per tant, podem dir que les úniques persones que en aquell moment comprenien perfectament les diferències entre un món i un altre, eren els
  • 9. habitants de Berlin. Per aquesta raó, en John Kennedy, diu: “Jo sóc berlinès”, perquè ell comprèn tot el que estan passant els berlinesos i també comprèn el que comporta viure en un món on el poder el té el comunisme. http://inep.org/content/view/2592/100/ Després d’analitzar el discurs de John Kennedy, ens disposarem a llegir i analitzar el que en Jaime Rubio Rosales va ficar en el seu bloc sobre el tema que estem presentant: el mur de Berlín. Tot i així, ell l’anomena d’una altra manera: “El maldito muro de Berlín”. Amb aquest títol ja podem saber que aquest home no està molt d’acord amb aquesta separació. El que ens presenta aquest personatge és les seves dues experiències al anar a Berlín, una quan hi havia el mur i l’altra quan ja va ser enderrocat. Després de llegir-lo, ho analitzarem i sabrem com ho va viure. El maldito muro de Berlín, por Jaime Rubio Rosales. He estado dos veces en el Muro de Berlín: una en el año 1981, cuando la Alemania comunista celebraba el décimo aniversario de la construcción del muro como una forma de protegerse contra “la perniciosa influencia del mundo capitalista”. Y la otra este mismo mes, celebrando justo todo lo contrario, o sea, el derribo del maldito muro hace En ambos casos he estado acompañado de buenos amigos alemanes que sufrían viendo a su país dividido por el telón de acero. Sin embargo, aquella primera visita tuvo su toque novelesco porque yo iba acompañado de un conocido periodista de Hamburgo, ciudad en la que yo pasaba el verano. El me propuso que lo acompañara a Berlín mientras hacía un reportaje sobre la increíble mascarada montada por el régimen de Höenecker: ¡la celebración de décimo aniversario de la construcción del Berliner Mauer! Allí pude enterarme del negocio de la venta de alemanes incómodos para el régimen comunista, que eran vendidos a la RFA. Los precios variaban según la cualificación de cada uno: así, un ingeniero valía 50000 marcos, mientras que un cura sólo valía 5000. ¡Había que verlo para creerlo! Recuerdo que le dediqué un par de artículos a este tema en La Provincia y recogí esta experiencia en mi novela “Misterio en Ripoche Street”. En esta misma novela describo la caída del muro y hago una crítica al comunismo del Este europeo, mientras mis personajes pasan al otro lado y se meten en toda clase de líos. Pues bien, unos años más tarde, en un viaje a Praga fui invitado a conocer la Biblioteca Nacional, que formaba parte de la antigua Universidad que los jesuitas fundaron en el S.XVII. ¡Una auténtica joya del Barroco! Pero cuál sería mi sorpresa cuando un profesor de español de la Universidad se me acerca y me dice: “Señor Rubio, he leído su novela y me ha gustado mucho excepto en un detalle, ¡que su crítica al régimen comunista es muy light!”
  • 10. Después supe que los praguenses nunca le perdonaron a los soviéticos que les invadieran con sus tanques durante la Primavera de Praga y eso hizo acrecentar su odio al comunismo, un odio que se percibía en toda la ciudad. Y así llegamos a este Otoño cuando, en un viaje relámpago, estuve con mis antiguos amigos alemanes en uno de los actos iniciales que conmemoran el derribo del muro. Allí brindamos por la reunificación alemana con una buenas jarras de cerveza berlinesa. Després de llegir aquest document, el podem analitzar de la següent forma: • El seu origen és fer veure a tothom la injustícia de que hi hagi un mur de Berlín que separi una ciutat sencera i que, a més, es pugui, per exemple, vendre a la gent. Per tant, aquest text és una font primària, perquè pertany a un bloc. • Autor: Jaime Rubio Rosales, un escriptor i periodista llicenciat en filosofia i filologia moderna. • Data: 6 de Novembre de 2009 • Connotacions ideològiques: Aquest document pretén mostrar la injustícia del món, perquè ens mostra la passivitat que vivien en Berlín, quan, per exemple, es permetia vendre a una persona. I no sols això, sinó que depèn de la professió que tenien, els podien vendre per més o menys diners, demostrant que hi ha una important discriminació. Aquest assaig que va fer Jaime Rubio té l’objectiu de fer veure al món la injustícia que es vivia a Berlín quan encara hi havia el mur en peu. Com pot ser que s’accepti la compra i venda de persones en el primer món? Ja ens sembla poc acceptable que això succeeixi en el tercer món, però representa que en el món en que vivim està molt més desenvolupat i això no succeïa des de fa segles. A més, també podem observar que Praga tampoc estava molt conforme amb el comunisme, a causa de la seva invasió a la Primavera de Praga, on els soviètics els van conquistar. Per aquesta raó, pensaven que la crítica d’aquest home era molt suau, ja que ells podrien haver dit moltes més coses. Tot això ho va descobrir quan va viatjar a Berlín per primera vegada i quan va viatjar a Praga. En canvi, la segona vegada que va viatjar a Berlín, el mur ja havia estat enderrocat i les diferències entre les dues bandes de Berlín havien desaparegut. En aquest cas, Jaime Rubio va veure com la destrucció d’aquesta barrera social provocava l’alegria de tot el poble berlinès. Això ens demostra que gairebé tot el poble de Berlín, per no dir tot el poble, estaven en contra de l’aparició d’aquest mur; i per tant, a favor de la seva destrucció. I com no estar-ho? Aquest mur destrossava famílies, ja que si una vivia en una part del mur; i l’altre membre de la
  • 11. família vivia en l’altre part del mur, no es podien veure. I també podem parlar dels treballs, de les amistats… http://www.noticiasgrancanaria.com/2009/11/mi-experiencia-en-el-muro-de- berlin.html