1. Modernisme catal
Racionalisme i Funcionalisme
Arquitectura orgnica
Arquitectura dels gratacels
Neo-expressionisme
institut montsacopa. olot
2. El Modernisme 辿s un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis
del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a
totes les manifestacions de l'art i el pensament, 辿s en l'arquitectura i les arts plstiques on es
mostra amb ple sentit.
A Catalunya el Modernisme t辿 unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem
trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos
tipus: fbriques, cooperatives agr鱈coles, ateneus, mercats i habitatges.
Aquesta situaci坦 a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la
p竪rdua de les darreres col嘆nies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i
manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de
modernitat en l'economia i la societat espanyoles.
L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernitzaci坦 de les t竪cniques
de construcci坦 (炭s del ferro en les estructures, utilitzaci坦 dels elements prefabricats), al mateix
temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enlla巽a amb l'estil
g嘆tic amb el que guarda un cert paralel揃lisme. s una arquitectura decorativa, integradora en
l'edifici de totes les arts plstiques. Els arquitectes s坦n sovint decoradors tamb辿 d'interiors i
dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha
una reivindicaci坦 de les artesanies en un moment de domini industrial.
Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: el predomini de la
corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoraci坦 en la
recerca d'una est竪tica per se, l'炭s freq端ent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.
La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya 辿s dif鱈cil i sempre convencional. Podem situar-
lo entre l'any 1888, any de l'Exposici坦 Universal de Barcelona i el 1906, amb un ep鱈leg fins l'any
1926, data de la mort d'en Gaud鱈.
16. Detall de lornamentaci坦 Merchants
National Bank de Grennel, Iowa
Magatzems Carson, Pirie & Scott
17. Adolf Loos, Residencia i comer巽 Goldman &Salatch
a Viena, 1909-1911 i Vil揃la Steiner, 1910
J. M. Olbrich, Torre del matrimoni a la Matildenhohe de
Darmstadt, 1908
18. Peter Behrens, Fbrica de turbines AEG a Berl鱈n, 1909
A. Perret, Esgl辿sia de Notre Dame du Raincy, Par鱈s, 1924
35. Aquesta construcci坦 (1908-1910),
a South Woodlawn, Chicago, 辿s
paradigmtica de lanomenada
casa de la praderia. Implica una
gran innovaci坦 espacial per嘆
tamb辿 una gran solidesa
constructiva. La planta 辿s oberta i
la xemeneia esdev辿
el nucli entorn del qual
sestructura tota la planta. s
damunt un podi alt i la distribuci坦
dels volums
naccentua lhoritzontalitat.
Wright era un entusiasta de
les noves tecnologies, i adapt els nous
ARQUITECTURA ORGNICA. F. L. WrightARQUITECTURA ORGNICA. F. L. Wright
sistemes de calefacci坦 central, llum el竪ctrica i un encara rudimentari aire condicionat, a difer竪ncia
de molts arquitectes del corrent Arts & Crafts.
37. PLANTA DE LHOTEL
Constru誰t entre el 1916 i el 1922, aquest edifici
presenta a la planta la influ竪ncia que els elements
culturals aut嘆ctons exercien en lobra de Wright.
Del 1916 al 1922 Wright sojorn al Jap坦, on
realitz aquest hotel (concretament a T嘆quio),
que realitz amb decoraci坦 destil precolomb鱈.
Estava perfectament preparat contra els
terratr竪mols, tal com es demostr el 1923.
39. EXTERIOR DEL MUSEU
Aquest edifici de Nova York (1956-1959) 辿s duna gran
plasticitat grcies al formig坦; la forma fa que sembli
invertit i estava destinat a guardar la col揃lecci坦 de
Solomon R. Guggenheim, mecenes de lart
contemporani.
INTERIOR DEL MUSEU
La forma helico誰dal de la planta permet de seguir el
recorregut de les exposicions sense obstacles a trav辿s de les
rampes, amb una concepci坦 despai obert, suau i sense l鱈mits
41. Propi de larquitectura de postguerra. Estil
internacional, postmodern. Ledifici Pirelli,
realitzat per Pier Luigi Nervi en col揃laboraci坦
amb 鉛e壊岳顎糸庄 darquitectura de G. Ponti, 辿s un
bloc doficines de m辿s de trenta plantes,
encarregat per la companyia de cautx炭 Pirelli. s
elegant i bo de veure. Lestructura es basa en dos
murs diafragma de formig坦 armat que ocupen
tota lamplada de ledifici i que minven de
dimensions a mesura que seleven. Al voltant
seu, hi ha la fa巽ana de G. Ponti, dissenyada en un
sentit clssic, duna forma molt diferent de la
que tenen les del mur cortina, amb la seva
repetici坦 arbitrria. La torre Pirelli, introduint
plans oblics, trenca amb la forma de
paral揃lelep鱈pede. Es convert鱈 en un dels s鱈mbols
de la qualitat i lelegncia del nou disseny itali.
La fama de Nervi es deu a aquest edifici i als dos palaus desports per als Jocs Ol鱈mpics de Roma, magn鱈fiques gestes de
formig坦 armat.
42. Constru誰t amb vista als Jocs Ol鱈mpics daquesta ciutat, t辿 cabuda per a uns cinc mil espectadors: El pes de la
c炭pula, de 60 metres de dimetre, el suporten trenta-sis puntals inclinats en forma de Y que descansen en
un anell de formig坦 armat a terra. La coberta 辿s feta amb lmines de formig坦 armat; la c炭pula, nervada,
acaba en ondulacions i fa巽ana vidrada. Ledifici t辿 vuit entrades. En aquesta construcci坦 coincideixen
brillants aportacions tecnol嘆giques amb peces neo-monumentals.
44. Aquest enorme gratacel rectangular
de 90 metres dal巽ria es va
construir per instal揃lar-hi oficines.
En sobresurten les 炭ltimes sis
plantes, recolzades sobre cartel揃les i
destinades a apartaments. Aquest
aspecte li d坦na un perfil
inequ鱈vocament modern. Per la
refer竪ncia que shi fa a les torres del
Renaixement florent鱈, alguns
arquitectes hi veien un historicisme
incompatible amb la modernitat.
45. Aquesta obra, situada a la pla巽a dels Tres Poders, a Bras鱈lia, 辿s del. La planificaci坦 de la nova capital del
Brasil, Bras鱈lia, va ser obra de Lucio Costa. El Palau de Congressos saixeca com un punt de fuga al terme dun
eix monumental de sis quil嘆metres de longitud
46. s una construcci坦 sorprenent per la concepci坦 t竪cnica tan moderna que ofereix i per la for巽a expressiva de les
cobertes en forma de veles inflades que dominen la zona del port.
Al gener del 1957, Utzon obtingu辿 el primer premi del concurs de projectes convocat per construir l嘆pera de
Sydney. Utzon, tot i haver-hi presentat uns esbossos, guany per la for巽a conceptual de les seves idees. Lestructura
la realitz entre el 1963 i el 1966; posteriorment, per嘆, abandon la direcci坦 de lobra per culpa dels canvis i dels
retards tan espaiats que la van afectar. Ell nom辿s admetia ser responsable de lexterior de ledifici, que va tardar
catorze anys a acabar-se, amb un pressupost deu vegades superior a linicial.
48. La construcci坦 consta dun podi de tres pisos, que en
constitueix la base o suport, i de les cobertes enormes
de diferents mides. Els materials principals s坦n el
formig坦 armat i pretensat, el vidre, la cermica i el
granit. Les parts m辿s importants s坦n dues sales
principals, una per a 嘆pera i laltra per a concerts, un
cinema (en principi, havia de ser un teatre) i un
restaurant. El color del podi, accentuat pel revestiment
de plaques de granit, 辿s m辿s fosc que el de les
cobertes, fetes de lmines que seleven a una altura de
seixanta metres i que consisteixen en nervis de formig坦
desplegats en forma de ventall.
La forma de les closques de la coberta va plantejar
greus problemes dac炭stica a linterior, que exig鱈
diversos canvis i f辿u reduir el nombre despectadors de
les sales.
El valor m辿s important de lobra 辿s en la for巽a plstica i
en el simbolisme, aspecte propi de larquitectura
orgnica i neoexpressionista.
Lluny del racionalisme arquitect嘆nic, larquitecte don
prioritat a laspecte exterior enfront de la funcionalitat
interior.
Els projectes dUtzon es caracteritzen per uns principis
conceptuals molt clars que generen solucions senzilles i
que creen sovint un seguit dobjectes relacionats, per
la qual cosa es podria qualificar la seva arquitectura
dadditiva.
49. ACCS I PODI
El podi consta de tres pisos connectats per una escalinata ben generosa. Dintre del podi amb estructura de
formig坦 hi ha les instal揃lacions auxiliars (cuines, oficines, etc.). Els espais principals (sales de m炭sica, vest鱈buls...) hi
s坦n al damunt, fet que permet gaudir duna bona vista del port. El revestiment del podi 辿s fet de plaques de granit
que contrasten amb les lmines de la coberta, revestides de rajoles cermiques esmaltades de blanc
A partir de mitjan segle XX, tot i que el funcionalisme es trobava en plena vig竪ncia, sobserva una tend竪ncia a
construir edificis singulars i que fossin emblemtics duna ciutat que, aix鱈, seria capa巽 datraure latenci坦 de futurs
visitants. Aquests plantejaments es poden relacionar amb lobra de Wright i la seva concepci坦 dels edificis com a
formes orgniques. La figura europea m辿s representativa daquest organicisme desenvolupat entre els anys 1950
i 1970 辿s el fin竪s Alvar Aalto (1898-1976), la influ竪ncia del qual 辿s evident en lobra dUtzon analitzada aqu鱈. En la
mateixa l鱈nia hi ha tamb辿 larquitecte dorigen finland竪s Eero Saarinen, que utilitza formes corbes a la manera de
grans organismes vius.
50. REVESTIMENT CERMIC
Les rajoles mats i brillants estan col揃locades de manera que accentuen el carcter radial de
ledifici i brillen al sol com si fossin les escates dun peix
51. SUPERFCIES VIDRIADES
Els extrems oberts de les 束closques損 es tanquen mitjan巽ant plafons de vidre
CLOSQUES LAMINADES
Les lmines s坦n fetes delements de formig坦. Els nervis prefabricats, en forma de Y, es van unint de
forma radial, recolzats sobre els pedestals de la base. Es connecten amb barnilles dacer pretensat i
senganxen als extrems en unes bigues de formig坦.
52. INTERIOR
La sala de concerts principal 辿s dins de la closca m辿s gran. T辿 una capacitat per a 2.900 espectadors. Es va
haver de cobrir amb plafons de fusta contraplacada per modificar el temps de reverberaci坦. Els plafons de
plstic sobre lescenari es poden apujar i abaixar i serveixen de superf鱈cies de reflexi坦 i projecci坦 del so.
54. Golden Gate. St. Francisco.
1933-37. 227 m. Al巽ada
6 carrils damplada.
1280 m. llargada
55. Constru誰da entre el 1956 i el 1962, aquesta terminal t辿 el sostre format per
quatre voltes espectacularment tallades cadascuna de les quals recolza en dos
punts; a m辿s, les puntes en qu竪 acaben s坦n al centre de la nau. La majestuosa
coberta exterior en forma docell 辿s, conscientment o no, una metfora dels vols
amb avi坦.
Aquest edifici, constru誰t entre el 1955 i el 1958 per encrrec duns sindicats, el formen una gran sala i un bloc doficines. La paret
posterior de la sala segueix la l鱈nia de les butaques. Grcies als petits maons quadrats Aalto aconsegu鱈 de donar una forma convexa molt
exacta als murs.
72. Escenari des del costat de la m炭sica
culta
Lucernari central i finestres laterals
Voltes de vano , amb 7 plomes de
pa坦
Bust dAnselm Clav辿 i el salze
Sota un salze seguda una nina / trena joiosa son ric
cabell dor; 辿s son mirall fresca flor cristalina / s坦n sos
adornos violetes de bosc...
77. Coberta de les golfes.
Arcs parab嘆lics que van ser recuperats
despr辿s de l'eliminaci坦 dels apartaments
que s'havien constru誰t a les golfes durant
el franquisme. Material: ma坦.
78. Menys 辿s m辿s: actualitzaci坦 del classicisme adaptat al llenguatge contemporani
85. Secci坦 de la Casa de la Cascada a Run Bear, Pennsilvnia, o casa Kaufmann L'al巽at permet
dapreciar clarament
els tres nivells de
construcci坦 de la
casa.
El punt de
coordinaci坦 de les
complexes capes
horitzontals 辿s la
torre de pedra
natural amb el grup
central de la
xemeneia.
LA CASA KAUFMAN *, 1938
86. La Casa Kaufmann o Casa de la
Cascada est situada als boscos de
Pennsilvnia, damunt duna roca
sobre una cascada natural. s
edificada en volad鱈s i constru誰da en
tres nivells, que li permet
dadaptar-se als desnivells del
terreny. Leix vertical, que neix els
voladissos horitzontals i asim竪trics
de formig坦 armat, 辿s la xemeneia,
feta de pedra natural i aixecada des
de la roca.
Les fa巽anes de les terrasses i de la sala principal s坦n de vidre, element que permet la il揃luminaci坦 i
unifica linterior amb la natura.
Saccedeix a la Casa a trav辿s dun pont i les rampes o les escales permeten comunicar els diferents
nivells de terrasses. Lorientaci坦 respecte al sol 辿s ladequada, i la planta interior 辿s lliure.
90. 1.-DOCUMENTACI GENERAL
T鱈tol: Museu Guggenheim de Bilbao
Autor: Frank O. Gehry (Toronto, 1929)
Cronologia: 1991-1997
Estil: Deconstructivista
Tipologia: museu
Materials: Pedra calcria, vidre i titani
Localitzaci坦: Bilbao
Context: Frank O. Gehry va estudiar arquitectura a la Universitat de Calif嘆rnia del Sud i urbanisme a
Harvard. En 1962 va fundar la seva pr嘆pia empresa en la qual molt aviat la seva obra va mostrar una
actitud totalment oposada a les formes del modernisme arquitect嘆nic, rebutjant postulats
funcionalistes com la forma segueix a la funci坦. A finals dels vuitanta la seva arquitectura es
vincula a les teories deconstructivistes desembocant en un llenguatge expressiu molt personal que
considera al propi edifici una obra d'art, com si fos una escultura.
2. ANLISI FORMAL
L'edifici ofereix una visi坦 exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els
ortogonals recoberts de pedra calcria, i els corbats i recargolats coberts de lmines de titani. Tots
ells es combinen i s'uneixen a trav辿s dels murs cortina de vidre que doten de transpar竪ncia al museu
relacionant interior i exterior-, destacant la vidriera de la part posterior del vest鱈bul, real巽ada per
una impressionant marquesina que fa de terrassa, que se sustenta en una gegantina columna de
pedra.
92. L'entrada principal, resolta a trav辿s d'una escalinata descendent que estlvia el desnivell
respecte a la pla巽a, queda amagada, per la qual cosa l'arquitecte aconsegueix crear una
visi坦 global del conjunt, i no un 炭nic punt focal dominant.
L'interior es vertebra a partir de l'enorme vest鱈bul de 50 metres d'altura, al voltant del
qual s'articulen els tres nivells de sales expositives, connectades mitjan巽ant passarel揃les
curvil鱈nies, ascensors envidriats i torres d'escales. La superf鱈cie expositiva total 辿s
d'11.000 m2, distribu誰ts en un total de 19 galeries: deu de planta ortogonal, i nou de
planta irregular, configurant-se totes elles amb les formes marcades a l'exterior, en les
que sobresurt la gran sala o sala del peix de 30 metres d'ample i 130 de llarg. Situada a la
planta baixa el seu gran espai lliure de columnes li permet acollir grans peces i suportar el
seu enorme pes. Gaireb辿 totes les sales reben una il揃luminaci坦 natural zenital a trav辿s de
lluernes.
ENTORN I INTEGRACI URBANSTICA
El colossal museu s'eleva en un dels marges de la ria del Nervi坦n, 16 metres per sota de la
cota de l'eixamplament de la ciutat. Aquesta difer竪ncia, permet que malgrat els seus 50
metres d'alt, l'edifici no sobrepassi l'altura de les construccions circumdants de la ciutat.
La seva construcci坦 no nom辿s ha servit com a eix vertebrador en la urbanitzaci坦 de la
zona, sin坦 que ha aconseguit una integraci坦 urban鱈stica total en el seu entorn, grcies al
seu atractiu reflex en les aig端es i el color metl揃lic dels seus murs d'acord amb la tonalitat
atmosf竪rica del lloc. En l'actualitat, el museu 辿s, sens dubte, imatge essencial de la ciutat
bilba誰na.
93. 3. FUNCI, CONTINGUT I SIGNIFICACI
En Museu Guggenheim de Bilbao 辿s un dels diversos museus que la Fundaci坦 Salomon
R. Guggenheim t辿 a tot el m坦n, i la seva principal missi坦 辿s poder exposar a les seves
sales qualsevol manifestaci坦 i format art鱈stic contemporani, a partir d'un fons propi i
de les exposicions temporals itinerants entre la resta de museus de la fundaci坦. No
obstant aix嘆, hi ha qui diu que la millor obra d'art 辿s el propi museu.
Vistes donis del riu les seves formes orgniques han estat identificades amb un vaixell,
rendint aix鱈 homenatge a la ciutat porturia que li acull; i seguint el s鱈mil mar鱈, els
brillants panells de l'exterior recorden a les escames d'un peix.
MODELS I INFLUNCIES POSTERIORS
Encara que constru誰t amb posterioritat, en el disseny de la Sala de concerts Walt
Disney de Los Angeles realitzat en 1989, Gehry apunta les bases estructurals i
est竪tiques del Museu Guggenheim de Bilbao, vinculades a les teories
deconstructivistes de finals dels anys vuitanta del fil嘆sof franc竪s Jacques Derrida,
centrades en la fragmentaci坦 de la forma.
La seva complexitat va fer que l'arquitecte utilitz辿s un programa de simulaci坦 per
ordinador, capa巽 de calcular les estructures necessries per aguantar l'edifici,
limpacte mediambiental i els costos totals, obrint noves portes a l'arquitectura a
partir dels aven巽os tecnol嘆gics.
