3a unitat didàctica
- 1. 3a unitat didàctica Retòrica, fal·làcies i lògica Professor: Ferran Polo
- 2. ORATÒRIA: Tècniques per a pronunciar discursos i parlar en públic Ensenyada pels sofistes al segle V aC a les polis democràtiques ja que per a convèncer a l'assemblea no només era necessari tindre la raó o bones raons, també era molt important parlar bé i que el públic escoltara bé i entenguera el que se li estava dient.
- 3. ORATÒRIA A L’ANTIGUITAT L'art de la paraula es pot practicar i aprendre. Els sofistes vivien d'això des del segle VaC (Atenes) . Demòstenes era tartamut, però va aconseguir ser un gran orador. Durant l’imperi romà també hi havia escoles d’oratòria dirigides per sofistes. Alguns emperadors hi assistiren.
- 4. Algunes tècniques d'oratòria Planificar i assajar. Tindre en compte el lloc físic on enviar el missatge, quan de temps disposem per a parlar, a qui va dirigit el discurs i adaptar el vocabulari i les idees a l'auditori.
- 5. Retòrica -És la tècnica o l'art de fer discursos i textos persuasius. -Les paraules i els arguments poden guanyar voluntats i guanyar amics o crear enemics. -Les paraules tenen conseqüències.
- 6. Retòrica ● Tècniques com estudiar el tipus d'arguments i contra- arguments. ● Conèixer quins interessos té l'audiència permet saber quins arguments tenen més pes.
- 7. Estructura dels textos ● En alguns textos la tesi apareix al principi i queda clara. ● En altres es manté la intriga i la tesi apareix al final, quan l'autor ja ha criticat les idees antagòniques o ha donat arguments a favor.
- 8. Quan argumentem les nostres premisses poden estar basades en... -Referències científiques. -Experiències pròpies fàcilment contrastables. -Llibres acadèmics, manuals i llibres de text. -Lleis i normes socials (amb el temps canvien). -El sentit comú (no és tan comú, relativisme). -Principis ideològics (falta de consens) .L'opinió de gent amb prestigi social (verecundiam) -Anècdotes personals difícilment contrastables. -En mites, faules i dogmes de fe.
- 9. Una forma de persuadir i manipular és despertar sentiments... -De solidaritat, empatia, pena o de culpa. -De ràbia, d'injustícia i venjança. -Patriòtics i nacionals. -De necessitat i carència. -De familiaritat i confiança. -D'admiració i model a seguir. La publicitat utilitza tècniques de persuasió i manipulació.
- 10. Sentit, motivacions ocultes i intencionalitat: -No sempre la tesi d'un text coincideix amb la intenció real. -Un advocat pot dir que el client és innocent encara que sap perfectament que és culpable. -Un polític pot fer una promesa electoral que sap que no complirà....
- 13. Una fal·làcia és un raonament no vàlid o incorrecte, però amb aparença de raonament correcte. En les fal·làcies les dades que aporten les premisses no són adequades per a justificar la conclusió. Es produeix l'efecte psicològic de semblar veritat.
- 14. Les fal·làcies poden ser voluntàries o involuntàries. -Paralogismes: quan raonem o argumentem erròniament, però sense voluntat d'enganyar. -Sofismes: quan són fetes conscientment amb voluntat d'enganyar o manipular. Exemple de paralogisme per fal·làcia d'ambigüitat.
- 15. Aristòtil 384-322 aC -Va ser el primer en escriure un llibre sobre les fal·làcies, Refutacions sofístiques on analitza 13 “sofismes”. -Amb el pas del temps s'han classificat desenes de fal·làcies. -A més, de la lògica i la filosofia, des dels anys 90 la psicologia cognitiva també estudia les fal·làcies com a biaixos cognitius (Kahneman).
- 17. Fal·làcia ad hitlerum o ad nazium: És una versió de l'anterior que va ser creada després de la segona guerra mundial. Consisteix en criticar i refutar una idea o cosa associant-la o comparant-la amb els nazis o amb Hitler.
- 18. Fal·làcia de l'home de palla o de l'espantaocells: Presentar d'una manera deformada, simplificada o manipulada les idees i teories que es volen criticar. El punt de vista rival és presentat distorsionadament.
- 19. Fal·làcia ad verecundiam (apel·lació a l'autoritat): Raonament o discurs en el qual es defensa una conclusió o opinió sense aportar raons, sinó apel·lant a alguna autoritat, és a dir, a alguna persona que es considera superior almenys en un aspecte, especialment intel·lectual.
- 20. Fal·làcia ad populum: Afirma que una opinió o idea és bona, vertadera o vàlida, perquè hi ha una majoria o una massa de gent que la creuen o la segueixen.
- 21. Fal·làcia ad ignorantiam (per la ignorància):
- 23. Argument de la novetat i de la moda: Consisteix en afirmar que les coses noves són millors i bones necessàriament.
- 25. Argument de la classe social: Té dues variant la del ric (ad crumenam) i la del pobre (ad lazarum)
- 26. Argument del silenci: Es pot utilitzar de dues maneres. La primera afirma que si una cosa no es diu és perquè no es sap o no es pensa. L'altra afirma que una cosa que no es diu, sí que es sap.
- 27. Argument de la conseqüència inassumible:
- 28. Fal·làcia ad baculum (s'apel·la al bastó):
- 36. Filosofia del llenguatge i lògica En molts casos els problemes, tant se val que siguen filosòfics, lògics o científics poden tindre com a origen un ús inadequat del llenguatge o dels conceptes.
- 37. El llenguatge de la lògica Quotidianament utilitzem la intuïció, per a saber si un argument està ben construït. Per a facilitar l'anàlisi d'arguments i discursos es va desenvolupar la lògica i el seu llenguatge artificial, formal i axiomatitzat.
- 38. El desenvolupament del llenguatge lògic i les regles de derivació va servir de fonament per a la lògica de programació de circuits i per a la informàticainformàtica.
- 39. La lògica simbòlica es basa en signes variables i connectors que es relacionen per regles que ens permeten fer derivacions i deduccions.
- 40. Formalitzar els enunciats és escriure'ls en llenguatge lògic. Cada proposició (oració simple) es transforma en una lletra p, q, r, etc.
- 41. Doble negació En la lògica formal la doble negació afirma, és a dir, si diem “no és veritat que no existeix A”, estem dient que sí existeix A. Un altre exemple: “no és veritat que no és blau, per tant és blau”.
- 42. Doble negació En la lògica formal la doble negació afirma, és a dir, si diem “no és veritat que no existeix A”, estem dient que sí existeix A. Un altre exemple: “no és veritat que no és blau, per tant és blau”.
- 43. Doble negació: problema en el llenguatge ordinari. El llenguatge lògic (també informàtic) en teoria és ideal i perfecte, en canvi el llenguatge quotidià té dobles sentits i expressions que no signifiquen exactament el mateix ni el contrari quan es neguen.
- 44. Doble negació: problema en el llenguatge ordinari. “No és veritat que no vull veure a Joan” “No hi havia ningú.” “Paradoxa: esta oració és falsa.”
- 45. Formalitzar els enunciats d'un argument, ens permet comprovar si la deducció és formalment correcta, és a dir, si s'han aplicat bé les regles de càlcul lògic.
- 50. A més, hi ha unes regles de derivació que ens permeten partir d'unes premisses per a arribar a unes conclusions o comprovar si els arguments són correctes.
- 51. Exemple d'aplicació de les regles per a fer derivacions:
- 52. REGLA LÒGICA: MODUS PONENS Partint d'unes premisses que es relacionen com a implicació. Si es dóna l'antecedent, llavors podem concloure lògicament el conseqüent.
- 53. Fal·làcia que parteix d'un condicional (si p, aleshores q) i quan es produeix el conseqüent o efecte (“q”), es conclou que s'ha produït l'antecedent o causa habitual (“p”). Exemple: “si plou, Anna agafa el paraigua. Anna ha agafat el paraigua, llavors, ha plogut".
- 54. Fal·làcia de la falsa causa o en llatí Post hoc, ergo propter hoc. De la coincidència entre dos fenòmens s'estableix una relació causal. Exemple: "les voltes que has portat eixa samarreta has aprovat els exàmens; per tant si demà portes eixa samarreta, aprovaràs l'examen de filosofia”.
- 57. Regla lògica: modus tollens Relació d'implicació o causa-efecte, si el conseqüent o efecte no es produeix tampoc es dóna l'antecedent o causa. Si fas esport, aleshores sues. No has suat, per tant no has fet esport.
- 58. Fal·làcia: negació de l'antecedent Raonament que parteix d'un condicional (si p, aleshores q) i quan es nega l'antecedent es conclou la negació del conseqüent. “Si plou, em faig un xop. No plou, llavors, no em faig un xop”
- 59. Regla lògica: sil·logisme disjuntiu Tenim una premissa en la qual es donen dues opcions de les quals hem de triar necessàriament al menys una. Si una de les opcions no es dóna, llavors hem de triar lògicament l'altra. Atenció, per si la disjunció és incloent o incloent.
- 61. Fal·làcia de la disjunció excloent En lògica les disjuncions són inclusives, és a dir, les dues opcions poden ser vertaderes, el que no pot passar mai és que les dues opcions siguen falses. Això pot generar equívocs perquè en el llenguatge ordinari sovint la disjunció és exclusiva.
- 62. Principi lògic de no contradicció ● Una cosa no pot ser i no ser al mateix temps. ● Un enunciat no pot ser veritat i fals al mateix temps. ● No (P i no P)
- 63. ARGUMENTACIÓ PER REDUCCIÓ A L'ABSURD ● Es fonamenta en el principi de no contradicció. ● Si trobem una contradicció, llavors és que hi ha errors en les premisses o en les hipòtesis prèvies. ● Molt utilitzada en els debats (es busquen mentides i dissonàncies cognitives).
- 64. Reducció a l'absurd És una estratègia d’argumentació vàlida en la qual: 1r Llancem una hipòtesi (que volem refutar). 2n A continuació derivem implicacions lògiques d'eixa hipòtesi. 3r Si derivem una contradicció, és a dir, una situació impossible, aleshores podem donar per falsa la hipòtesi inicial.
- 65. Reducció a l'absurd Éstratègia d’argumentació vàlida en la qual: 1r Comencem negant una hipòtesi (que en veritat volem demostrar). 2n A continuació derivem implicacions lògiques d'eixa hipòtesi negada. 3r Si derivem una contradicció, és a dir, una situació impossible, aleshores podem donar negar la negació de la hipòtesi inicial. 4t Passem de la doble negació a l'afirmació.
- 66. Exemple de reducció a l'absurd -1a Premissa: en les monedes d'euro espanyoles eix la cara del rei d'Espanya. -2a Premissa: és un fet que la cara que apareix en les monedes no és la meua. -Hipòtesi: jo sóc el rei d'Espanya -1a derivació (1a premissa + hipòtesi): la cara que apareix en les monedes és meua. -2a derivació (2a premissa + 1a derivació): La cara que apareix en les monedes no és la meua i la cara que apareix en les monedes és meua. CONTRADICCIÓ: PER TANT LA HIPÒTESI ÉS FALSA
- 68. Exemple clàssic de reducció a l'absurd: ● 1a premissa: Déu és omnipotent, omniscient i completament bo. ● 2a premissa: Déu és el creador de tot el que existeix. ● Derivem que si Déu és omnipotent, omniscient i completament bo, llavors aquest és el millor dels mons possibles. ● Però de fet aquest no és el millor del mons possibles, ja que tots els dies milers de xiquets moren de fam, hi ha dones violades i assassinats. ● Per tant, Déu no és omnipotent, omniscient i completament bo o Déu no és el creador de tot el que existeix.
- 69. Fal·làcia argument ad logicam ● Com es detecta que l'argument no és correcte, s'afirma que l'enunciat de la conclusió és fals. ● Pot passar que la forma d'argumentar estiga mal, però l'enunciat de la conclusió siga vertader. ● Exemple 1: una mala defensa en un judici. ● Exemple 2: un problema matemàtic mal plantejat, però amb la solució bé per casualitat.
- 70. Prova de casos per a resoldre disjuncions ● Quan tenim una disjunció, provem les implicacions que tenen els dos camins* ● Una solució és que els dos camins arriben a un mateix punt comú. ● *Si la disjunció és múltiple (més de dos camins), operem de la mateixa manera
- 71. Exemple de prova de casos ● 1a premissa: Pau este matí ha anat a l'institut o s'ha quedat a casa. ● 2a premissa: l'institut està a Dénia. ● 3a premissa: la casa de Pau està a Dénia. ● Conclusió: Pau este matí estava a Dénia.
- 72. Prova de casos per a resoldre disjuncions ● Quan tenim una disjunció, podem provar les implicacions que tenen els dos camins*. ● Si un dels dos casos possibles porta a contradicció, llavors l'altra opció és la bona (per sil·logisme disjuntiu). *Si la disjunció és múltiple (més de dos camins), operem de la mateixa manera.