ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca

•Download as PPT, PDF•
•
Mario Vicedo Pellin
Mario Vicedo Pellin
1 of 60
Downloaded 72 times
TEMATEMA: 88
Són el conjunt d’accions que realitza l’home per satisfer les seues necessitats bàsiques i no bàsiques, mitjançant la producció, l’intercanvi i el consum. Les activitats econòmiques SECUNDARIPRIMARI TERCIARI S’agrupen en tres sectors Agricultura Ramaderia Pesca Explotació forestal Indústria Construcció Mineria Comerç Serveis
1. EL SECTOR PRIMARI.L’AGRICULTURA HISTÃ’RIA SOBRE L’AGRICULTURA AGRICULTUR A CONSISTEIX en el TREBALL de CULTIVAR LA TERRA VA SORGIR AL NEOLÃTIC i SEMPRE HA ESTAT CONSIDERADA UNA ACTIVITAT PRINCIPAL, AL DEDICAR-SE UNA PART IMPORTANT DE LA POBLACIÓ AL TREBALL DEL CAMP L’AGRICULTURA ï¶ EL SECTOR PRIMARI COMPRÉN: LES ACTIVITATS RELACIONADES AMB L’OBTENCIÓ D’ALIMENTS PER AL CONSUM HUMÀ i ANIMAL i de MATÈRIES PRIMERES PER A LA INDÚSTRIA ï¶ LES ACTIVITATS QUE COMPREN SÓN: L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA, LA PESCA i L’EXPLOTACIÓ dels BOSCOS ï¶ ACTUALMENT, EL 33,5% DE LA POBLACIÓ MUNDIAL TREBALLA EN AQUEST SECTOR, PERÃ’ HI HA GRANS DIFERÈNCIES ENTRE LES DIVERSES ZONES DE LA TERRA i per CONTINENTS
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
Les activitats agràries L’AGRICULTURA ESTÀ MOLT CONDICIONADA PER FACTORS FÃSICS, com són: • EL CLIMA • EL RELLEU • EL SÃ’L
LES ACTIVITATS AGRARIES - CONDICIONS DE TEMPERATURA - el CLIMA - CONDICIONS D’HUMITAT - A LES PLANES - el RELLEU BANCALS ESTAN CONDICIONADES - AL FONS DE LES VALLS PER FACTORS FÃSIC - TEXTURA (RETENCIÓ D’AIGUA) - el SÃ’L - ACIDESA ( FERTILITAT) 1. EL SECTOR PRIMARI.L’AGRICULTURA
ï±PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la PROVAPROVA: 1. EN QUÈ CONSISTEIX L’AGRICULTURA, QUAN VA SORGIR i PERQUÈ ES CONSIDERADA UNA ACTIVITAT PRINCIPAL? 2. EL SECTOR PRIMARI, EN QUÈ ESTAN RELACIONADES LES ACTIVITATS QUE COMPRÉN i QUINES SÓN AQUESTES ACTIVITATS? 3. QUINA ES L’ACTIVITAT PRINCIPAL DEL SECTOR PRIMARI i QUE CONDICIONA EL SEU DESENVOLUPAMENT? 4. INDICA DE QUINA FORMA, CONDICIONEN el CLIMA, el RELLEU i el SÃ’L, A L’AGRICULTURA? 5. EN BASE AL GRÀFIC DE BARRES DE LA POBLACIÓ ACTIVA EN EL SECTOR PRIMARI EN 2009, DEL LLIBRE( PÀGINA 141), INDICA: a) ELS CONTINENTS, AMB MAJOR i MENOR POBLACIÓ ACTIVA, TREBALLANT EN EL SECTOR PRIMARI b) POSSIBLES MOTIUS DE QUE a ÀSIA i ÀFRICA TREBALLE TANTA GENT EN AQUEST SECTOR i TAN POCA ALS ESTATS UNITS i al CANADÀ 1. EL SECTOR PRIMARI.L’AGRICULTURA
2. ELS PAISATGES AGRARIS ï±PAISATGE AGRARI:  SÓN ELS PAISTATGES MODIFICATS AMB LA FINALITAT D’OBTENIR PRODUCTES DE LA NATURA i HAN ANAT EVOLUCIONANT PER A AUGMENTAR EL SEU APROFITAMENT. ï±ELEMENTS QUE CARACTERITZEN ELS PAISATGES AGRARIS, SÓN: • PARCEL·LES (OBERTES I TANCADES) • SISTEMES DE CULTIU (POLICULTIU i MONOCULTIU, REGADIU i SECÀ, EXTENSIVA i INTENSIVA) • EL POBLAMENT (DISPERS i CONCENTRAT)
LES PARCEL·LES SÓN EL TROS DE SÃ’L DEDICAT AL CULTIU - La FORMA - Camps OBERTS o OPENFIELD delimiten l'extensió poca extensió formes regulars Es DIFERENCIEN - La MIDA parcel·les grans - Els LÃMITS - Camps CLOSOS o BOCAGE parcel·les irregulars parcel·les tancades
IRREGULAR REGULAR PARCEL.LES, DIFERÈNCIES PER LA FORMA:
OPENFIELD o CAMPS OBERTS BOCAGE o CAMPS TANCATS PARCEL.LES, DIFERÈNCIES PELS LÃMITS :
Parcel·les • CAMPS OBERTS: Sense tanques, de poca extensió i regulars. • CAMPS CLOSOS: Amb marges, grans i irregulars.
ELS SISTEMES DE CULTIU: -POLICULTIU : espècies diferents - POLICULTIU i MONOCULTIU - MONOCULTIU: un sol producte - REGADIU: reben l’aigua d’embassaments - REGADIU i SECÀ PODEN SER - SECÀ: només reben l’aigua de la pluja - INTENSIVA: treure el màxim benefici amb el menor - Agricultura espai possible. Estalvien per fer-ho esforços i inversions . Utilitza adobs, llavors seleccionades i molta mà d’obra INTENSIVA i EXTENSIVA - EXTENSIVA: utilitza terrenys grans i ús de maquinaria agrícola i poca mà d’obra. Objectiu es obtindre a baix preub grans quantitats de productes. Practica el GUARET i no utilitza adobs
POLICULTIU I MONOCOULTIU • POLICULTIU: Moltes parcel·les on s’hi conreen espècies diferents. • MONOCULTIU: Especialització d’un sol producte.
MONOCULTIU: camps d’oliveres POLICULTIU
REGADIU I SECÀ • REGADIU: L’aigua s’extreu d’algun embassament per portar-la als camps. • SECÀ: Només reben aigua de la pluja.
REGADIU SECÀ
EXTENSIVA I INTENSIVA• INTENSIVA: La quantitat més gran de productes en molt poc espai. • EXTENSIVA: En un gran espai es conrea una gran quantitat de productes a baix preu.
EL POBLAMENT: es la part de l’espai rural on habiten les persones. POT SER : - DISPERS: habitants aïllats els uns dels altres. - CONCENTRAT: els habitatges estan agrupats.
HÀBITAT DISPERS HÀBITAT CONCENTRAT
ï±PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la PROVAPROVA: 1. QUÈ ÉS EL PAISATGE AGRARI i QUINS ELEMENTS EL CARACTERITZEN? 2. QUÈ ÉS UNA PARCEL.LA i QUINS ASPECTES DISTINGEIXEN els DIFERENTS TIPUS DE PARCEL.LES? 3. INDICA LES DIFERÈNCIES ENTRE:  CAMPS CLOSOS i CAMPS OBERTS  POLICULTIU i MONOCULTIU  AGRICULTURA INTENSIVA i AGRICULTURA EXTENSIVA 1. QUÈ ÉS EL POBLAMENT RURAL, QUINS TIPUS PODEM DISTINGIR i EN QUE ES DIFERENCIEN? 2. ELS PAISATGES AGRARIS
3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA CARACTERÃSTIQUES 1. ESTÀ ORIENTADA A PRODUIR TOT EL QUE ÉS NECESSARI PER A LA SUPERVIVÈNCIA, ES PER TANT PER A L’AUTOCONSUM DELS MATEIXOS AGRICULTORS 2. UTILITZA TÈCNIQUES DE CULTIU RUDIMENTARIES, TREBALLANT ELS AGRICULTORS AMB LES MANS i POQUES FERRAMENTES, COM L’AIXADA o L’ARADA TIRADA PER ANIMALS. AIXÓ MOTIVA QUE LA MAJOR PART DE LA POBLACIÓ TREBALLE EN LES FEINES AGRÃCOLES 3. EL RENDIMENTS SÓN MOLT BAIXOS, DEGUT A L’EXPLOTACIÓ CONSTANT DE LES TERRES, LA POCA EFICACIA DE LES TÈCNIQUES DE CULTIU i la MALA QUALITAT DE LES LLAVORS 4. LA POBLACIÓ, PELS BAIXOS RENDIMENTS, ÉS POBRA i ESTÀ MAL ALIMENTADA i QUASI NO HI HA EXCEDENTS PER AL MERCAT. TIPUS ï¶ AGRICULTURA ITINERANT PER CREMACIÓ ï¶ AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ ï¶ AGRICULTURA IRRIGADA DE L’ARRÃ’S
3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA L’AGRICULTURA ITINERANT PER CREMACIÓ LLOCS ON ES PRACTICA CREMANT els BOSCOS o la SABANA FORMA de REALITZAR-LA PRIMER ELS TALLEN ELS MATOLLS i els ARBRES i a CONTINUACIÓ ES PREN FOC. D’AQUESTA MANERA ES QUEDA EL CAMP NET i la CENDRA SERVEIX D’ADOB PER AL SÒL, QUE ES REMOU AMB AIXADES o BASTONS DE PUNTA AFILADA. FINALMENT ES FAN AL SÒL UNS FORATS PER PLANTAR LES LLAVORS, DE TUBERCLES, MILL, MANDIOCA ... AL SER UNA AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA, ELS LLAURADORS CULTIVEN PRODUCTES MOLT DIVERSOS PROBLEMES ELS CAMPS SÓN SOLS PRODUCTIUS DURANT TRES o QUATRE ANYS, PERQUÈ ELS SÒLS S’EROSIONEN i S’EXHAURIXEN RÀDIDAMENT i S’HAN DE DEIXAR LES TERRES i ANAR A UNES ALTRES ZONES i TORNAR A COMENÇAR EL PROCÉS
ESQUEMA: AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA - L’AGRICULTURA ITINERANT DE CREMACIÓ (cremant boscos) tallar els matolls i arbres 3-4 anys productiu Calar foc abandonament de la terra S’adoba (cendra del foc) desforestació Remou amb aixades o bastons Realització d’uns forats (plantar les llavors)
PROCÉS D’ARTIGA . Es crema un tros de terreny i després es conrea.
3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ ES BASA EN L’ASSOCIACIÓ DE LES ACTIVITATS AGRÃCOLES i RAMADERES, JA QUE L’ADOB QUE PROPORCIONEN ELS ANIMALS PERMET L’EXPLOTACIÓ PERMANENT DEL SÃ’L FORMA DE REALITZAR-LA ES DIVIDEIXEN LES TERRES DE CULTIU EN TRES ZONES o LLENQUES, QUE ESTAN SEPARADES PER TANQUES. UNA LLENCA ES DEIXA EN GUARET, PER RECUPERAR LA FERTILITAT DEL SÃ’L i LES PLANTES QUE HI CREIXEN EN ELLA ES PODEN UTILITZAR PER A PASTURAR EL RAMAT. EN LES ALTRES DUES LLENQUES, UNA ES PLANTA DE CACAUETS i L’ALTRA DE MILL. ES SEGUEIX UNA ROTACIÓ TRIENAL, PER ASSEGURAR LA FERTILITAT DEL SÃ’L
- AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ (Associació de les activitats agrícoles i ramaderes) Adob dels animals explotació permanent del sòl - guaret: pastura del bestiar Terres - conreu: cacauets i mill
3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA AGRICULTURA IRRIGADA DE L’ARRÒS ES DONA EN LES ZONES ON LES PLUGES SÓN ABUNDANTS A CAUSA DELS MONSONS i L’ARRÒS ES UNA PLANTA QUE NO EMPOBREIX EL SÒL i PERMET ALIMENTAR A MOLTES PERSONES FORMA DE REALITZAR-LA ELS AGRICULTORS FAN UNA FAENA MINUCIOSA i CONSTANT, PREPARANT MOLT BÉ ELS CAMPS, QUE HAN DE SER PLANS i AMB MURS RESISTENTS i IMPERMEABLES. ES TRACTA D’UNA AGRICULTURA MOLT INTENSIVA, QUE GRÀCIES A LES PLUGES DE L’ESTIU PERMET OBTINDRE DOS COLLITES
MAPA DELS CULTIUS ¶Ù’A¸é¸éÃ’³§
- AGRICULTURA IRRIGADA DE L’ARRÒS Pluges abundants Hiverns càlids es conrea arròs Terres fèrtils Agricultura molt intensiva pluges d’estiu (1a collita) hivern (segona collita) sembra
ï±PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la PROVAPROVA: 1. QUINES CARACTERÃSTIQUES PRESENTA L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA? 2. L’AGRICULTURA ITINERANT PER CREMACIÓ:  ON ES PRACTICA:  FORMA EN QUE ES REALITZA:  PROBLEMA QUE PRESENTA: 1. EN QUÈ ES BASA L’AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ i DE QUINA FORMA ES REALITZA? 2. A QUINS LLOCS ES DONA L’AGRICULTURA IRRIGADA DE L’ARRÃ’S i QUIN TIPUS DE FAENA, REALITZEN ELS AGRICULTORS QUE LA PARCTIQUEN? 3. La AGRICULTURA de SUBSISTÈNCIA
4. L’AGRICULTURA DE MERCAT PAS DE L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA A LA DE MERCAT: ï± COMENÇA als països desenvolupats amb la Revolució Industrial DEGUT a les millores de les activitats agràries que van fer possible obtenir productes sobrants o excedents. ï± L’AUGMENT de la producció VA PERMETRE alimentar a la població i AMB ELS DINERS OBTINGUTS pels agricultors, PODER COMPRAR MÀQUINES, LLAVORS i ADOBSL’AGRICULTURA DE MERCAT ZONES ON ES PRACTICA AMÈRICA DEL NORD, GRAN PART D’EUROPA, JAPÓ, NOVA ZELANDA i en ALGUNES ZONES D’AUSTRÀLIA, ARGENTINA i BRASIL OBJECTIUS AUGMENTAR les VENDES i REDUIR els COSTOS MITJOS PER ACONSEGUIR-LOS La MECANITZACIÓ DEL CAMP, l’APLICACIÓ DE TÈCNIQUES de CULTIUS MODERNES, l’ESPECIALITZACIÓ de la PRODUCCIÓ AGRÀRIA i la COMERCIALITZACIÓ RÀPIDA dels PRODUCTES
L’AGRICULTURA DE MERCAT - Estalviar ma d’obra MECANITZACIÓ DEL CAMP - Augmentar la producció - Baixar les preus - PUJAR LES VENDES - Augmentar la producció. OBJECTIUS ESPECIALITZACIÓ de la - Produir mes quantitat - REDUIR ELS COSTOS PRODUCCIÓ AGRÀRIA - Millor comercialització - Agilitzar la comercialització RÀPIDA COMERCIALITZACIÓ DELS PRODUCTES AGRARIS - Utilitzar transports adequats al tipus de producte
AGRICULTURA D’ESPECULACIÓ : ï± OBJECTIU: ACONSEGUIR MOLTS BENEFICIS en el MERCAT INTERNACIONAL ï¶ EXEMPLES: - AGRICULTURA ESPECIALITZADA, d’algunes zones dels ESTATS UNITS: • Grans explotacions dedicades al monocultiu de blat, dacsa, cotó ... • Tècniques i coneixements més avançats com selecció de llavors, lluita contra plagues .... • Explotacions molt automatitzades que necessiten poca mà d’obra • Recol·lecten grans quantitats de productes de qualitat que s’exporten i generen beneficis importants - AGRICULTURA DE PLANTACIÓ d’algunes zones TROPICALS: • Grans explotacions dedicades al monocultiu de café,te,cacau,sucre,cotó ... • Molta mà d’obra, al no admetre els productes la mecanització • Les explotacions són d’empreses estrangeres que obtenen grans beneficis
AGRICULTURA D’ESPECULACIÓ Té com a objectiu obtenir grans beneficis al mercat. N’hi ha de dos tipus: • Especialitzada (blat, blat de moro, cotó…) • Plantació (cafè, canya de sucre, cacau, te…)
Monocultiu de blat a EUA. Wheat BeltMonocultiu de blat a EUA. Wheat Belt Monocultiu de blat de moro a EUA. Corn BeltMonocultiu de blat de moro a EUA. Corn Belt
ï±PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la PROVAPROVA: 1. EL PAS DE L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA a la de MERCAT: ON COMENCA, A QUÉ ÉS DEGUT i QUÈ EL FA POSSIBLE? 2. L’AGRICULTURA DE MERCAT, A QUINES ZONES S’EFECTUA i QUIN ES EL SEU OBJECTIU? 3. QUINS PROCEDIMENTS, UTILITZA L’AGRICULTURA DE MERCAT, PER ACONSEGUIR ELS SEUS OBJECTIUS? 4. DINTRE DE L’AGRICULTURA D’ESPECULACIÓ, QUINES DIFERÈNCIES ES DONEN ENTRE L’AGRICULTURA ESPECIALITZADA i la DE PLANTACIÓ? 4. La AGRICULTURA de MERCATMERCAT
5. La RAMADERIA al MÓNCONSISTEIX EN LA CRIA D’ANIMALS PER A OBTENIR UNA SÈRIE DE PRODUCTES COM LA CARN,LLET, CUIR, OUS, LLANA, etc i TAMBÉ UTILITZAR LA FORÇA DELS ANIMALS PER A TASQUES AGRÃCOLES o BÉ DESTINAR-LOS A LA REPRODUCCIÓ ORIGEN L’ORIGEN DE LA RAMADERIA ES AL NEOLÃTIC i TRADICIONALMENT S’HA CONSIDERAT COM UNA ACTIVITAT COMPLEMENTARIA DE L’AGRICULTURA TIPUS DE BESTIAR MÉS ABUNDANTS ELS TIPUS E BESTIAR MÉS ABUNDANTS AL MÓN SÓN: el BOVÃ, L’OVÃ, el PORCà i el CABRUM i l’EQUà TIPUS de RAMADERIA La RAMADERIA TRADICIONAL - FORMA de REALITZAR-LA: - ES UN COMPLEMENT DE L’AGRICULTURA, JA QUE EL BESTIAR SERVEIX PER A TREBALLAR EL CAMP i PRODUIR ADOBS - L’AGRICULTOR TÉ PETITS RAMATS D’OVELLES o de CABRES QUE LI PROPORCIONEN LLET,CARN i LLANA i AQUEST BESTIAR S’ALIMENTA DE LES RESTES DE LES COLLITES i PASTURA en els GUARETS i en les MUNTANYES PROPERES -ZONES ON ES PRACTICA: - PRINCIPALMENT en les ZONES MONSÃ’NIQUES i en ALGUNES ÀREES MEDITERRÀNIES - EN LES ZONES SEQUES, ON A PENES HI HA AGRICULTURA, SORGEIX LA RAMADERIA DE SUBSISTÈNCIA PRÃ’PIA DELS PASTORS NÃ’MADES, QUE ES DESPLACEN, ELS PASTORS PERIÃ’DICAMENT, AMB ELS SEUS RAMATS DE CAMELLS, OVELLES o CABRES en BUSCA DE PASTURA i AIGUA
5. La RAMADERIA al MÓN La RAMADERIA COMERCIAL o de MERCAT OBJECTIU VENDRE LA PRODUCCIÓ AL MERCAT i OBTENIR EL MÀXIM BENEFICI. PER PODER ACONSEGUIR-HO SELECCIONA LES RACES, AUTOMATITZA EL PROCÉS PRODUCTIU, MILLORA L’ALIMENTACIÓ i INCORPORA AVANÇOS CIENTÃFICS i TECNOLÃ’GICS COM LA REFRIGERACIÓ in CONGELACIÓ, QUE AFAVOREIXEN EL TRANSPORT DELS PRODUCTES RAMADERS i PERMETEN QUE ARRIBEN ALS MERCATS EN CONDICIONS PERFECTES TIPUS, SEGONS la TÈCNICA DE CRIA: La RAMADERIA INTENSIVA - ES PRACTICA EN EXPLOTACIONS ESPECIALITZADES ON ES DESTINEN GRANS INVERSIONS EN INSTAL.LACIONS i ALIMENTS PER AL BESTIAR, PER AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ. ES UNA RAMADERIA ESTABULADA, ELS ANIMALS SÓN CRIATS EN GRANGES o ESTABLES, PERÃ’ A VEGADES ES COMBINA AQUEST SISTEMA AMB L’ALIMENTACIÓ EN RÈGIM DE PASTURA, ES A DIR RAMADERIA SEMIESTABULADA - PREFERENTMENT ES DEDICA AL BESTIAR BOVà i L’AVICULTURA La RAMADERIA EXTENSIVA - ES PRACTICA EN LLOCS QUE DISPOSEN DE MOLT TERRENY PER PASTURAR i ALIMENTAR A RAMATS MOLT NOMBROSOS, COM PASSA A L’OEST DELS ESTATS UNITS, LA PAMPA i la PATAGONIA ARGENTINA, AUSTRÀLIA o la REPÚBLICA de SUD-ÀFRICA - NECESSITA POCA MÀ D’OBRA AL PASTURAR ELS RAMATS LLIUREMENT, PERÃ’ NECESSITA GRANS CAPITALS PER PODER SUMAR MOLTS CAPS DE BESTIAR i DISPOSAR DE BONES ESTRCTURES COMERCIALS
RAMADERIA TRADICIONAL • Complementa l’agricultura i el bestiar treballa el camp. • Són petits ramats de cabres o ovelles pel l’autoconsum. • A les zones molt seques hi ha la RAMADERIA DE SUBSISTÈNCIA on els pastors són nòmades i es desplacen periòdicament.
RAMADERIA DE MERCAT L’objectiu és vendre la producció al mercat i obtenir el màxim benefici. N’hi ha de dos tipus: • INTENSIVA: Molts exemplars en un espai reduit. Són estabulats o semiestabulats.
• EXTENSIVA: es practica a llocs que disposen de molt terreny de pastures. • Aquestes grans extensions poden alimentar ramats molt nombrosos de vedells, com passa a l’oest dels Estats Units, a la Pampa argentina o d’ovelles que crien a Austràlia o a la República de Sud-àfrica.
ï±PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la PROVAPROVA: 1. EN QUÈ CONSISTEIX LA RAMADERIA, QUIN ÉS EL SEU ORIGEN i TRADICIONALMENT A QUI COMPLEMENTA? 2. QUÉ DIFERÈNCIA LA RAMADERIA TRADICIONAL de la RAMADERIA COMERCIAL o de MERCAT? 3. QUINS DOS TIPUS DE RAMADERIA COMERCIAL PODEM DISTINGUIR i en QUÈ 5. La RAMADERIA al MÓN
6. LA PESCA EN EL MÓN PESCA ES BASA EN L’APROFITAMENT DELS RECURSOS ANIMALS QUE OFEREIX EL MAR N’HI HA DOS TIPUS: • LA TRADICIONAL. • LA INDUSTRIAL.
PESCA TRADICIONAL ï± CARACTERÃSTIQUES:  ES FA PROP DE LA COSTA  S’UTILITZA LA FORÇA HUMANA O ORNEIGS DE PESCA MOLT DIVERSOS i FÀCILS DE MANIPULAR ( ARCS, FLETXES, CANYES, ARPONS, XÀRXIES…)  ES PRACTICA EN REGIONS POC DESENVOLUPADES i LA PRODUCCIÓ ES ESCASSA i ÉS PER L’AUTOCONSUM, SOLS UNA PART XICOTETA ES DEDICA AL MERCAT  EN ELS PAÃSOS RICS, LA PESCA ARTESANA ES PRACTICA PER A UNES CAPTURES DETERMINADES DE MOLT VALOR DE VENDA, COM ES LA DE LA LLAGOSTA
LA PESCALA PESCA LA PESCA TRADICIONAL O ARTESANA - realitza a prop de la costa força humana - utilitza ormeigs de pesca senzills La pesca - tècniques arcs, fletxes, arpons.. - escassa - producció - serveix per l’autoconsum
PESCA INDUSTRIALï± CARACTERÃSTIQUES:  TÉ COM A OBJECTIU OBTENIR UN GRAN NOMBRE DE CAPTURES.  NECESSITA :  RECURSOS ECONÃ’MICS PER EQUIPAR ELS VAIXELLS i INVESTIGAR NOUS SISTEMES DE PESCA  TECNOLOGIA AVANÇADA PER AUGMENTAR EL NOMBRE DE CAPTURES i QUE L’ACTIVITAT SIGA RENTABLE  INFRAESTRUCTURES PORTUARIES ON PUGUEN DESEMBARCAR i DISTRIBUIR LES CAPTURES ï± N’HI HA DEDIFERENTS TIPUS,SEGONS EL LLOC ON ES PRACTICA LA PESCA:: • PESCA COSTANERA: – UTILITZA VAIXELLS XICOTETS PROVEÃTS DE XÀRCIES i LLINYES POTENTS – PESCA PROP DE LA COSTA i les CAPTURES ES VENEN A LA LLOTJA – CADA VEGADA LES CAPTURES SÓN MENORS PER L’EXHAURIMENT DELS FONS MARINS • PESCA D’ALTURA: • LA DUEN A TERME FLOTES AMB VAIXELLS GRANS i BEN EQUIPATS, QUE ESTAN EN ALTA MAR SETMANES o MESOS • VAIXELLS PORTEN RADARS PER DETECTAR ELS BANCS DE PESCA, LA DIRECCIÓ i la VELOCITAT A QUÈ ES DESPLACEN i TAMBÉ PORTEN SONARS, PER MESURAR LA IMPORTÀNCIA DELS BANCS DETECTATS i INSTAL.LACIONS DE FRED PER A CONSERVAR EL PEIX A BORD EN BONES CONDICIONS • GRAN PESCA: • LA PRACTIQUEN ALGUNS PAÃSOS, COM RÚSSIA i JAPÓ, QUE PESQUEN EN AIGÃœES MOLT LLUNYANES PROP DE GRANS VAIXELLS D’ABASTAMENT, ON TORNEN DIARIAMENT LES EMBARCACIONS PER DESCARREGAR LA PESCA, CLASSIFICAR-LA, SALAR-LA, CONGELAR- LA o POSAR.LA EN CONSERVA
LA PESCA INDUSTRIAL - recursos econòmics Pesca industrial -tecnologia avançada -infraestructures portuàries Segons el lloc: - Pesca costanera: - Els vaixells son petits i disposen de xarxes - S’allunyen poc de la costa - Les captures son cada vegada més nombroses
- Pesca d’altura: - Porten a cap les flotes més importants - Porten radars per detectar els bancs de peixos - Porten sonars per mesurar la importància dels bancs detectats. - La gran pesca: - Flotes en aigües molt llunyanes juntament amb vaixells d’abastament
6. LA PESCA EN EL MÓN PRINCIPALS ZONES PESQUERES CALADORS SÓN ELS LLOCS ON LES CAPTURES DE PEIX SÓN MÉS ABUNDANTS SITUACIÓDELS PRINCIPALS: - ZONES DE LA PLATAFORMA CONTINENTAL EXTENSA, COM EL MAR DEL NORD I el MAR DEL JAPÓ, FAVORABLES PER LA VIDA DELS PEIXOS PER: LES AIGÃœES POC PROFUNDES i AGITADES PER CORRENTS MARINES i TEMPERATURES FAVORABLES - ZONES DE CONTACTE ENTRE CORRENTS MARINES FREDES i CÀLIDS, AL CONCENTRAR- SE ESPÈCIES D’AIGÃœES CÃLIDES I FREDES, COM SÓN LES AIGÃœES DEL MAR DEL JAPÓ i les COSTES DE TERRANOVA - ZONES COSTANERES PROPERES ALS CORRENTS MARINES FREDES, DEGUT A QUE EN ELLES ABUNDA EL PLÀCTON VEGETAL, QUE SERVEIX D’ALIMENTS AL PLÀCTON ANIMAL, QUE ALIMENTA MOLTS ANIMALS MARINS. ES DONA A LES COSTES DEL NORD DE XILE, SUD DEL PERÚ i les del SUD-OEST D’ÀFRICA
PRINCIPALS ZONES PESQUERES - Caladors: - A les zones on la plataforma continental és extensa - A les zones de contacte entre corrents marins freds i càlids - A les zones costaneres a prop de les quals passa un corrent marí fred.
ï±PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la PROVAPROVA: 1. QUINES CARACTERÃSTIQUES PRESENTA LA PESCA TRADICIONAL? 2. QUÉ CARACTERITZA LA PESCA INDUSTRIAL i QUINS TIPUS PODEM DIFERENCIAR i per QUIN MOTIU? 3. QUÈ SÓN ELS CALADORS i A QUINES ZONES ES SITUEN ELS PRINCIPALS? ANOMENA ALGUN EXEMPLE DE CADA ZONA 4. IDENTIFICA LES SEGÃœENTS CARACTERÃSTIQUES A QUIN TIPUS DE PESCA CORRESPONEN:  VENEN LES CAPTURES EN LA LLOTJA:  UTILITZEN VAIXELLS D’ABASTIMENT:  ELS VAIXELLS PESQUEN PROP DE LA COSTA:  ELS VAIXELLS PORTEN RADARS i SONARS:  ES PRÀCTICA EN AIGÃœES MOLT ALLUNYADES DELS SEUS PAÃSOS D’ORIGEN:  ELS VAIXELLS ESTAN ESTAN EN ALTA MAR SETMANES o MESOS: 6. La PESCA al MÓN
7. ELS PROBLEMES de la PESCA PROBLEMES de la PESCA LA SOBREEXPLOTACIÓ LA FALTA de CALADORS LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÃœES La SOBREEXPLOTACIÓ HA VINGUT MOTIVADA PER LA CADA VEGADA MÉS EFICIENTS TÈCNIQUES DE PESCA i el NOMBRE CREIXENT DE VAIXELLS, QUE HAN POSAT EN PERILL LA REPRODUCCIÓ DE MOLTES ESPÈCIES DE PEIXOS -MESURES PER A PRESERVAR ELS RECURSOS MARINS: - ÚS OBLIGATORI DE XÀRCIES DE MALLA AMPLA, PER TAL DE PROTEGIR LES ESPÈCIES - CONTROL DE LES DIMENSIONS MÃNIMES de les ESPÈCIES QUE ES CAPTUREN - ESTABLIMENT DE TEMORADES DE PESCA - LIMITACIÓ DE LA CAPACITAT DE LES FLOTES PESQUERES FALTA DE CALADORS - TRADICIÓ MARÃTIMA ES BASAVA EN LA LLIURE UTILITZACIÓ DEL MAR, QUE EN LA PRÀCTICA EQUIVALIA AL DOMINI DE LES AIGÃœES PER PART DE LES POTÈNCIES NAVALS. - PERÃ’ QUAN LES NACIONS UNIDES VAN RECONÉIXER EL DRET DE CADA PAÃS A DISPOSAR DE LES PRÃ’PIES AIGÃœES TERRITORIALS, SOBRE UNES 200 MILLES MARINES o 370 QUILÃ’METRES, VA MOTIVAR QUE ELS PAÃSOS AMB FLOTES PESQUERES IMPORTANTS TINGUEREN QUE ABANDONAR ALGUNS DELS SEUS CALADORS i TAMBÉ REDUIR LA SEUA FLOTA PESQUERA o BÉ ESTABLIR CONVENIS AMB PAÃSOS MOLT ALLUNYATS DELS SEUS PORTS D’ORIGEN
7. ELS PROBLEMES de la PESCA L’EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE dels RECURSOS MARINS - ELS RECURSOS ANIMALS i VEGETALS QUE OFEREIX EL MAR SÓN LIMITATS i PER ASSEGURA UN EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS MATEIXOS ES URGENT REEMPLAÇAR EL SISTEMA DE DEPREDACIÓ PER UNA EXPLOTACIÓ INTEL.LIGENT i REGLAMENTADA DEL MAR, ESTABLINT: - NORMATIVES SEVERES - REPOBLANT EL MAR AMB LA CRIA ARTIFICIAL DE PEIXOS - LIMITAR EL NOMBRE D’EMBARCACIONS, ENCARA QUE PER AIXÓ CALGA COMPRAR LES FLOTES i PAGAR UN SUBSIDI A LES PERSONES QUE ES QUEDEN EN L’ATUR - UN ALTRA ALTERNATIVA SERIA L’AQÃœICULTURA, QUE ES LA CRIA i ENGREIX D’ANIMALS i PLANTES MARINES EN PISCINES i ESTANYS o BÉ en unes ZONES COSTANERES BEN DELIMITADES i TANCADES, CON ES FA JA, DE FORMA IMPORTANT, A PAÃSOS COM XINA, RÚSSIA,INDONESIA,ESTATS UNITS o el JAPÓ
MASSA PESCADORS PER A POCS PEIXOS - Contaminació de les aigües --- abocaments tòxics - Causada per una sobreexplotació - Sobrepesca - establiment de temporada de PROBLEMES veda. - Solucions - ús obligatori de xarxes de malla ampla. - control de dimensions mínimes - limitació de la capacitat de les flotes pesqueres. - Falta de caladors ---) lliure utilització dels mars
L’EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS RECURSOS MARINS Per assegurar una EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE dels recursos marins REEMPLAÇAR el sistema de depredació Algunes organitzacions internacionals i la U.E Estableixen NORMATIVES de pesca SEVERES l'AQÜICULTURA
ALTRES ALTRENATIVES SOSTENIBLES ELS OCEANS CONSTITUEIXEN UNA RESERVA ALIMENTARIA IMPORTANT, PERÒ NO IL·LIMITADA. PER AIXÒ HI HA ALTERNATIVES COM LA CRIA ARTIFICIAL DE PEIXOS, ÉS A DIR, LA AQÜICULTURA.
ï±PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la PROVAPROVA: 1. QUINS SÓN ELS TRES PROBLEMES MÉS GREUS DE LA PESCA EN L’ACTUALITAT? 2. QUÉ HA MOTIVAT LA SOBREEXPLOTACIÓ PESQUERA i QUINES MESURES S’HAN PRÉS PER PRESERVAR ELS RECURSOS MARINS ? 3. QUINES CONSEQÜÈNCIES HA TINGUT EL RECONEIXEMENT DE LES AIGÃœES PRÃ’PIES TERRITORIALS DE CADA PAÃS, A NIVEL PESQUER? 4. PER REEMPLAÇAR EL SISTEMA DE DEPREDACIÓ ACTUAL, QUINES MESURES S’HAN ESTABLIT PER ASSEGURAR L’EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS RECURSOS MARINS? 7. Els PROBLEMES de la PESCA
TEMA 8: L’AGRICULTURA, LA RAMADERA i LA PESCA ï±ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER PREPARAR LA PROVA i ENTREGAR EL DIA MARCAT PER REALITZAR LA PROVA:  DELS ACTIVITATS DEL RECORDA L’ESSENCIAL,DE LA PÀGINA 154?, REALITZAR: L’ACTIVITAT 1, de COMPLETA EL MAPA CONCEPTUAL L’ACTIVITAT 3, de RELACIONA L’ACTIVITAT 4, de BUSCA LES PARAULES L’ACTIVITAT 5, de DEFINEIX EL VOCABULARI L’ACTIVITAT 6, de CORREGEIX ELS ERRORS  DELS ACTIVITATS DE PRÀCTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES,DE LA PÀGINA 156? EFECTUAR: L’ACTIVITAT 1, de INTERPRETAR EL GRÀFIC
ï± ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLOURÀ, LA PROVA DEL TEMA: 1. RESPONDRE A PREGUNTES CLAUS, DELS SELECCIONADES i REALITZADES DE CADA APARTAT DEL TEMA EN CLASSE --- 5 punts 2. IDENTIFICAR, CARACTERÃSTIQUES AMB EL TIPUS DE PESCA QUE LI CORRESPONGA, SEMBLANT A L’ACTIVITAT CLAU REALITZADA EN L’APARTAT 6 --- 1 punts 3. COMPLETAR FRASES, DELS ACTIVITATS DEL RECORDA L’ESSENCIAL, de L’ACTIVIAT 1, DE COMPLETA EL MAPA CONCEPTUAL i de L’ACTIVITAT 4, DE BUSCAR PARAULES --- 1 punt 4. DEFINIR CONCEPTES, DE L’ACTIVITAT 5, de DEFINEIX EL VOCABULARI --- 1 punt 5. CORREGIR ELS ERRORS, DE FRASES DE L’CTIVITAT 6, del RECORDA L’ESSENCIAL --- 1 punt 6. CLASSIFICAR: CARACTERÃSTIQUES SEGONS EL TIPUS D’AGRICULTURA i RAMADERIA, DE SUBSISTÈNCIA o de MERCAT EN QUE ES DONEN --- valor 1 punt TEMA 8: L’AGRICULTURA, LA RAMADERA i LA PESCA

More Related Content

3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca

  • 2. Són el conjunt d’accions que realitza l’home per satisfer les seues necessitats bàsiques i no bàsiques, mitjançant la producció, l’intercanvi i el consum. Les activitats econòmiques SECUNDARIPRIMARI TERCIARI S’agrupen en tres sectors Agricultura Ramaderia Pesca Explotació forestal Indústria Construcció Mineria Comerç Serveis
  • 3. 1. EL SECTOR PRIMARI.L’AGRICULTURA HISTÃ’RIA SOBRE L’AGRICULTURA AGRICULTUR A CONSISTEIX en el TREBALL de CULTIVAR LA TERRA VA SORGIR AL NEOLÃTIC i SEMPRE HA ESTAT CONSIDERADA UNA ACTIVITAT PRINCIPAL, AL DEDICAR-SE UNA PART IMPORTANT DE LA POBLACIÓ AL TREBALL DEL CAMP L’AGRICULTURA ï¶ EL SECTOR PRIMARI COMPRÉN: LES ACTIVITATS RELACIONADES AMB L’OBTENCIÓ D’ALIMENTS PER AL CONSUM HUMÀ i ANIMAL i de MATÈRIES PRIMERES PER A LA INDÚSTRIA ï¶ LES ACTIVITATS QUE COMPREN SÓN: L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA, LA PESCA i L’EXPLOTACIÓ dels BOSCOS ï¶ ACTUALMENT, EL 33,5% DE LA POBLACIÓ MUNDIAL TREBALLA EN AQUEST SECTOR, PERÃ’ HI HA GRANS DIFERÈNCIES ENTRE LES DIVERSES ZONES DE LA TERRA i per CONTINENTS
  • 5. Les activitats agràries L’AGRICULTURA ESTÀ MOLT CONDICIONADA PER FACTORS FÃSICS, com són: • EL CLIMA • EL RELLEU • EL SÃ’L
  • 6. LES ACTIVITATS AGRARIES - CONDICIONS DE TEMPERATURA - el CLIMA - CONDICIONS D’HUMITAT - A LES PLANES - el RELLEU BANCALS ESTAN CONDICIONADES - AL FONS DE LES VALLS PER FACTORS FÃSIC - TEXTURA (RETENCIÓ D’AIGUA) - el SÃ’L - ACIDESA ( FERTILITAT) 1. EL SECTOR PRIMARI.L’AGRICULTURA
  • 7. ï±PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la PROVAPROVA: 1. EN QUÈ CONSISTEIX L’AGRICULTURA, QUAN VA SORGIR i PERQUÈ ES CONSIDERADA UNA ACTIVITAT PRINCIPAL? 2. EL SECTOR PRIMARI, EN QUÈ ESTAN RELACIONADES LES ACTIVITATS QUE COMPRÉN i QUINES SÓN AQUESTES ACTIVITATS? 3. QUINA ES L’ACTIVITAT PRINCIPAL DEL SECTOR PRIMARI i QUE CONDICIONA EL SEU DESENVOLUPAMENT? 4. INDICA DE QUINA FORMA, CONDICIONEN el CLIMA, el RELLEU i el SÃ’L, A L’AGRICULTURA? 5. EN BASE AL GRÀFIC DE BARRES DE LA POBLACIÓ ACTIVA EN EL SECTOR PRIMARI EN 2009, DEL LLIBRE( PÀGINA 141), INDICA: a) ELS CONTINENTS, AMB MAJOR i MENOR POBLACIÓ ACTIVA, TREBALLANT EN EL SECTOR PRIMARI b) POSSIBLES MOTIUS DE QUE a ÀSIA i ÀFRICA TREBALLE TANTA GENT EN AQUEST SECTOR i TAN POCA ALS ESTATS UNITS i al CANADÀ 1. EL SECTOR PRIMARI.L’AGRICULTURA
  • 8. 2. ELS PAISATGES AGRARIS ï±PAISATGE AGRARI:  SÓN ELS PAISTATGES MODIFICATS AMB LA FINALITAT D’OBTENIR PRODUCTES DE LA NATURA i HAN ANAT EVOLUCIONANT PER A AUGMENTAR EL SEU APROFITAMENT. ï±ELEMENTS QUE CARACTERITZEN ELS PAISATGES AGRARIS, SÓN: • PARCEL·LES (OBERTES I TANCADES) • SISTEMES DE CULTIU (POLICULTIU i MONOCULTIU, REGADIU i SECÀ, EXTENSIVA i INTENSIVA) • EL POBLAMENT (DISPERS i CONCENTRAT)
  • 9. LES PARCEL·LES SÓN EL TROS DE SÃ’L DEDICAT AL CULTIU - La FORMA - Camps OBERTS o OPENFIELD delimiten l'extensió poca extensió formes regulars Es DIFERENCIEN - La MIDA parcel·les grans - Els LÃMITS - Camps CLOSOS o BOCAGE parcel·les irregulars parcel·les tancades
  • 11. OPENFIELD o CAMPS OBERTS BOCAGE o CAMPS TANCATS PARCEL.LES, DIFERÈNCIES PELS LÃMITS :
  • 12. Parcel·les • CAMPS OBERTS: Sense tanques, de poca extensió i regulars. • CAMPS CLOSOS: Amb marges, grans i irregulars.
  • 13. ELS SISTEMES DE CULTIU: -POLICULTIU : espècies diferents - POLICULTIU i MONOCULTIU - MONOCULTIU: un sol producte - REGADIU: reben l’aigua d’embassaments - REGADIU i SECÀ PODEN SER - SECÀ: només reben l’aigua de la pluja - INTENSIVA: treure el màxim benefici amb el menor - Agricultura espai possible. Estalvien per fer-ho esforços i inversions . Utilitza adobs, llavors seleccionades i molta mà d’obra INTENSIVA i EXTENSIVA - EXTENSIVA: utilitza terrenys grans i ús de maquinaria agrícola i poca mà d’obra. Objectiu es obtindre a baix preub grans quantitats de productes. Practica el GUARET i no utilitza adobs
  • 14. POLICULTIU I MONOCOULTIU • POLICULTIU: Moltes parcel·les on s’hi conreen espècies diferents. • MONOCULTIU: Especialització d’un sol producte.
  • 16. REGADIU I SECÀ • REGADIU: L’aigua s’extreu d’algun embassament per portar-la als camps. • SECÀ: Només reben aigua de la pluja.
  • 18. EXTENSIVA I INTENSIVA• INTENSIVA: La quantitat més gran de productes en molt poc espai. • EXTENSIVA: En un gran espai es conrea una gran quantitat de productes a baix preu.
  • 19. EL POBLAMENT: es la part de l’espai rural on habiten les persones. POT SER : - DISPERS: habitants aïllats els uns dels altres. - CONCENTRAT: els habitatges estan agrupats.
  • 21. ï±PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la PROVAPROVA: 1. QUÈ ÉS EL PAISATGE AGRARI i QUINS ELEMENTS EL CARACTERITZEN? 2. QUÈ ÉS UNA PARCEL.LA i QUINS ASPECTES DISTINGEIXEN els DIFERENTS TIPUS DE PARCEL.LES? 3. INDICA LES DIFERÈNCIES ENTRE:  CAMPS CLOSOS i CAMPS OBERTS  POLICULTIU i MONOCULTIU  AGRICULTURA INTENSIVA i AGRICULTURA EXTENSIVA 1. QUÈ ÉS EL POBLAMENT RURAL, QUINS TIPUS PODEM DISTINGIR i EN QUE ES DIFERENCIEN? 2. ELS PAISATGES AGRARIS
  • 22. 3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA CARACTERÃSTIQUES 1. ESTÀ ORIENTADA A PRODUIR TOT EL QUE ÉS NECESSARI PER A LA SUPERVIVÈNCIA, ES PER TANT PER A L’AUTOCONSUM DELS MATEIXOS AGRICULTORS 2. UTILITZA TÈCNIQUES DE CULTIU RUDIMENTARIES, TREBALLANT ELS AGRICULTORS AMB LES MANS i POQUES FERRAMENTES, COM L’AIXADA o L’ARADA TIRADA PER ANIMALS. AIXÓ MOTIVA QUE LA MAJOR PART DE LA POBLACIÓ TREBALLE EN LES FEINES AGRÃCOLES 3. EL RENDIMENTS SÓN MOLT BAIXOS, DEGUT A L’EXPLOTACIÓ CONSTANT DE LES TERRES, LA POCA EFICACIA DE LES TÈCNIQUES DE CULTIU i la MALA QUALITAT DE LES LLAVORS 4. LA POBLACIÓ, PELS BAIXOS RENDIMENTS, ÉS POBRA i ESTÀ MAL ALIMENTADA i QUASI NO HI HA EXCEDENTS PER AL MERCAT. TIPUS ï¶ AGRICULTURA ITINERANT PER CREMACIÓ ï¶ AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ ï¶ AGRICULTURA IRRIGADA DE L’ARRÃ’S
  • 23. 3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA L’AGRICULTURA ITINERANT PER CREMACIÓ LLOCS ON ES PRACTICA CREMANT els BOSCOS o la SABANA FORMA de REALITZAR-LA PRIMER ELS TALLEN ELS MATOLLS i els ARBRES i a CONTINUACIÓ ES PREN FOC. D’AQUESTA MANERA ES QUEDA EL CAMP NET i la CENDRA SERVEIX D’ADOB PER AL SÃ’L, QUE ES REMOU AMB AIXADES o BASTONS DE PUNTA AFILADA. FINALMENT ES FAN AL SÃ’L UNS FORATS PER PLANTAR LES LLAVORS, DE TUBERCLES, MILL, MANDIOCA ... AL SER UNA AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA, ELS LLAURADORS CULTIVEN PRODUCTES MOLT DIVERSOS PROBLEMES ELS CAMPS SÓN SOLS PRODUCTIUS DURANT TRES o QUATRE ANYS, PERQUÈ ELS SÃ’LS S’EROSIONEN i S’EXHAURIXEN RÀDIDAMENT i S’HAN DE DEIXAR LES TERRES i ANAR A UNES ALTRES ZONES i TORNAR A COMENÇAR EL PROCÉS
  • 24. ESQUEMA: AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA - L’AGRICULTURA ITINERANT DE CREMACIÓ (cremant boscos) tallar els matolls i arbres 3-4 anys productiu Calar foc abandonament de la terra S’adoba (cendra del foc) desforestació Remou amb aixades o bastons Realització d’uns forats (plantar les llavors)
  • 25. PROCÉS D’ARTIGA . Es crema un tros de terreny i després es conrea.
  • 26. 3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ ES BASA EN L’ASSOCIACIÓ DE LES ACTIVITATS AGRÃCOLES i RAMADERES, JA QUE L’ADOB QUE PROPORCIONEN ELS ANIMALS PERMET L’EXPLOTACIÓ PERMANENT DEL SÃ’L FORMA DE REALITZAR-LA ES DIVIDEIXEN LES TERRES DE CULTIU EN TRES ZONES o LLENQUES, QUE ESTAN SEPARADES PER TANQUES. UNA LLENCA ES DEIXA EN GUARET, PER RECUPERAR LA FERTILITAT DEL SÃ’L i LES PLANTES QUE HI CREIXEN EN ELLA ES PODEN UTILITZAR PER A PASTURAR EL RAMAT. EN LES ALTRES DUES LLENQUES, UNA ES PLANTA DE CACAUETS i L’ALTRA DE MILL. ES SEGUEIX UNA ROTACIÓ TRIENAL, PER ASSEGURAR LA FERTILITAT DEL SÃ’L
  • 27. - AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ (Associació de les activitats agrícoles i ramaderes) Adob dels animals explotació permanent del sòl - guaret: pastura del bestiar Terres - conreu: cacauets i mill
  • 28. 3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA AGRICULTURA IRRIGADA DE L’ARRÃ’S ES DONA EN LES ZONES ON LES PLUGES SÓN ABUNDANTS A CAUSA DELS MONSONS i L’ARRÃ’S ES UNA PLANTA QUE NO EMPOBREIX EL SÃ’L i PERMET ALIMENTAR A MOLTES PERSONES FORMA DE REALITZAR-LA ELS AGRICULTORS FAN UNA FAENA MINUCIOSA i CONSTANT, PREPARANT MOLT BÉ ELS CAMPS, QUE HAN DE SER PLANS i AMB MURS RESISTENTS i IMPERMEABLES. ES TRACTA D’UNA AGRICULTURA MOLT INTENSIVA, QUE GRÀCIES A LES PLUGES DE L’ESTIU PERMET OBTINDRE DOS COLLITES
  • 29. MAPA DELS CULTIUS ¶Ù’A¸é¸éÃ’³§
  • 30. - AGRICULTURA IRRIGADA DE L’ARRÃ’S Pluges abundants Hiverns càlids es conrea arròs Terres fèrtils Agricultura molt intensiva pluges d’estiu (1a collita) hivern (segona collita) sembra
  • 31. ï±PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la PROVAPROVA: 1. QUINES CARACTERÃSTIQUES PRESENTA L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA? 2. L’AGRICULTURA ITINERANT PER CREMACIÓ:  ON ES PRACTICA:  FORMA EN QUE ES REALITZA:  PROBLEMA QUE PRESENTA: 1. EN QUÈ ES BASA L’AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ i DE QUINA FORMA ES REALITZA? 2. A QUINS LLOCS ES DONA L’AGRICULTURA IRRIGADA DE L’ARRÃ’S i QUIN TIPUS DE FAENA, REALITZEN ELS AGRICULTORS QUE LA PARCTIQUEN? 3. La AGRICULTURA de SUBSISTÈNCIA
  • 32. 4. L’AGRICULTURA DE MERCAT PAS DE L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA A LA DE MERCAT: ï± COMENÇA als països desenvolupats amb la Revolució Industrial DEGUT a les millores de les activitats agràries que van fer possible obtenir productes sobrants o excedents. ï± L’AUGMENT de la producció VA PERMETRE alimentar a la població i AMB ELS DINERS OBTINGUTS pels agricultors, PODER COMPRAR MÀQUINES, LLAVORS i ADOBSL’AGRICULTURA DE MERCAT ZONES ON ES PRACTICA AMÈRICA DEL NORD, GRAN PART D’EUROPA, JAPÓ, NOVA ZELANDA i en ALGUNES ZONES D’AUSTRÀLIA, ARGENTINA i BRASIL OBJECTIUS AUGMENTAR les VENDES i REDUIR els COSTOS MITJOS PER ACONSEGUIR-LOS La MECANITZACIÓ DEL CAMP, l’APLICACIÓ DE TÈCNIQUES de CULTIUS MODERNES, l’ESPECIALITZACIÓ de la PRODUCCIÓ AGRÀRIA i la COMERCIALITZACIÓ RÀPIDA dels PRODUCTES
  • 33. L’AGRICULTURA DE MERCAT - Estalviar ma d’obra MECANITZACIÓ DEL CAMP - Augmentar la producció - Baixar les preus - PUJAR LES VENDES - Augmentar la producció. OBJECTIUS ESPECIALITZACIÓ de la - Produir mes quantitat - REDUIR ELS COSTOS PRODUCCIÓ AGRÀRIA - Millor comercialització - Agilitzar la comercialització RÀPIDA COMERCIALITZACIÓ DELS PRODUCTES AGRARIS - Utilitzar transports adequats al tipus de producte
  • 34. AGRICULTURA D’ESPECULACIÓ : ï± OBJECTIU: ACONSEGUIR MOLTS BENEFICIS en el MERCAT INTERNACIONAL ï¶ EXEMPLES: - AGRICULTURA ESPECIALITZADA, d’algunes zones dels ESTATS UNITS: • Grans explotacions dedicades al monocultiu de blat, dacsa, cotó ... • Tècniques i coneixements més avançats com selecció de llavors, lluita contra plagues .... • Explotacions molt automatitzades que necessiten poca mà d’obra • Recol·lecten grans quantitats de productes de qualitat que s’exporten i generen beneficis importants - AGRICULTURA DE PLANTACIÓ d’algunes zones TROPICALS: • Grans explotacions dedicades al monocultiu de café,te,cacau,sucre,cotó ... • Molta mà d’obra, al no admetre els productes la mecanització • Les explotacions són d’empreses estrangeres que obtenen grans beneficis
  • 35. AGRICULTURA D’ESPECULACIÓ Té com a objectiu obtenir grans beneficis al mercat. N’hi ha de dos tipus: • Especialitzada (blat, blat de moro, cotó…) • Plantació (cafè, canya de sucre, cacau, te…)
  • 36. Monocultiu de blat a EUA. Wheat BeltMonocultiu de blat a EUA. Wheat Belt Monocultiu de blat de moro a EUA. Corn BeltMonocultiu de blat de moro a EUA. Corn Belt
  • 37. ï±PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la PROVAPROVA: 1. EL PAS DE L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA a la de MERCAT: ON COMENCA, A QUÉ ÉS DEGUT i QUÈ EL FA POSSIBLE? 2. L’AGRICULTURA DE MERCAT, A QUINES ZONES S’EFECTUA i QUIN ES EL SEU OBJECTIU? 3. QUINS PROCEDIMENTS, UTILITZA L’AGRICULTURA DE MERCAT, PER ACONSEGUIR ELS SEUS OBJECTIUS? 4. DINTRE DE L’AGRICULTURA D’ESPECULACIÓ, QUINES DIFERÈNCIES ES DONEN ENTRE L’AGRICULTURA ESPECIALITZADA i la DE PLANTACIÓ? 4. La AGRICULTURA de MERCATMERCAT
  • 38. 5. La RAMADERIA al MÓNCONSISTEIX EN LA CRIA D’ANIMALS PER A OBTENIR UNA SÈRIE DE PRODUCTES COM LA CARN,LLET, CUIR, OUS, LLANA, etc i TAMBÉ UTILITZAR LA FORÇA DELS ANIMALS PER A TASQUES AGRÃCOLES o BÉ DESTINAR-LOS A LA REPRODUCCIÓ ORIGEN L’ORIGEN DE LA RAMADERIA ES AL NEOLÃTIC i TRADICIONALMENT S’HA CONSIDERAT COM UNA ACTIVITAT COMPLEMENTARIA DE L’AGRICULTURA TIPUS DE BESTIAR MÉS ABUNDANTS ELS TIPUS E BESTIAR MÉS ABUNDANTS AL MÓN SÓN: el BOVÃ, L’OVÃ, el PORCà i el CABRUM i l’EQUà TIPUS de RAMADERIA La RAMADERIA TRADICIONAL - FORMA de REALITZAR-LA: - ES UN COMPLEMENT DE L’AGRICULTURA, JA QUE EL BESTIAR SERVEIX PER A TREBALLAR EL CAMP i PRODUIR ADOBS - L’AGRICULTOR TÉ PETITS RAMATS D’OVELLES o de CABRES QUE LI PROPORCIONEN LLET,CARN i LLANA i AQUEST BESTIAR S’ALIMENTA DE LES RESTES DE LES COLLITES i PASTURA en els GUARETS i en les MUNTANYES PROPERES -ZONES ON ES PRACTICA: - PRINCIPALMENT en les ZONES MONSÃ’NIQUES i en ALGUNES ÀREES MEDITERRÀNIES - EN LES ZONES SEQUES, ON A PENES HI HA AGRICULTURA, SORGEIX LA RAMADERIA DE SUBSISTÈNCIA PRÃ’PIA DELS PASTORS NÃ’MADES, QUE ES DESPLACEN, ELS PASTORS PERIÃ’DICAMENT, AMB ELS SEUS RAMATS DE CAMELLS, OVELLES o CABRES en BUSCA DE PASTURA i AIGUA
  • 39. 5. La RAMADERIA al MÓN La RAMADERIA COMERCIAL o de MERCAT OBJECTIU VENDRE LA PRODUCCIÓ AL MERCAT i OBTENIR EL MÀXIM BENEFICI. PER PODER ACONSEGUIR-HO SELECCIONA LES RACES, AUTOMATITZA EL PROCÉS PRODUCTIU, MILLORA L’ALIMENTACIÓ i INCORPORA AVANÇOS CIENTÃFICS i TECNOLÃ’GICS COM LA REFRIGERACIÓ in CONGELACIÓ, QUE AFAVOREIXEN EL TRANSPORT DELS PRODUCTES RAMADERS i PERMETEN QUE ARRIBEN ALS MERCATS EN CONDICIONS PERFECTES TIPUS, SEGONS la TÈCNICA DE CRIA: La RAMADERIA INTENSIVA - ES PRACTICA EN EXPLOTACIONS ESPECIALITZADES ON ES DESTINEN GRANS INVERSIONS EN INSTAL.LACIONS i ALIMENTS PER AL BESTIAR, PER AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ. ES UNA RAMADERIA ESTABULADA, ELS ANIMALS SÓN CRIATS EN GRANGES o ESTABLES, PERÃ’ A VEGADES ES COMBINA AQUEST SISTEMA AMB L’ALIMENTACIÓ EN RÈGIM DE PASTURA, ES A DIR RAMADERIA SEMIESTABULADA - PREFERENTMENT ES DEDICA AL BESTIAR BOVà i L’AVICULTURA La RAMADERIA EXTENSIVA - ES PRACTICA EN LLOCS QUE DISPOSEN DE MOLT TERRENY PER PASTURAR i ALIMENTAR A RAMATS MOLT NOMBROSOS, COM PASSA A L’OEST DELS ESTATS UNITS, LA PAMPA i la PATAGONIA ARGENTINA, AUSTRÀLIA o la REPÚBLICA de SUD-ÀFRICA - NECESSITA POCA MÀ D’OBRA AL PASTURAR ELS RAMATS LLIUREMENT, PERÃ’ NECESSITA GRANS CAPITALS PER PODER SUMAR MOLTS CAPS DE BESTIAR i DISPOSAR DE BONES ESTRCTURES COMERCIALS
  • 40. RAMADERIA TRADICIONAL • Complementa l’agricultura i el bestiar treballa el camp. • Són petits ramats de cabres o ovelles pel l’autoconsum. • A les zones molt seques hi ha la RAMADERIA DE SUBSISTÈNCIA on els pastors són nòmades i es desplacen periòdicament.
  • 41. RAMADERIA DE MERCAT L’objectiu és vendre la producció al mercat i obtenir el màxim benefici. N’hi ha de dos tipus: • INTENSIVA: Molts exemplars en un espai reduit. Són estabulats o semiestabulats.
  • 42. • EXTENSIVA: es practica a llocs que disposen de molt terreny de pastures. • Aquestes grans extensions poden alimentar ramats molt nombrosos de vedells, com passa a l’oest dels Estats Units, a la Pampa argentina o d’ovelles que crien a Austràlia o a la República de Sud-àfrica.
  • 43. ï±PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la PROVAPROVA: 1. EN QUÈ CONSISTEIX LA RAMADERIA, QUIN ÉS EL SEU ORIGEN i TRADICIONALMENT A QUI COMPLEMENTA? 2. QUÉ DIFERÈNCIA LA RAMADERIA TRADICIONAL de la RAMADERIA COMERCIAL o de MERCAT? 3. QUINS DOS TIPUS DE RAMADERIA COMERCIAL PODEM DISTINGUIR i en QUÈ 5. La RAMADERIA al MÓN
  • 44. 6. LA PESCA EN EL MÓN PESCA ES BASA EN L’APROFITAMENT DELS RECURSOS ANIMALS QUE OFEREIX EL MAR N’HI HA DOS TIPUS: • LA TRADICIONAL. • LA INDUSTRIAL.
  • 45. PESCA TRADICIONAL ï± CARACTERÃSTIQUES:  ES FA PROP DE LA COSTA  S’UTILITZA LA FORÇA HUMANA O ORNEIGS DE PESCA MOLT DIVERSOS i FÀCILS DE MANIPULAR ( ARCS, FLETXES, CANYES, ARPONS, XÀRXIES…)  ES PRACTICA EN REGIONS POC DESENVOLUPADES i LA PRODUCCIÓ ES ESCASSA i ÉS PER L’AUTOCONSUM, SOLS UNA PART XICOTETA ES DEDICA AL MERCAT  EN ELS PAÃSOS RICS, LA PESCA ARTESANA ES PRACTICA PER A UNES CAPTURES DETERMINADES DE MOLT VALOR DE VENDA, COM ES LA DE LA LLAGOSTA
  • 46. LA PESCALA PESCA LA PESCA TRADICIONAL O ARTESANA - realitza a prop de la costa força humana - utilitza ormeigs de pesca senzills La pesca - tècniques arcs, fletxes, arpons.. - escassa - producció - serveix per l’autoconsum
  • 47. PESCA INDUSTRIALï± CARACTERÃSTIQUES:  TÉ COM A OBJECTIU OBTENIR UN GRAN NOMBRE DE CAPTURES.  NECESSITA :  RECURSOS ECONÃ’MICS PER EQUIPAR ELS VAIXELLS i INVESTIGAR NOUS SISTEMES DE PESCA  TECNOLOGIA AVANÇADA PER AUGMENTAR EL NOMBRE DE CAPTURES i QUE L’ACTIVITAT SIGA RENTABLE  INFRAESTRUCTURES PORTUARIES ON PUGUEN DESEMBARCAR i DISTRIBUIR LES CAPTURES ï± N’HI HA DEDIFERENTS TIPUS,SEGONS EL LLOC ON ES PRACTICA LA PESCA:: • PESCA COSTANERA: – UTILITZA VAIXELLS XICOTETS PROVEÃTS DE XÀRCIES i LLINYES POTENTS – PESCA PROP DE LA COSTA i les CAPTURES ES VENEN A LA LLOTJA – CADA VEGADA LES CAPTURES SÓN MENORS PER L’EXHAURIMENT DELS FONS MARINS • PESCA D’ALTURA: • LA DUEN A TERME FLOTES AMB VAIXELLS GRANS i BEN EQUIPATS, QUE ESTAN EN ALTA MAR SETMANES o MESOS • VAIXELLS PORTEN RADARS PER DETECTAR ELS BANCS DE PESCA, LA DIRECCIÓ i la VELOCITAT A QUÈ ES DESPLACEN i TAMBÉ PORTEN SONARS, PER MESURAR LA IMPORTÀNCIA DELS BANCS DETECTATS i INSTAL.LACIONS DE FRED PER A CONSERVAR EL PEIX A BORD EN BONES CONDICIONS • GRAN PESCA: • LA PRACTIQUEN ALGUNS PAÃSOS, COM RÚSSIA i JAPÓ, QUE PESQUEN EN AIGÃœES MOLT LLUNYANES PROP DE GRANS VAIXELLS D’ABASTAMENT, ON TORNEN DIARIAMENT LES EMBARCACIONS PER DESCARREGAR LA PESCA, CLASSIFICAR-LA, SALAR-LA, CONGELAR- LA o POSAR.LA EN CONSERVA
  • 48. LA PESCA INDUSTRIAL - recursos econòmics Pesca industrial -tecnologia avançada -infraestructures portuàries Segons el lloc: - Pesca costanera: - Els vaixells son petits i disposen de xarxes - S’allunyen poc de la costa - Les captures son cada vegada més nombroses
  • 49. - Pesca d’altura: - Porten a cap les flotes més importants - Porten radars per detectar els bancs de peixos - Porten sonars per mesurar la importància dels bancs detectats. - La gran pesca: - Flotes en aigües molt llunyanes juntament amb vaixells d’abastament
  • 50. 6. LA PESCA EN EL MÓN PRINCIPALS ZONES PESQUERES CALADORS SÓN ELS LLOCS ON LES CAPTURES DE PEIX SÓN MÉS ABUNDANTS SITUACIÓDELS PRINCIPALS: - ZONES DE LA PLATAFORMA CONTINENTAL EXTENSA, COM EL MAR DEL NORD I el MAR DEL JAPÓ, FAVORABLES PER LA VIDA DELS PEIXOS PER: LES AIGÃœES POC PROFUNDES i AGITADES PER CORRENTS MARINES i TEMPERATURES FAVORABLES - ZONES DE CONTACTE ENTRE CORRENTS MARINES FREDES i CÀLIDS, AL CONCENTRAR- SE ESPÈCIES D’AIGÃœES CÃLIDES I FREDES, COM SÓN LES AIGÃœES DEL MAR DEL JAPÓ i les COSTES DE TERRANOVA - ZONES COSTANERES PROPERES ALS CORRENTS MARINES FREDES, DEGUT A QUE EN ELLES ABUNDA EL PLÀCTON VEGETAL, QUE SERVEIX D’ALIMENTS AL PLÀCTON ANIMAL, QUE ALIMENTA MOLTS ANIMALS MARINS. ES DONA A LES COSTES DEL NORD DE XILE, SUD DEL PERÚ i les del SUD-OEST D’ÀFRICA
  • 51. PRINCIPALS ZONES PESQUERES - Caladors: - A les zones on la plataforma continental és extensa - A les zones de contacte entre corrents marins freds i càlids - A les zones costaneres a prop de les quals passa un corrent marí fred.
  • 52. ï±PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la PROVAPROVA: 1. QUINES CARACTERÃSTIQUES PRESENTA LA PESCA TRADICIONAL? 2. QUÉ CARACTERITZA LA PESCA INDUSTRIAL i QUINS TIPUS PODEM DIFERENCIAR i per QUIN MOTIU? 3. QUÈ SÓN ELS CALADORS i A QUINES ZONES ES SITUEN ELS PRINCIPALS? ANOMENA ALGUN EXEMPLE DE CADA ZONA 4. IDENTIFICA LES SEGÃœENTS CARACTERÃSTIQUES A QUIN TIPUS DE PESCA CORRESPONEN:  VENEN LES CAPTURES EN LA LLOTJA:  UTILITZEN VAIXELLS D’ABASTIMENT:  ELS VAIXELLS PESQUEN PROP DE LA COSTA:  ELS VAIXELLS PORTEN RADARS i SONARS:  ES PRÀCTICA EN AIGÃœES MOLT ALLUNYADES DELS SEUS PAÃSOS D’ORIGEN:  ELS VAIXELLS ESTAN ESTAN EN ALTA MAR SETMANES o MESOS: 6. La PESCA al MÓN
  • 53. 7. ELS PROBLEMES de la PESCA PROBLEMES de la PESCA LA SOBREEXPLOTACIÓ LA FALTA de CALADORS LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÃœES La SOBREEXPLOTACIÓ HA VINGUT MOTIVADA PER LA CADA VEGADA MÉS EFICIENTS TÈCNIQUES DE PESCA i el NOMBRE CREIXENT DE VAIXELLS, QUE HAN POSAT EN PERILL LA REPRODUCCIÓ DE MOLTES ESPÈCIES DE PEIXOS -MESURES PER A PRESERVAR ELS RECURSOS MARINS: - ÚS OBLIGATORI DE XÀRCIES DE MALLA AMPLA, PER TAL DE PROTEGIR LES ESPÈCIES - CONTROL DE LES DIMENSIONS MÃNIMES de les ESPÈCIES QUE ES CAPTUREN - ESTABLIMENT DE TEMORADES DE PESCA - LIMITACIÓ DE LA CAPACITAT DE LES FLOTES PESQUERES FALTA DE CALADORS - TRADICIÓ MARÃTIMA ES BASAVA EN LA LLIURE UTILITZACIÓ DEL MAR, QUE EN LA PRÀCTICA EQUIVALIA AL DOMINI DE LES AIGÃœES PER PART DE LES POTÈNCIES NAVALS. - PERÃ’ QUAN LES NACIONS UNIDES VAN RECONÉIXER EL DRET DE CADA PAÃS A DISPOSAR DE LES PRÃ’PIES AIGÃœES TERRITORIALS, SOBRE UNES 200 MILLES MARINES o 370 QUILÃ’METRES, VA MOTIVAR QUE ELS PAÃSOS AMB FLOTES PESQUERES IMPORTANTS TINGUEREN QUE ABANDONAR ALGUNS DELS SEUS CALADORS i TAMBÉ REDUIR LA SEUA FLOTA PESQUERA o BÉ ESTABLIR CONVENIS AMB PAÃSOS MOLT ALLUNYATS DELS SEUS PORTS D’ORIGEN
  • 54. 7. ELS PROBLEMES de la PESCA L’EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE dels RECURSOS MARINS - ELS RECURSOS ANIMALS i VEGETALS QUE OFEREIX EL MAR SÓN LIMITATS i PER ASSEGURA UN EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS MATEIXOS ES URGENT REEMPLAÇAR EL SISTEMA DE DEPREDACIÓ PER UNA EXPLOTACIÓ INTEL.LIGENT i REGLAMENTADA DEL MAR, ESTABLINT: - NORMATIVES SEVERES - REPOBLANT EL MAR AMB LA CRIA ARTIFICIAL DE PEIXOS - LIMITAR EL NOMBRE D’EMBARCACIONS, ENCARA QUE PER AIXÓ CALGA COMPRAR LES FLOTES i PAGAR UN SUBSIDI A LES PERSONES QUE ES QUEDEN EN L’ATUR - UN ALTRA ALTERNATIVA SERIA L’AQÃœICULTURA, QUE ES LA CRIA i ENGREIX D’ANIMALS i PLANTES MARINES EN PISCINES i ESTANYS o BÉ en unes ZONES COSTANERES BEN DELIMITADES i TANCADES, CON ES FA JA, DE FORMA IMPORTANT, A PAÃSOS COM XINA, RÚSSIA,INDONESIA,ESTATS UNITS o el JAPÓ
  • 55. MASSA PESCADORS PER A POCS PEIXOS - Contaminació de les aigües --- abocaments tòxics - Causada per una sobreexplotació - Sobrepesca - establiment de temporada de PROBLEMES veda. - Solucions - ús obligatori de xarxes de malla ampla. - control de dimensions mínimes - limitació de la capacitat de les flotes pesqueres. - Falta de caladors ---) lliure utilització dels mars
  • 56. L’EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS RECURSOS MARINS Per assegurar una EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE dels recursos marins REEMPLAÇAR el sistema de depredació Algunes organitzacions internacionals i la U.E Estableixen NORMATIVES de pesca SEVERES l'AQÃœICULTURA
  • 57. ALTRES ALTRENATIVES SOSTENIBLES ELS OCEANS CONSTITUEIXEN UNA RESERVA ALIMENTARIA IMPORTANT, PERÃ’ NO IL·LIMITADA. PER AIXÃ’ HI HA ALTERNATIVES COM LA CRIA ARTIFICIAL DE PEIXOS, ÉS A DIR, LA AQÃœICULTURA.
  • 58. ï±PREGUNTES CLAUSPREGUNTES CLAUS per la PROVAPROVA: 1. QUINS SÓN ELS TRES PROBLEMES MÉS GREUS DE LA PESCA EN L’ACTUALITAT? 2. QUÉ HA MOTIVAT LA SOBREEXPLOTACIÓ PESQUERA i QUINES MESURES S’HAN PRÉS PER PRESERVAR ELS RECURSOS MARINS ? 3. QUINES CONSEQÜÈNCIES HA TINGUT EL RECONEIXEMENT DE LES AIGÃœES PRÃ’PIES TERRITORIALS DE CADA PAÃS, A NIVEL PESQUER? 4. PER REEMPLAÇAR EL SISTEMA DE DEPREDACIÓ ACTUAL, QUINES MESURES S’HAN ESTABLIT PER ASSEGURAR L’EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS RECURSOS MARINS? 7. Els PROBLEMES de la PESCA
  • 59. TEMA 8: L’AGRICULTURA, LA RAMADERA i LA PESCA ï±ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER PREPARAR LA PROVA i ENTREGAR EL DIA MARCAT PER REALITZAR LA PROVA:  DELS ACTIVITATS DEL RECORDA L’ESSENCIAL,DE LA PÀGINA 154?, REALITZAR: L’ACTIVITAT 1, de COMPLETA EL MAPA CONCEPTUAL L’ACTIVITAT 3, de RELACIONA L’ACTIVITAT 4, de BUSCA LES PARAULES L’ACTIVITAT 5, de DEFINEIX EL VOCABULARI L’ACTIVITAT 6, de CORREGEIX ELS ERRORS  DELS ACTIVITATS DE PRÀCTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES,DE LA PÀGINA 156? EFECTUAR: L’ACTIVITAT 1, de INTERPRETAR EL GRÀFIC
  • 60. ï± ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLOURÀ, LA PROVA DEL TEMA: 1. RESPONDRE A PREGUNTES CLAUS, DELS SELECCIONADES i REALITZADES DE CADA APARTAT DEL TEMA EN CLASSE --- 5 punts 2. IDENTIFICAR, CARACTERÃSTIQUES AMB EL TIPUS DE PESCA QUE LI CORRESPONGA, SEMBLANT A L’ACTIVITAT CLAU REALITZADA EN L’APARTAT 6 --- 1 punts 3. COMPLETAR FRASES, DELS ACTIVITATS DEL RECORDA L’ESSENCIAL, de L’ACTIVIAT 1, DE COMPLETA EL MAPA CONCEPTUAL i de L’ACTIVITAT 4, DE BUSCAR PARAULES --- 1 punt 4. DEFINIR CONCEPTES, DE L’ACTIVITAT 5, de DEFINEIX EL VOCABULARI --- 1 punt 5. CORREGIR ELS ERRORS, DE FRASES DE L’CTIVITAT 6, del RECORDA L’ESSENCIAL --- 1 punt 6. CLASSIFICAR: CARACTERÃSTIQUES SEGONS EL TIPUS D’AGRICULTURA i RAMADERIA, DE SUBSISTÈNCIA o de MERCAT EN QUE ES DONEN --- valor 1 punt TEMA 8: L’AGRICULTURA, LA RAMADERA i LA PESCA