�ݺ�ߣ

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA
● Roma va ser fundada segons la tradició en
l’any 753 a.C.
● Els seus fundadors van ser Ròmul i Rem, dos
bessons, amamantats per una lloba.

Roma va ser fundada a les vores del riu Tiber, en una
zona pantanosa, sobre la quals sobreeixien set colines.

La civilització etrusca va influir de forma decisiva en la
configuració de les formes de vida romanes. Aquesta civilització es
va localitzar al Nord de Roma, en el territori que actualment
pertany a la regió de Toscana.
ETRURIA

En el sud d’Itàlia
hi havia una
notable
presència de
colònies
gregues, en la
Magna Gràcia i
Sicília.
Els grecs també
influirien
decisivament en
la formació de la
cultura romana.

La historia de Roma es divideix en
tres grans etapes:
● Monarquía: (753-509 a.C.)
● República: (509-31 a.C.)
● Imperio (27 a.C- 476 d.C.)

● Durant l’etapa de la República Roma passó de
ser una xicoteta ciutat Estat a conquerir
pràcticament tot el món Mediterrani.
● En els mapes següents s’observa aquesta
expansió.
Els exèrcits
romans
conqueriren el
Món
Mediterrani,
en nom del
Senat i del
Poble Romà.

Roma abans de la Primera Guerra
Púnica. (264-241 a. C)

Roma després de la Segona Guerra
Púnica.( 218 a.C- 201 a.C)

ARTE ETRUSCO
● ¿Quins eren els etruscos?
Els etruscos eren un poble d’origen
desconegut, que parlava una llengua no
indoeuropea. Es creu que procedien del
Mediterráneo Oriental.
● ¿En qué part de la península italiana vivíen?
Els etruscos vivíen al nord de Roma, en lo que
actualment és Toscana.
En el segle VI abans de Crist dominaren la
ciudat de Roma.

ARTE ETRUSCO
● ¿Quina va ser la principal aportació dels
etruscs a l’art romà?
La principal aportació dels Etruscs a l’art Romà
es centra bàsicament en l’arquitectura:
– Els etruscs coneixien i utilitzaven l’arc i la volta.
Aquesta circumstància fa pensar que
probablement procedien del Mediterrani
Oriental.

Tomba etrusca on el sostre és una VOLTA.

Accés a una tomba
etrusca on es pot
observa la utilització de
l’ARC.

Tombes de Cerveteri
( situades prop de Tarquinia)
Visió exterior, on queda
clarament visible la
forma de volta, per tal de
cobrir les tombes.

El templo etrusco
A diferència del
temple grec està
recorregut per un
pòdium de tal
forma que sols
s’accedeix per la
part davantera.
En ell hi apareix
un nou tipus de
columnes,
paregudes a les
dòriques, però que
no presentan
estries en el fust.
Donarà origen al
anomenat ORDRE
TOSCÀ.

A més la cella del temple es trobava dividida en tres parts:

Escultura etrusca
● Atenent a les tècniques utilitzades podem
diferenciar dos tipus de escultures:
Les realitzades en TERRACOTA: és a dir, a
base de fang cuit.
Las realitzades en bronze.

SARCÒFAG CERVETERI O
DELS ESPOSOS.

SARCÒFAG DE LARTHIA
SEIANTI. ( Segle II a.C)

Pintura de la tomba dels lleopards.

Característiques generals:
● Utilització d’estructures arquitectòniques
arquitravades:
– Utilització del ordres arquitectònics clàssics grecs.
– Utilització de l’ordre toscà.
– Invenció de l’ordre compost.
● Utilització d’estructures arquitectòniques
voltades.

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS PROPIS D’ESTRUCTURES
ARQUITECTÒNIQUES VOLTADES.
ARC SEMICIRCULAR O
DE MIG PUNT.
VOLTA SEMICIRCULAR
O VOLTA DE CANÓ.
La volta es forma per la
prolongació d’un arc de
mig punt
longitudinalment.
VOLTA D’ARESTA.
Utilitzada amb molta
menys freqüència.
Formada per
l’encreuament de dos
voltes de canó.

Permetrà la
realització
d’arcs, voltes i
cúpules
Barreja de cal,
aigua i arena,
principalment
OPUS CEMENTICIUM

Elements arquitectònics de caràcter
decoratiu.
NÍNXOL, o fornícula.
Definició: Concavitat
oberta en un mur,
coberta amb volta de
quart d'esfera

Exemple d’utilització de nínxols o
fornícules, per decorar els murs.

DOMUS AUREA DE ��ѱ�

VIL·LA DE
L’EMPERADOR
TIBERI EN
CAPRI.

RECONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT DE
ROMA A PRINCIPIS DEL SEGLE II d.C.

ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL
TEMPLE

Temple de la Maison Carré. Nimes. Francia. 16 a.C.

TEMPLE
DE LA
FORTUNA
VIRILE.
ROMA.

TemplE de Júpiter: Baalbek. Líban.

RESTES DE TEMPLE ROMÀ
ÉVORA. (Sud de Portugal)

Temples Circulars: Thòlos
TEMPLE DE VESTA.
ROMA

TEMPLE DE LA
SIBILA. TIVOLI
S’observa la seua
forma circular, rodejat
per un peristil de
columnes corínties.

Panteó d’ Agripa. Segle II d.C.
La seua
importància
radica en la
combinació d’un
pòrtic a imitació
dels temples
grecs i romans i
una CEL·LA
CIRCULAR,
coberta per una
gran VOLTA
SEMICIRCULAR

VOLTA
SEMICIRCULAR
CASSETONS.
ÒCUL
FINESTRES
REMATADES AMB
FRONTONS
TRIANGULARS.
NÍNXOLS, EMMARCATS PER
COLUMNES CLÀSSIQUES.
FUNCIÓ DECORATIVA.
ENTAULAMENT.
GRAN ABSIS
CENTRAL.
FRONTÓ CORBAT.

Monumentos destinados a la
diversión
● Teatros
● Anfiteatros
● Circos
● Termas

La graderia del teatre o càvea es
podia construir sense utilitzar un
desnivell del terreny, al usar en la
construcció voltes de canó,
superposades en els diversos
pisos.

Teatre Romà de Palmira (Síria)

Teatro romano de Leptis Magna
(Libia)

Amfiteatres
Edificis destinats a espectacles com la lluita de
gladiadors o de feres.
COLOSSEUM. ROMÀ.

Planta amfiteatre: forma ovalada

PART CENTRAL O ARENA. VISTA DE LES SALES SITUADES
EN LA PART INFERIOR DEL NIVELL DE L’ARENA

VOLTES DE CANÓ QUE
PERMETIEN ELEVAR LA
GRADERIA.

FAÇANA DEL COLISSEUM: S’observa la utilització de l’arc de mig punt
com element estructural.
Al mateix temps columnes adossades emmarquen cada arc, i sostenen un
entaulament. Solament fan una funció decorativa.

Vista aérea Itálica. Sevilla.

Termes de Dioclecià. ��𳦴ǲԲ��ٰ��ܳ��ó

Arquitectura civil.
Infraestructures.
● Ponts
● Aqüeductes
● Muralles

Pont d’ Alcántara (��á��)

Pont du Gard. Sur de França.
AQÜEDUCTE

AQUÈDUTE DE LOS MILAGROS. MÉRIDA

MONUMENTS
COMMEMORATIVOS
● ARCS DE TRIOMF.
● COLUMNES COMMEMORATIVES.

Detall dels relleus de l’arc de Tito

INTERIOR MERCAT DE �ո鴡��À

EDIFICIS PÚBLICS.
● BASÍLICA: Es un espai que se va formar al
cobrir diversos pòrtics. Servia para albergar a
una gran multitud de gent.
– Funciones:
● Mercat.
● Sala de subhastes.
● Lloc on el pretor celebrava els judicis.

RECONSTRUCCIÓ DE LA BASÍLICA DE
MAJENCI.

Restes de la Basílica de Majenci

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE
SANTA MARIA LA MAJOR ROMA.

ESCULTURA
● CARACTERÍSTICAS GENERALES:
● La escultura romana se inspira en la griega.
● Sin embargo presenta notables diferencias:
– LA MAYOR PARTE DE LAS ESCULTURAS SON AUTÉNTICOS
RETRATOS. POR TANTO EL REALISMO ES ABSOLUTO Y SE
PIERDE EN GRAN MEDIDA LA IDEALIZACIÓN.
– MUCHOS RETRATOS SON SIMPLES BUSTOS, HECHOS CON
MOLDES DE CERA, QUE QUEDABAN EN LAS CASAS DE
LOS ROMANOS COMO CULTO A LOS ANTEPASADOS.
– EN LA ÉPOCA DEL IMPERIO, SOBRE TODO EN LA ÉPOCA
DEL IMPERIO SE VOLVIÓ A UNA IDEALIZACIÓN

RETRATO DE
CÓMODO
COMO
HÉRCULES

ESTATUA ECUESTRE DE MARCO
AURELIO

Relieves del Ara Pacis
● Altar de la Paz. Levantada por Augusto cerca
del Campo de Marte

Relieves del arco de Constantino

��ܳ��á�Ա�ǲ�

��é�Բ��ܱ��

http://temasycomentariosartepaeg.blogspot.com.es/

�ݺ�ߣ

4 arte romano

More Related Content

4 arte romano