4 flora
- 1. LES PLANTES DE LES ILLES BALEARS
- 2. Família ANACARDIACEAE MATA Gènere Pistacia Nom: Pistacia lentiscus. Nom comú en Català : Mata. Llentiscle. Llentrisca. Nom comú en Castellà: Lentisco. Distribució per illes: A totes les Illes Balears. Hàbitat: Totes les garrigues, boscs i brolles. Endèmica: No. Característiques per reconeixer-la: La mata o llentiscle és un arbust que pot arribar a fer-se un arbret; és molt abundant a les garrigues i sotoboscs dels pinars i alzinars. Són molt característiques les fulles compostes amb folíols coriacis, així com l'aroma resinós que fa tota la planta. Família MALVACEAE MALVA SILVESTRE Gènere Malva Nom: Malva sylvestris. Nom comú en Català : Malva. Vauma. Nom comú en Castellà: Malva silvestre. Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca. Hàbitat: Voreres de camps i camins. Endèmica: No. Característiques per reconeixer-la: La calícula és petita i lineal i el color dels pètals és morat vermellós. Família CISTACEAE ESTEPA BLANCA Gènere Cistus Nom: Cistus albidus.
- 3. Nom comú en Català : Estepa blanca. Estèpera blanca. Estepa d´escurar. Nom comú en Castellà: Estepa fina. Estepa margalidera. Estepa blanca. Jaguarzo blanco. Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca. Hàbitat: Boscos aclarits, voreres i matolls. Endèmica: No. Característiques per reconeixer-la: L'estepa blanca té les flors roses, però les fulles són d'un verd molt clar. Només es pot confondre amb Cistus incanus, que a les Balears viu exclusivament a Menorca, però aquest últim té les fulles de color verd fosc i amb pecíol; tots les altres estepes tenen flors de color blanc. Família CISTACEAE ESTEPA LLIMONENCA Gènere Cistus Nom: Cistus monspeliensis. Nom comú en Català : Estepa llimonenca. Estepa negra Nom comú en Castellà: Estepa morisca. Estepa. mosquera. Estepa negra. Jaguarzo negro. Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca. Hàbitat: Garrigues, brolles i muntanyes, fins a 900 m. Endèmica: No. Característiques per reconeixer-la: L'estepa negre té les flors blanques, i les fulles de color verd fosc. És fàcil d'identificar perquè les fulles, que són molt allargades, tenen glàndules que donen un aroma característic i s'aferren entre els dits. A algunes zones amb forta pressió de pastura l'estepa negra pot arribar a ser l'arbust dominant.
- 4. Família OXALIDACEAE VINAGRELLA Gènere Oxalis Nom: Oxalis pes-caprae. Nom comú en Català : Vinagrella. Flor d'Avellana. Fel i vinagre. Nom comú en Castellà: Agrios. Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca. Hàbitat: Camps, voreres de camins i zones humides. Endèmica: No. Característiques per reconeixer-la: Aquesta herba d'origen sud-africà ha colonitzat la major part dels camps de conreu de les Illes, i fins i tot se la pot trobar a dintre de les comunitats naturals. Les fulles són inconfusibles, són trifoliades amb folíols amb forma de cor que es troben a sobre d'un pecíol de prop de 20 cm; també és molt característica la seva flor groga, la floració és hivernal. Família GERANIACEAE AGULLETA Gènere Erodium Nom: Erodium malacoides Nom comú en Català : Rellotges. Agulleta. Forquilles. Bec de cigonya. Nom comú en Castellà: Filamaría. Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca. Hàbitat: Horts, camps i vores de camins. Endèmica: No. Característiques per reconeixer-la: Planta herbàcia molt freqüent als camps de conreu i a les garrigues. Les fulles no solen estar profundament lobulades i el bec del fruit és més petit de 3 cm.
- 5. Família LILIACEAE ALLASSA BLAVA Gènere Muscari Nom: Muscari comosum. Nom comú en Català : Cap de moro. Pipiu blau. Calabruixa. Coll de colom. Allassa blava. All de bruixa. All de culobra. Barralet. Nom comú en Castellà: Jacinto penachudo. Guitarrillo. Nazarenos. Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca. Hàbitat: Camps cultivats i garrigues. Endèmica: No. Característiques per reconeixer-la: Les fulles que són molt llargues i poc rígides, sovint queden esteses pel terra. La inflorescència està formada per un raïm de flors verdoses en posició més o menys horitzontal; a la part superior de la inflorescència hi ha un grup de flors d'un color blau-lilós intens dirigides cap a munt que criden molt l'atenció i que poden semblar les autèntiques flors. Viu als camps de conreu de secà i Família LILIACEAE PORRASSA Gènere Asphodelus Nom: Asphodelus aestivus. Nom comú en Català : Albó. Porrassa. Caramuixa (planta seca). Nom comú en Castellà: Gamón común. Asfódelo. Distribució per illes: Es troba a totes les Illes Balears. Hàbitat: Indrets secs i pedregosos. Endèmica: No. Característiques per reconeixer-la: Els albons creixen per tot menys als terreny llaurats, als marges dels camps i a les garrigues poden formar catifes de milers d'individus. Les seves fulles planes amb un nervi central aquillat el diferencia fàcilment del Asphodelus fistulosus, també és molt més gran: la inflorescència pot fer més d'un metre i mig d'alta. Floreix al principi de la primavera.
- 6. clarianes de garrigues. Floreix a la primavera. Família CRUCIFERAE RAVENISSA BLANCA Gènere Raphanus Nom: Raphanus raphanistrum Nom comú en Català : Rafenistre. Citró. Enviana. Raveguissa. Ravenissa. Nom comú en Castellà: Rábano silvestre. Rábano salvaje. Rabanillo. Rabaniza. Distribució per illes: Ma Me Ei Ca. Hàbitat: Terres cultivades. Endèmica: No. Característiques per reconeixer-la: Herba dels camps de secà i vores de camí. Creix per sobre del mig metre d'alçada. Té unes fulles de tacte aspre, molt dividides amb lòbuls irregulars. Les flors són blanquinoses amb les venes ben marcades de color violaci. El fruit és molt característic. Floreix durant quasi tot l'any. Família RESEDACEAE CAPIRONATS Gènere Reseda Nom: Reseda alba. Nom comú en Català : Capironats. Enturió. Pebre d'ase. Nom comú en Castellà: Reseda blanca. Distribució per illes: Ma Me Ei. Hàbitat: Camps erms i voreres de camins. Característiques per reconeixer-la: És molt freqüent als camps abandonats i marges de camins. Es coneix molt fàcilment per la seva inflorescència amb moltes flors petites d'un blanc pur i pètals molt dividits, els fruits són càpsules amb quatre dents.
- 7. Família GRAMINEAE CÀRRITX Gènere Ampelodesmos Nom: Ampelodesmos mauritanica Nom comú en Català : Càrritx. Carcera. Carç. Xirca. Fenassa. Faió. Nom comú en Castellà: Carrizo. Distribució per illes: Ma Me Ei Ca. Hàbitat: Bosc i garriga Balear, des de vora la mar fins als cims més alts de la Serra de Tramuntana. Característiques per reconeixer-la: El càrritx forma part del típic paisatge de les nostres muntanyes. S'ha estès moltíssim afavorida pels incendis que provoquen els pastors per generar pastures per les ovelles. Es tracta d'una gramínia de grans dimensions de fulles aspres al tacte que poden arribar a tallar la pell de les mans si l'agafam sense cura. Família LABIATAE ROMANÍ Gènere Rosmarinus Nom: Rosmarinus officinalis Nom comú en Català : Romaní. Romer. Nom comú en Castellà: Romero. Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca. Hàbitat: Abundant des de vora la mar fins a les muntanyes. Llocs calcàris. Endèmica: No. Característiques per reconeixer-la: El romaní és una de les plantes mediterrànies més conegudes per la tradició dels seus usos culinaris i medicinals. Les fulles són lineals, dures i amb l'anvers blanquinós. Les flors són blaves. Pot florir tot l'any, però a la natura sol tenir una floració de tardor i una altre al principi de la primavera. Basta olorar-la per reconèixer-la.
- 8. Família CRUCIFERAE RAVENISSA Gènere Sisymbrium Nom: Sisymbrium irio Nom comú en Català : Matallums. Apagallums. Bufallums. Ravenissa Nom comú en Castellà: Matacandil. Ireos. Partesana. Oruga leonina. Gebana. Rabanillo amarillo. Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca. Hàbitat: Prats. Endèmica: No. Característiques per reconeixer-la: Freqüent als herbassars, sovint a dins d'ambients urbans. Es caracteritza per tenir un raïm a la part de dalt de la tija que creix a mesura que van madurant les flors. Les flors obertes a la part de dalt són diminutes amb pètals grocs; just per davall hi ha els fruit immadurs, aquest són llargs, prims, i estan erectes sobrepassant a les flors que tenen just a sobre. Les fulles són tendres, estan molt retallades. Floreix durant una gran part de l'any, especialment a l'hivern i primavera.