RSC, LES MULTINACIONALS I ELS PAÏSSOS SUBDESENVOLUPATSUniversitat Oberta de CatalunyaRefelexions sobres que poden fer les multinacionals pels païssos subdesenvolupats mitjançant la RSC
EstopodrapasamohzgoEl documento presenta la historia de Alejandro, un niño huérfano de un año y medio que fue adoptado por una pareja homosexual en la Ciudad de México. Luego critica la legalización de las uniones homosexuales y la adopción de niños por parejas del mismo sexo por parte del gobierno de la ciudad, alegando que esto no respeta el sentir de la población y que podría exponer a los niños a conductas homosexuales. Finalmente, pregunta retóricamente quién es más vulnerable, un niño huérfano o una pareja homosexual, insinu
Kaplan International AucklandstudynewzealandKaplan International Auckland es uno de los institutos de ingles mas bonitos de la ciudad; al lado del Domain y a cinco minutos de pie de Newmarket con sus tiendas y cafes
86511799 nosso-larDaniel_HiramO narrador encontra-se em estado de grande sofrimento e confusão após a morte do corpo físico. Ele parece estar preso em uma zona escura e assustadora, ouvindo lamentos e risadas sinistras. Imagens terríveis surgem diante dele, aumentando seu medo e desespero sobre o que aconteceu com sua vida passada e seu destino futuro.
Pres Web2.0María Alejandra Bravo MuñozEste documento describe la importancia y el uso de las herramientas web 2.0 para la gestión del conocimiento. Explica que debido a la pandemia, las clases presenciales han sido reemplazadas por material de aprendizaje como una guía didáctica, un CD multimedia y trabajo a distancia. El CD contiene presentaciones de PowerPoint y archivos PDF para reforzar el aprendizaje. Además, detalla que el correo electrónico se ha convertido en el medio más eficaz para comunicarse a distancia y que Google Docs permite realizar
FedorabachispasacaFedora es una distribución Linux gratuita y de código abierto mantenida por la comunidad, que incluye entornos de escritorio como GNOME y KDE, y soporta arquitecturas como x86 e x86-64. Cuenta con miles de paquetes de software libre y herramientas para facilitar la instalación y uso del sistema.
Definiciones de MarketingDiego LuceroEl documento presenta la definición de marketing según un trabajo de curso realizado por Diego Lucero para el profesor Carlos Piña. Define al marketing como el conjunto de metodologías y técnicas que permiten crear e intercambiar bienes entre al menos dos partes, un vendedor y un consumidor, con el fin de satisfacer necesidades y obtener ganancias a través de la comunicación sobre los productos.
El EscritorangerbodaEste documento presenta un diálogo entre Oblivious, un escritor, y un Arquitecto en un bar. El Arquitecto nota que Oblivious está solo con dos vasos y se acerca a hablar con él. Revela que está esperando a un escritor llamado MS-06Z para hacerle una propuesta. Oblivious insinúa que podría ser a quien busca y pide una botella de vino antes de escuchar la propuesta del Arquitecto.
Trocas de calor 2ligia meloEste documento discute trocas de calor entre substâncias e sistemas térmicos. Ele explica que diferentes substâncias necessitam de quantidades diferentes de calor para variar sua temperatura, dependendo de sua massa e calor específico. Também apresenta exercícios resolvidos utilizando a fórmula Q=m*c*ΔT para calcular trocas de calor. Por fim, pede atividades como interpretar seções do texto e resolver exercícios sobre calorimetria em sistemas térmicos isolados.
Impacto Popular JPU "COLEGIO" (Edicion 2)ColegioLa 2da Edición de Impacto Popular, un periódico distribuido gratuitamente a toda la Comunidad Universitaria y todos los buenos populares... Es un periódico en que la Juventud Popular Universitaria del Colegio, líderes y seguidores del PPD expresan su sentir y su ideas...
Facundo Cabralguest0077145Este documento presenta una reflexión de Facundo Cabral sobre la felicidad y el sufrimiento. Cabral argumenta que las personas a menudo se sienten deprimidas porque están distraídas de apreciar la belleza de la vida, como la naturaleza. También dice que la vida trae lecciones en lugar de problemas y que la muerte es simplemente un cambio. Finalmente, exhorta a las personas a enfocarse en el amor, el servicio a los demás y apreciar los pequeños placeres de la vida.
Sandona experiencia exitosaMiguel CórdobaEl municipio de Sandona en el departamento de Nariño ha logrado una cobertura del 100% en agua potable tanto en la zona urbana como rural. En la zona urbana el servicio lo provee ACUALOMA E.S.P. mientras que en la zona rural hay 3 acueductos regionales y 31 veredales administrados por juntas. El municipio invierte recursos en suministro de cloro, mejoramiento de infraestructura y subsidios para garantizar la calidad y continuidad del servicio.
XacobeoDarioRealEste estudio monitorea la creación diaria de contenido en internet relacionado con el Camino de Santiago y el Xacobeo. Analiza quién crea este contenido, dónde se publica y sobre qué trata, utilizando una herramienta que clasifica y analiza la información generada por los usuarios en tiempo real. Los resultados muestran que el Camino de Santiago es una peregrinación más turística que religiosa, mientras que el Xacobeo se refiere a un equipo ciclista. La creación de contenido sobre estos términos ocurre
FedorabachispasacaFedora es una distribución Linux gratuita y de código abierto mantenida por la comunidad, que incluye entornos de escritorio como GNOME y KDE, y soporta arquitecturas como x86 e x86-64. Cuenta con miles de paquetes de software libre y herramientas para facilitar la instalación y uso del sistema.
Definiciones de MarketingDiego LuceroEl documento presenta la definición de marketing según un trabajo de curso realizado por Diego Lucero para el profesor Carlos Piña. Define al marketing como el conjunto de metodologías y técnicas que permiten crear e intercambiar bienes entre al menos dos partes, un vendedor y un consumidor, con el fin de satisfacer necesidades y obtener ganancias a través de la comunicación sobre los productos.
El EscritorangerbodaEste documento presenta un diálogo entre Oblivious, un escritor, y un Arquitecto en un bar. El Arquitecto nota que Oblivious está solo con dos vasos y se acerca a hablar con él. Revela que está esperando a un escritor llamado MS-06Z para hacerle una propuesta. Oblivious insinúa que podría ser a quien busca y pide una botella de vino antes de escuchar la propuesta del Arquitecto.
Trocas de calor 2ligia meloEste documento discute trocas de calor entre substâncias e sistemas térmicos. Ele explica que diferentes substâncias necessitam de quantidades diferentes de calor para variar sua temperatura, dependendo de sua massa e calor específico. Também apresenta exercícios resolvidos utilizando a fórmula Q=m*c*ΔT para calcular trocas de calor. Por fim, pede atividades como interpretar seções do texto e resolver exercícios sobre calorimetria em sistemas térmicos isolados.
Impacto Popular JPU "COLEGIO" (Edicion 2)ColegioLa 2da Edición de Impacto Popular, un periódico distribuido gratuitamente a toda la Comunidad Universitaria y todos los buenos populares... Es un periódico en que la Juventud Popular Universitaria del Colegio, líderes y seguidores del PPD expresan su sentir y su ideas...
Facundo Cabralguest0077145Este documento presenta una reflexión de Facundo Cabral sobre la felicidad y el sufrimiento. Cabral argumenta que las personas a menudo se sienten deprimidas porque están distraídas de apreciar la belleza de la vida, como la naturaleza. También dice que la vida trae lecciones en lugar de problemas y que la muerte es simplemente un cambio. Finalmente, exhorta a las personas a enfocarse en el amor, el servicio a los demás y apreciar los pequeños placeres de la vida.
Sandona experiencia exitosaMiguel CórdobaEl municipio de Sandona en el departamento de Nariño ha logrado una cobertura del 100% en agua potable tanto en la zona urbana como rural. En la zona urbana el servicio lo provee ACUALOMA E.S.P. mientras que en la zona rural hay 3 acueductos regionales y 31 veredales administrados por juntas. El municipio invierte recursos en suministro de cloro, mejoramiento de infraestructura y subsidios para garantizar la calidad y continuidad del servicio.
XacobeoDarioRealEste estudio monitorea la creación diaria de contenido en internet relacionado con el Camino de Santiago y el Xacobeo. Analiza quién crea este contenido, dónde se publica y sobre qué trata, utilizando una herramienta que clasifica y analiza la información generada por los usuarios en tiempo real. Los resultados muestran que el Camino de Santiago es una peregrinación más turística que religiosa, mientras que el Xacobeo se refiere a un equipo ciclista. La creación de contenido sobre estos términos ocurre
La mar de sostenible - Llibret literari A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum...FallaLaVilaLlibret literari de l'A.C. Falla la Vila de Sagunt de l'any 2022. Volum 3/3.
Pac4 AvatarRosa MuñozTreball UOC "Països subdesenvolupats i el RSC. Poden les multinacionals ajudar a aquests països?" feta pel grup AVATAR.
Desembre 2009
Empreses i la seva RSC envers els països subdesenvolupatsG11ADE2009Presentació del que és la RSC, i la relació entre empreses responsables i països subdesenvolupats.
Presentació feta pel G11ADE2009, grup format en el marc de l'assignatura Iniciació a les competències TIC del Grau d'Administració i Direcció d'Empreses de l'Universitat Oberta de Catalunya
Presentacio Rsc Grup AgnitioEduardAquesta és la presentació del Projecte de l'assignatura d'Inicació a les Competències TIC que fa refèrencia a la RSC i la Competitivitat empresarial i que ha estat elaborat per el Grup de Treball AGNITIO,
Projecte F2G1F2G1Projecte del grup F2G1 de l'assignatura Iniciació a les competències TIC. Focus 2: La responsabilitat Social Corporativa en els països subdesenvolupats.
RSC6 PAC4NavarritzkyActualment la tendència de les empreses van encaminades cap a un model d’empresa caracteritzada per la creació de valor econòmic, medi ambiental i social a curt i llarg termini, que contribueix al benestar de les generacions presents i futures, al seu entorn immediat i a la totalitat del planeta en general. La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) aglutina totes les decisions empresarials que són adoptades per raons que a primera ullada es troben més allà dels interessos econòmics i tècnics de l’empresa. Podem definir-la com la contribució activa i voluntària a la millora social, econòmica i ambiental per part de les empreses, generalment amb l’objectiu de millorar la seva situació competitiva i el seu valor afegit. Dintre del context de crisi econòmica que trobem actualment a nivell mundial, l’objecte del nostre informe final d’aquest projecte virtual és desenvolupar la temàtica de la RSC com una sortida a la crisi social i econòmica.
WEBINAR RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL: Empreses petites però responsable...SOMPirineuAutores: Mireia Font i Anna Gallart
Segur que us sona el concepte de “responsabilitat social empresarial”, que implica assumir compromisos voluntaris respecte la societat i l’entorn. Les grans empreses s’hi han abocat. Però, té sentit en empreses petites d’ambients rurals com les del Pirineu? Val la pena dedicar-hi esforços i recursos? La resposta és sí, i amb més raó en sectors econòmics molt arrelats al territori. En aquest seminari explicarem com esdevenir empreses socialment responsables i quins beneficis us pot aportar.
Recull dels continguts més vistos del 2014 a Xarxanet.orgXarxanet AssociacionismeRecull dels continguts més vistos durant l'any 2014 al portal Xarxanet.org
Països desenvolupats i el RSC. Poden les Multinacionals ajudar en aquests paï...crisenrialbejoseProjecte del Grup Mediterrani Aula 11 assignatura Iniciació Competències TIC de Universitat Oberta de Catalunya sobre Països desenvolupats, RSC i ajuts de les Multinacionals. Alumnes: Cristina Egea, Enriqueta Muñoz, Alberto Santiago, Josep Riambau.
Països desenvolupats i el RSC. Poden les Multinacionals ajudar en aquests paï...crisenrialbejose
4 IT PAC4
1. PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS I RSCPoden les multinacionalsajudaraquestspaïsos?4ITMartínez Morcillo, SergioSantiago Gayo, LorenaRodríguez Vives, Mª Carmen
2. Concepte i origen de la RSCLa Responsabilitat Social Corporativa és la manera que tenen les empreses de conduir les activitats i negocis d’una forma que sigui responsable pel desenvolupament social, generalment amb l’objectiu de millorar la seva situació competitiva i valorativa i el seu valor afegit. La RSC intenta conduir les empreses a un plantejament ètic i contribuir al desenvolupament econòmic i ambientalment sostenible
3. Origen de la RSC:Els primers orígens de la responsabilitat social empresarial (RSE) es remunten al segle XIX, en el marc de l’associacionisme i el Cooperativisme que buscaven conciliar l’eficàcia empresarial amb principis socials de democràcia, auto -ajuda ...Hi ha autors que situen l’origen del moviment tal i com es coneix avui,en els anys 30, altres en els 70, però es a partir del 90 quan cobra força, amb l’accelerament de l’activitat econòmica, globalització i noves tecnologies.
4. Formes d’actuació de la RSC:Entorn extern:La RSC és una política que perdura en el temps i intenta cercar connexions entre la RSC i l’organització interna i externa de l’empresa. Aquestes relacions poden ser amb:La comunitatEl Medi AmbientEntorn intern:La RSC pot millorar les condicions de qui treballa en l’empresa especialment la salut i la seguretat dels treballadors, l’ambient de treball, la no discriminació, la justa remuneració, entre d’altres.
5. Pacte Mundial de les Nacions Unides (Global Compact) :Com va sorgir? Va sorgir de la necessitat de les societats per universalitzar unes bases socials per tal que tots els països i cultures tinguin un sentit de propietat en l’economia global.A on va tenir lloc? A la Cimera Econòmica Mundial de Davos l’any 1999.Sobre quines bases s’assenta el Pacte? Es va proposar un acord mundial per ser compartit, on va incloure tres àmbits on existís un consens internacional compartir: drets humans, condicions de treball i protecció del medi ambient.
6. ElsdeuPrincipis:Principis de l’1 al 5:Principis del 6 al 10:1/Les empreses han de recolzar i respectar la protecció dels Drets Humans fonamentals, reconeguts internacionalment, dins del seu àmbit d’influència.2/Les empreses han d’assegurar-se de què les seves empreses no són culpables en la vulneració dels Drets Humans.3/Les empreses han de recolzar la llibertat d’associació i el reconeixement efectiu del dret a la negociació col·lectiva.4/Les empreses han de recolzar l’eliminació de tota forma de treball forçós o realitzat sota coacció.5/Les empreses han de recolzar l’exterminació del treball infantil.6/Les empreses han de recolzar l’abolició de les pràctiques de discriminació en el treball i la ocupació.7/Les empreses haurien de mantenir una posició preventiva que afavoreixi el medi ambient.8/Les empreses han de fomentar les iniciatives que promoguin una major responsabilitat ambiental.9/Les empreses han d’afavorir el desenvolupament i la difusió de les tecnologies respectuoses amb el medi ambient.10/Les empreses han de treballar en contra de la corrupció en totes les seves formes, incloses l’extorsió i el subornament.
7. Motius de les multinacionals per implantar -se en països menys desenvolupats: mà d’obra abundant i baratatracte fiscal molt favorable legislació permissiva o inexistent en matèria de salut, seguretat o protecció del medi ambientD’ altra banda, els països menys desenvolupats on s’instal·len les multinacionals es beneficien de les seves inversions i de l’ocupació que creen
8. Efectes produïts en la població / societat dels països afectats:La majoria d’estudis indiquen que, en general, la productivitat de les empreses locals dels països menys desenvolupats millora com a conseqüència de les relacions amb les empreses estrangeres (subsidiàries de multinacionals).Un problema mes important i fonamental: reduir la desigualtat en el fons de coneixement posseït per l’organització emissora i la receptora. Les empreses multinacionals estan acabant amb la sobirania del països en quant a les seves decisions de qualsevol tipus (econòmiques, politiques o socials).Les empreses locals sovint es troben que el mercat per el qual eren necessaris ja no existeix.
9. *En termes de producció, implica la destrucció massiva de les capacitats productives d’empreses locals.*La globalització provoca la pèrdua del control de l’estat sobre la cultura nacional.*Són causants de la desaparició de llocs de treball de les economies locals, desapareixent indústries i artesanies locals.*Parlant de consum, contribueixen a desenvolupar en països del Tercer Mon la lògica del consum mercantil i procuren substituir productes tradicionals per altres nous.*Pèrdua de l’equilibri ecològic dels ecosistemes sobre els que es sustenten aquestes matèries primes, la contaminació i pèrdua del terra, i la desforestació del planeta, principalment selves pluvials en zones tropicals i subtropicals.
10. Situació actual i futuraa) Multinacionals i ONGsLes ONG i les multinacionals han de treballar de forma conjunta. Es pot assegurar que el màrqueting amb causa contínua funcionant, per exemple, amb les campanyes de “ManosUnidas” i Vodafone o Caja Madrid i “IntermonOxfam”, però no es, ni molt menys, la única línia d’actuació de les ONG amb les multinacionals: el patrocini d’activitats, campanyes conjuntes de captació de fons, recolzament a traves de fundacions i els avals de les ONG als codis de conducta responsable de les multinacionals confirmen la diferent gama de possibilitats de col·laboració.
11. b) Multinacionals i empreses consultores d’estratègies de negoci sostenible: Encarregades de la tasca d’assessorar a les empreses a desenvolupar estratègies de negoci sostenible i solucions mitjançant consultoria, investigació i la col·laboració intersectorial.
12. c) Multinacionals i governs Les corporacions multinacionals controlen gran part de molts sectors clau en l’economia mundial, com es l’energia, banca, aigua, agricultura i telecomunicacions. Tot açò ha hagut de veure molt en la relació de les multinacionals amb els governs, que les han beneficiat en perjudici del interès de les persones. Es por afirmar que es una relació de simbiosis,en que ambdues parts es beneficien mútuament, ja que els governs han promogut una sèrie de politiques per afavorir els negocis d’aquelles.
13. Per què les empreses confonen RSC amb publicitat i màrqueting? La falta de protecció, risc, inseguretat jurídica i, en ocasions el respecte mes be escàs per els drets humans continuen sent una pràctica tristament habitual de les companyies que s’estenen als països en desenvolupament. Les empreses, preocupades perquè el mercat les reconeixia la seva solidaritat, el seu comportament ètic, la seva contribució a la conservació del medi ambient, etc...s’acullen a quants pactes o acords siguin necessaris, implanten codis de comportament ètic i publiquen memòries i informes per difondre’ls entre els seus stakeholders. Moltes vegades la RSC es queda en el camp de la filantropia, revestida d’un regust embafador de caritat mal entesa. Tot açò adorna les campanyes de màrqueting empresarial i que no soluciona el problema de fons.
15. Descripció:És un conveni i acord internacional per combatre el CanviClimàtic i promoure el desenvolupament sostenible, establert per la ONU l’ any 1997, però que va entrar en vigor el 2005.Només 55 nacions que representen el 55% de les emissions de gasos d’ efectehivernacle, van ratificar l’acord. Actualment, 129 països l’ han ratificat.Elspaïsosindustrialitzats es van comprometre a reduir al menys en un 5% respecte les emissions del 1990, les sevesemissions de 6 gasosdiferentsd’efectehivernacle.Aquestsgasossón: el diòxid de carboni, el metà, l’òxidnitrós, l’hidrofluorocarboni, l’hexafluorocarboni de sofre i el perfluorocarboni.
16. Mecanismes que contempla Kyoto:Intercanvi de quotesd’emissió entre les Parts del Protocol.Aplicació conjunta de projectes entre aquellspaïsos.El mecanisme per a un desenvolupament sostenible ambpaïsos que no siguinParts del Protocol.
17. Qui va ratificar el Protocol?L’ any 2002 la Unió Europea i elsseusestatsmembres el ratificaren.L’ any 2004, Rússia el va ratificar.Cal dir que elsEstatsUnits, la Xina i la Índia, tres delspaïsosméscontaminants del planeta, es van retirar de l’acord.
18. Compromisos delspaïsos que van ratificar l’acord:La Unió Europea es va comprometre a reduir en un 8% les sevesemissions respecte el 1990, i sabem que al 2003 ja va aconseguirreduir-les en un 1,7%.El Japó es va comprometre a reduir les sevesemissions en un 6%.Rússia i Nova Zelanda, podienmantenirelsnivellsd’emissió.Noruega, podiaaugmentarelsseusnivellsd’emissió.
19. El cas d’ Espanya:Inicialment, Espanyapodiaaugmentar les sevesemissions de gasos en un 15%.No obstantaixò, en elsúltimsanysaquestesemissionss’hanincrementat en més del 45%, respecte elsnivells del 1990.Per tant, Espanya ha de reduir les sevesemissions en un 30%, i es considera, el país de la Unió Europea que méss’allunya del compromís del Protocol.
20. Quinesconseqüènciespottenir no complir el Protocol de Kyoto ni capaltra mesura de desenvolupament sostenible?Augment de les temperatures entre 1,4 i 5,8 ºcentigraus en un segle.Es modificaran elspatronsclimàticsafectant la producció agrícola en extensesregions del planeta i els recursos d’aiguadolça.Augmentarà el nivell del mar.Intensificaciódelsfenòmensmeteorològicsextremscom les sequíes, les inundacions, huracans i ciclons.
21. Per què el Protocol de Kyotopermet la compra i venda delsdrets a contaminar?Teorema de Cause: “Si existeix un mercatcompetitiu de drets depropietat, el mercatassignaràòptimamentelsrecursos ambindependència de la distribució inicial delsdrets de propietat”.
22. Per què han de contribuir les empreses per afavorir el desenvolupament sostenible?Moltesempresess’oposen al Tractat de Kyoto.El sector empresarial pressiona per a convertir en un costassociat a la producció en un costdistribuit entre el conjuntdelsciutadans que el pagarien a través delsseusimpostos.Per a justificar aquestasocialització de costos elsempresaris argumenten que si no es realitzaaixí es trobaranasfixiats per Kyotoarribant a produir una gran crisi industrial, deslocalitzacions, tancaments de producció i pèrdues de llocs de treball.
23. La Cimera de Copenhague, 2009Arribats al 2012, el Protocol de Kyotohauràfinalitzat, i cal posar en marxajamateix un nouacord inicial per tal de substituir el 2012 el famósProtocol.Hi participen elspaïsos de la Convenció.És una Cimera dedicada exclusivament al problema del Canvi Climàtic, i de la sostenibilitat del planeta.Cal posar en marxa un nou acord ara perquè els processos de ratificació triguen 2 anys, o més.
24. Quinsprimers compromisos s’hanestablert?ElsEstatsUnitss’hancompromès en reduir les sevesemissions en un 17% al 2020 respecte el 2005. Peròaquestadisminuciónoméssuposa un 3% respecte l’any 1990.La Unió Europea s’hacompromès en un 20%, respecte el 1990, que podria arribar al 30%.Elsobjectiusideals seria arribar al 2050 haventreduit en un 80% les emissions de gasisd’efectehivernacle respecte el 1990.Si no s’arriba a aquestsideals, patiriatot el planeta el canviclimàtic i les conseqüènciescatastròfiquesperòespecialment les patirienelspaïsos pobres.
25. Tenim un petit gran problema:Elsgrups de pressió o lobbies, que veuen en el tractat una disminució en elsseusbeneficis.Parlemsobretot, de les companyies de petroli.
26. Per quèanem a Copenhague?Per recolzar la consecuciód’unacordambiciós i quantificat que permeti arribar alsobjectius de reducciódescrits.Perquètingui en compteelspaïsosmenysdesenvolupats.Perquèsiguijurídicamentvinculant, i que ningúeludeixi la sevaresponsabilitat.Exigir, en especial, alsdirigentsd’aquellspaïsos que més preocupen comsón la Xina o elsEstatsUnits que compleixinelsseus compromisos i que posin tota l’energia en aconseguir un acord.
27. Conclusions:Es pot dir que queda molt que millorar per part de les multinacionals en quant a la implicació amb els països subdesenvolupats.S’ha de fer complir el Pacte Mundial de les Nacions Unides, per tal d’acabar amb les explotacions que hi ha per part d’algunes empreses i governs permissius.Les empreses multinacionals: han de fer propi el Pacte Mundial i aplicar-lo en tota la seva extensió. Han de col·laborar amb les ONGs per acabar amb els polítics corruptes del tercer món.