2. PINTURA. TRETS CARACTERSTICS
ANTECEDENTS: GIOTTO, el gran mestre del segle XIV. La pintura del
Quattrocento (segle XV) es diferencia clarament de la pintura g嘆tica.
MATERIALS I SUPORT: Desapareix el retaule i cada quadre 辿s un m坦n en
ell mateix, sense cap connexi坦 amb un mbit exterior.
TCNICA I PROCEDIMENTS: Sincorporen noves t竪cniques i mitjans
pict嘆rics: la pintura a l'oli, la tela com a suport, els esbossos preparatoris
(t竪cnica de la perspectiva, i a la millor qualitat del paper i dels mitjans
d'escriptura), etc.
* El dibuix predomina per sobre del color. Esquemes formals geom竪tricament
simples. A inicis deI segle XV el dibuix 辿s un element que a vegades expressa el
tarann del pintor, ser竪 (Fra Angelico) o nervi坦s (Botticelli); impera la l鱈nia, els
contorns s坦n n鱈tids i la percepci坦 no presenta cap dificultat.
En contrast amb les formes planes, el pintor de finals del segle XV est
obsessionat per copsar la profunditat.
3. Naturalisme en la representaci坦
La llum amb m辿s perfecci坦 serveix per ressaltar els plans. Comen巽a a
introduir-se el clarobscur: consistent a definir els contorns de les
figures a trav辿s de contrastos entre zones il揃luminades i ombrejades.
Rafael, La Madonna del Gran Duc.)
L'炭s de la perspectiva permet donar corpore誰tat a les figures
Aut竪ntica obsessi坦 per copsar la profunditat.
Es vol aconseguir el mxim naturalisme en la representaci坦
COMPOSICI:
La composici坦 del segle XV 辿s complicada; 辿s freq端ent que hi hagi
diverses escenes en un mateix quadre o diverses figures principals.
Reelaboraci坦 de la tradici坦 trecentista: cada quadre esdev辿 una
escena completa.
4. TEMES (ICONOGRAFIA-ICONOLOGIA):
Temes profans i mitol嘆gics. Els temes religiosos s坦n tractats
sovint com a temes profans.
El nu (de la dona) 辿s lexpressi坦 de la idealitzaci坦 de la bellesa
i de la recerca del volum de les formes.
El paisatge guanya importncia: no 辿s un simple fons per
convertir-se en tema principal d'alguns quadres.
El paisatge es conrea amb passi坦, sense el detallisme
minuci坦s a qu竪 el sotmetien els primitius de Flandes.
Invenci坦 del retrat com a forma dindividualitat personal i no
com a constataci坦 de la condici坦 social del personatge:
Ticiano, Retrat eq端estre de Carles V a M端hlberg.
En els retrats sintenta aconseguir la major profunditat
psicol嘆gica
5. Masaccio: La Trinitat
Fresc. +/- 1427. 667 x 317 cm.
Santa Maria Novella, Flor竪ncia.
Capella Brancacci. Esgl辿sia del Carmine, a
Flor竪ncia.
Lexpulsi坦 dAdam i Eva
Fresc, 208 x 88
Lart de la perspectiva
7. Resurrecci坦; fresc i tempera,
225 x 200 cm;
Museo Civico, Sansepolcro
Retaule Montefeltro
Oli/fusta, 248 x 170cm;
Pinacoteca di Brera, Mil
Piero della Francesca (1420?-92).
Ducs dUrbino
Oli/fusta,1600 1112
Ufizzi
9. Anunciaci坦. 1433-34
Tempera /fusta, 175 x 180 cm
Museu Dioces, Cortona
Fra ANGELICO (1400 1455)
Noli Me Tangere.1440-41
Fresc, 180 x 146 cm
Convent S. Marc, Flor竪ncia
10. ANDREA MANTEGNA. (1431 1506)
Crist mort. 1490-1500. Tempera/fusta; 66 81 cm.
Pinacoteca di Brera
Palau Ducal de Mntua
Cort al palau Ducal.
11. Imatge de lideal de la intel揃lig竪ncia, de la saviesa, no de lamor carnal, segons Marsilio
Ficino, mxim difusor del neoplatonisme a Flor竪ncia
203
314
12. Juntament amb lanterior, LA PRIMAVERA (1477-78) era un regal per Pierfrancesco de Medici, i
com lanterior representa la uni坦 entre el m坦n religi坦s i el mitol嘆gic, pensament religi坦s i
pensament moral. (doble lectura: visual i humanista al揃legoria-)
Naixement = baptisme; Venus = educaci坦 humanista
14. Tema al揃leg嘆ric sobre una descripci坦 literria sobre una falsa acusaci坦, de la que
va ser v鱈ctima Apel揃les, a qui un rival acusava dhaver conspirat.
Inclou 10 figures: a la dreta de lespectador, el rei Mides, el mal Jutge, 辿s
entronitzat entre la Sospita i la Ignorncia, representades com dones amb
rostres crispats que li estan xiuxiuejant a les orelles dase. El tron est sobre un
podi decorat amb relleus en grisalla. Al davant, una figura masculina, amb hbit
de monjo, que representa la ranc炭nia, lenveja o lira, i que porta una jove, la
calumnia, a qui pentinen lenveja i el frau.
La Calumnia, indiferent al que passa, arrossega la v鱈ctima, un home quasi nu que
junta les mans en un gest de clem竪ncia. A lesquerra hi ha la Penit竪ncia, amb un
vestit esparracat que es gira cap una figura nua, al seu darrere: la Veritat que
brilla tota nua i assenyala el cel amb el dit.
El color del quadre, la llum subratllada amb tocs dor, 辿s el que dona moviment a
l escena que es desenvolupa en una estan巽a darquitectura clssica amb arcs i
escultures que remarquen lestudi de la Antiguitat per Botticelli; en els relleus hi
ha al揃lusions a lantiguitat clssica i tot plegat accentua el to dramtic i agitat de l
escena. En el centre del quadre shi veu David, a la manera de Donatello. En ela
resta de n鱈nxols es barregen personatges religiosos i mitol嘆gics. Darrera
larquitectura es veu el mar verd坦s i un cel llis.
Interpretaci坦:
16. Sfumato: degradaci坦 de colors dels
contorns: allunyament de la figura o
lobjecte.
Perspectiva a竪ria: envolta els objectes
progressivament m辿s llunyans, amb una
boirina que enfosqueix el fons i destaca
la figura del primer terme.
Oli sobre tela
76.8 53 cm
1503-05
17. La Dona de lErmini
La Verge, amb el nen i Santa Anna
18. La Santa Cena. Fresc. Sta Maria della Grazie. Mil 460 880 cm
25. La Capella Sixtina 辿s la capella del palau del
Vatic, constru誰da per Giovanni de Dolci entre 1473 i
1480 per encrrec de Sixte IV.
En la seva decoraci坦 van participar
Botticelli, Signorelli, Ghirlandaio, Rosselli, Piero del
Cosimo i Pinturicchio, que van realitzar 16 frescos
amb escenes de l'Antic i del Nou Testament.
Miguel ngel va realitzar la decoraci坦 de la volta, per
al que va dividir la superf鱈cie per mitj d'arcs figurats i
cornises en perspectiva, formant una quadricula que
separa les composicions. En els espais centrals va
pintar nou panells amb temes del G竪nesis (1508-
1512); aquests plafons estan dividits pels arcs, i m辿s
en sota, entre les llunetes dels arcs, s'alternen
profetes i sibil揃les. De 1536 a 1541 va pintar la
cap巽alera amb el c竪lebre fresc del Judici Final, una de
les obres cimeres de la pintura universal.
Petxines. 4 episodis de la miraculosa
salvaci坦 del poble de D辿u. S坦n un
testimoni de la constant pres竪ncia de
D辿u.
Sibil揃les i profetes. testimonien la
constant espera de la Redempci坦 per
part de la humanitat: els profetes
varen anticipar larribada de Crist al
poble dIsrael; les sibil揃les, tot i que
paganes, tamb辿 posaven en relaci坦 la
humanitat i la divinitat
Hist嘆ries centrals. 9 hist嘆ries del
G竪nesis, dividides en grups de
tres, que se refereixen a lorigen de
l'univers, lhome i el mal.
Llunetes. Avantpassats de Crist?
800 m2
28. El grup central 辿s vist des de baix,
al contrari que els nusos, vistos f
frontalment. Aix嘆 li d坦na m辿s
monumentalitat.
29. Pintat per encrrec del papa Pau III.
Ocupa el frontal de l'altar major de la
Capella Sixtina, on, anys abans, havia
pintat la volta amb escenes de l'Antic
Testament.
El mural, de grans dimensions, est
presidit per la figura de Crist Jutge, amb
la m dreta amena巽ant els condemnats a
l'Infern, que es precipiten per la banda
dreta de la pintura. A l'esquerre, els
morts ressusciten i pugen a la Gl嘆ria com
a premi per la seva virtut en la vida
terrenal.
Va prendre el tema del llibre de l'Apo-
calipsi, 炭ltim del el Nou Testament, on es
relata la celebraci坦 del Judici Final, en
una interpretaci坦 molt lliure.
30. 1.- Alliberament del culte a la bellesa clssica: claredat/confusi坦; placidesa/tensi坦
2.- Insubmissi坦 a la versemblan巽a: obra entesa com escenari duna representaci坦;
no una realitat
3.- Convencionalisme en el color, les proporcions i les postures en les figures
pintades o esculpides
4.- Desenvolupament en mbits cortesans i refinats: intel揃lectualisme enfront
dall嘆 popular
5.- Virtuosisme, lligat a coneixements de cercles tancats: alqu鱈mia , astrologia,...
El manierisme 辿s un estil art鱈stic que predomin a la Itlia del segle XVI.
Posterior als grans mestres del Renaixement, els valors renaixentistes (bellesa,
harmonia, unitat) s坦n desmitificats i deixen de ser la finalitat 炭ltima de l'art. Tots els
camins esdevenen vlids. Fora d'Itlia, en canvi, aquesta 竪poca 辿s la de difusi坦 dels
ideals est竪tics del Renaixement.
33. Tiziano (1487-1576) va tenir clients de gran categoria com lemperador Carles V, que a m辿s li
va donar un t鱈tol palat鱈, o Felip II, el seu fill. Per嘆 mentre el pare nom辿s li va encarregar retrats i
pintures de tema religi坦s, Felip II va veure i apreciar la capacitat del pintor veneci per a composar
temes mitol嘆gics.
Tiziano va executar aquesta pintura per encrrec de Felip II per fer parella amb "Venus i
Adonis", que tamb辿 sexposa en la mateixa sala del Museu del Prado. En la seva correspond竪ncia les
denominaven "poesies". En la carta que Tiziano va escriure al rei el 1553, quan li va enviar Venus
..., li deia: ".... Com que en la Dnae que ja vaig enviar a sa Majestat es veia la part del davant, he
volgut en aquesta altra poesia variar i mostrar la contraria part, per qu竪 sigui, en lhabitaci坦 on
shan de mostrar, m辿s graciosa a la vista.
En altres museus europeus (Petersburg, Npols, Viena ) sexposen quadres del mateix autor sobre el
mateix tema.
- Retrats de dona
11 - Religi坦. Crist
24
- Retrats dhome 47 - Religi坦. Altres Temes 10
- Religi坦. Verges 19 - Dibuixos i Gravats 6
-Religi坦.
-Sagrades Fam鱈lies
2 - Mitologia i Al揃legories 38
- Religi坦. Sants
22 - Costums i Hist嘆ria 3
Classificaci坦 aproximada de lobra de Tiziano:
34. Venus i cupido, 1548. Oli/tela, 148 x 217
cm. Museo del Prado, Madrid
Venus i Cupido amb organista,1548-49
Oli /tela, 115 x 210 cm. Museus Estatals, Berl鱈n
Venus amb Organista i gosset, c. 1550
Oli/tela, 136 x 220 cm Museu del Prado, Madrid
Venus i Adonis, 1553-1554. Oli/tela.
136 x 220 cm. M. del Prado. Madrid
37. Altres temes mitol嘆gics
La bacanal,1518-1519. Oli/tela.
175 x 193 cm.
M. del Prado. Madrid
Amor sacre i amor prof, 1514-1515.
Oli/tela.118 x 279 cm. Galeria Borghese. Roma
38. 1548. Oli/tela. 332 x 279 cm.
M. del Prado. Madrid.
1566. Oli/tela.
86 x 65 cm.
M. del Prado.
Madrid
1550-62. Oli/tela, 96 x 75 cm
Staatliche Museen, Berlin
Flora. Ideal de la bellesa
renaixentista
40. Adam i Eva 1560. Oli/tela.
240 x 186 cm. M. del Prado. Madrid Pol鱈ptic de la Resurrecci坦. 1520-22
Oli/taula, 278 x 122 cm
Sants Nazari i Cels, Brescia
41. Aprox. 1575. Oli/tela. 378 x 347 cm. Galeria de la
Acad竪mia. Flor竪ncia.
Maria Magdalena. 1533-1535.
Oli/tela. 84 x 69 cm. Galeria Palatina.
Palazzo Pitti. Flor竪ncia
42. 1511-1512. Oli/tela. 109 x 91 cm.
National Gallery. Londres.
1515. Oli/tela. 130 x 103 cm. Museu del
Prado. Madrid
51. Imatge de lideal de la intel揃lig竪ncia, de la saviesa, no de lamor carnal, segons Marsilio
Ficino, mxim difusor del neoplatonisme a Flor竪ncia
203
314
52. Botticelli apareix com el pintor dels M辿dici. No sols va realitzar per a ells molts encrrecs sin坦 que va
saber assumir i traduir en termes plstics el m坦n didees del neoplatonisme assumits per Lorenzo de
M辿dici i el grup dhumanistes (Marsilio Ficino, Poliziano...) que el configurava.
La seva pintura es va convertir aix鱈 en int竪rpret i portaveu de les aspiracions vitals i ideol嘆giques del
grup intel揃lectual m辿s sofisticat del seu temps, un cercle que aspirava a lharmonia universal
relacionades amb les pot竪ncies de lhome, que IDENTIFICAVA BONDAT amb BELLESA, veient
aquesta com una emanaci坦 de la llum divina i que creia en la possibilitat de CONCILIAR LA
RECUPERACI DE LA CULTURA CLSSICA I DELS SEUS MITES."
La visi坦 de Botticelli est centrada sobre les l鱈nies dels contorns. Prefereix les l鱈nies m辿s que els
colors i aix嘆 constitueix al mateix temps el motiu de la seva for巽a. La l鱈nia 辿s el valor contemplatiu de
les seves imatges i de les seves composicions. Ella produeix la s鱈ntesi de Botticelli; la resta 辿s detall.
Aix鱈 com Leonardo vol analitzar i descobrir la realitat (vol, per tant, LEXPERINCIA), Botticelli vol
sobrepassar-la, transcendir-la (persegueix, per tant, la idea). I la idea es troba m辿s all del temps.
53. 1.Els c竪firs Eol i Boreas
empenyen Venus que arriba a
les costes de Xipre. Eol, deu del
vent bufa i agita els cabells de
Venus
2. Cel
3. L鱈nia de lhoritz坦
4. Onades
5. Petxina
6. Venus, deessa de lamor i la
bellesa a Roma; Afrodita a
Gr竪cia). Representa la conjunci坦
de lamor sensual i de lamor
ideal. Emergeix de les aig端es
marines despr辿s de la
fecundaci坦 a trav辿s de la pluja
de roses, de la llavor dUr.
7. Perspectiva (profunditat): terra enfront del mar i cel
8. LHora corre a tapar la nuesa de Venus amb un mantell, ja que els seus misteris, com els del
coneixement han destar ocults
9. Paisatge: flors i arbres. Es relacionen amb la primavera i el naixement de la vida
10. Pluja de roses. Simetria compositiva. Escenografia id鱈l揃lica
A B - C: els 3 elements de la natura: aire, aigua i terra
57. La Verge de les roques*
1483-86 1493-95
Versi坦 del Louvre (considerada original) versi坦 de la National Galery de Londres
58. En el quadre predominen la l鱈nia que
contorneja les figures i els colors m辿s
utilitzats s坦n el marr坦, el negre, el blau i el
color carn. Hi ha contrasts de llum i ombra
que provoquen l'efecte que el sol il揃lumina
la imatge. Els personatges, que s坦n el
motiu principal, els fa ressaltar m辿s per
aconseguir profunditat a la superf鱈cie
plana. Aqu鱈 es pot apreciar la seva teoria
de la perspectiva a竪ria, segons la qual la
profunditat s'aconsegueix usant tonalitats
de blau i que siguin cada vegada menys
detallats tal com s'allunyen del primer pla, creant aix鱈 una il揃lusi坦 嘆ptica. La
Verge est asseguda al terra d'un refugi roc坦s d'alta muntanya. El paisatge que
es divisa entre les roques 辿s alp鱈, sense semblan巽a a la Toscana, ni a les m辿s
famosos cims dels Apenins. s un ambient absolutament innovador, en el que
les figures s'agrupen formant una pirmide, embolicats per un paisatge
salvatge de roques que cauen i aig端es que s'arremolinen. Tant les flors com les
plantes aqutiques estan representades amb gran precisi坦, si b辿 les esp竪cies
representades s坦n diferents en un i un altre quadre.
60. Els noms entre par竪ntesis son personatges contemporanis de Rafael la semblan巽a dels quals l'artista
utilitz per pintar els fil嘆sofs.
1: Zen坦 de C鱈tion o Zen坦 d'Elea? 2: Epicur 3: Desconegut (Frederic II de Mntua?) 4: Boeci o Anaximandre
o Emp竪docles? 5: Averrois 6: Pitgores 7: Alcib鱈ades o Alexandre el Gran? 8: Ant鱈stenes o Xenofont?
9: Hiptia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael Margarida) 10: squines o Xenofont? 11:
Parm竪nides? 12: S嘆crates 13: Herclit (Michelangelo) 14: Plat坦 (Leonardo da Vinci) 15: Arist嘆til 16:
Di嘆genes 17: Plot鱈? 18: Euclides o Arqu鱈medes amb estudiants (Bramante)? 19: Estrab坦 o Zoroastre?
(Baldassare Castiglione o Pietro Bembo) 20: Ptolemeu R: Apel揃les (Rafael) 21: Prot嘆genes (Perugino).
61. - Encrrec Juli II cicle principi/ fi temps: Escenes del G竪nesis.
- M辿s de 300 cossos vitals, dinmics, grandiosos, en tensi坦 (no serenitat i refinament).
- S鱈ntesis pintura, arquitectura (pintada), escultura (volum escult嘆ric).
- Representaci坦 de la creaci坦 univers i del cstig D辿u a la desobedi竪ncia de la humanitat.
62. San Petronio de Bologna
Jacopo della
Quercia, relleus en marbre
de la portada
principal, 1425-38
68. Putti
Angle amb la representaci坦 de Judit i Holofernes
Figures nues imitant bronzes
Lluneta
Medallons
69. Pintat per encrrec del papa Pau III.
Ocupa el frontal de l'altar major de la
Capella Sixtina, on, anys abans, havia
pintat la volta amb escenes de l'Antic
Testament.
El mural, de grans dimensions, est
presidit per la figura de Crist Jutge, amb
la m dreta amena巽ant els condemnats a
l'Infern, que es precipiten per la banda
dreta de la pintura. A l'esquerre, els
morts ressusciten i pugen a la Gl嘆ria com
a premi per la seva virtut en la vida
terrenal.
Va prendre el tema del llibre de l'Apo-
calipsi, 炭ltim del el Nou Testament, on es
relata la celebraci坦 del Judici Final, en
una interpretaci坦 molt lliure.
80. Dnae era filla d'Acrisi, rei
d'Argos, i d'Eur鱈dice. Un oracle va
predir que el fill que tingu辿s
Dnae mataria el seu avi. Per
impedir l'acompliment de
l'oracle, Acrisi va manar construir
una habitaci坦 de bronze, on va
tancar la dissortada Dnae.
Res va poder, per嘆, evitar que
Dnae fos sedu誰da per Zeus, en
forma d'una pluja d'or que, per
una esquerda del sostre, va caure
sobre el cos de la jove. En saber
Acrisi que la seva filla havia estat
fecundada, sense creure's l'origen
div鱈 de la seducci坦, va tancar la
seva filla i el nad坦, Perseu, en un
cofre i els va llan巽ar al mar.
Dnae i el nad坦 van arribar a l'illa de S竪rifos, on fou recollida per Dictis, germ del tir Polidectes.
Enamorat aquest de Dnae, va enviar Perseu a buscar el cap de Medusa, per allunyar-lo de la cort.
Amb el temps, el dest鱈 acompliria l'oracle quan la fatalitat va fer que Perseu mat辿s el seu avi durant
la celebraci坦 d'uns jocs esportius. Sense voler, Acrisi va rebre el cop del disc que Perseu va llan巽ar.
82. 1. Aprox. 1545. Oli/tela. 120 x 172 cm. Museus i Galeries
Nacionals de Capodimonte. Npols
2. 1552-1553. Oli/tela 120 x 187 cm Museu de
lHermitage. San Petersburg
3. 1500. Oli/tela. Staatsgalerie. Viena
1
2 3
83. Gonzalo Ruiz
Sant Esteve
Sant Agust鱈
Fill del Greco
2 clergues = pilars que emmarquen la part terrenal (suport arquitect嘆nic)
Personatges reals que
assisteixen a
lacte, identificables =
retrats
Autoretrat?
Teies enceses = fe?
Uni坦 del m坦n
terrenal amb
lespiritual
