1. La II捉 Revoluci坦 Industrial (1870-1914) Creixement econ嘆mic Noves energies Nous sectors Noves pot竪ncies Doc.1 B竪lgica Fran巽a Alemanya EE.UU. G.B. Principal sector Sider炭rgia Doc.2 Dinamita Adobs, fertilitzants Enllumenat Producci坦 Comunicacions Rdio Tel竪graf Gasolina Tramvia Autom嘆bil Aviaci坦 Per嘆... 1.- El context econ嘆mic i social Petroli Qu鱈mic Electricitat Rutes mar鱈times Canals de Suez (1869) i Panam (1914) Consolidaci坦 ferrocarril Transports
2. La II捉 Revoluci坦 Industrial (1870-1914) Un fort augment de producci坦 Gran compet竪ncia 1873 Crisi La Gran Depressi坦 Crisi de superproducci坦 Deflaci坦, atur Crisi c鱈clica del capitalisme Quines s坦n les conseq端竪ncies daquesta crisi?... Doc.3 1.- El context econ嘆mic i social Va significar Es caracteritza per
3. Conseq端竪ncies de la crisi Concentraci坦 empresarial Nova organitzaci坦 del treball Recerca de nous mercats Crtels Trusts Implantaci坦 del Capitalisme financer (Holdings) T竪cniques monopol鱈stes Es desenvolupen Taylorisme Treball en cadena (estalvi de temps i de feina) M辿s producci坦 i reducci坦 de costos Mercats i mat竪ries primeres Les col嘆nies (frica i sia) Estimular lexpansi坦 colonial Es trobaran a Es consoliden les caracter鱈stiques de la segona etapa del capitalisme (tot aix嘆 passa a finals del XIX i comen巽aments del XX) Doc.7 1.- El context econ嘆mic i social
4. ltim ter巽 del XIX Pot竪ncies europees, EE.UU. I el Jap坦 Dominar i conquerir el m坦n 1914 85% del m坦n 2.1.- CAUSES Passa al En s坦n protagonistes les volen Econ嘆miques Demogrfiques Factors ideol嘆gics i pol鱈tics Compet竪ncia i superproducci坦 Nous mercats Mat竪ries primeres Imperialisme capitalista (Dominaci坦 monopolista armada) Excedent de 沿看恢鉛温界庄坦 europea Est鱈mul nacionalista Motius estrat竪gics Control de rutes mar鱈times donar continu誰tat als imperis Protecci坦 col嘆nies importants Missi坦 civilitzadora Racisme (superioritat de races) Grups de pressi坦 Societats geogrfiques Societats missioneres Associacions colonials Grandesa i prestigi nacional Doc.10 Doc.7 Doc. 8 Doc.9 Act. 4 2.- Expansi坦 colonial i imperialisme Descens mortalitat Augment demogrfic xode rural Emigraci坦
5. 1捉 fase Exploraci坦 (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat t竪cnica i militar) 2捉 fase Organitzaci坦 Col嘆nies pr嘆piament dites (control absolut de la metr嘆poli) Protectorats (govern aut嘆cton sotm辿s a la metr嘆poli) 3捉 fase Explotaci坦 Assimilaci坦 duanera, monopoli metropolit Intercanvi desigual : mat竪ries primeres per manufactures. Segons lexplotaci坦 hi ha dos tipus de col嘆nies Col嘆nies de poblament Col嘆nies dexplotaci坦 Establiment permanent de 沿看恢鉛温界庄坦 europea Sotmetiment absolut de les estructures econ嘆miques i administratives (per empreses i govern occidental) fases 2.- Expansi坦 colonial i imperialisme 2.2.- Fases i modalitats de la colonitzaci坦 Consisteix en
6. Segles XVIII i primera meitat del XIX Control de rutes Factories a les costes A partir de 1870 Expansi坦 i conquesta territorial frica i sia frica 2.- Expansi坦 colonial i imperialisme 2.3.- Expansi坦 colonial europea. Els grans imperis sia Centrada bsicament a prioritat
7. Gran Bretanya Imperi Franc竪s Alemanya Jap坦 EE.UU. Personatges: Disrael鱈 i Chamberlain (des de 1850), Reina Vict嘆ria Principals col嘆nies: ndia (La joia de la Corona), Singapur, Austrlia i Nova Zelanda A frica: De la Col嘆nia del Cap a Egipte. A frica: frica del Nord (Alg竪ria) i Madagascar A sia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina) Arriba tard i provoca conflictes Col嘆nies a frica Conquesta de loest Compra: Lousiana (Fran巽a) Florida (Espanya) Alaska (R炭ssia) Guerres contra M竪xic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823) 1868 revoluci坦 Meij鱈. Modernitzaci坦 i expansi坦. Mapa 2.- Expansi坦 colonial i imperialisme Els grans imperis
8. 2.4.- Conseq端竪ncies A les metr嘆polis Consci竪ncia de superioritat racial Acumulaci坦 de riquesa A les col嘆nies Fronteres artificials (futurs conflictes) Canvis en lestructura social Aculturaci坦 Desequilibri 沿看恢鉛温界庄坦-recursos (subalimentaci坦 i mis竪ria cr嘆niques) Intercanvi comercial desigual 2.- Expansi坦 colonial i imperialisme
9. Limperialisme colonial 辿s una de les formes de limperialisme econ嘆mic. Aquest imperialisme 辿s econ嘆mic en lestricte sentit de la paraula, perqu竪 les seves raons no s坦n interessos pol鱈tics sin坦 econ嘆mics . ( C.A. Julien : Limperialisme colonial et les rivalit辿s internationales , 1947).
10. Sense oblidar la interpretaci坦 econ嘆mica de limperialisme, diria, amb gust, que els recents estudis de casos particulars reforcen la proposta, segons la qual, els interessos dels mitjans financers van ser molt menys importants que les consideracions de poder nacional i de prestigi, per no dir res sobre la seguretat . ( W. Langer : Foreing affaires , 1962)
11. Les justificacions de limperialisme Ahir vaig presenciar una reuni坦 daturats a Londres i despr辿s descoltar els virulents discursos que eren ni m辿s ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva m辿s conven巽ut que mai de la importncia de limperialisme... El que em preocupa m辿s 辿s la soluci坦 al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions dhabitants del Regne Unit els horrors dun guerra civil, els responsables de la pol鱈tica colonial han dobrir nous territoris a lexcedent de 沿看恢鉛温界庄坦 i crear nous mercats a les mines i fbriques. Sempre he sostingut que limperi britnic 辿s per a nosaltres una q端esti坦 dest坦mac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista. CECIL RHODES, citat per LENIN: Limperialisme, fase superior del capitalisme , 1917.
12. El consum a Europa est saturat: 辿s imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del m坦n [...]. Anglaterra va prendre la davantera [...]. Per嘆 per impedir que lempresa britnica obtingu辿s un profit exclusiu dels nous mercats que sestan obrint als productes dOccident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per tot el m坦n. La pol鱈tica colonial 辿s lexpressi坦 internacional de les lleis de la compet竪ncia. JULES FERRY: Tonqu鱈n i la mare ptria , 1890.
13. Lexaltaci坦 nacionalista En primer lloc, crec en limperi britnic i, en segon lloc, crec en la ra巽a britnica. Crec que la ra巽a britnica 辿s la m辿s gran de les races imperials que el m坦n ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capa巽os de fundar i de conservar col嘆nies en les condicions m辿s diverses i a totes les regions del m坦n. Ens hem assegurat no nom辿s la fidel submissi坦 de tots els ciutadans britnics, sin坦 tamb辿 la simpatia de totes les races que viuen a lombra de la bandera britnica. CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896
14. Les col嘆nies donen poder militar Afirmo que la pol鱈tica colonial de Fran巽a, que la pol鱈tica dexpansi坦 colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tun鱈sia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual 辿s necessari cridar la vostra atenci坦 un moment. s a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superf鱈cie dels mars sense refugis s嘆lids, sense defenses i sense cap centre de prove誰ment. Cal que el nostre pa鱈s es posi a fer el mateix que els altres i, at竪s que la pol鱈tica dexpansi坦 colonial 辿s el m嘆bil general de les pot竪ncies europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu. FERRY, J.: Discursos
15. s un fet incontestable que els negres tenen un cervell m辿s lleuger i menys volumin坦s que el de lesp竪cie blanca. Per嘆, aquesta superioritat intel揃lectual, 多ens d坦na als blancs dret de reduir a lesclavatge la ra巽a inferior? No, i mil vegades no. Si els negres sacosten a certes esp竪cies animals per les seves formes anat嘆miques, pels seus instints grollers, sen distancien i saproximen als blancs en daltres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i grcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel揃lectuals i morals [...]. La inferioritat intel揃lectual dels negres lluny de conferir-nos el dret dabusar de la seva debilitat, ens imposa el deure dajudar-los i protegir-los. Negre, article del Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX si竪cle , 1872.
16. Taylorisme Reducci坦 del temps de fabricaci坦 Producci坦 massiva Baixa el preu de cost Augment del poder adquisitiu Salari elevat Est鱈mul del consum Publicitat Cr竪dit Producci坦 en s竪rie Estandarditzaci坦 Pgina 19 del dossier Fordisme
25. colonitzaci坦 d'frica Fins 1880 intervenci坦 limitada a les costes (factories) A partir de la Confer竪ncia de Berl鱈n (1885): Conquesta total -Lliure comer巽 al centre dfrica -Estat lliure del Congo -Ocupaci坦 efectiva del territori per reclamar sobirania Conflictes Fashoda (1898) Zulus, Boers (1898) Congo (1885)
28. Enlla巽os webs Rac坦catal Concepte, justificaci坦, conseq端竪ncies Imperialisme i lescissi坦 del socialisme, Lenin (text 鱈ntegre) Imperialisme, fase superior del capitalisme, Lenin (text 鱈ntegre) Mapes Santillana Immigraci坦, inversi坦
29. Zulu , de Cy Endfield , 1964 Sud-frica, 1879 . Batalla entre soldats anglesos i guerrers zulus. Pel揃l鱈cules Cimarr坦n , dA. Mann, 1960 Recreaci坦 de la vida dels colons a Oklahoma. 55 dias en Pek鱈n , de N. Ray, 1963 Rebeli坦 dels b嘆xers, que va passar a la Xina el 1900. La guerra de lopi , de Xie Jin , 1999 Primera guerra de lopi (1839) entre Gran Bretanya i Xina. Lhome que volia ser rei , de J. Huston, 1975 Adaptaci坦 sat鱈rica de la novel揃la de Kipling. Explica la hist嘆ria de dos antics soldats britnics a Kafiristan. El piano , de J. Campion, 1992 Melodrama ambientat a Nova Zelanda a l竪poca de la col嘆nia.
![El consum a Europa est saturat: 辿s imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del m坦n [...]. Anglaterra va prendre la davantera [...]. Per嘆 per impedir que lempresa britnica obtingu辿s un profit exclusiu dels nous mercats que sestan obrint als productes dOccident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per tot el m坦n. La pol鱈tica colonial 辿s lexpressi坦 internacional de les lleis de la compet竪ncia. JULES FERRY: Tonqu鱈n i la mare ptria , 1890.](https://image.slidesharecdn.com/4unitatimperialismeicolonialisme09-120203140349-phpapp02/85/4-unitat-imperialisme_i_colonialisme_09-12-320.jpg)
![Lexaltaci坦 nacionalista En primer lloc, crec en limperi britnic i, en segon lloc, crec en la ra巽a britnica. Crec que la ra巽a britnica 辿s la m辿s gran de les races imperials que el m坦n ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capa巽os de fundar i de conservar col嘆nies en les condicions m辿s diverses i a totes les regions del m坦n. Ens hem assegurat no nom辿s la fidel submissi坦 de tots els ciutadans britnics, sin坦 tamb辿 la simpatia de totes les races que viuen a lombra de la bandera britnica. CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896](https://image.slidesharecdn.com/4unitatimperialismeicolonialisme09-120203140349-phpapp02/85/4-unitat-imperialisme_i_colonialisme_09-13-320.jpg)
![Les col嘆nies donen poder militar Afirmo que la pol鱈tica colonial de Fran巽a, que la pol鱈tica dexpansi坦 colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tun鱈sia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual 辿s necessari cridar la vostra atenci坦 un moment. s a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superf鱈cie dels mars sense refugis s嘆lids, sense defenses i sense cap centre de prove誰ment. Cal que el nostre pa鱈s es posi a fer el mateix que els altres i, at竪s que la pol鱈tica dexpansi坦 colonial 辿s el m嘆bil general de les pot竪ncies europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu. FERRY, J.: Discursos](https://image.slidesharecdn.com/4unitatimperialismeicolonialisme09-120203140349-phpapp02/85/4-unitat-imperialisme_i_colonialisme_09-14-320.jpg)
![s un fet incontestable que els negres tenen un cervell m辿s lleuger i menys volumin坦s que el de lesp竪cie blanca. Per嘆, aquesta superioritat intel揃lectual, 多ens d坦na als blancs dret de reduir a lesclavatge la ra巽a inferior? No, i mil vegades no. Si els negres sacosten a certes esp竪cies animals per les seves formes anat嘆miques, pels seus instints grollers, sen distancien i saproximen als blancs en daltres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i grcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel揃lectuals i morals [...]. La inferioritat intel揃lectual dels negres lluny de conferir-nos el dret dabusar de la seva debilitat, ens imposa el deure dajudar-los i protegir-los. Negre, article del Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX si竪cle , 1872.](https://image.slidesharecdn.com/4unitatimperialismeicolonialisme09-120203140349-phpapp02/85/4-unitat-imperialisme_i_colonialisme_09-15-320.jpg)
