4poemes clara india
- 1. Fragilitat El mirall s'esfondra poc a poc mentre et despertes. Els ulls, pertorbats per les imatges, es tornen fràgils. Es dibuixen les faccions, són fràgils: semblen... pols. Es colorejen de negre, les zones a ressaltar. Són fràgils. Es desdibuixen els somriures; s'ha esgotat el vermell dels llavis, el verd dels ulls. S’esborren les expressions. Desapareixen, esdevenen pols. S'esmicolen els records. I t’ennuvoles. Ha perdut el sentit, ha esdevingut massa fràgil.
- 2. Fugacitat Es romp el gel, mentre les tardes es fonen. S'esfondren les idees. Som en s'estiu. Fràgils, com els rissos, salats, que s'embullen. Són ones artístiques, de la tempesta, del moviment. Incontrolables. I ens encalça’m, descarrila’m. Però de forma pausada, apaïsada, tal vegada s'esfondrin les distàncies. Però caus: 3 metres sota l'infinit; no tens límit. Fugacitat.
- 3. 40 graus de glaç El fred d'estiu a l'infern gelat. El calor tardiu al pol nord, assedegat. El foc que inunda tots els infinits, fins omplir-los; empresonar el desordre, dins calendaris finitament periòdics. La ferida del vent, quan et crema. Els crits incolors d'un pinzell silenciós. La màquina de retrocés que calcula el temps. I plou sota el mar, mentre t'ofegues al desert. Mons paral•lels? Clarament confós. Línies rectes cuinades amb fum. Senzill, però glacial.