5. accentuació
•Download as PPTX, PDF•
0 likes•1,556 views
Gramàtica de la Llengua Catalana
![Segons el grau d'obertura
o tancament de les vocals,
l'accent pot ser obert (`)
o tancat (´)
[anomenats també
"greu“(`) o "agut“(´) ].](https://image.slidesharecdn.com/5-140818104849-phpapp02/85/5-accentuacio-23-320.jpg)
5. accentuació
- 5. Per aplicar a una paraula les normes d'accentuació, cal saber primer quantes síl·labes té i on recau la síl·laba tònica. Després ja es veurà quan convé marcar la tònica amb l'accent gràfic.
- 6. 1. Segons el nombre de síl·labes, els mots es classifiquen en monosíl·labs, si es componen d'una sola síl·laba, o en polisíl·labs, si en tenen més d'una.
- 7. 2. Segons la posició de la síl·laba tònica o forta d'un mot polisíl·lab, aquest es classificarà d'agut, si és l'última, de pla, si és la penúltima, o d'esdrúixol, si la síl·laba tònica és l'antepenúltima.
- 8. Els monosíl·labs, al seu torn, poden ser tònics o àtons.
- 9. Així, a la frase "el pis de dalt", es troba que tots els mots són monosíl·labs: "el" / "de", àtons, i "pis" / "dalt", tònics.
- 10. En canvi, el mot "replicar“ és un polisíl·lab agut, que passa a pla en la forma "ell replica“ i esdevé esdrúixol en el nom "la rèplica".
- 13. En general, els mots monosíl·labs no s'accentuen, excepte alguns que duen accent per distingir-se d'altres que s'escriuen igual. En canvi, els polisíl·labs s'accentuen si reuneixen les condicions següents:
- 14. 1. Els mots aguts s'accentuen si acaben en vocal, vocal s, en / in.
- 15. O sigui, si acaben en les terminacions a, e, i, o, u; as, es, is, os, us; en, in.
- 16. Les terminacions "i", "u", però, han de ser vocals i no semivocals. O sigui, no han de formar part d'un diftong.
- 17. Així: seré, camí, hindú, però sereu, servei.
- 19. Així: érem, éreu, dèbil, però serem seran, dia.
- 20. 3. Els mots esdrúixols, en canvi, s'accentuen tots.
- 23. Segons el grau d'obertura o tancament de les vocals, l'accent pot ser obert (`) o tancat (´) [anomenats també "greu“(`) o "agut“(´) ].
- 24. Així, cal fixar-se en les vocals tòniques dels mots: pa (à), neu (é), peu (è), pi (í), fosc (ò), suc (ú).
- 25. -La a sempre es pronuncia oberta; en canvi, la i i la u es pronuncien sempre tancades. Per això, quan hagin de dur accent damunt la "a" serà sempre obert i damunt la "i" i la "u", sempre tancat.
- 26. -En canvi, la e i la o sonen a vegades obertes i, d'altres, tancades. En aquest cas, l'accent serà obert en uns mots i tancat en uns altres.
- 28. Exemples: Aquest serà l'únic camí; fa un cel serè; passa'm un terròs de sucre; hi seré a les vuit; aquest color tira a terrós.
- 29. Comentari Generalment, la pronunciació del català central indica quan les "e" / "o" sonen obertes o tancades.
- 30. En cas de dubte, cal fixar-se que la majoria de "e" / "o" en mots plans i la gran majoria en esdrúixols són obertes.
- 32. Tot i així, cal exceptuar alguns mots a aquesta norma general: església, fórmula, cérvol, estómac, Sóller, pólvora, tómbola.
- 33. Cal notar, però, que hi ha sobretot algunes terminacions que varien segons els dialectes. Així, la terminació -ència sona tancada en gironí (per exemple, en el mot "paciència") i la que marca l'origen -ès (com en els mots "francès, anglès"), són tancades en valencià.