5 art romànic
- 2. Referents històrics Etapa d’estabilitat: feudalisme i supremacia de l’Església, que impulsà les croades. Peregrinacions a llocs sants, amb relíquies (Jerusalem, Roma, Santiago). Intercanvis comercials i artístics en aquests vies. Reforma monacal cluniacenca (Cluny, Borgonya) al S. XI, i del Cister, al XII. A partir del S. XI renaixement de les ciutats i aparició de la burgesia. 1T4ADBS_es___ES209%26sa%3DN
- 3. Localització i evolució artística Va ser un art europeu (des del nord d’Europa fins al sud d’Itàlia i nord de la Península Ibèrica). Presenta gran varietat i peculiaritat nacionals. Hi trobem 3 etapes: a)Primer romànic (finals segle X i segle XI). b) Romànic ple (final segle XI fins mitjan segle XII). c) Romànic tardà (mitjan segle XII fins principis segle XIII)
- 4. L’art romànic Se’l nomenà així perquè aparegué al mateix temps que les llengües romàniques, i per la seva semblança amb alguns elements constructius romans. La pintura i escultura romàniques, però, estan molt lluny del classicisme antic. És un art sobretot religiós, pel gran pes de l’Església i la religió en l’època. El lloc fonamental l’ocupa l’arquitectura, i les demés arts s’hi subordinen. L’artista és considerat un artesà que fa allò que li demanen. Cluny II
- 5. Catedral de Plasència Pedra (principal) Interior murs Argamasa i ripis (restes) Maons (menor ús) Els materials Es construïen en pedra, cosa que els ha fet durar fins avui. L’arquitectura romànica
- 6. Els elements de suport eren murs de pedra molt gruixuts, amb poques obertures o finestres, i molt estretes i allargades, cosa que feia que l’interior fos fosc. Per reforçar els murs hi havia sòlids contraforts exteriors.
- 7. Capçalera Sant Climent de Tahüll Grossos Vans o finestres Escasses y abotzinades (ull de bou) Motius geomètrics Lesenes Bandes o arquacions llombardes Contraforts Exteriors Els murs de pedra
- 8. Adossades Exemptes No respecten La proporció clàssica Base àtica Fust llis Capitells variats (geomètric, vegetal, figuratiu) Elements de suport: columnes
- 9. Santiago de Compostela Secció quadrada, rectangular o cruciforme Columnes adossades Elements de suport: pilars
- 10. Elements de suportats: arcs de mig punt
- 11. Elements de suportats: volta de canó Volta de quart de canó
- 12. Elements de suportats: volta d’aresta
- 13. Elements de suportats: volta de quart d’esfera Volta sobre trompes
- 14. L’edifici principal és l’església, seguida dels monestirs i castells. Els principals elements de les esglésies són: La planta: Primer era basilical, amb una o tres naus. Després aparegué la planta de creu llatina. Creuer Nau centralNaus laterals Girola o deambulatori Absis i absidioles Transepte o nau transversal Pilastres o columnes
- 16. Santa María y Sant Climent. Tahüll Torre o campanar a l’exterior
- 17. Els claustres Monestir de Ripoll Santillana del Mar Sant Cugat http://xtec.cat/recursos/socials/ romanic/
- 18. Ensenyar i decorar L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures de caràcter religiós, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia. Al món medieval, la immensa majoria de la població era analfabeta, és a dir, no sabia llegir. Per això, les imatges es van convertir en llibres on els cristians podien llegir i aprendre sobre la religió. A més de la seva funció didàctica, les pintures i escultures tenien una funció decorativa. Portalada de l’església de S.Doming, de Sòria Pantocràtor de S.Isidoro de Lleó
- 19. Escultura romànica Decorava l’interior i l’exterior de les esglésies. Era de caràcter eminentment religiós. Tenia una funció didàctica: explicar al poble, analfabet, els fets sagrats... Forta dependència de l’arquitectura, a la qual s’adaptaven les figures. 2 tipus d’escultura Escultura exempta (treballada per tots els costats) Relleus (només treballats pel davant)
- 20. Portada San Pere de Moisacc Jambes Laterals Trencallum o mainell Timpà Arquivoltes Portada de les esglésies: parts dels relleus
- 21. Timpà. Visió Apocalipsis Sant Pere de Moisacc Cercles de foc Ones del Mar de cristall Crist en Majestat Tetramorfos Ancians músics Iconografia d’un timpà
- 22. Pórtic de la Glòria. Santiago de Compostela Profetes. Antic Testament Apòstols. Nou Testament Les jambes
- 23. Timpà Magdalena de Vezelay Portada Monestir de Ripoll Característiques generals: -Horror vacui (escultures ocupen tot l’espai) -Adaptació al marc arquitectònic -Divisió en frisos -Desproporcions en funció de la jerarquia -Simetria i frontalitat de les figures -Rigidesa, hieratisme -Antinaturalisme -Expressionisme -Funció didàctica i ornamental
- 24. Claustre de Sant Cugat Cicle d’Adam i Eva: 1. Advertència de Déu 2. El pecat... http://www.claustro.com/Claustros/Webpages/Catalogo_c Noé construint l’arca 1 2 Relleus dels capitells
- 25. Crist de Batlló Escultura exempta. Verges amb el nen al tro
- 26. La pintura romànica Tenia força relació amb l’arquitectura: moltes pintures eren frescos pintats a les Esglésies, sobretot als absis. La temàtica era majoritàriament religiosa i tenia també una funció didàctica. També era freqüent pintar sobre fusta. Aquest era el cas dels frontals, que es col·locaven al davant de l’altar.
- 27. Els personatges també eren rígids, frontals, rígids i gens naturalistes. No s’utilitzava la perspectiva. Figures planes, bidimensionals. El fons es pintava d’un sol color, i no s’hi dibuixava el paisatge. Els contorns de les figures eren fets amb línies gruixudes. Predomina el dibuix. Els colors eren plans, és a dir, sense gradació de tons. Purs i uniformes. La pintura romànica
- 28. Detalls. Sant Climent de Tahüll Simetria Geometrització
- 29. Característiques específiques pintures. Pantocràtor San Isidoro de ó Divisió de superfície En bandes Llum uniforme Colors busquen Harmonia cromàtica No fidels a la naturalesa Màndorla
- 31. Voltes San Isidoro de ó
- 32. Degollació dels Innocents L’última Cena San Isidoro de ó
- 33. Santa Creu de Maderuelo Frontal. Santa Maria de Aviá