際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

5.1. material arquitectura

N
neusgr

activitats

1 of 17
Download to read offline
Mirar i comentar lArquitectura (1. Identificaci坦 i materialitat de larquitectura) Materials dHist嘆ria de lArt per a 2n Curs de Batxillerat Ernest Alcoba
Salvaguarda legal Aquests materials, tenen una finalitat purament educativa. Per aix嘆, les imatges han estat reprodu誰des amb un objectiu didctic i divulgatiu. La reproducci坦 dimatges obtingudes dInternet o de la bibliografia s'acull a l'article 32 del Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril (BOE n炭mero 97, de 22 d'abril), que diu: s l鱈cita la inclusi坦 en una obra pr嘆pia de fragments d'altres obres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, aix鱈 com la d'obres a誰llades de carcter plstic, fotogrfic figuratiu o analog, sempre que es tractin d'obres ja divulgades i la seva inclusi坦 es realitzi a t鱈tol de cita o per a la seva anlisi, comentari o judici cr鱈tic. Aquesta utilitzaci坦 nom辿s podr realitzar-se amb fins docents o de recerca, en la mesura justificada pel fi d'aquesta incorporaci坦 i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada. No obstant, volem que aquesta nota serveixi de sol揃licitud dautoritzaci坦 dels propietaris del copyright, si sescau. Si per qualsevol motiu algun/a propietari/a no desitja que la seva imatge sigui reprodu誰da, en el moment que ens ho notifiqui la substituirem. Aquesta obra est subjecte a la llic竪ncia de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada Creative Commons. Per veure una c嘆pia de la llic竪ncia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/.
1. Definiu Arquitectura 1. Esmenteu el nom darquitectes importants que conegueu i intenteu concretar-ne lestil i l竪poca. 1. Qu竪 辿s un arquitecte? Difer竪ncies amb lurbanisme i el paisatgisme. 1. Quins materials arquitect嘆nics coneixeu? 2. Larquitectura 辿s una de les Belles Arts? Per qu竪? 3. Penseu en els diferents per鱈odes hist嘆rics (des de la prehist嘆ria fins a lactualitat) i intenteu concretar una hist嘆ria de larquitectura segons els seus usos. 1. Activitats pr竪vies
COMENTARI DE LOBRA ARQUITECTNICA DOCUMENTACI GENERAL INTERPRETACI, CONTINGUT I SIGNIFICACI Nom edifici, tipus, empla巽ament Arquitecte: breu refer竪ncia biogrfica si sescau Cronologia T竪cnica, material, mides Tipologia: Religi坦s, civil, dom竪stic, militar... Estil o 竪poca Caracter鱈stiques econ嘆miques, socials i pol鱈tiques Valors, creences religioses, tend竪ncies est竪tiques Encrrec i recepci坦 Funci坦 original i actual Relaci坦 amb els poders pol鱈tic, religi坦s, militar... influ竪ncia de l竪poca en lobra Iconografia i simbolisme de la decoraci坦 Elements simb嘆lics: Fer refer竪ncies a lexpressi坦 grfica del volum i espai: Planta, secci坦, al巽at ANLISI FORMAL I ESTILSTICA VALORACIONS I CONCLUSIONS ANLISI TCNICA I MATERIAL T竪cnica: arquitravada, voltada... Materials constructius i decoratius: Fusta, pedra, metall, formig坦, vidre, altres materials Tractament del mur: Ciclopi, is嘆dom, encoixinat, llarg i trav辿s, espina de peix ANLISI ESTILSTICA FAANA I ALAT EXTERIOR. Sistema constructiu Elements sustentadors: continus (mur, amb obertures o sense) o no continus (columnes, pilars, contraforts...) Elements sustentats: arcs, voltes, c炭pules, volta catalana... Elements de tancament: finestres, vitralls Elements decoratius exteriors i interiors ALAT INTERIOR Descripci坦: nivells, ordres de columnes, obertures, accesos PLANTA Tipus: creu grega, creu llatina, basilical Descripci坦 general: Forma i dimensions, distribuci坦 de lespai, proporcionalitat. Unitat- fragmentaci坦. Il揃luminaci坦 Dimensions, simetria - dissimetria, L鱈nies dominants (horitzontals, verticals, dinamisme corbil揃lini). Escala humana o no. INTEGRACI AMB LENTORN ESTIL: De l竪poca i lautor. Relaci坦 amb lestil precedent i conseg端ent. Obra clau o menor Relaci坦 Forma-funci坦 CONTEXT HISTRIC (lobra com a document hist嘆ric) Aspectes econ嘆mics, pol鱈tics, socials i culturals Significaci坦 hist嘆rica, obra clau o secundria. Iconologia... Importncia i influ竪ncies posterior 2. Una proposta desquema de lectura de lobra arquitect嘆nica
3. Definici坦 darquitectura Acci坦, Concepci坦 d'espais o conjunts d'espais per a l'炭s i l'ambientaci坦 de l'home . Arquitectura, Enciclop竪dia Catalana, www.enciclopedia.cat (consulta 7 de juliol de 2012) La tensi坦 entre forma i funci坦, teoria i prctica, apareixen a moltes definicions darquitectura "L'arquitecte ser aquell que amb un m竪tode i un procediment determinats i dignes d'admiraci坦 hagi estudiat el modus de projectar en teoria i tamb辿 de dur a la prctica qualsevol obra que, a partir del despla巽ament dels pesos i la uni坦 dels cossos, s'adeq端i, d'una forma molt bella, a les necessitats m辿s pr嘆pies dels 辿ssers humans Leon Battista Alberti, 1452 Alguns defineixen lArquitectura emfasitzant la seva funci坦: "L'arquitectura 辿s una ci竪ncia intel揃lectual i prctica dirigida a establir racionalment el bon 炭s i les proporcions dels artefactes i a con竪ixer amb l'experi竪ncia la natura dels materials que els componen" Carlo Lodoli, 1786 ≒La creaci坦 arquitect嘆nica 辿s l'aplicaci坦 correcta dels materials i els principis econ嘆mics a la creaci坦 dels espais per a l'home Giedion ≒La casa ha d'agradar a tots, a difer竪ncia de l'obra d'art que no ha d'agradar a ning炭. L'obra d'art 辿s un assumpte privat de l'artista. La casa no ho 辿s. L'obra d'art es situa al m坦n sense que existeixi cap exig竪ncia que l'obligui a n辿ixer. La casa cobreix una exig竪ncia" Adolf Loos, 1910 Uns altres creuen que lArquitectura 辿s diferent duna construcci坦 ordinria perqu竪 ha de tenir, a m辿s, una dimensi坦 est竪tica: "Un rafal per bicicletes 辿s un edifici; la catedral de Lincoln, una obra d'arquitectura. El terme arquitectura s'aplica exclusivament als edificis projectats en funci坦 d'una aparen巽a est竪tica" Nikolaus Pevsner, 1945 "L'arquitectura est m辿s enll dels fets utilitaris. L'arquitectura 辿s el joc savi, correcte, magn鱈fic dels volums sota la llum" Le Corbusier, 1923 (el subratllat 辿s meu) "L'arquitectura 辿s l'art d'aixecar i de decorar els edificis constru誰ts per l'home, sigui quin sigui el seu dest鱈, per tal que el seu aspecte contribueixi a la salut, a la for巽a i al plaer de l'esperit" John Ruskin, 1849 Definicions: entre la forma i la funci坦
Llegiu els textos anteriors i resumiu els aspectes funcionals i est竪tics dels seg端ents edificis. Esmenteu materials i t竪cniques; crregues, forces i resist竪ncies; estils, recepci坦 i funcions... Argumenteu si els seg端ents edificis shan de considerar arquitectura (una de les Belles Arts) o simplement edificis, segons les teories de Pevsner? Ull, valoreu la practicitat que subratlla Loos quan diu que la casa cobreix una exig竪ncia St Miquel de Pinell (Solson竪s, s.XIV XVIII) Antoni Gaud鱈, La Pedrera (Barcelona, 1910) S.Calatrava, Torre Telef嘆nica (Barcelona, 1989-1992) Salichs, J. i Perpiny, A. Bloc de vivendes, Pol鱈gon de Bellvitge (lHospitalet, 1966-68)
Comenteu com es relacionen les formes amb les funcions dels seg端ents edificis? Feu el mateix amb els espais i els volums Lloc (masia), (Bibigauf, Menorca) Frank Gehry, Hotel Marqu竪s de Riscal (Bodegues Marqu辿s de Riscal, El Ciego, lava, 2006)
Busqueu a Internet de qu竪 sencarreguen els professionals de les seg端ents disciplines. Com han de col揃laborar amb larquitectura? Responeu fent 炭s de les imatges. I. Cerd, Planol del Projecte del Pla durbanitzaci坦 de lEixample (Barceona, 1859) Philippe Starck, Dibuix i cadira Emeco Hudson Armchair (2000 Urbanisme Disseny industrial A. Le Notre, Plnol General de la Villa i del castell de Versalles (1660) Barba Corsini, Croquis i imatge de linterior dels apartaments de les golfes de la Pedrea(1955, actualment destru誰t) Imatge: Catal-Roca Disciplines paral揃leles a lArquitectura Interiorisme Paisatgisme
4. Com es representen els espais i volums arquitect嘆nics Al巽at E. L. Boull辿e, Cenotafi de Newton (1780-93) Gehry partners, Croquis del Museu Guggenheim Bilbao (1997) Definiu cadasc炭 dels seg端ents conceptes. A m al巽ada, feu un croquis, una planta, una secci坦, un al巽at i una planta axonom竪trica de ledifici en qu竪 us trobeu. Croquis Maqueta Gehry partners, Maqueta de lHotel Marqu竪s de Riscal, (Bodegues Marques de Riscal, El Ciego, lava, 2006)
Planta axonom竪trica Planta Secci坦 N. Ledoux, Planta de la Casa del Plaer (1804) Secci坦 de la Capella dels Reis. Convent de Sant Dom辿nec (Val竪ncia, 1451) Planta axonom竪trica de la catedral de Chartres (finals s. XII)
5. Anlisi Material i T辿cnica Seleccioneu un dels seg端ents materials i feu individualment una breu recerca per Internet sobre: 1) Definici坦. Obtenci坦 i elaboraci坦 del material 2) Propietats del material com a: MATERIAL CONSTRUCTIU MATERIAL DECORATIU 3) Breu hist嘆ria del seu 炭s Despr辿s, poseu en com炭 els resultats Fusta Brullet Pineda, Fa巽ana del Parc de Recerca Biom竪dica de Barcelona (Barcelona, 2007) Tresor de Petra, (Jordnia, s. I aC) Pedra Tova Abu Haq Es Saheli, Mesquita de Djingareyber (Tombuct炭, Mali, 1327) Ma坦 Torre Plaue Gate, (Brandenburg, 1400)
Vidre Le Corbusier Esgl辿sia N担tre Dame du Haut de Ronchamp (Ronchamp, 1955) Ferro i metalls Formig坦 Eiffel, G. Torre Eiffel (Par鱈s, 1889) Cermica Miralles Tagliabue, Mercat de Santa Caterina (Barcelona, 2005)Jean Nouvel Torre Agbar (Barcelona, 2005)
Elements naturals Estudi Miralles Tabliabue, Projecte per al pavell坦 dEspanya per a lExposici坦 Universal de Shanghai (2010) V鱈met Jean Nouvel, Fa巽ana del Museu Quai Branly (Par鱈s, 2004) Jard鱈 Vertical...
Identifiqueu els materials que hi ha en el seg端ent edifici. Distingiu-ne els materials constructius i els decoratius i comenteu com estan integrats Dom竪nech i Montaner, Ll. Palau de la M炭sica Catalana (Barcelona, 1905-1908)
6. Classificaci坦 de les obres arquitect嘆niques Mireu les imatges seg端ents i identifiqueu cadasc炭 dels seg端ents edificis segons el seu carcter...: militar; religi坦s; governamental; residencial; industrial; comercial; esportiu; cultural, doci i educaci坦 Ompliu la seg端ent taula
Mies van der Rohe, Vil揃la Tugendhat (Rep炭blica Txeca, 1929-30) Safon, Joan, Capdevila, Blai, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 1410-1619) Richard Meier, Museu dArt Contemporani de Barcelona (Barcelona, 1995) Herzog-de Meuron, Estadio de Beijing (Beijing, 2008) Cultural, doci i educaci坦 Esportiu Residencial Governamental 3 1 2 4
Martorell Portas - Martorell Otzet, Caserna del Bruch (Barcelona, 1939) Sant Climent de Ta端ll (Alta Ribagor巽a, Ta端ll, s XII) Col嘆nia Vidal (Bergued, 1901) Oriol Bohigas, Remodelaci坦 grans magatzems El Corte Ingl辿s (Barcelona, 1993) Comercial Industrial Religi坦s Militar 5 6 7 8

More Related Content

5.1. material arquitectura

  • 1. Mirar i comentar lArquitectura (1. Identificaci坦 i materialitat de larquitectura) Materials dHist嘆ria de lArt per a 2n Curs de Batxillerat Ernest Alcoba
  • 2. Salvaguarda legal Aquests materials, tenen una finalitat purament educativa. Per aix嘆, les imatges han estat reprodu誰des amb un objectiu didctic i divulgatiu. La reproducci坦 dimatges obtingudes dInternet o de la bibliografia s'acull a l'article 32 del Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril (BOE n炭mero 97, de 22 d'abril), que diu: s l鱈cita la inclusi坦 en una obra pr嘆pia de fragments d'altres obres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, aix鱈 com la d'obres a誰llades de carcter plstic, fotogrfic figuratiu o analog, sempre que es tractin d'obres ja divulgades i la seva inclusi坦 es realitzi a t鱈tol de cita o per a la seva anlisi, comentari o judici cr鱈tic. Aquesta utilitzaci坦 nom辿s podr realitzar-se amb fins docents o de recerca, en la mesura justificada pel fi d'aquesta incorporaci坦 i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada. No obstant, volem que aquesta nota serveixi de sol揃licitud dautoritzaci坦 dels propietaris del copyright, si sescau. Si per qualsevol motiu algun/a propietari/a no desitja que la seva imatge sigui reprodu誰da, en el moment que ens ho notifiqui la substituirem. Aquesta obra est subjecte a la llic竪ncia de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada Creative Commons. Per veure una c嘆pia de la llic竪ncia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/.
  • 3. 1. Definiu Arquitectura 1. Esmenteu el nom darquitectes importants que conegueu i intenteu concretar-ne lestil i l竪poca. 1. Qu竪 辿s un arquitecte? Difer竪ncies amb lurbanisme i el paisatgisme. 1. Quins materials arquitect嘆nics coneixeu? 2. Larquitectura 辿s una de les Belles Arts? Per qu竪? 3. Penseu en els diferents per鱈odes hist嘆rics (des de la prehist嘆ria fins a lactualitat) i intenteu concretar una hist嘆ria de larquitectura segons els seus usos. 1. Activitats pr竪vies
  • 4. COMENTARI DE LOBRA ARQUITECTNICA DOCUMENTACI GENERAL INTERPRETACI, CONTINGUT I SIGNIFICACI Nom edifici, tipus, empla巽ament Arquitecte: breu refer竪ncia biogrfica si sescau Cronologia T竪cnica, material, mides Tipologia: Religi坦s, civil, dom竪stic, militar... Estil o 竪poca Caracter鱈stiques econ嘆miques, socials i pol鱈tiques Valors, creences religioses, tend竪ncies est竪tiques Encrrec i recepci坦 Funci坦 original i actual Relaci坦 amb els poders pol鱈tic, religi坦s, militar... influ竪ncia de l竪poca en lobra Iconografia i simbolisme de la decoraci坦 Elements simb嘆lics: Fer refer竪ncies a lexpressi坦 grfica del volum i espai: Planta, secci坦, al巽at ANLISI FORMAL I ESTILSTICA VALORACIONS I CONCLUSIONS ANLISI TCNICA I MATERIAL T竪cnica: arquitravada, voltada... Materials constructius i decoratius: Fusta, pedra, metall, formig坦, vidre, altres materials Tractament del mur: Ciclopi, is嘆dom, encoixinat, llarg i trav辿s, espina de peix ANLISI ESTILSTICA FAANA I ALAT EXTERIOR. Sistema constructiu Elements sustentadors: continus (mur, amb obertures o sense) o no continus (columnes, pilars, contraforts...) Elements sustentats: arcs, voltes, c炭pules, volta catalana... Elements de tancament: finestres, vitralls Elements decoratius exteriors i interiors ALAT INTERIOR Descripci坦: nivells, ordres de columnes, obertures, accesos PLANTA Tipus: creu grega, creu llatina, basilical Descripci坦 general: Forma i dimensions, distribuci坦 de lespai, proporcionalitat. Unitat- fragmentaci坦. Il揃luminaci坦 Dimensions, simetria - dissimetria, L鱈nies dominants (horitzontals, verticals, dinamisme corbil揃lini). Escala humana o no. INTEGRACI AMB LENTORN ESTIL: De l竪poca i lautor. Relaci坦 amb lestil precedent i conseg端ent. Obra clau o menor Relaci坦 Forma-funci坦 CONTEXT HISTRIC (lobra com a document hist嘆ric) Aspectes econ嘆mics, pol鱈tics, socials i culturals Significaci坦 hist嘆rica, obra clau o secundria. Iconologia... Importncia i influ竪ncies posterior 2. Una proposta desquema de lectura de lobra arquitect嘆nica
  • 5. 3. Definici坦 darquitectura Acci坦, Concepci坦 d'espais o conjunts d'espais per a l'炭s i l'ambientaci坦 de l'home . Arquitectura, Enciclop竪dia Catalana, www.enciclopedia.cat (consulta 7 de juliol de 2012) La tensi坦 entre forma i funci坦, teoria i prctica, apareixen a moltes definicions darquitectura "L'arquitecte ser aquell que amb un m竪tode i un procediment determinats i dignes d'admiraci坦 hagi estudiat el modus de projectar en teoria i tamb辿 de dur a la prctica qualsevol obra que, a partir del despla巽ament dels pesos i la uni坦 dels cossos, s'adeq端i, d'una forma molt bella, a les necessitats m辿s pr嘆pies dels 辿ssers humans Leon Battista Alberti, 1452 Alguns defineixen lArquitectura emfasitzant la seva funci坦: "L'arquitectura 辿s una ci竪ncia intel揃lectual i prctica dirigida a establir racionalment el bon 炭s i les proporcions dels artefactes i a con竪ixer amb l'experi竪ncia la natura dels materials que els componen" Carlo Lodoli, 1786 ≒La creaci坦 arquitect嘆nica 辿s l'aplicaci坦 correcta dels materials i els principis econ嘆mics a la creaci坦 dels espais per a l'home Giedion ≒La casa ha d'agradar a tots, a difer竪ncia de l'obra d'art que no ha d'agradar a ning炭. L'obra d'art 辿s un assumpte privat de l'artista. La casa no ho 辿s. L'obra d'art es situa al m坦n sense que existeixi cap exig竪ncia que l'obligui a n辿ixer. La casa cobreix una exig竪ncia" Adolf Loos, 1910 Uns altres creuen que lArquitectura 辿s diferent duna construcci坦 ordinria perqu竪 ha de tenir, a m辿s, una dimensi坦 est竪tica: "Un rafal per bicicletes 辿s un edifici; la catedral de Lincoln, una obra d'arquitectura. El terme arquitectura s'aplica exclusivament als edificis projectats en funci坦 d'una aparen巽a est竪tica" Nikolaus Pevsner, 1945 "L'arquitectura est m辿s enll dels fets utilitaris. L'arquitectura 辿s el joc savi, correcte, magn鱈fic dels volums sota la llum" Le Corbusier, 1923 (el subratllat 辿s meu) "L'arquitectura 辿s l'art d'aixecar i de decorar els edificis constru誰ts per l'home, sigui quin sigui el seu dest鱈, per tal que el seu aspecte contribueixi a la salut, a la for巽a i al plaer de l'esperit" John Ruskin, 1849 Definicions: entre la forma i la funci坦
  • 6. Llegiu els textos anteriors i resumiu els aspectes funcionals i est竪tics dels seg端ents edificis. Esmenteu materials i t竪cniques; crregues, forces i resist竪ncies; estils, recepci坦 i funcions... Argumenteu si els seg端ents edificis shan de considerar arquitectura (una de les Belles Arts) o simplement edificis, segons les teories de Pevsner? Ull, valoreu la practicitat que subratlla Loos quan diu que la casa cobreix una exig竪ncia St Miquel de Pinell (Solson竪s, s.XIV XVIII) Antoni Gaud鱈, La Pedrera (Barcelona, 1910) S.Calatrava, Torre Telef嘆nica (Barcelona, 1989-1992) Salichs, J. i Perpiny, A. Bloc de vivendes, Pol鱈gon de Bellvitge (lHospitalet, 1966-68)
  • 7. Comenteu com es relacionen les formes amb les funcions dels seg端ents edificis? Feu el mateix amb els espais i els volums Lloc (masia), (Bibigauf, Menorca) Frank Gehry, Hotel Marqu竪s de Riscal (Bodegues Marqu辿s de Riscal, El Ciego, lava, 2006)
  • 8. Busqueu a Internet de qu竪 sencarreguen els professionals de les seg端ents disciplines. Com han de col揃laborar amb larquitectura? Responeu fent 炭s de les imatges. I. Cerd, Planol del Projecte del Pla durbanitzaci坦 de lEixample (Barceona, 1859) Philippe Starck, Dibuix i cadira Emeco Hudson Armchair (2000 Urbanisme Disseny industrial A. Le Notre, Plnol General de la Villa i del castell de Versalles (1660) Barba Corsini, Croquis i imatge de linterior dels apartaments de les golfes de la Pedrea(1955, actualment destru誰t) Imatge: Catal-Roca Disciplines paral揃leles a lArquitectura Interiorisme Paisatgisme
  • 9. 4. Com es representen els espais i volums arquitect嘆nics Al巽at E. L. Boull辿e, Cenotafi de Newton (1780-93) Gehry partners, Croquis del Museu Guggenheim Bilbao (1997) Definiu cadasc炭 dels seg端ents conceptes. A m al巽ada, feu un croquis, una planta, una secci坦, un al巽at i una planta axonom竪trica de ledifici en qu竪 us trobeu. Croquis Maqueta Gehry partners, Maqueta de lHotel Marqu竪s de Riscal, (Bodegues Marques de Riscal, El Ciego, lava, 2006)
  • 10. Planta axonom竪trica Planta Secci坦 N. Ledoux, Planta de la Casa del Plaer (1804) Secci坦 de la Capella dels Reis. Convent de Sant Dom辿nec (Val竪ncia, 1451) Planta axonom竪trica de la catedral de Chartres (finals s. XII)
  • 11. 5. Anlisi Material i T辿cnica Seleccioneu un dels seg端ents materials i feu individualment una breu recerca per Internet sobre: 1) Definici坦. Obtenci坦 i elaboraci坦 del material 2) Propietats del material com a: MATERIAL CONSTRUCTIU MATERIAL DECORATIU 3) Breu hist嘆ria del seu 炭s Despr辿s, poseu en com炭 els resultats Fusta Brullet Pineda, Fa巽ana del Parc de Recerca Biom竪dica de Barcelona (Barcelona, 2007) Tresor de Petra, (Jordnia, s. I aC) Pedra Tova Abu Haq Es Saheli, Mesquita de Djingareyber (Tombuct炭, Mali, 1327) Ma坦 Torre Plaue Gate, (Brandenburg, 1400)
  • 12. Vidre Le Corbusier Esgl辿sia N担tre Dame du Haut de Ronchamp (Ronchamp, 1955) Ferro i metalls Formig坦 Eiffel, G. Torre Eiffel (Par鱈s, 1889) Cermica Miralles Tagliabue, Mercat de Santa Caterina (Barcelona, 2005)Jean Nouvel Torre Agbar (Barcelona, 2005)
  • 13. Elements naturals Estudi Miralles Tabliabue, Projecte per al pavell坦 dEspanya per a lExposici坦 Universal de Shanghai (2010) V鱈met Jean Nouvel, Fa巽ana del Museu Quai Branly (Par鱈s, 2004) Jard鱈 Vertical...
  • 14. Identifiqueu els materials que hi ha en el seg端ent edifici. Distingiu-ne els materials constructius i els decoratius i comenteu com estan integrats Dom竪nech i Montaner, Ll. Palau de la M炭sica Catalana (Barcelona, 1905-1908)
  • 15. 6. Classificaci坦 de les obres arquitect嘆niques Mireu les imatges seg端ents i identifiqueu cadasc炭 dels seg端ents edificis segons el seu carcter...: militar; religi坦s; governamental; residencial; industrial; comercial; esportiu; cultural, doci i educaci坦 Ompliu la seg端ent taula
  • 16. Mies van der Rohe, Vil揃la Tugendhat (Rep炭blica Txeca, 1929-30) Safon, Joan, Capdevila, Blai, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 1410-1619) Richard Meier, Museu dArt Contemporani de Barcelona (Barcelona, 1995) Herzog-de Meuron, Estadio de Beijing (Beijing, 2008) Cultural, doci i educaci坦 Esportiu Residencial Governamental 3 1 2 4
  • 17. Martorell Portas - Martorell Otzet, Caserna del Bruch (Barcelona, 1939) Sant Climent de Ta端ll (Alta Ribagor巽a, Ta端ll, s XII) Col嘆nia Vidal (Bergued, 1901) Oriol Bohigas, Remodelaci坦 grans magatzems El Corte Ingl辿s (Barcelona, 1993) Comercial Industrial Religi坦s Militar 5 6 7 8