7. Trets caracter鱈stics de l'arquitectura barroca: plantesTrets caracter鱈stics de l'arquitectura barroca: plantes
Les obres del barroc es defineixen per la riquesa decorativa, l'exuberncia, el dinamisme i el
moviment. S坦n espectaculars.
La planta: Les plantes dels
edificis dibuixen formes
el揃l鱈ptiques, ovals, o una
combinaci坦 de les dues. Les
formes poden ser c嘆ncaves
o convexes.
8. Trets caracter鱈stics de l'arquitectura barroca:Trets caracter鱈stics de l'arquitectura barroca:
oberturesobertures
Les formes de les obertures s坦n molt diverses: ovalades,
de mig punt , arquitravades...
9. Trets caracter鱈stics de l'arquitectura barroca: Elements de suportTrets caracter鱈stics de l'arquitectura barroca: Elements de suport
S坦n molt freq端ents les columnes (o pilars) cor鱈nties, compostes i les salom嘆niques (amb formes espirals)
10. Trets caracter鱈stics de l'arquitectura barroca: fa巽anesTrets caracter鱈stics de l'arquitectura barroca: fa巽anes
A les fa巽anes sutilitzen formes corbes (c嘆ncaves i covexes) i els frontons es parteixen
11. Arquitectura barroca: sostres, voltes i c炭pulesArquitectura barroca: sostres, voltes i c炭pules
Presenten diferent tipologia. Normalment amb formes corbes i molt recarregats de decoraci坦
12. SANT PERE DEL VATIC. Carlo Maderno.SANT PERE DEL VATIC. Carlo Maderno.AAcabada el 1612cabada el 1612
El projecte de Maderno parteix de les
obres anteriors per嘆 allarga leix
longitudinal i lacaba amb una fa巽ana
que plasma una de les aspiracions del
Barroc: harmonitzar les esgl辿sies
amb el context urb.
El projecte de Maderno tenia el
problema de no deixar en segon
terme una de les obres m辿s
significatives del per鱈ode anterior: la
c炭pula de Miquel ngel, aspecte que
li va comportar serioses cr鱈tiques.
Maderno va afegir a la planta de Miquel ngel tres trams de 13,130 metres. Aix鱈 la nova planta longitudinal
es converteix en el cam鱈 que condueix a lespai central, presidit per la c炭pula.
Tamb辿 senfront al problema de la fa巽ana, per a la qual va rec坦rrer a elements funcionals. Sant Pere del
Vatic havia de ser lesgl辿sia central del m坦n cat嘆lic des don el papa acolliria i beneiria els pelegrins. Per
tant la fa巽ana havia de ser el lloc on el successor de sant Pere faria patent la seva funci坦. Tot plegat obligava
a crear un espai quasi teatral, que tant arrel durant el Barroc. La fa巽ana, doncs, 辿s una edificaci坦 colossal
amb galeria a la part alta que recorda m辿s un palau que no pas una esgl辿sia.
14. El 1658, Bernini va construir una esglesieta per als jesu誰tes. Igual que
a la pla巽a de Sant Pere del Vatic, va tornar a rec坦rrer a la forma
el揃l鱈ptica per a la planta: lentrada i laltar estan situats als extrems de
leix menor, amb qu竪 sorpr竪n novament lespectador. Bernini va
prescindir de les plantes centralitzades que obligaven a una visi坦
uniforme de lespai interior i es va decidir per una opci坦 que obliga
lespectador a multiplicar els punts de vista.
El conjunt de columnes interiors reben molta claror procedent de la
c炭pula i que es concentra principalment a la zona de laltar.
Planta de Sant Andrea del QuirinalPlanta de Sant Andrea del Quirinal
16. Aquest projecte, de 1637-1641 i
contemporani de San Carlo alle
Quattro Fontane, no va arribar a dur-
se a terme mai i 辿s conegut grcies a
lobra Opus Architectonicum. La
planta segueix una l鱈nia c嘆ncava que
trenquen al carrer central una
destacada porta i un n鱈nxol al pis
superior. Tot el conjunt de la fa巽ana
fa pensar en la de San Carlo. No 辿s
gens estrany que els cr鱈tics
d'aleshores titllessin Borromini de
caprici坦s, perqu竪 les fa巽anes que
ideava trencaven amb la tradici坦.
Projecte de loratori dels FilipinsProjecte de loratori dels Filipins
(St. Felip Neri) a Roma(St. Felip Neri) a Roma
20. SANT PERE DEL VATIC. Carlo Maderno.SANT PERE DEL VATIC. Carlo Maderno.AAcabada el 1612cabada el 1612
El projecte de Maderno parteix de les
obres anteriors per嘆 allarga leix
longitudinal i lacaba amb una fa巽ana
que plasma una de les aspiracions del
Barroc: harmonitzar les esgl辿sies
amb el context urb.
El projecte de Maderno tenia el
problema de no deixar en segon
terme una de les obres m辿s
significatives del per鱈ode anterior: la
c炭pula de Miquel ngel, aspecte que
li va comportar serioses cr鱈tiques.
Maderno va afegir a la planta de Miquel ngel tres trams de 13,130 metres. Aix鱈 la nova planta longitudinal
es converteix en el cam鱈 que condueix a lespai central, presidit per la c炭pula.
Tamb辿 senfront al problema de la fa巽ana, per a la qual va rec坦rrer a elements funcionals. Sant Pere del
Vatic havia de ser lesgl辿sia central del m坦n cat嘆lic des don el papa acolliria i beneiria els pelegrins. Per
tant la fa巽ana havia de ser el lloc on el successor de sant Pere faria patent la seva funci坦. Tot plegat obligava
a crear un espai quasi teatral, que tant arrel durant el Barroc. La fa巽ana, doncs, 辿s una edificaci坦 colossal
amb galeria a la part alta que recorda m辿s un palau que no pas una esgl辿sia.
22. BASLICA DE SANT PERE DEL VATIC
La construcci坦 del conjunt de Sant Pere del Vatic es dugu辿 a terme entre el pontificat de Juli
II (1503-1513) i el dAlexandre VII, en qu竪 Bernini acab la decoraci坦 dels interiors lany 1666.
Durant aquest llarg per鱈ode de temps, Sant Pere es convert鱈 en lesgl辿sia predilecta dels
papes. L'arquitectura d'aquest conjunt expressa l'excel揃l竪ncia de lart del Renaixement i
l'esplendor del Barroc.
23. COLUMNATA de la PLAA SANT PERE del VATIC*.1COLUMNATA de la PLAA SANT PERE del VATIC*.1657657..
Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo Bernini El conjunt 辿s una de les
obres m辿s madures de lestil
barroc itali i la que defineix
millor lurbanisme del nou
estil grcies a la gran crrega
simb嘆lica. Responia a la
necessitat de dotar el
temple m辿s gran de la
cristiandat dun espai que
fes possible les grans
concentracions de pelegrins
i devots que acudien a Sant
Pere del Vatic amb motiu
dels grans esdeveniments
papals.
Bernini va donar a lespai de la pla巽a una forma el揃l鱈ptica amb quatre fileres de grans columnes entre
les quals circulaven tres carrers: una estrat竪gia teatral servia els interessos religiosos; s'havia de
correspondre amb una esgl辿sia que era la destinaci坦 de molts pelegrins amb vista a orar i a visitar la
tomba del primer papa i amb la funci坦 de desvetllar lemoci坦 del pelegr鱈 que finalitzava el cam鱈 i que
es trobava no solament davant la tomba de sant Pere sin坦 tamb辿 davant la instituci坦 que
representava la continu誰tat del seu magisteri: lEsgl辿sia i el papat.
24. PLANTA DE LA PLAA DE SANT PERE DEL VATIC
Aquesta gran pla巽a, de 340 x 240 m, t辿 leix major
situat en sentit transversal i queda delimitat per un
p嘆rtic arquitravat. Lobelisc egipci i les dues grans
fonts, la de la dreta dissenyada per Maderno i la de
lesquerra copiada fidelment per Bernini, reforcen
aquesta l鱈nia. Leix longitudinal marca un cam鱈 que
s'encreua amb leix transversal en lobelisc i condueix
la mirada fins a la c炭pula de Miquel ngel. Amb
aquesta f坦rmula es destaca leix major en detriment
del menor, criteri que Bernini tamb辿 seguir a Sant
Andreu del Quirinal.
Un edifici de planta trapezo誰dal, que arrenca dels
extrems de la portada mateix i que enlla巽a amb la
columnata ovalada, uneix la pla巽a ovalada i la fa巽ana
de Maderno
340 m
2
4
0
m
26. SANT CARLO ALLE QUATTRO FONTANE*SANT CARLO ALLE QUATTRO FONTANE*.. 1638-1638-
16401640.. Francesco Castelli,Francesco Castelli, il Borrominiil Borromini
Aquesta fa巽ana la componen dos pisos de tres carrers
cadascun. Aix鱈 com al primer pis el carrer central, amb la
porta dacc辿s al temple al centre, 辿s convex i els laterals s坦n
c嘆ncaus, al segon pis els tres carrers s坦n c嘆ncaus. A la
planta baixa, la cornisa marca el moviment principal del
conjunt i hi destaca el ritme c嘆ncau-convex-c嘆ncau, mentre
que al nivell superior es dibuixa un moviment c嘆ncau-
c嘆ncau-c嘆ncau trencat tan sols per un gran medall坦 que
presideix tota la fa巽ana i per un petit templet el揃l鱈ptic amb
balconada.
27. PLANTA
Lesgl辿sia de San Carlo presenta una planta
el揃l鱈ptica que t辿 leix m辿s gran disposat en sentit
longitudinal i que condueix de la porta a laltar.
s tot el contrari del que presenta Bernini a Sant
Andreu del Quirinal.
L'esquema bsic es podria resumir en un rombe
que formen dos triangles equilters amb la base
comuna i disposats al llarg de leix transversal
de ledifici.
28. INTERIOR DE LA CPULA
Lal巽at de ledifici condueix la mirada cap a la
c炭pula, que corona tot lespai interior del petit
edifici i que s'aguanta sobre quatre petxines.
Aquesta c炭pula ens mostra una gran decora-ci坦
que vol simular un teginat clssic amb motius
octogonals, hexagonals i en forma de creu que
s'empetiteixen a mesura que s'aproximen al
llantern坦.
30. PALAU DE VERSALLESPALAU DE VERSALLES*.*. 1661-17151661-1715.. Jules Hardouin-Jules Hardouin-
MansartMansart
El 1668 Llu鱈s XIV, el rei Sol, va decidir convertir el palau en la seva resid竪ncia oficial. Era el
moment m辿s lgid del seu poder, que coincid鱈 amb la derrota dels ex竪rcits espanyols i el
tractat dAquisgr. La nova ampliaci坦 consist鱈 a envoltar lantiga edificaci坦 amb dues
llargues ales respectant, per嘆, el pati central. La fa巽ana del palau mirava a ponent (sector
contrari al pati) i donava als jardins, caracter鱈stica dels models barrocs italians, ben
presents a Versalles. Aquesta fa巽ana oferia una llarga terrassa que m辿s endavant es
cobriria i donaria lloc a la famosa Galeria dels Miralls.
31. EVOLUCI
Versalles t辿 l'origen en ledifici
de cacera de Llu鱈s XIII, el qual
s'ampli entre el 1661 i el 1668
sota la direcci坦 de Le Vau. Del
1668 al 1678 s'hi dugu辿 a
terme una segona ampliaci坦,
tamb辿 dirigida per Le Vau, per
envoltar la primera
construcci坦. La tercera i
definitiva ampliaci坦, obra de
Hardouin-Mansart, s'allarg del
1678 al 1700.
El palau feia tamb辿 les funcions
de Cort i de seu dels serveis
administratius de l'Estat (ala
dreta). Al palau varen arribar a
viure m辿s de 15.000 nobles,
obligats pel rei a traslladar-hi la
resid竪ncia.
32. Plnol del conjunt de Versalles (palau i jardins)Plnol del conjunt de Versalles (palau i jardins)
Palau
Jardins, 100 ha
Cour dhonneur
Canal: 15 Km
33. GALERIA DELS MIRALLS Mesura 73 m. de llarg, 10'50 m. d'ample i 12'30 m. d'alt
Obra de Charles de Brun, t辿 uns setanta-cinc metres de llarg per deu dample amb disset grans
arcades que es corresponen amb altres tants miralls situats davant dels finestrals. Els miralls ajuden
a escampar-hi la claror i alhora contribueixen que la sala faci la sensaci坦 de ser m辿s gran que no 辿s
en realitat. El sostre est decorat amb pintures al揃leg嘆riques al monarca i a les seves gestes militars.
Completen el conjunt rics marbres de colors, bronzes i mobles aix鱈 com grans llums que pengen del
sostre.
35. ELS JARDINS
Llu鱈s XIV era el Rei Sol, que il揃luminava Fran巽a i Europa amb el seu poder. Aquesta
ideologia queda reflectida en els seus jardins, en la immensitat dels quals s'organitzava
l'espai seguint els cnons dels jardins barrocs francesos. S坦n dividits amb una gran
varietat de tra巽ats, i hom hi troba nombroses escultures al揃leg嘆riques i edificacions
escampades, entre les quals destaca el Grand Trianon.
